Cabrales
CabralesPlantilla:Toponímia d'Astúries és un concejo situat en l'orient d'Astúries, formant part del parc nacional de Picos d'Europa, en la zona nort d'Espanya. Llimita al nort en Llanes; al sur en Tresviso, Cillorigo de Liébana i Camaleño, els tres en la veïna Cantàbria, i en Posada de Valdeón, en la província de León; a l'est en Peñamellera Alta i per últim a l'oest en Onís. La capital municipal és Carreña, si ben Arenes és la major localitat. El concejo alberga en conjunt una població de Plantilla:Població-és wd repartits en 9 parròquies.[1]
És un concejo tradicionalment ganader, per la seua empinada orografia i els seus pasturages, tenint mereixcuda fama la seua llet, en la que s'elabora el formage de Cabrales, de fama internacional.[2] Si be en els últims anys el turisme s'ha convertit en un important motor econòmic de tota la zona.[3]
Geografia
[editar | editar còdic]És el concejo que té l'orografia més accidentada d'Astúries. La mitat del seu territori és part del Massiç Central dels Picos d'Europa, en elevació superiors als 2000 metros, i en picos com els de Dobresengo, Cabrones, Horcados Rojos i Torrecerredo, que és el sostre de la Cordillera Cantàbrica i per això del concejo, en 2648 metros. Tot el seu territori és montanyós, si exceptuem la depressió prellitoral entre els Picos d'Europa i la Serra de Cuera. Entre abdós, tenim les vegas dels rius Casaño i Cares, que és la zona a on s'assenta la majoria de la seua població.
Part del seu territori està integrat en diferents figures de protecció com per eixemple el Paisage Protegit de la Serra del Cuera.[4] El 95 % del seu terreny té desnivells superiors al 20 %. Destaca el Taronger de Bulnes o Pico Urriello, tot un mit del alpinisme, en els seus 2519 metros, presentant la seua famosa cara oest, en caigudes verticals de més de 600 metros.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i Edat Antiga
[editar | editar còdic]La seua prehistòria conta en quantiosos restants del Paleolític superior que han proporcionat abundants mostres d'instruments líticos i gose-vos. Aixina en la cova de les Cans, hi ha gravats realisats en les parets i el sostre. Destacarem també diferents coves en mostres de pintures com són: Cova de la Covaciella, i El Bosc, totes elles en dibuixos d'animals. En la cova dels Cans a banda de les seues pintures, hi ha un recint funerari en tres sepultures.
De l'Edat del Bronze apareixen dos astrals que li donaran nom a este tipo i que passaran a denominar-se com a astral Cabrales.
De l'época prerromana i romana, són pràcticament inexistents els restants en el municipi. Atres notícies, nos fan referència a la fugida per este municipi de les tropes musulmanes, vençudes per Pelayo en Covadonga.
Edats Mija i Edat Moderna
[editar | editar còdic]Escomencem a trobar més senyes a partir de l'Edat Mija, com una donació que es fa a l'iglésia de Sant Pedro en Camarmeña. A on trobem una gran documentació, i es descriu a Cabrales com a entitat territorial, és en el XII. Pero en esta época este concejo es troba fòra de la política real, que va creant pobles i viles per diferents concejos d'Astúries. Cabrales mai es va caracterisar per tindre grans señoríos llaics, ni eclesiàstics.
És en el XIV quan ya apareix Cabrales com concejo, acodint els seus representants a l'assamblea convocada en el monasteri ovetense de Santa María de Vega, per a recolzar al rei don Pedro. També va participar en la Junta General que es va celebrar en el convent de Sant Francisco en 1444. En esta época l'administració concejil està dominada per les poderoses famílies locals, com són els Bárcena i els González de Buerdo, durant el XVI. Ya en el XVII, els càrrecs concejiles eren nomenats cada any per cada u dels quatre districtes en els que estava dividit el territori.
