Anar al contingut

Guerra de Kalinga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa de l'Imperi maurya en ascendir al tro Asoka.

La guerra de Kalinga va ser un conflicte lliurat entre 261-260 a. C.[1] entre l'Imperi maurya i l'estat de Kalinga, una república d'ubicada en l'actual territori d'Orissa.[2] Esta va ser l'única gran guerra lliurada durant el regnat d'Asóka el Gran. Kalinga va oferir una forta resistència, pero va ser insuficient per a contindre la força superior de l'eixèrcit maurya. L'excessiu derramamiento de sanc va ser la raó que Asoka va donar per a adoptar el budisme. Despuix de la conquista, la regió va ser incorporada a l'Imperi.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Provablement situat entre els dominis mauryas de Bengala i Anar, la Kalinga independent va ser «una espina en el cos polític Imperi Máuria» i va poder haver representat una amenaça als seus dominis. La conquista de Kalinga va ser motivada per raons polítiques i econòmiques.[3] Situat en el camí de les rutes de la vall del Ganges, va anar també una rica zona marítima, que si s'incorporava a l'Imperi es convertiria en una bona font de renda.[1]

Durant la precedent dinastia Nanda, Kalinga estava baix control de Magadha, pero va recuperar la seua independència en l'inici del govern dels mauryas.[4] Des del temps del yayo i del pare de Asoka, els emperadors Chandragupta Maurya (322/321-298 a. C.) i Bindusara (298-272/268 a. C.), l'Imperi estava seguint una política d'expansió territorial.[5] Per a realisar la tasca de conquistar Kalinga, Asoka primer va tractar d'assegurar el tro imperial.[6]

Forces en combat

[editar | editar còdic]

Els imperis clàssics (romà, part, China dels Han i maurya) sumaven tots varis millons de quilómetros quadrats i tenien una població major als vint millons de persones. El maurya era una miqueta més chicotet que el romà en extensió pero en una població similar a la conca del Mediterràneu,[7] unes 50 millons d'ànimes vivint en el major imperi de l'història índia.[8] Gràcies a la seua alta població, dinàmica economia, burocràcia eficaç[9] i alts imposts[10] era capaç de contar en un eixèrcit de més de mig milló de soldats i mils d'elefants de guerra,[9] molt superior a estats indis previs,[n 1] de fet, Megástenes[11] parla de 600.000 infants, 30.000 ginets i 9.000 elefants segons Plinio el Vell[12] o 60.000 infants, 30.000 ginets i 8.000 elefants segons Cayo Juliol Solino.[13] Si a estes tropes els sumaren els funcionaris i espies, l'Estat maurya segurament contava en més d'un milló de treballadors.[10] Actualment s'estima que 400.000 varen ser movilisats en la campanya.[14]


Segons Plinio[12] i Megástenes[11] l'eixèrcit dels defensors es componia de 60.000 infants, 1000 ginets i 700 elefants al mando del rajá Anantha Padmanabhan.[15] Deu mencionar-se que els eixèrcits del sur del subcontinent[n 2] es caracterisaven per la seua deficient cavalleria pero alta proporció d'elefants[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Agnihotri, 1981: 249
  2. ↑ Bentley, 1993: 44
  3. ↑ Mohapatra, 1986: 10
  4. ↑ Raychaudhuri, 1996: 204-209, 270-271
  5. ↑ Daniélou, 2003: 109
  6. ↑ Mohapatra, 1986: 12
  7. ↑ Truxillo, 2008: 71
  8. ↑ Boesche, 2003: 11
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Roy, 2015: 18
  10. ↑ 10,0 10,1 Boesche, 2003: 71
  11. ↑ 11,0 11,1 Megástenes 56
  12. ↑ 12,0 12,1 Plinio 6.21
  13. ↑ Solino 52.6-17
  14. ↑ Fields, 2012
  15. ↑ Davidar, 2007: 97

Notes

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Antigues

[editar | editar còdic]
  • Els edictes del rei Asoka. Digitalisat per Colostate. Basat en traducció sánscrito-anglés per Veuen. S. Dhammika, 1993, Buddhist Publication Society, ISBN 955-24-0104-6.
  • Cayo Juliol Solino. Les maravelles del món. Digitalisat en llatí per The Latin Library. Basat en C. L. F. Panckoucke editions, París, 1847.
  • Gayo Plinio Segon. Història natural. Llibre 6 digitalisat per UChicago. Basat en edició de Karl Mayhoff, en llatí, edició de Teubner, 1909.
  • Megástenes. Índica (fragments). En Ancient Índia as Described by Megasthenes and Arrian. Traducció grec antic-anglés i edició per J. W. McCrindle, Calcuta & Bombay: Thacker Spink, 1877, pp. 30-174.

Modernes

[editar | editar còdic]
  • Agarwal, M. K. (2012). From Bharata to Índia: Chrysee the Golden. iUniverse. ISBN 1475907656.
  • Bentley, Jerry (1993). Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Claves. Nova York: Oxford University Press.
  • Boesche, Roger (2003). The First Great Political Realist: Kautilya and His Arthashastra. Lexington Books. ISBN 9780739106075.
  • Daniélou, Alain (2003). A Brief History of Índia. Inner Traditions/Bear & Co. ISBN 1594777942.
  • Davidar, David (2007). The Solitude of Emperors. Penguin Books Índia. ISBN 0670081434.
  • Field, Field F. (2012). «The Execution of Mithridates». En One Bloody Thing After Another: The Worlds Gruesome History. Michael O'Mara Books. ISBN 1843179180.
  • Mohapatra, Ramesh Prasad (1986). Military History of Orissa. Nova Delhi: Cosmo Publications. ISBN 81-7020-282-5.
  • Raychaudhuri, H. C. & Mukherjee, B. N. (1996). Political History of Ancient Índia: From the Accession of Parikshit to the Extinction of the Gupta Dynasty. Oxford University Press.
  • Roy, Kaushik (2015). Military Manpower, Armies and Warfare in South Àsia. Routledge. ISBN 9781317321286.
  • Ix-los, Catherine (2008). Larousse dones Civilização Antigas. Vol. I de Babilônia aos Exército Enterrat Chinês. São Paulo: Larousse do Brasil. ISBN 978-85-7635-443-7.
  • Truxillo, Charles A. (2008). Periods of World History: A Latin American Perspective. Jain Publishing Company. ISBN 9780895818638.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerra_de_Kalinga&oldid=872057»