Anar al contingut

Poema de Pentaur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Pentaur.
Ramsés en la batalla de Qadesh. Bajorrelieve en el temple d'Abu Simbel.

El Poema de Pentaur és un célebre escrit épico en llengua egipcíaca antiga realisat pel escriga Pentaur per encàrrec de Ramsés II, narrant la batalla de Qadesh, en la que es varen enfrontar els eixèrcits de Ramsés i del rei hitita Muwatalli II.

El poema, escrit anys despuix de la batalla, adorna la derrota de l'estament militar i el triumfo de Ramsés II, denostant al primer per covardia i elogiant al segon per la seua gran valentia. Relleus i inscripcions recordarien per a sempre la gesta, presentant al faraó com el héroe que es va enfrontar solament a numerosos enemics i va salvar una situació desesperada: Ramsés II va ordenar que el bolletí de guerra anara divulgat en els principals temples, de tal manera que es troba gravat en els bajorrelieves que adornen les parets dels temples d'Abidos, del Ramesseum, de Karnak i d'Abu Simbel, i en els pilonos de Luxor. El text del bolletí, sobri i conciso, està acompanyat per este atre més descriptivo, de caràcter decididament lliterari, i que nos ha aplegat gravat en l'ala dreta de la Gran Sala Hipóstila de Karnak i també escrit en papir (Papir Sallier III). És la primera mostra de propaganda política coneguda.

Els fets varen ocórrer durant el quint any del seu regnat: El rei, al cap de les seues tropes, alvançava cap a la ciutat de Atech o Kuotchu, l'antiga Emeso, al noreste de Trípoli, en Síria. Enganyat per falsos pròfucs (beduïns que Muwatalli amprava com a espies), va caure en una emboscada i va ser rodejat per l'eixèrcit enemic. Ramsés va quedar solament en el seu guàrdia personal, composta per sesenta y cinco carros, front a una multitut d'enemics que contaven en més de dos mil carros de guerra.

"Empinant-se en tota la seua estatura, el rei vares vore la fera armadura de combat i en el seu carro tirat de dos cavalls lánzase en lo més recio de la lluita. ¡Estava sol, molt sol, sense ningú junt a ell!... Els seus soldats i el seu sèquit li miraven des de llunt, mentres que atacava i defendíase heroicament. ¡Li rodejaven dos mil cinccents carros, cada u en tres guerrers, tots apremiant-se per a tancar-li el pas! ¡Solament i intrèpit, no li acompanyaven ni príncips, ni generals, ni soldats!..."

Eleva una oració al deu de Tebas, Amón, en qui posa tota la seua confiança:

"Yo t'invoque, oh, pare meu, Amón! Heme ací en mig de pobles numerosos i desconeguts per a mi; totes les nacions s'han reunit contra mi i estic sol.

L'eixèrcit egipcíac, que s'havia retirat, torna a llançar-se seguint l'eixemple del Faraó:

"Anaven per un terreny cobert de cadàvers, tot roig de sanc... ¡No hi ha lloc per als peus, tants són els morts!".


Despuix de combat els generals alaben al faraó i li feliciten per la seua victòria:

"¡Oh Ramsés, cor increbantable, has fet més tu solament que l'eixèrcit sancer! ¡Davant la teua espasa victoriosa s'ha afonat el país dels Khetis! ¡Ningú se't sembla quan baralles pel teu poble en el dia de la batalla!..."

I aixina termina el poeta el seu relat:

"¿És que el home no es cobrix de glòria en la seua pàtria quan ha mostrat valor junt al seu senyor i té renom de guerrer? En veritat, en veritat, el home és aclamat pel seu valor."
Ramsés II derrotant als seus enemics. Temple d'Abu Simbel.

Ramsés II, que necessitava afiançar el seu paper històric, va magnificar la seua actuació en una batalla que no va guanyar, per mig d'estes pàgines èpiques. La propaganda amaga disposicions polítiques que es varen ser materialisant en els anys següents, en colocar el rei als seus fills majors al front de les estructures castrenses. Òbviament, les seues jugades polítiques front a l'estament militar implicaven cert risc, pero ell va saber administrar-ho en gran habilitat, a partir de dos factors favorables als seus interessos:

  • Una alta oficialitat d'orige estranger. Varen ser promoguts oficials asiàtics que es varen mantindre lleals a Ramsés II, a canvi d'obtindre importants rancs.


  • Unes tropes d'èlit en les que els foràneus tenien un destacat paper, soldats que eren lleals solament a la persona del Faraó i no a l'estat egipcíac.

Vore també