Anar al contingut

Moeris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dibuix del llac Moeris. Gravat de el XIX.

Moeris o Meris és el nom donat pels antics escritors grecs a un gran llac de l'actual regió d'El Fayún, Egipte, les aigües del qual varen ser regulades en el XIX baix el regnat d'Amenemhat III, faraó del Imperi Mig. En l'actualitat és un llac salat molt més reduït cridat Birket Qarun.

Etimologia

El nom donat pels antics egipcíacs era mer-uer, «el gran llac». També va rebre atres denominacions, tals com: «el llac d'Osiris», «el llac pur» o «el Llac». Heródoto, que ho va visitar en el V, ho va denominar Meris. El nom actual de la regió: El Fayún, significa «la Mar», rememorant antigues denominacions.

Història

Encara que la comarca ya estava poblada en época prehistòrica, va anar durant l'Imperi Mig quan la regió es va colonisar sistemàticament, convertint-se en una de les zones més feraces de la terra en mamprendre's, durant la dinastia XII, les grans obres de canalisació que varen permetre crear una immensa superfície cultivable.

L'entorn del llac estava constituït per terrenys pantanosos, i per a transformar-los en terres de llabor va ser necessari drenarlos i regular el fluix d'aigua provinent del Nilo, i eixe va ser el gran guany dels tècnics de Amenemhat III, que varen realisar una jagantesca ret de canals que va causar la sorpresa del món antic. Heródoto ho descriu aixina:


Amenemhat III també va erigir prop del llac un immens complex d'edificis i una gran necròpolis, abandonant la que hi havia en Dahshur. Heródoto, que va visitar el lloc, ho va denominar «El llaberint», per la magnitut i complexitat del conjunt. Els egipcíacs de la posteritat, per a honrar la seua memòria, ho varen venerar com a un deu fins al final de l'història del Antic Egipte.

Ruïnes de la piràmide de Hawara i restants del Llaberint.
...regnant, puix, en tal unió, varen acordar deixar un monument en nom comú de tots, i en este objecte varen construir el llaberint, alguna cosa més allà de l'estany Meris, cap a la ciutat anomenada dels Cocodrils. Vaig voler vore-ho per mi mateixa, i em va semblar major encara de lo que sol dir-se i encarir-se. M'atreviré a dir que qualsevol que recorreguera les fortalees, murs i atres fàbriques dels grecs, que fan vanaglòria de la seua grandea, cap trobarà entre totes que no siga menor i inferior en costa i en treball a dit llaberint.
Heródoto[1]

La gran humitat del lloc i l'acció destructora del home, només varen deixar restants de la piràmide erigida per Amenemhat, pero no va quedar casi res del «Llaberint» que tant va sorprendre a Heródoto.

mer-uer (Moeris)

Abans de l'any 300 a. C., les seues aigües estaven 15 a 20 metros sobre el nivell de la mar, per lo que potser va aplegar a haver dos cossos llacustres. No obstant, entre el 300 i 250 a. C., es va construir una represa d'aigua per a controlar el fluix i irrigar terres destinades al cultiu.[2] Durant este periodo el llac Moeris va escomençar a secar-se des de el 230 a. C., producte de l'abandó del canal que li suministrava aigua des del Nilo,[3] reduint les terres agrícoles beneficiades[4] i les aigües varen quedar 2 metros baix el nivell de la mar, estant actualment uns 36 metros per davall.[2]

Referències

  1. ↑ Heródoto, Els nou llibres de l'Història: Llibre II. cap. CXLVIII.
  2. ↑ 2,0 2,1 Chanson, 2004, p. 546.
  3. ↑ Chanson, 2004, pp. 542-543.
  4. ↑ Chanson, 2004, p. 545.

Bibliografia


Referències