Calç Roser

Calç Roser

Calç Roser és un núcleu de població situat al peu del riu Llobregat, en el punt de trobada de tres municipis: Olvan, Berga i Aviá. Es troba en la comarca del Bergadá, més concretament en la zona del Baix Bergadá, en la província de Barcelona.

Situació geogràfica i comunicacions

El poble de Calç Roser està situat entre 3 i 4 quilómetros al sur de la ciutat de Berga, capital de la comarca del Bergadá. Al sur de Calç Roser es troben les colónies textils de la Plana i de l'Ametlla de Casserres. A l'oest, molt propenca, l'ermita visigoda de Sant Vicente de Obiols i al noreste l'ermita prerrománica de Sant Quirico de Pedret (IX).

La carretera C1411, d'Abrera a Bellver de Cerdanya, travessa el núcleu de Calç Roser i molt prop trobem la carretera C-16/E9 (autovia de Manresa a Berga), en accessos directes a Calç Roser per l'eixida 92 en direcció nort i l'eixida 95 en direcció sur.

Calç Roser dispon d'una parada d'autobusos de la llínea Manresa-Berga i la llínea Barcelona-Llivia, en una freqüència d'uns 5-6 autobusos diaris. La companyia d'autobusos que opera en esta zona és Alsina Graells (ALSA). Durant la primera mitat de el XX també va tindre ferrocarril (llínea entre Manresa i Castellar de Nuch) de FGC, també conegut com “Carrilet”.

Història

Abans de convertir-se en una gran colónia textil, Calç Roser ya era un lloc de pas, com ho demostra el camí real que unia Berga en Vic creuant el Llobregat en este punt, i els ponts que successivament es varen ser construint, com el Pont de Orniu.

Més alvance, en l'any 1858, els germans Roser, naixcuts en Mataró pero descendents d'empresaris textils de Berga, varen comprar uns terrenys al costat del Llobregat per a construir una fàbrica, la maquinària de la qual seria impulsada per la força del aigua i que es convertiria en la primera colónia textil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seua activitat cap a l'any 1860 en màquines de hilar i cardar, poc despuix va incorporar telerés. A finals de el XIX ya era l'indústria textil més important de Berga. Este fet va permetre ampliar la presa i obtindre més energia per a moure les noves màquines instalades en la Fàbrica Nova. Posteriorment es varen construir els edificis de la frontera de la carretera de Berga, a on estaven situats l'almagasén de bales de cotó, les abridoras i els batanes, el portal en la porteria per al control d'entrades i eixides i la casa de dos pisos a on vivien els propietaris durant els seus estadas en la colónia. Ya en el XX es varen construir les oficines i els acabaments, en secció de blanqueig, tenyida, apresto, confecció, doblat i empaquetat. A mitan d'este sigle la fàbrica de Calç Roser va aplegar a tindre 1200 treballadors repartits en tres tandes, amprats en 25 000 husos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés textil.

Com en la majoria de les fàbriques situades al peu del riu i llunt dels núcleus de població, va caldre construir pisos per als treballadorés i una série de servicis que es varen ser ampliant a lo llarc de el XIX i XX. Els primers pisos es varen construir al costat de la fàbrica, donant forma al carrer del Riu o de la Serradora, al carrer de Dalt o Montanya i al carrer de Sant Antonio. Pronte va haver una iglésia i un caramullat, cafeteria, hostal i estanc. A finals de el XIX es va construir el convent en escola i residència per a chiques jóvens i el carrer anomenat Jauja. Ya en el XX la colónia es va ampliar més allà de l'estació en els pisos de Sant Josep (1922) i el grup Sant Ramón (1946). Paralelament, la colónia es va ser equipant en un cine-teatre, nous cafens i noves tendes d'aliments, carnicerias, mercerias, forns, sabaterias, sastre, barberia, peluqueria, aplegant a ser un verdader poble.

Este ritme es va parar momentàneament en les décades del 1970 i 1990, per la crisis que va afectar l'activitat textil i que va provocar en primer lloc la supressió de la llínea de tren i finalment el tancament de la fàbrica l'any 1992. A partir d'aquell moment l'activitat comercial de Calç Roser es va orientar prioritariament als clients de pas de la carretera que unia Barcelona en Berga i que passava pel mig de la població.

Hui, 17 anys més vesprada, Calç Roser seguix sent un núcleu que conserva la població, la seua personalitat, les seues festes i la seua activitat comercial.

Fotografies antigues

• 
  Fàbrica Vella.
• 
  Fàbrica Nova.
• 
  La Colónia Roser.
• 
  Panoràmica des de Obiols.
• 
  Panoràmica des del mas La Saleta.
• 
  Panoràmica de la colónia.
• 
  Carretera de Berga.
• Antiga estació del tren.
  Antiga estació del tren.
• 
  Construint l'edifici Sant Josep.

