Anar al contingut

Allariz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Allariz
Allariz situat respecte Espanya
País : Espanya
• Com. Autònoma: Galícia
• Província: Ourense
• Comarca:
• Partit judicial:
Ubicació:
• Altitut: 434
Superfície: 86
Població: 6.497 hab. (INE 2025)
• Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal: 32660
Festes majors:
Alcalde: María Cristina Cid Fernández (BNG)
Pàgina web:


Allariz

Allariz és un municipi de la província d'Orense, en la comunitat autònoma de Galícia, Espanya. Ubicat en la mitat occidental de la província, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix.. La vila es compon d'un conjunt urbà que va ser declarat conjunt històric-artístic en 1971.

Geografia

Integrat en la comarca de Allariz-Maceda, se situa a 23 km de la capital provincial. El terme municipal està travessat per l'autovia de les Rigues Baixes (A-52) entre els pK 204 i 212, ademés de per la carretera N-525, alternativa convencional a l'anterior, i per les carreteres provincials OU-300, que es dirigix a Celanova, i OU-320, que servix de comunicació en Taboadela. El municipi ocupa una extensió de 85,96 km².

El relleu del municipi està caracterisat per la vall del riu Arnoia i els monts que ho rodegen, contant en numeroses rieres. L'altitut del municipi oscila entre els 927 m en el mont Penamá, situat al sur, i els 390 m a la vora del riu Arnoia. El poble s'alça a 470 m sobre el nivell del mar.


Història

Orige

La vida local va tindre el seu orige en el castre que domina el discórrer del Arnoia, creuat per camins estratègics. El topònim de Allariz nos remonta al VI quan la presència sueva en la comarca crea la “Vila Aliaricii”.

Edat Mija

En el XI Alfonso VI fa alçar el Castell i les muralles. En el XII Alfonso VII li concedix a la Vila el famós Fur que la convertix en Vila Real. Sancho IV va nomenar a la vila de Allariz com a Clau del Regne de Galícia, al mateix temps que en extramurs creixia una important colónia judeua. (Falten cites)

Ací es va educar Alfonso X l'Sabio; va deprendre el gallec, ya que el seu dialecte, el portugués, es parlava ya en el veí regne lusità des de la seua evolució a partir del net del primer monarca portugués don Afonsso Henriques[1] que despuix li va permetre utilisar en algunes Cantigas compostes en la seua scriptorium i, a lo manco dèu d'elles, segurament degudes al mateix rei.[2] El dia 12 d'abril de 1327, trobant-se en Madrit, l'infant Felipe de Castella (1292-1327), fill de Sancho IV de Castella i la reina María de Molina, va otorgar un testament en que ordenava ser enterrat en el monasteri de Santa Clara de Allariz, en Galícia.[3]

La participació de Allariz en els tumults Irmandiñas i la fundació de l'Hospital són els fets més destacats del XV.

Sigles XVI i XVII

Entre els sigles XVI i XVII es construïxen numeroses cases hidalgas, es coloquen els quatre Cruceiros de la Vila, es funda el Pósito Agrícola i escomença una série de guerres en Portugal que continuen en el XVIII per la qüestió successòria. En este mateix sigle, un incendi destruïx part del Convent de les Clarisa que es reedifica.

El XIX comença en l'ocupació de les tropes napoleòniques i proseguix en la desamortisació de mitan de sigle que va supondre el desmantellament del Castell i que culmina en la desaparició del pont de la Zapateiría i bona part dels trams amurallats. En 1900, la Vila viu moments de prosperitat, aplegant a tindre 10000 habitants. el lli era la principal ocupació en més de 50 tallers. La decadència d'esta activitat coincidix en l'auge del curtido del cuiro, principal activitat fins a principis dels 60. En 1902 va tindre repercussió en la prensa la "Catàstrofe de Allariz", quan un raig va caure sobre l'iglésia de Sant Salvador, fallint 25 persones que es trobaven en un funeral.[4] D'esta iglésia només es va conservar la portada, traslladada a l'iglésia de Sant Pedro. La tràgica història ha donat lloc a numeroses llegendes i superstició en la zona.

Des de llavors, es va produir una decadència econòmica i demogràfica de la qual Allariz ha resorgit en els últims anys.

Demografia

Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Allariz conta en 6.497 habitants.

