Berga

Per a una antiga ciutat grega de Tracia vore Berga (Tracia).

Berga és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Barcelona, en la comunitat autònoma de Catalunya. És capital de la comarca del Berguedá. Té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

Ubicació

El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou part de l'antiga colónia industrial de Calç Roser i La Valldan. Al nort i al nordest llimita en Serchs, al surest en Olván, al sur en Aviá, al suroest en Capolat i noroest en Castellar del Riu.

Clima

El clima de Berga és templat i plujós durant tot l'any (Classificació climàtica de Köppen: Cfb) i posseïx certes característiques continentals per la presència de cadenes montanyoses que bloquegen l'influència marítima. Les característiques mediterrànees del clima són reduïdes per la seua latitut (42° N) i la presència de tormentes estiuenques formades en els Pirineus que llimiten la sequia estival.^[1]

Història

Sembla que pot ser l'antiga Castrum Bergium,^[2] citada per Tito Livio.

L'invasió àrap en el Bergadá va ser cap a 715. Despuix de lliurar-se del seu domini, en el IX va formar part del comtat de la Cerdanya. Va ser comte de Berga Wifredo II de Cerdanya fins al seu retir al monasteri del Canigó en 1035. Quan va morir el comte Bernardo Guillermo sense descendència, va passar definitivament el Comtat de Berga a pertànyer al Comtat de Barcelona en 1117, sent comte Ramón Berenguer III. En 1347 va patir la pesta negra. El caixco antic va ser construït en la década de 1360.

Entre 1654 i 1655 va ser capturada pels francesos. Durant la Guerra de Successió va donar respal a Felipe V d'Espanya. En 1854 va sofrir un atac de còlera (vore: Pandèmia de còlera en Espanya).

L'1 de juliol de 1966, el dictador Francisco Franco va realisar una visita oficial a la vila, inaugurant instalacions deportives i rebent el nomenament de "fill predilecte" de la vila.^[3] En 2005 la seua festa més important, La Patum, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco.

Economia

La seua economia es basa en l'activitat industrial, principalment de hilados i teixits, la siderometalúrgica i la de la fusta. La primera màquina de hilar utilisada per l'indústria catalana va ser inventada en Berga per la família Farguell en el XVIII i coneguda en el nom de "La Bergadana".

Històricament, Berga ha tingut una molt important indústria relacionada en la mineria.

La ganaderia vacuna, porcina i avícola està molt reconeguda en tota la comarca, celebrant-se importants fires durant l'any.

Administració i política

Patrimoni

Santuari de Queralt (XVIII). En image de la Verge de el XI.
Castell de Sant Fernando (X).
Iglésia de Sant Joan (XIII). Des de 1983 és Monument Històric Artístic.
Iglésia parroquial de Santa Eulalia (XVII).
Plaça de Sant Pedro. Orige medieval.
Portal de Santa Magdalena. Única porta medieval que es conserva de les sèt que tenia.
Capella de la Pietat (XVII).
Molino de la Sal (XVIII).
Iglésia i convent de Sant Francesc XIII
Iglésia romànica Sant Pere de Madrona XIII

Demografia

Berga conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Museus

Museu comarcal. Fondos etnològics, històrics i ciències naturals.
Museu municipal. Ceràmica, objectes de l'Edat Mija i restants prehistòrics de l'història de Berga.
Museu del Circ. Colecció de Josep Vinyes.
Biblioteca Ramón Vinyes i Cluet. Edifici de 1523 m quadrats i en més de 36 000 volums.

Festivals i concursos

Trobe Internacional de Música Antiga
Concurs de piano Ciutat de Berga
Premie Ramón Vinyes de Teatre
Concurs de pintura Ciutat de Berga

Gastronomia

Des de sempre ha segut famosa en la comarca la gastronomia de Berga, per les seues matèries primeres, carn, embotits, formages i la gran varietat de bolets que es troben en els seus boscs.

Sopa en pilotes
Sopa de dacsa
Vedella en bolets
Carn a la brasa en bolets variats.

Fires i festes

Les festes més importants són la Patum i Els Elois.

Fira Santa Tecla (setembre)
Festa dels Bolets (octubre) en el "pla de Puigventós" i la fira dels bolets en Berga
Carnestoltes (febrer)
Sant Marc Xocolatada al santuari de Queralt (25 d'abril)
Fira, 1 de maig
La Patum (dates del Corpus Christi) (Declarada per l'UNESCO patrimoni oral i immaterial de la Humanitat)
Els Elois 4 Dumenge de Juliol

Competicions importants:

Media marató (C. Atl. Berga)
Marató de Muntanya Berga i Cursa d'Alta Muntanya de Berga (mountain runners)
Travessa Núria - Queralt - Berga (92 km)
Berga - Rasos - Berga
Portal Attack
Gala del santuari La nostra Senyora de Queralt 8 de setembre
Festa de Sant Pedro de Madrona 29 de juny
Sant Antonio, iglésia de Sant Francisco, 13 de juny

Entitats de població

Calç Roser
La Valldan, des de 1970

Localitats hermanadas

Guernica (Espanya)
Tarascon-sur-Arièja (França)
Högsby (Suècia)

Persones notables

Artícul principal → .

Referències

↑ «Clima Berga: Temperatura, Climograma i Taula climàtica per a Berga - Climate-Data.org». és.climate-data.org. Consultat el 30 de març de 2017.
↑ La Gran Enciclopèdia en català. vol.03 pg.1897, Edicions62. Barcelona. 2004
↑ Diari Vasc, 2 de juliol de 1966

Bibliografia

Volum 1 (2005). El Meu País, Tots els pobles, vils i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5568-3.
Jaime Bover Argerich (1975). Catalunya i les seues Comarques, Sant Vicenç dels Horts, Fondo Cultural de la Caixa d'Aforros de Barcelona. ISBN 84-500-6709-X.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berga.
Sitie web de l'Ajuntament de Berga

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Berga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Clima Berga: Temperatura, Climograma i Taula climàtica per a Berga - Climate-Data.org». és.climate-data.org. Consultat el 30 de març de 2017.

[2] La Gran Enciclopèdia en català. vol.03 pg.1897, Edicions62. Barcelona. 2004

[3] Diari Vasc, 2 de juliol de 1966

[1]

[2]

[3]