Turisme i Patrimoni

Pont de Orniu.

Erro al crear miniatura:

Convent Calç Roser.

Calç Roser conserva un ric patrimoni industrial i oferix un núcleu comercial i de servicis que pot ser molt útil en la vostra visita a la comarca del Bergadá. Tot el conjunt està creuat per la Ruta de la Colónies que, seguint el curs del riu, vos guiarà per racons de calma i de gran riquea patrimonial que va crear el riu Llobregat al seu pas per la comarca.

• El pont de Orniu: Està situat en un punt utilisat tradicionalment com a lloc de pas en la ruta que unia Berga i Vic. Els forats que s'observen en les roques d'abdós costats són testics de la cantitat de passareles que es apuntalaron en este lloc. Més alvance, a mitan de el XVI, es va construir un pont de pedra, segurament de dos alvertents, d'uns 66 metros de llongitut i 3 d'ample, del com encara es poden observar els restants. Este pont va ser destruït durant la Guerra de Successió (1705-1714). El pont actual és de l'any 1840.
• El molí de Minoves: Restants d'un antic molí al peu del riu que segurament va funcionar a partir de l'Edat Mija. Un document explica que durant la Guerra dels Segadores este molí va estajar un soldat alemà, l'any 1653, que formava part d'un grup de soldats cridats pel rei d'Espanya i pels quals l'alcalde del municipi va tindre que buscar estage. Al seu costat es troba un edifici que havia segut una fàbrica d'espardenyes i posteriorment va ser reconvertit en escola.
• La fàbrica: És una de les instalacions fabriles més importants de Catalunya. Va ser construïda entre el 1859 i el 1950 i va funcionar fins a l'any 1992.

• El convent: Edifici que havia segut la residència de les chiques fadrines que venien a treballar a la fàbrica i escola per a les filles dels treballadors. Actualment i des de 2005 en el convent es va transformar en Konvent, com a centre d'art, un dels espais d'art experimental més importants de Catalunya central. Konventzero.com.
• El teatre: Primer va ser utilisat com cine. És un edifici espacioso i senyorial que encara s'utilisa per a representacions teatrals i atres celebracions.
• Grup Sant Josep: Edifici de vivendes prou original que va ser construït el 1922, en una sola entrada, tres galeries i uns interessants patis interiors.
• Grup Sant Ramón: Conjunt de 7 carrers en vivendes unifamiliars en jardí, construït el 1946.

Calç Roser és un punt tradicional de comunicació i de pas, per este motiu oferix una bona cantitat de rutes i itineraris per les seues afores al marge de les grans infraestructures viàries actuals. Recorrent estes rutes es troben uns quants elements únics i d'interés remarcable.

• Ruta de les Colónies: 32 quilómetros (PR C-144) a lo llarc del riu Llobregat i les 18 colónies textils que a partir de l'energia hidràulica varen crear riquea i un particular patró de vida durant 150 anys.
• Via verda de la vall de Pedret: 4 quilómetros en poca pendent que seguint l'antic traçat del tren i el riu Llobregat, unixen Calç Roser en el magnífic pont romànic de Pedret i l'iglésia prerrománica de Pedret. L'iglésia va ser construïda entre els sigles IX i X en aportacions d'época romànica. Conté la reproducció d'importants pintures murals dels sigles X i XII.
• Fuives – Centre mundial del asno català: És la major reserva d'asno català del món, en més de 100 eixemplars. La visita permet conéixer millor este animal que nos ha ajudat en un sinfín de tasques a lo llarc de l'història.
• El Lledó: És una dels masos importants i antigues de la zona que es troba documentada des de el XV. Vàries reformes a lo llarc dels anys li han aportat este aspecte de fortalea medieval que té hui. Gran part del seu terreny va ser venut als Roser a principis de el XX.
• Sant Vicente de Obiols: Edifici romànic, consagrat abans del 888. Consta d'una sola nau, alta i estreta, orientada a alce per un àbsit trapezoidal i flanquejat per dos capelles quadrangulars que conferixen al temple una planta de creu llatina. L'àbsit i les dos capelles laterals estan cobertes per regressos de canó de mig punt. Al voltant de l'iglésia hi ha un gran número de tombes antropomórficas d'extrems redonejats que constituïxen una necròpolis, encara que actualment només una es troba descoberta.

Des de que la fàbrica va tancar, l'any 1992, el comerç ha passat a ser la principal activitat de la població. Dins del proyecte del Parc Fluvial dels Colònies del Llobregat, Calç Roser està definida com la “Porta del comerç” per la seua marcada orientació comercial. Els visitants trobaran els comerços i els restaurants oberts tots els dies de la semana, de manera que Calç Roser és un punt de soport per als viajantes que necessiten un lloc per a menjar o comprar en els dies festius o per a aquells que busquen productes agroalimentaris artesans del Bergadá a lo llarc de tot l'any.