Allariz conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Administració i política

= Govern municipal

Alcaldes democràtics (1979–2027)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Leopoldo Perez Camba UCD
1983 - 1987 Celestino Manue Bouzas Canosa CP
1987 - 1991 Celestino Manuel Bouzas Canosa AP
1991 - 1995 Angel María Quintana Gonzalez BNG
1995 - 1999 Angel Manuel Quintana Gonzalez BNG
1999 - 2003 Anxo Manuel Quintana Gonzalez BNG
2003 - 2007 Francisco García Suarez BNG
2007 - 2011 Francisco García Suarez BNG
2011 - 2015 Francisco Garcia Suarez BNG
2015 - 2019 Francisco Garcia Suarez BNG
2019 - 2023 María Cristina Cid Fernández BNG
2023 - 2027 María Cristina Cid Fernández BNG

=

En l'actualitat, l'alcaldesa del concello de Allariz és María Cristina Cid Fernández, del BNG, que governa revalidant la majoria absoluta obtinguda despuix de les eleccions municipals de juny de 2023. Els partits polítics més rellevants en l'àmbit local, ademés del BNG, són el Partit Popular de Galícia, l'actual portaveu del qual en el ple és Llum do Porte, i el Partit Socialiste de Galícia.


Resultats de les eleccions municipals en Allariz[5]
Partit polític 2023 2019 2015 2011 2007
% Vots Regidors % Vots Regidors % Vots Regidors % Vots Regidors % Vots Regidors
Bloc Nacionaliste Galego (BNG) 47,97 1633 7 62,10 2206 9 65,53 2154 9 61,87 2298 9 66,79 2492 9
Partit Popular de Galícia (PPdeG) 37,69 1283 5 22,80 810 3 23,06 758 3 31,42 1167 4 25,14 938 3
Partit dos Socialistes de Galícia (PSdeG-PSOE) 12,51 426 1 13,65 485 1 8,73 287 1 4,31 160 0 6,75 252 1

Organisació territorial

El municipi està format per noventa y cuatro entitats de població distribuïdes noventa y uno d'elles en setze parròquies:[6][7][8]

Llogarets fòra de parròquia

  • Campelo
  • Forxás dos Montes
  • Venda do Ric

Parròquies

Cultura

Llegendes

Llegenda de Santa Mariña

La tradició naix vinculada a l'existència i martiri de Mariña, que es resistix als desijos d'un prefecte en la ciutat de Armeá cridat Olibrio, qui va utilisar tot tipo d'estratègies per a véncer a la seua resistència, incloses les cadenes, el juí i les tortures. Pero res va donar resultat davant la férrea voluntat de la chica, ni la tralla, ni el diable en forma de dragó... Condenada a morir abrasada en un forn pròxim, eixirà viva gràcies a la intercessió de Sant Pedro, que la va deixar al costat d'un estany. Finalment, el prefecte va ordenar que li tallaren el cap, que li va ser seccionada d'un colp i va rebotar tres voltes, brotant una font en cada u d'eixos punts. En el lloc en el que va ser enterrada va sorgir un temple, en el que ningú més va ser enterrat; està situat hui en la parròquia d'Aigües-Santes del mateix municipi.

La presència dels restants castreños i romans en la zona va ser aprofitada per la tradició per a vincular-los al martiri de la Santa, afegint-li posteriorment atres elements com la Santa de Pedra (de el XVIII) o el Roure de la Santa (ya desaparegut) i impregnant tot el seu conjunt d'un sentit cristià.

Llegenda de l'home del sac o sacamantecas

Manuel Blanco Romasanta (1809-1863) assessí finalment capturat en Nombela (Toledo) i jujat en Allariz, per una successió de crims ocorreguts majorment en Argostios i Redondela. Se li va acusar d'assessinar a les seues víctimes i traure'ls el séu o unte per a vendre-ho, naixent aixina la llegenda del Sacamantecas.[9]

Patrimoni

  • Casque històric

El seu caixco històric, oferix un bon estat de conservació, gràcies a l'esforç rehabilitador dels últims anys, treball que s'ha vist recompensat en el Premi Europeu d'Urbanisme pel proyecte de Recuperació Integral del conjunt històric-artístic de Allariz i del seu riu Arnoya, en 1994. Té l'estatus de be d'interés cultural com a conjunt històric (RI-53-0000126, des del 20 de maig de 1971).[10]

  • Iglésia de Santiago

Iniciada cap al 1119 és un eixemplar arquetip del romànic popular gallec. Es troba en la plaça Major. De nau única, en presbiteri de tram únic i àbsit semicircular, conserva íntegrament la seua estructura primitiva. El famós tram semicircular de l'àbsit és un triumfo de la decoració figurativa romànica en arquería cega, alçat en el XIII. La portada nort de l'iglésia és del XII. la nau està coberta d'una techumbre de fusta. Conserva un arc triumfal apuntat recolzat en columnes. La zona del presbiteri té coberta de volta de canó i l'àbsit de quarto d'esfera. En el seu interior es custodia la Verge de l'Esperança, una de les dos úniques obres de Juan de Juni existents en la província d'Orense.

