Chandragupta Maurya

Chandragupta Maurya (sánscrito devanagari: चन्द्रगुप्त मौर्य Candragupta Maurya), a voltes citat simplement com Chandragupta (naixcut c. 340 a. C., rei entre c. 324-313 a. C. i 297 o 293 a. C.), va anar el fundador del Imperi Maurya. Chandragupta va conseguir unificar la major part del territori del subcontinent indi, per lo que és considerat el primer emperador autèntic de l'Índia. En els texts estrangers en grec i llatí, és conegut com Sandrokyptos (Σανδρόκυπτος), Sandrácoto, Sandrokottos (Σανδρόκοττος) o Androcottus.

Despuix de depondre al rei Dhana Nanda de Magadha, va dominar gran part del nort de l'Índia, creant el primer gran imperi indi, que després va ser estés pel seu fill Bindusara i el seu net Aśoka. Es creu que va combatre als successors d'Alejandro Magne poc despuix d'invadir el nort de la Índia. També va lluitar contra Seleuco I Nicátor (c. 305 - 303 a. C.), conseguint el control total de la Regió del Baluchistán i Afganistan.

Abans de consolidar el seu poder, Alejandro Magne havia invadit el subcontinent nort-occidental de l'Índia abans d'abandonar la seua campanya en el 324 a. C. per una gresca provocada per la perspectiva d'enfrontar-se a un atre gran imperi, presumiblement el Imperi Nanda. Chandragupta va derrotar i va conquistar tant el Imperi Nanda, com els sátrapa grecs que es varen nomenar o varen formar a partir de l'Imperi d'Alejandro en Àsia Meridional. Chandragupta va adquirir primer protagonisme regional en la regió del Gran Punjab en el Indo. A continuació, es va dispondre a conquistar l'Imperi Nanda centrat en Pataliputra, Magadha. Posteriorment, Chandragupta es va expandir i va assegurar la seua frontera occidental, a on es va enfrontar a Seleuco I Nicator en la Guerra Seléucida-Maurica. Despuix de dos anys de guerra, es va considerar que Chandragupta havia guanyat la partida en el conflicte i es anexionó satrapías fins al Hindu Kush. En lloc de prolongar la guerra, abdós parts varen acordar un tractat marital entre Chandragupta i Seleuco I Nicator.

L'imperi de Chandragupta es va estendre per la major part del subcontinent indi, comprenent des de l'actual Bengala fins a Afganistan pel nort de l'Índia, ademés de fer incursions en el centre i el sur del país. Segons els relats jainistas datats 800 anys despuix de la seua mort, Chandragupta va abdicar del seu tro i es va convertir en un monge jainista, va viajar llunt del seu imperi al sur de l'Índia i va cometre Salekana o dejuni fins a la mort. No obstant, les proves gregues contemporànees afirmen que Chandragupta no va deixar de realisar els ritos de sacrifici d'animals associats al brahminismo védico, una antiga forma de hinduismo; es delectava en la caça i duya una vida alluntada de la pràctica jainista de Ahimsa o no violència cap als sers vius. El regnat de Chandragupta, i l'Imperi Maurya, varen marcar una era de prosperitat econòmica, reformes, expansió d'infraestructures i tolerància. Moltes religions varen prosperar en els seus regnes i en l'imperi dels seus descendents. El Budisme, el Jainismo i el Ajivika varen guanyar importància junt a les tradicions védica i brahmanista, i es varen respectar religions minoritàries com el Zoroastrismo i el Panteón Grec. Existix un monument commemoratiu de Chandragupta Maurya en el tossal de Chandragiri junt en una inscripció hagiogràfica de el VII.

Fonts històriques

La vida i els guanys de Chandragupta es descriuen en texts antics i històrics grecs, hindús, budistes i jainistas, encara que varien significativament en els detalls. Les fonts històriques que descriuen la vida de Chandragupta Maurya varien considerablement en detalls. Chandragupta va nàixer cap al 340 a. C. i va morir entre 297 i 293 a. C. Les seues principals fonts biogràfiques en orde cronològic són:

• Fonts gregues i romanes, que són els registres més antics que es conserven i que mencionen a Chandragupta o circumstàncies relacionades en ell; entre elles es troben les obres escrites per Nearco, Onesícrito, Aristóbulo de Casandrea, Estrabón, Megástenes, Diodoro, Arriano, Plinio el Vell, Plutarco i Justino.
• Texts hindús com els Puranas i Arthashastra; les fonts hindús compostes posteriorment inclouen les llegendes de Vishakhadatta en Mudrarakshasa, Somadeva en Kathasaritsagara i Kshemendra en Brihatkathamanjari.
• Les fonts budistes són les datades en el IV o despuix, incloent els texts pali de Sri Lanka Dipavamsa (secció Rajavamsa), Mahavamsa, Mahavamsa tika i Mahabodhivamsa.

