Piràmides nubias

Les piràmides nubias són les piràmides que varen ser construïdes pels governants dels regnes cusitas (centrats en Napata i Meroe ) i Egipte. Abans de la construcció d'estes piràmides cusitas, que es troben en l'actual Sudan, no va haver construcció de piràmides en Egipte i el vall del Nilo durant més de 500 anys. En l'àrea de la vall del Nilo, coneguda com Nubia, que es troba en l'actual Sudan, es varen desenrollar tres regnes cusitas durant l'Antiguetat. El primer tenia la seua capital en Kerma (2600-1520 aC). El segon es va centrar en Napata (1000-300 aC). Finalment, l'últim regne se centra al voltant de Meroe (300 aC-300 dC).

Kerma va ser el primer estat centralisat de Nubia, en les seues pròpies formes indígenes d'arquitectura i costums funeràries. Els últims dos regnes, Napata i Meroe, varen estar molt influenciats per l'antic Egipte, cultural, econòmica, política i militarment. Els regnes cusitas, a la seua volta, varen competir fortament en Egipte. De fet, durant el periodo tardà de l'història del antic Egipte, els governants de Napata varen conquistar Egipte i ho varen unificar. Els napateos varen governar com faraons de la dinastia XXV d'Egipte. La dominació napatea d'Egipte va terminar en la conquista Asiria el 656 a. C. Les piràmides nubias estan reconegudes com Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.

Les piràmides

Representació de les piràmides de Meroe de 1850 a partir dels informes de l'expedició de Lepsius.

Es varen construir aproximadament 255 piràmides en tres llocs de Nubia, durant un periodo d'uns pocs centenars d'anys, per a servir com a tombes per als reis i reines de Napata i Meroe. La primera va ser construïda en el lloc del-Kurru, incloent les tombes del rei Kashta i el seu fill Pianjy, junt en els successors de Pianjy: Shabaka, Shabitko i Tanutamani. Es varen construir catorze piràmides de les seues reines, vàries de les quals eren famoses reines guerreres. Açò pot ser comparat a les aproximadament 120 piràmides molt més grans que es varen construir en l'antic Egipte durant un periodo de 3.000 anys.

Posteriorment, es varen localisar piràmides napateas a Nuri, en la vora oest del Nilo, en la Nubia Superior. Esta necròpolis va ser el lloc d'enterrament de 21 reis i 52 reines i príncips com Anlami i Aspelta. Els cossos d'estos reis varen ser colocats en enormes sarcòfecs de granit. El de Aspelta pesava 15,5 tonellades, i la seua tapa pesava quatre. La piràmide més gran i antiga a Nuri és la del rei Napat, i faraó de la XXV dinastia, Taharqa.

Àmplia vista de les piràmides nubias, Meroe. Dos d'estes piràmides són reconstruïdes. (any 2005).

La més extensa de les piràmides Nubia està a Meroe, que es troba entre la quinta i la sexta catarata del Nilo, un centenar de quilómetros al nort de Jartum. Durant el periodo meroítica, més de quaranta reines i reis varen ser enterrats allí.

Les proporcions físiques de les piràmides nubias diferixen notablement de les construccions d'Egipte: varen ser construïdes en rencs escalonats de blocs de pedra en posició horisontal, en un marge d'altura que oscila entre sis a trenta metros; pero s'alcen des d'uns fonaments molt menuts, que rara volta superen els huit metros d'ample, lo que resulta en altes estructures, estretes i inclinades aproximadament setanta graus. La majoria també tenen unes estructures de temple d'ofrenes adjacents en la seua base en característiques cusitas úniques. En comparació, les piràmides egipcíaques d'altura similar generalment tenien fonaments que varen anar a lo manco cinc voltes més grans i s'inclinaven en ànguls d'entre quaranta i cinquanta graus.

Totes les tombes piramidals de Nubia varen ser saquejades en l'antiguetat, pero els relleus de la paret que s'han conservat en les capelles de les tombes revelen que els seus ocupants reals varen ser momificados, coberts de joyes i enterrats en sarcòfecs de fusta. Quan varen ser explorades pels arqueòlecs, en els sigles XIX i XX, es varen trobar algunes piràmides que contenien els restants d'arcs, carcajés de fleches, anells de guerra de arqueros, arneses de cavall, caixes de fusta, mobles, ceràmica, vidre de color, gots de metal, i molts atres objectes que atesten un intens comerç meroítica en Egipte i el món helenístico.

Image Piràmides de Meroe.

Una piràmide excavada en Meroe incloïa centenars d'objectes pesats, com a grans blocs adornats en art rupestre i 390 pedres que formaven la piràmide. Es va descobrir també una vaca enterrada sancera, en ungüent per als ulls, en l'àrea que devia ser inundada per l'assut de Meroe, aixina com roques musicals que eren colpejades per a crear un sò melòdic.

Cementeris

El cementeri real d'El Kurru. Ací varen ser enterrats Kashta, Pianjy, Tanutamani, Shabaka. Vàries reines també estan enterrades en les piràmides del Kurru. Les piràmides de Meroe. Daten del periodo meroítica, del 720-300 aC —cementeri del sur— i ca. 300 aC fins al 350 dC —cementeri del nort—. El cementeri real de Nuri. El rei Taharqa i atres membres de la realea del regne de Napata estan enterrats a Nuri. Piràmides de Gebel Barkal.