Torre d'Hércules

Torre d'Hércules

La Torre d'Hércules és una torre i far situat sobre un tossal de la ciutat de La Corunya, en Galícia (Espanya). La seua altura total és de 55 metros. Data de finals de el I i principis de el II. Té el privilegi de ser l'únic far romà i el més antic en funcionament del món. És el tercer far en altura d'Espanya, per darrere del far de Chipiona (62 m s. n. m.) i del far de Maspalomas (60 m s. n. m.). Fins a el XX rebia el nom de Far de Brigantia, o en llatí Farum Brigantium.

En 1931 va ser declarada Monument històric-artístic, per lo que és be d'interés cultural en categoria de monument. Posteriorment, el 27 de juny de 2009, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Senyes geogràfiques

• Localisació: 43°23′09″N 8°24′23″O.
• Altura: 55 metros (55 metros corresponen a la construcció romana i 55 a la restauració de el XVIII)
• Altitut sobre el nivell de la mar: 106 metros.
• Escalons: 239.
• Alcanç: 24 milles (43-44 km)
• Centelleigs/Centellejos: grup de 4 cada 20 segons.

Mitologia i llegendes

La Torre d'Hércules junt a l'estàtua de Breogán.

Hi ha vàries llegendas relacionades en la construcció de la torre d'Hércules. Una d'elles conta que Hércules va aplegar en barca a les costes que rodegen actualment la Torre, i que va anar precisament allí el lloc a on va enterrar el cap del jagant Gerión, despuix de véncer-ho en combat. Esta llegenda representa la continuïtat del llegat romà d'Hércules sobre el llegat tartésico-fenicio de Gerión.

Aixina mateix, historiadorsPlantilla:Quí varen identificar la torre com el lloc a on va poder haver estat situada la Torre de Breogán,^{cita requerida} una torre mitològica que apareix entre uns atres en el cicle mitològic irlandés (més concretament en el Leabhar Ghabhála Érenn, escrit al voltant de el I), i des de la que Ith, fill de Breogán, hauria avistar les costes d'Irlanda. Esta sospita ve acreixcuda pel topònim Brigantium, que és altament possible que derive de Breogán,^{cita requerida} i té sustente en la tradició dels romans a l'hora d'identificar als seus propis deus o héroes, en este cas Hércules, en els autòctons.^{cita requerida}

La mitologia diu que «va haver un jagant cridat Gerión, rei de Brigantium, que obligava als seus súbdits a entregar-li la mitat dels seus bens, incloent els seus fills. Un dia els súbdits varen decidir demanar ajuda a Hércules, que va reptar a Gerión en una gran baralla. Hércules va derrotar a Gerión, ho va enterrar i va alçar un túmulo que va coronar en una gran antorcha. Prop d'este túmulo va fundar una ciutat. No obstant esta història data de finals de el XIII d'una crònica general recorreguda de la mitologia mediterrànea per a elaborar una història del far de Brigantia. El mit agarra a l'héroe romà Hércules, Diu el mit castellà que eixa gent va ser duta de Galatia, en Anatolia, i que per això va ser cridada aquella terra Galizia. Esta llegenda inspirada en la mitologia mediterrànea serà promocionada durant els sigles XIX i XX,^{cita requerida} quan el far de Brigantium és rebatejat en el nom de «Torre d'Hércules» canviant a Breogan per Hércules, com la primera persona que va aplegar va ser una dòna anomenada Cruña (o Crunia), Hércules va posar a la ciutat este nom», versió que apareix en la Estoria d'Espanya.

Història

La Torre d'Hércules en el mapamundi del Beato de Osma.

L'orige de la torre és desconegut, encara que va ser reedificada pels romans en el I La Torre d'Hércules va ser construïda com a far de navegació i compresa la construcció entre els regnats de Nerón i Vespasiano en funció de les troballes de fragments de terra sigillata i gots de parets fines datables entre els anys 40 i 80 de nostra era^{cita requerida}. L'inscripció al peu de la torre i les referències documentals sobre la ciutat de Brigantium (La Corunya) revelen l'existència d'un far de l'época de Trajano. En la seua base es va trobar una pedra votiva en l'inscripció en llatí MARTI AVG.SACR C.SEVIVS LVPVS ARCHTECTVS ÆMINIENSIS LVSITANVS.EX.VO, lo que ha permés identificar a l'arquitecte autor de la mateixa com Cayo Sevio Lupo, originari d'Aeminium, hui Coímbra, en Portugal.

La menció més antiga a la Torre es troba en el Historiæ adversvm Pagans de Paulo Orosio, escrit cap al 415-417 d. C., que diu: Secvndvs angvlvs circivm intendit, ubi Brigantia Gallæciæ civitas sítia altissimvm farvm et inter pavca memorandi operis ad specvlam Britanniæ erigit («En el segon àngul del curs [de circumnavegació de Hispania], a on se situa la ciutat galaica de Brigantia, s'empina un far altíssim, una de les poques obres dignes de recort en la ruta cap a Britania»). Una de les representacions més antigues conegudes és la del mapamundi del Beato del Burc de Osma, de l'any 1086.

La torre va perdre, possiblement, el seu us marítim durant l'Edat Mija en convertir-se en fortificació. En el XVII (1682) el duc de Uceda va encarregar la restauració arquitectònica a l'arquitecte Amaro Antune, que va construir una escala de fusta que travessava les voltas fins a la part superior, a on se situen dos chicotetes torres per a soportar els fanales. En el regnat de Carlos III es va realisar la reconstrucció completa. L'obra neoclàssica es va terminar en 1791 baix la direcció d'Eustaquio Giannini. Abans de la reforma tenia un cos prismàtic en base quadrada; en l'exterior presentava un mur de pedra en dos portes en la part baixa i finestres asimètriques que la recorrien fins al pis superior, i una mordiente helicoidal que aplegava fins a la part superior. En el seu interior conservava la vella estructura romana, pero en escales de fusta que pertanyien a la restauració d'edifici, harmonisant-la en la seua decoració en marcs superiors de portes i finestres.^{cita requerida}

La frontera actual de la torre és el frut de la remodelació neoclàssica de el XVIII. En l'any 2007, va ser elegida candidata per a engrossar la llista de bens culturals Patrimoni de la Humanitat. El 9 de setembre de 2008 es hermanó en l'Estàtua de la Llibertat de Nova York i el dia 25 d'eixe mateix més en el Far del Morro de La Habana, el més antic d'Amèrica i un dels emblemes de Cuba.^{cita requerida}

Parc escultòric

El parc escultòric de la Torre d'Hércules és un museu a l'aire lliure que, en el seu recorregut, es poden contemplar més de 15 obres d'importants artistes de el XX tals com Francisco Leiro o Manolo Pau en un gran espai natural.

Patrimoni de la Humanitat

La Torre d'Hércules va ser declarada per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat el dia 27 de juny de 2009 en la ciutat de Sevilla. La candidatura a obtindre esta distinció va rebre un ampli respal popular i institucional. La notícia va ser acollida en alegria entre tots els corunyesos concentrats en la plaça de María Chiula i al voltant de la pròpia torre, els qui varen aguardar durant hores la designació.

Vore també

• La Corunya
• Arquitectura romana

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torre d'Hércules.
• Cronologia històrica del Farum Brigantium, símbol de Coruña
• vista de la Torre d'Hércules en Google Maps.
• a-Trajano Els orígens de la Torre. Reportage del 5 de juny de 2009 en L'Opinió de la Corunya
• Pàgina oficial del Centre d'Interpretació i Atenció a Visitants de la Torre d'Hércules..