Ramesseum
El Ramesseum és el nom donat al temple funerari egipcíac ordenat erigir per Ramsés II, i situat en la necròpolis de Tebas, en la ribera occidental del riu Nilo, front a la ciutat de Luxor, junt al chicotet temple dedicat a la seua mare Teua.
El nom va ser falcat per Jean-François Champollion, que va visitar les seues ruïnes en 1829 i va anar el primer en identificar els noms i títuls de Ramsés en els seus murs. El seu nom original era Casa del milló d'anys de Usermaatra Setepenra, que unix la ciutat de Tebas en el regne d'Amón.[1]
Ocupa una superfície de dèu hectàrees.
Ramsés II
[editar | editar còdic]Ramsés va ser un faraó de la Denovena Dinastia d'Egipte. Va governar durant 67 anys, en el XIII, en l'apogeu del poder i la glòria d'Egipte. La duració fòra de lo comuna del seu regnat, l'abundància del erari públic i la vanitat personal del faraó, va fer de Ramsés un rei que va deixar un recort imborrable en el país.
La seua herència es pot comprovar en el llegat arqueològic, en els molts edificis que Ramsés va construir, va ampliar o va usurpar en tot el territori egipcíac. El més esplèndit d'ells, construït d'acort en les pràctiques funeràries del Imperi Nou hauria segut el seu temple commemoratiu: un lloc dedicat a l'adoració del faraó, casi un deu en la terra, a on la seua memòria es mantindria viva despuix del seu pas per este món. Els registres existents indiquen que es va començar a treballar en el proyecte poc despuix del començ del seu regnat, i va continuar durant vint anys.
Descripció
[editar | editar còdic]Té una estructura clàssica: el temple funerari de Ramsés seguix els cànons de l'arquitectura de temples del Imperi Nou, orientat de noroest a surest, en dos pilonos de 68 metros d'esgambi. En el primer pilono es registra la seua conquista, l'octau any del seu regnat, d'una ciutat anomenada Shalem, en la que alguns creuen vore a Jerusalem.
En el primer pati es trobaven els dos colóss sedentes del faraó Ramsés II, dels que només queden fragments de la base i del tors de 17 metros d'altura.
El palau real està l'esquerra d'este pati, i les estàtues del rei al fondo.[2]
Els restants del segon pati inclouen la frontera interna del segon pilono i una porció del pòrtic d'Osiris a la dreta.[2] En els murs estan gravats els bajorrelieves del Poema de Pentaur que descriuen la batalla de Qadesh,[2] i un festival en honor a Min, deu de la fertilitat. Les dos estàtues del rei, una en granit rosat i l'atra en granit negre, flanquegen la porta del temple.[2]
Trentanou de les quarantahuit columnes campaniformes en capiteles papiriformes encara es mantenen en peu en la sala hipóstila, adornades en escenes del rei davant varis deus. El sostre està pintat en estreles d'or en un fondo blau, que permaneix ben conservat,[2] i els fills i filles de Ramsés apareixen en processó en els murs de l'esquerra. En el mur oriental estan els bajorrelieves que narren l'assalt a la fortalea de Dapur. El santuari està compost per tres quartos consecutius, en huit columnes, en un dels quals es guardava la barca sagrada. Restants del primer quarto, en el sostre decorat en motius astronòmics, i alguns restants del segon quart són tot lo que es conserva.[2]
Al nort i adjacent a la sala hipostila hi ha un temple més menut, dedicat a la seua mare, Teua, a on es trobava una estàtua de la reina de 227 cm d'altura, que va ser duta a Roma en temps de Calígula.[3]
El complex estava rodejat per varis almagasens, graners, tallers, i atres edificis auxiliars, alguns construïts posteriorment, inclús en época romana.
Un temple dedicat a Seti I, del com només queden els fonaments, estava a la dreta de la sala hipóstila. Tot el conjunt estava rodejat per un mur d'atobó que començava en el pilono suroriental.
S'han trobat papirs i ostraca datats en el Tercer periodo intermig, XI a. C. a el VIII que indiquen que el temple tenia també una escola important, i que va ser un centre econòmic, cultural i religiós.
Ramsés va edificar este temple sobre una tomba del Imperi Mig, en la que s'han trobat molts objectes relatius al cult funerari.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Guy Lecuyot. «The Ramesseum (Egypt), recent Archaeological research». Archéologies d'Orient et d'Occident. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2007. Consultat el 07-03-07.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ania Skliar, Grosse kulturen der welt-Ägypten, 2005.
- ↑ Estàtua de Teua en el Museu Vaticà. Consultat el 27.07.07.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ramesseum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.