  • A Paneira

Antic monte, era una institució de crèdit agrícola que va estar en funcionament entre el XV i el XVIII.

  • Casa-Torre de Castro Ojea

Posseïx tres cossos al voltant de la torre que data de principis del XVI. La frontera del carrer de la Creu és de 1748, d'estil barroc.

  • Palau del Jujat

Ara convertit en centre social. En aire de Pazo posseïx dos plantes i és un eixemplar d'estil colonial incongruent en Galícia. En ell s'ubica el “Museu Galego do Xoguete.”

  • Restants de la muralla

En el seu traçat definitiu (finals del XV) alcança una llongitut d'un quilómetro, en un esgambi mig de 2 m, i 11 m d'altura per terme mig, aplegant en algun punt als 20 m.

  • Barri Judeu

Despuix de varis assentaments en Sant Pedro, Arroleiro i Vilanova, els judeus de Allariz es varen assentar extramurs en el XIII en el barri del Socastelo. La seua presència guarda relació directa en la tradició i llegenda del fidalc Xan de Arzúa i la Festa do Boi de Corpus.

  • Convent de Santa Clara i Museu d'Art Sacra

Fundat en 1268 per la reina Violante d'Aragó, esposa del rei de Castella Alfonso X l'Sabio, qui va passar allí gran part de la seua infància deprenent en això la llengua gallega en que va compondre part de les seues famoses Cantigas de Santa María. El temple va ser construït en el XIII pero l'actual reconstrucció és del XVIII. Posseïx el claustre barroc més gran d'Espanya. Ací residixen monges en estricta clausura per lo que no és possible accedir més que a l'iglésia i al museu que conté dos peces de màxim interés: A virxe abrideira, relacionada en els models compostelanos del XIII i A creu de cristal. A la seua dreta es troba l'iglésia de Sant Benito.

  • Camp dona Barreira

Delimitat a l'est per la frontera del Real Monasteri de Santa Clara, té en el centre la Font circular de Ferro Caaveiro de 1783 en arbre fasciculado.

  • Iglésia de Sant Benito (San Bieito)

Es troba en la part sur del Camp dona Barreira. La seua construcció va escomençar en 1770. És un model barroc, per la proporció dels seus elements, la llanterna i campanar.

  • Iglésia parroquial de Sant Esteban (Sant Estevo)

Romànica, del primer terç del XII, va ser modificada en 1581, que és quan es construïx la torre. En la frontera sur, hi ha tres sepulcres encaixats en arcs de descàrrega. L'obra del XVI en Sant Esteban està feta en els sellars del Camp dos Brancos, en els quals s'inicia una correlació entre la reconstrucció dones iglésies romàniques i la destrucció de les fortificacions.

  • Penedo dona Vela i Castell

Atalaya natural en l'antic assentament del Castell. Vista panoràmica. Va escomençar la seua construcció entre 1072 i 1078 en Alfonso VI. Entre finals del XIV i principis del XV va sofrir una considerable reconstrucció. Tenia planta rectangular, divisió interior en dos quadros, corresponents possiblement en les dos plataformes actuals. Quatre torres circulars, una en cada cantó. Ya en molt mal estat des de temps arrere, el Castell desapareix a mitan del XIX per efecte de la desamortisació de Madoz.

  • Parc Etnogràfic del Arnoya

Format per varis edificis relacionats en antigues activitats industrials: Muíño do Burato, Fàbrica de Curtidos dos Nogueira; Museu do Tecido. Hi ha una entrada és combinada per a tots ells, aixina com per al Museu Galego do Xoguete.

  • Eco-espazo do Rexo (en Requeixo, a 3,5 km a l'est de Allariz)

Espai dissenyat per l'artiste vasc Agustín Ibarrola, que va decorar vàries pedres i arbres a la vora del Arnoya, formant vàries figures. Ací també es troba la fàbrica de formage d'O Rexo, única en Galícia que produïx formages en llet d'ovella aixina com una "poldra" o pont de pedra per a creuar el riu.