En l'invasió francesa va haver diferents actes que es mesclen entre l'història i tradició, com que els restants dels francesos vençuts reposen en la Cova dels Ossos de la Loma del Bou, o com el rebuig de les tropes franceses en ser-los tirades pedres des de la Penya la Cantina. Pero sí pertany a la realitat històrica el gran valor dels numerosos soldats cabraliegos que varen morir en la guerra.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]Durant el XIX, este concejo va permanéixer al marge de les transformacions que es varen donar en atres concejos asturians. Fins a passada la segona mitat del sigle, la seua agricultura seguiria sent deficitària; la principal riquea seria la ganaderia i la seua indústria més important seria la del formage, que es venia en el restant dels concejos i províncies, exportant-se ya a Amèrica. La seua obertura a l'exterior aplega en el XIX, en la construcció de la carretera Cangas de Onís-Pans.
El XX està marcat per una major evolució, en noves bestreta. Aixina destacarem, el Canal del Cares, la central de les Arenes, l'embassament de Poncebos, etc.
Demografia
[editar | editar còdic]Cabrales conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
En l'actualitat es dona un problemàtic equilibri entre les seues activitats tradicionals (que no han pogut mantindre el seu volum demogràfic) i el nou desenroll turístic.
La seua població màxima va aplegar a alcançar els 5617 habitants, havent-se reduït en l'actualitat fins a aplegar a menys de la mitat. El seu descens més acusat va ser en la década dels 60 i 70, quan molts jóvens del concejo varen emigrar a Gijón, Oviedo i els centres industrials d'Astúries en busca de treball i una vida millor, igual que va ocórrer en gran part de la zona rural d'Astúries. La seua piràmide demogràfica està marcada per un gran envelliment de la població.
Economia
[editar | editar còdic]
La seua economia està basada en la ganaderia, sent el ganado vacú el més important, seguit pel cabrío i lanar. La seua producció agrícola, abans molt variada, per la falta de mà d'obra es dedica ara casi exclusivament al autoconsumo, dedicant-se la major part del sol a la pastura.
L'atra economia del municipi és el turisme que acodix per estar enclavado en els Picos d'Europa i ser una dels inicis de la ruta del Cares (Poncebos).
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]En el concejo de Cabrales, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha segut el PP. De 2011 a 2015 va governar FAC. Entre 2015 i 2019 a pesar de resultar el PSOE la llista més votada, governa una volta més el PP, recolzat pels edils de Fòrum i Som Cabrales (candidatura vinculada a Podem), contravenint esta última la voluntat de la seua formació, per lo que despuix del pacte, Som Cabrales va anunciar en un comunicat que no reconeixia a l'edil com el seu representant.[5] Despuix de les eleccions de 2019 el PSOE va recuperar l'alcaldia en majoria absoluta, conservant-la en l'actualitat.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Cabrales, de la mateixa manera que el restant de concejos asturians té una subdivisió tradicional, la parròquia, en este cas existixen nou parròquies en les que s'agrupen els díhuit núcleus de població del territori.
Com a conseqüència del procés de recuperació dels topònims tradicionals iniciat pel Govern del Principat d'Astúries en 1998, actualment els noms oficials de les parròquies del concejo són els asturians.Plantilla:Toponímia d'Astúries
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]El seu patrimoni artístic és una mescla entre restants romànics i renaixentistes, en nous estils. Són edificacions antigues a les que se'ls han incorporat atres construccions més modernes, entre les que destaquen les següents:
- L'iglésia de Santa María de Llas, en Les Arenes. La seua estructura és de nau única, en capelles als costats que donen l'idea de planta de creu. La seua coberta és de volta de canó. Té restants tardorromànics, com la portada meridional i la capçalera. El restant de l'edifici es deu a diferents ampliacions.
- l'iglésia de Santa Creu, en Inguanzo, del periodo barroc. La seua planta és de nau única rectangular i té dos capelles laterals. És de destacar la torre campanar en els peus del temple. En el seu costat meridional té quatre grans arcades que formen un ampli pòrtic.
- L'ermita de La nostra Senyora de la Salut, en Carreña, coneguda en el poble com la capella de la Salut, o simplement la Capella, és una bellíssima construcció de finals de el IXX, en una no menys bella història unida a ella, com és el motiu de la seua edificació.
