Batalla de Qadesh

Batalla de Qadesh

La batalla de Qadesh es va lliurar entre les forces del Imperi Nou d'Egipte, governat per Ramsés II, i l'Imperi hitita, governat per Muwatalli II, en la ciutat de Qadesh, a la vora del riu Orontes, en les proximitats del llac d'Homs, prop de la frontera de Síria en Líban.

La batalla sol datar-se cap a l'any 1274 a. C. per la cronologia egipcíaca. És la primera batalla de la que es conserven registres històrics detallats de les formacions i de les tàctiques. Es creu que va ser la major batalla de carros de guerra jamai lliurada, havent participat entre 5000 i 6000 carros.

Com a resultat de les múltiples inscripcions de Qadesh, és la batalla millor documentada de l'Antiguetat.

Els hititas varen atacar primer i varen estar a punt de derrotar als egipcíacs, encara que gràcies al mando de Ramsés II els egipcíacs varen conseguir contrarrestar l'atac i la batalla va acabar en un empat. Despuix d'açò, Ramsés II i Hattusili III varen firmar el primer tractat de pau de l'història.

Va ser l'últim gran acontenyiment militar de l'Edat del Bronze.

El Tractat de Qadesh

AP

Taula d'argila contenint el Tractat de Qadesh, Museu d'Arqueologia d'Estambul.

El document que va formalisar la treua entre Egipte i l'Imperi hitita, conegut com Tractat de Qadesh, és el primer text de l'història que documenta un tractat de pau. Va ser copiat en numerosos eixemplars escrits en caldeo babilonio (llengua franca de la diplomàcia de l'época) sobre preciosos fulls d'argent. Varis eixemplars s'han trobat en Hattusa, capital hitita, mentres que atres còpies es varen trobar en Egipte.

Atres eixemplars escrits sobre materials més vils, contenint el mateix text, també han aplegat fins a nosatres, com, per eixemple, el conjunt de taules d'argila conservat en el Museu d'Arqueologia d'Estambul, corresponent a la versió hitita del tractat.

Context històric

L'importància de Síria

Restants de Ugarit.

Punt de trobada, creuament i negociació del tràfic i comerç del seu temps, i àrea dotada d'incommensurables recursos naturals, Síria era l'encreuament mercantil, cultural i militar del món antic. No només produïa ingents cantitats de blat, sino que per allí passaven les mercaderies provinents dels bucs que creuaven l'Egeo i els de llocs més lluntans que aplegaven al Àsia Menor pel port d'Ugarit, espècie de Venècia antiga que dominava el comerç del Mediterràneu oriental, i es trobava, precisament, ubicada en Síria. Els drets aduanero que percebria qui dominara la regió eren enormes; sumats a la seua estratègica posició militar, la producció agropecuaria i els drets de tràfic i exportació, convertien a la zona en una de les de major importància estratègica del món antic.

Per la zona es transportaven vidre, coure, estany, fustes precioses, joyas, textils, aliments, artículs de lux, productes químics, escurada i porcelana, ferramentes i metals preciosos. A través d'una taranyina de rutes comercials que començaven i terminaven en Síria, eixes mercaderies es distribuïen per tot el Mig Oriente, mentres que atres productes aplegaven allí des de llocs tan apartats com Iran i Afganistan.

Vore també: Ugarit

Entre dos potències

Pero Síria sofria la desventaja de trobar-se en mig de les dos grans potències polítiques i militars de la seua época: l'Imperi egipcíac i Hatti, l'immens Imperi hitita. Com és obvi, abdós ambicionaban dominar Síria per a explotar-l'en el seu propi profit. Hui es considera que, fa 3300 anys, el mer fet de controlar el territori siri significava l'ascens automàtic de qualsevol nació a l'exclusiva èlit d'els qui mereixien cridar-se "potència mundial". Aixina varen semblar entendre-ho Mittani primer, Hatti i Egipte més vesprada, i Asiria i Nabucodonosor al final.

És comprensible, per tant, que Mittani, Hatti i Egipte derramaren, durant els sigles anteriors a Qadesh, verdaders oceans de sanc en les seues desesperades tentatives de dominar la regió, proporcionant aixina un violent escenari general a on es mourien els factors concrets que desembocarien en la batalla.

Vore també: Hititas

Bibliografia

• Tyldesley, Joyce (2000). Ramesses: Egypt's Greatest Pharaoh, Penguin Books. ISBN 9780140280975.
• Jacq, Christian (1980). Ramsés: La batalla de Qadesh, Planeta. ISBN 978-84-08-02211-3.
• Desroches, Christiane (1976). Ramsés II: la verdadera història, Destine. ISBN 978-84-233-3642-5.
• Healy, Mark (2005). Qadesh 1300 B.C.. Clash of the Warrior Kings, Osprey Publishing. ISBN 9781855323001.
• Healy, Mark. Disseny de Racó, Bernardo (Abril de 1995). Qadesh 1300 a. C.. La batalla dels reis guerrers (en espanyol), Edicions del Prat i Osprey Publishing. ISBN 84-7838-472-3.
• Spalinger, Anthony John (2002). The Transformation of an Ancient Egyptian Narrative. P. Sallier III and the Battle of Kadesh, Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 9783447043557.
• Beckman, Gary M. (1999). Hittite Diplomatic Texts, Scholars Press. ISBN 9780788505515.
• Shaw, Ian (2003). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press. ISBN 0-19-280458-8.
• Moret, A. i Davy, G. (1956). Dels clans als imperis, Uteha.

• Pirenne, Jacques (1963). Història de la civilisació de l'Antic Egipte, Èxit. ISBN 84-85009-44-4.
• Hawkes, Jacquetta (1967). Els faraons d'Egipte, Timún. ISBN 84-7176-035-5.
• Grandet, Pierre (2008). Els Pharaons du Nouvel Empire: 1550-1069 av. J.-C.: unix pensée stratégique, Li Rocher. ISBN 9782268064482.
• Oakes, Lorna (2003). Pyramids, Temples & Tombs of Ancient Egypt: An Illustrated Atles of the Land of the Pharaohs, Hermes House.
• Cau, Paolo (2013). Batalles del món, Tikal. ISBN 8499280676.
• Mario Mes Fenollar (2013). el+Bronze+Qadesh&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwj9icXojffdAhXGfiwKHc_zCRwQ6wEILjAB#v=onepage&q=%C3%BAltima%20batalla%20Edat%20de el%20Bronze%20Qadesh&f=false Sumerio en Andalusia: Una revisió a la Prehistòria del Mediterràneu, Cultiva. ISBN 978-84-9923-521-9.
• Anderson Kitchen, Kenneth (1979). Ramesside Inscriptions II. Historical and Biographical, Blackwell Publishing.
• Kuentz, Charres (1928). La bataille de Qadesh, IFAO.