  • Forns de Santa Mariña de Augas Santes

Situats en la parròquia d'Aigües Santes, 6 km al nort de Allariz.

  • Iglésia de Santa Mariña de Augas Santes

Situada en la parròquia d'Aigües Santes, 6 km al nort de Allariz.

Situada en la parròquia de Pazoo, 3 km al suroest de Allariz.

Gastronomia

Almendrados de Allariz (amendoados en idioma gallec)

Els almendrados de Allariz o (amendoados), són un de les darreries més famoses dins de la província d'Orense. Els almendrados són una mescla d'armela mòlta, mesclada en sucre i clara d'ou. Quan està sòlida la massa resultant es coloca trossejada damunt d'unes obleas i es du al forn. Est és la darreria més inequívoca del municipi, que en un atre temps va tindre molts armelers.

Festivitats

  • Festa dona Empanada La tercera fi de semana d'agost sol tindre lloc esta festa pensada sobretot per als emigrants alaricanos i de zones pròximes, i en la que la empanada té el seu protagonisme.
  • Festa do Boi (Festa del bou) Se celebra durant la semana de Corpus, des de la fi de semana anterior en el que té lloc la denominada "proba do boi".
  • Festa San Benito Són les festes patronals que es té lloc la fi de semana més pròxima a la festivitat del sant (11 de juliol)
  • Feira do Dotze i do Amendoado Acostuma a ser la primera fi de semana de setembre i en ella es poden degustar i comprar els dolços típics de Allariz i d'atres zones de Galícia o de regions pròximes.

Persones notables

Artícul principal → .


Vore també

Referències

  1. ↑ [«Introducció»] al seu ed. d'Alfonso X l'Sabio,els texts en gallec composts per les Cantigas de Santa Maria: còdex ric de l'Escorial Ms. escurialense T.I.1, Madrit, Castalia (Odres Nous), 1985, pág. XI. ISBN 978-84-7039-446-1.
  2. ↑ Walter Mettmann,«Introducció» al seu ed. de Cantigas de Santa María, vol. 1 (1-100), Madrit, Castalia (Clàssics Castalia), 1986, págs. 17-20. ISBN 978-84-7039-441-6.
  3. ↑ Vinya. Eduardo Pardo de Guevara i Valdés, Els senyors de Galícia: tenentes i comtes de Lemos en l'Edat Mija (Tom I). Edició preparada per l'Institut d'Estudis Gallecs «Pare Sarmiento» (CSIC) (1ª edició). Fundació Pedro Barrié de la Maza, 2000, p. 129. ISBN 978-84-89748-71-2.
  4. ↑ «El misteri del raig que va matar a 25 persones en una iglésia i va deixar ilesos als sacerdots», ABC, 29 d'octubre de 2019. Consultat el 5 de novembre de 2019.
  5. ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Allariz». Eldiario.és.
  6. ↑ «Decrete 332/1996, de 26 de juliol, pel que s'aprova el Nomenclátor corresponent a les entitats de població de la província d'Orense.». Bolletí Oficial de l'Estat n.º 276 pàg. 37885 (18 de novembre de 1998). Consultat el 5 de juny de 2022.
  7. ↑ MiralbesBedera, Torres Lluna i Rodríguez Martínez-Comte, 1979, «Allariz», p. 51.
  8. ↑ Torres Lluna, PérezFariña i Sants Solla, 1989, «Allariz», p. 91.
  9. ↑ Manuel Blanco Romasanta
  10. ↑ Ministeri de Cultura, Patrimoni Històric

Bibliografia

  • Miralbes Bedera, Rosario; Torres Lluna, María Pilar de; Rodríguez Martínez-Comte, Rafael (1979). Mapa de llímits de les parròquies deGalicia, Imprenta Parets. ISBN 8460014142.
  • (1985) Cense de la població d'Espanya en 1981. Nomenclátor de les ciutats, viles, llocs, llogarets i demés entitats de població. Índex general alfabètic, I.N.E. Arts Gràfiques. ISBN 8426012353.
  • Torres Lluna, María Pilar de; Pérez Fariña, María Luisa; Sants Solla, José Manuel (1989). Municipis i parròquies de Galícia, Imprenta de l'Universitat de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.

Enllaços externs

Commons