Conta l'història, que un veí del poble de la família Bárcena, va viajar a Sevilla per a encomanar-se a la Verge de la Salut, ya que patia ceguera i va vore en ella el seu últim consol. Va prometre a la Verge que si li curava, manaria fer una image exacta i li construiria una ermita en el seu poble. Va ocórrer que al poc temps va recobrar la vista i com hi havia promés va complir la seua paraula i va construir la que sense dubte és una de les ermites més belles d'Astúries. Des de llavors, cada dumenge següent al huit de setembre, se celebra en honor a esta Verge, una missa a la que assistixen multitut de fidels procedents de tota la comarca.
Entre les seues construccions rurals destaquen:
- El palau de Cernuda, de el XVII. Es compon de casa, capella i mur circumdant. La casa és de planta rectangular i dos pisos, i la seua frontera principal es dividix en dos parts diferents. La primera, en un tall més palatí, en porta i dos saeteras una a cada costat. En el pis primer presenta tres balcons, i sobre el central, l'escut d'armes de la família Cernuda. La segona part és més senzilla. En la planta baixa té una entrada secundària en dos finestres irregulars. En el primer pis hi ha una galeria formada per columnes de pedra. El restant de les fronteres no tenen major interés. Este conjunt està considerat Monument Històric Artístic.
- El palau de Navariego de el XVII, està molt modificat en l'actualitat. En la seua primera época era una estructura molt simètrica i senzilla en dos saeteras i dos finestres en la part baixa. En la part superior hi havia tres finestres quadrades, entre les que hi havia sengles escuts familiars.
- El palau del Mayorazu, en Inguanzo, és Monument Històric Artístic de el XVIII. De planta rectangular i dos pisos d'inspiració clàssica. Està construït en dos trams diferents: el primer pis, en porta adintelada en molduras i dos saeteras, i el pis superior, en un gran escut i dos finestres als costats.
- El palau de la família Díaz de Iguanzo de el XVIII, és Monument Històric Artístic. Té un cos central de tres pisos en forma de torre. Està separat dels cossos laterals per sengles contrafocs que donen sensació de verticalitat, i els dos cossos laterals són de menor altura, només en dos pisos.
Festes
[editar | editar còdic]En giner: les de Sant Antón en Inguanzo, Sant Ildefons en El Escobal i Sant Pablo en Arangas. En maig: la de Santa Creu en Inguanzo. En juny: les de Sant Joan i Sant Pedro en Les Arenes. En juliol: la Magdalena en Poo i Berodia
En agost: Sant Pedro en Arangas, la de La nostra Senyora en Camarmeña en missa de campanya i processó, Sant Roque en Ortiguero i en Asiegu i les Neus en Portes i Bulnes. En setembre: La Salut en Carreña, La nostra Senyora en Sotres, La nostra Senyora de l'O en la Molina i Sant Tomás en Pandiellu. En octubre: el Rosari en Tielve. En novembre Sant Andrés en Carreña.
Formage de Cabrales
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Formage de Cabrales.
El famós formage de Cabrales és d'elaboració artesanal. Hi ha un organisme que s'ocupa del seu control de calitat, el Consell Regulador, que agrupa a més de 37 queserías, en les que hi ha una mescla entre grans i chicotetes produccions.
És el producte més arraïlat en este concejo, i és un formage artesanal de pasta blava, que s'elabora durant tot l'any en llet d'ovella, cabra i vaca. La fama d'este formage ve des de fa molts sigles, i està reconegut internacionalment entre els grans formages blaus.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el+menys+3+caràcters.&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=dega%C3%B1a&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%C3%B3n Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 - Cabrales». Institut Nacional d'Estadística (Espanya). Consultat el 7 de juny de 2023.
- ↑ «Subastat un formage Cabrales per 17.000 euros». Expansió. Consultat el 7 de juny de 2023.
- ↑ «Oriente d'Astúries, una primavera com les d'abans». El País. Consultat el 7 de juny de 2023.
- ↑ https://www.asturias.es/portal/site/medioambiente/menuitem.1340904a2df84i62fe47421ca6108a0c/?vgnextoid=2b0a1edce3a73210VgnVCM10000097030a0aRCRD&vgnextchannel=6edf25d1d8375210VgnVCM10000097030a0aRCRD&i18n.http.lang=és
- ↑ El Comerç.Consultat el 6 de setembre de 2015.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Cabrales».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cabrales.
- Sitie web de l'Ajuntament de Cabrales
- Federació Asturiana de Concejos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabrales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.