• Inscripcions jainistas dels sigles VII al X en Shravanabelagola; estes són discutides pels estudiosos, aixina com la tradició jainista Svetambara. El segon text Digambara que s'interpreta que menciona a l'emperador Maurya està datat entorn a el X, com en el Brhatkathakosa de Harisena (monge jainista), mentres que la llegenda jainista completa sobre Chandragupta es troba en el Parisishtaparvan de el XII de Jemachandra.

Ascendència

A pesar de ser un dels principals monarques de l'història índia, els orígens familiars de Chandragupta continuen sent un misteri per als historiadors. Existixen vàries teories sostingudes per diversos investigadors.

La primera que mencionarem afirma que Chandragupta Maurya era un descendent illegítim de reis de la dinastia Nanda de Magadha. En el drama sánscrito Mudrarakshasa es diu a Chandragupta Nandanvaia, i un comentador d'esta obra en el sigle XVIII explica que el seu pare (cridat Mauria) era el fill illegítim del rei Nanda Sarvarthasiddhi en una dòna de casta shudrá (esclava) cridada Mura. Per un atre costat un comentariste del Visnú-purana diu que Chandragupta era fill d'un príncip Nanda en una dòna dasi (una siervo) cridada Mura. Estes teories sobre els seus orígens semblen concordar en els passages de l'historiador romà Marco Juniano Justino (sigle III d. C.) qui relata que el rei indi Sandracottos (que els historiadors actuals identifiquen en Chandragupta) era d'orígens humils.

Per un atre costat les fonts budistes i jainistas afirmen que Chandragupta era fill d'una família de cuidadors de pavos reals (maiura-poshaka, en sánscrito). Les fonts budistes conten que Chandragupta era el fill d'un cap d'un clan de cuidadors de pavos reals, mentres que les yainas diuen que era el net per via materna d'un cap d'un llogaret de cuidadors de pavos reals. Açò sembla relacionar-se en els comentaris de l'historiador romà Claudio Eliano (175-235 d. C.) qui escriu que en el palau de Chandragupta en Pataliputra es mantenien pavos reals.

Per un atre costat està la teoria de que Chandragupta era un membre d'un clan de chatrías denominat Moriya, d'una menuda república entre lo que actualment són Nepal i l'estat d'Uttar Pradesh. Esta hipòtesis se soporta sobre el text del Majá-vamsha (una antiga crònica budista sobre l'història de Sri Lanka).

Per a concloure cal mencionar també les teories que afirmen Chandragupta va poder ser originari de zones de la Índia noroccidental. Entre elles està una que ho fa un membre del clan ashvaka (que apareix mencionat en les fonts gregues com els assakenoi) de la regió de Gandhara.

Regnat

Les fonts per a conéixer el regnat de Chandragupta són relativament escasses i indirectes (de la mateixa manera que ho són totes les nostres fonts per al coneiximent de l'història índia abans de les invasions islàmiques). Per un costat tenim als autors clàssics grecorromanos, interessats sobretot per les campanyes d'Alejandro Magne en els confines orientals del Imperi aqueménida i que parlen tangencialmente sobre l'Índia. La principal font grecorromana sobre el regnat de Chandragupta Maurya és el grec Megástenes, embaixador del rei macedonio de Síria, Seleuco I, davant la cort de Pataliputra. Desafortunadament l'obra de Megástenes (Índica) s'ha perdut i només nos queden les referències indirectes a la seua descripció de l'Índia en les obres d'autors posteriors com Estrabón i Arriano. Per un atre costat contem en les fonts natives, cròniques budistes com el Maja-vamsa i sobretot l'obra del conseller de Chandragupta, el brahmán Kautilia (també conegut com Chanakia o Vishnugpta). Este conseller va escriure un tractat sobre l'art de governar, el Artha-shastra, que els historiadors occidentals freqüentment han comparat en l'obra de Maquiavelo. El Artha-shastra no és una obra d'història, sino més be una obra de lo que hui en dia cridaríem ciències polítiques, pero inevitablement conté molta informació sobre la societat del seu temps baix el govern mauria, per lo que a falta d'alguna cosa millor, és una de les nostres millors fonts sobre este periodo. Atres fonts, tant budistes com védicas, són el Pratisarga Parva i el Parishishtaparvan. També està el ya mencionat drama Mudrarakshasa de Vishakha Datta. El Mudra-rakshasa és un drama històric del sigle IV d. C. que narra l'ascensió de Chandragupta al poder en l'Índia septentrional. La trama és més o menys com seguix:

Chanakia, ministre del rei Nanda (Dhana Nanda), és ofés per est, per lo que es va aliar en venjança a Chandragupta, qui tenia intencions usurpadoras. Un pacte en el rei Poros (cridat ací Parvatka) del Regne Paurava, en el noroest de l'Índia, assegura la victòria sobre el rei Nanda. Poros i Chandragupta es repartixen les antigues possessions dels Nandas. Poros, a continuació, mor enverinat per l'astúcia d'una jove, despuix de la qual cosa és succeït pel seu fill Malayketu. Est, unit a l'últim ministre dels nandas, reclama l'herència de tots els antics territoris dels nandas. El drama comença quan Malayketu i els seus aliats (els reis de Pèrsia, Sind i Cachemira) es disponen a atacar a Pataliputra (l'actual Patna, en l'estat de Bihar), la capital de Chandragupta. El desenllaç aplega quan Chanakia conseguix per mig de #astúcia atraure a l'últim ministre dels Nanda al bando Mauria, i desfer la conflagración de Malayketu.

Lo autènticament històric en este drama es reduïx als fets que també són narrats per les fonts gregues: el fi violent dels Nandas, l'usurpació de Chandragupta, la formació del Imperi Mauria i la lluita contra els regnes helenísticos del noroest creats a raïl de la conquista d'Alejandro Magne.

Lo que se sap en seguritat és que Chandragupta, ajudat per Chanakya va crear un imperi que comprenia des del riu Indo per occident fins a Bengala per l'orient. El primer gran enfrontament de Chandragupta en un monarca estranger va ocórrer quan Seleuco I, un dels generals d'Alejandro que havia heretat les regions orientals de l'Imperi Macedonio, va tractar de conquistar l'Índia en l'any 306 a. C. Chandragupta va conseguir derrotar a Seleuco en 303 a. C., qui curiosament era malnomenat Nicátor (‘vencedor’), despuix de la qual cosa totes les terres a l'oest del Indo fins a l'actual Kabul varen passar a sobirania mauria. Per a sagellar la pau, Seleuco li va donar a Chandragupta una de les seues filles com a esposa, i Chandragupta a la seua volta li va donar a Seleuco uns 500 elefants que li varen ajudar a est a guanyar la batalla de Ipsos sobre Antígono Monoftalmos.

Cap al 297 a. C., Chandragupta va renunciar al tro en favor del seu fill Bindusara. Despuix de convertir-se al jainismo, va morir d'inanició prop de l'any 293 a. C.

Llegat

Existix un monument a Chandragupta Maurya en el tossal Chandragiri en Shravanabelagola, Karnataka. El Servici Postal de l'Índia va emetre un sagell postal commemoratiu en honor a Chandragupta Maurya en 2001.

Bibliografia

• (1958).«The Plau of the Emperor Asoka in Ancient Indian Political Thought».Midwest Journal of Political Science.2(1)

62–75.doi:10.2307/2109166.

• (1958).«The Cambridge Shorter History Of Índia».Cambridge University Press.
• (1995).«The Archaeology of Early Historic South Àsia: The Emergence of Cities and States».Cambridge University Press.
• «History of Rome, The Syrian Wars».
• (2015).«A Companion to Asian Art and Architecture».John Wiley & Sons.
• (2005).«The State at War in South Àsia».Nebraska Press.2
• (1993).«Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Claves».Oxford University Press.
• (1977).«Historical Geography of Madhyapradesh from Early Records».Motilal Banarsidass.
• (2003).«Kautilya's Arthaśāstra on War and Diplomacy in Ancient Índia».The Journal of Military History.67(1)ISSN 0899-3718.
• «A Companion to Asian Art and Architecture».John Wiley & Sons.
• (1993).«The Mauryan Polity».Motilal Banarsidass Publ..
• (2003).«The Jains».Routledge.
• (2014).«Afghanistan».Princeton University Press.
• (2002).«Gem In The Lotus».Penguin.
• (1892).«Bhadrabahu, Chandragupta and Shravanabelagola (Indian Antiquary)».Archaeological Society of Índia.21
• (2001).«Dwijendralal Ray».Sahitye Akademi.New Delhi:
• (2010).«Commanders».Penguin.
• (2006).«History and the Present».Anthem Press.

• (2004).«Mauryan Índia».Aligarh Historians Society / Tulika Books.
• (2009).«The Great Empires of the Ancient World».Getty Publications.
• (1998).«The Lives of the Jain Elders».Oxford University Press.
• (2005).«Jaina Sources of the History of Ancient Índia: 100 BC - AD 900».Munshiram Manoharlal.
• (1991).«Gender and Salvation».University of Califòrnia Press.
• (2006).«Encyclopedia of Hinduism».Infobase Publishing.
• (2013).«Jainism: An Introduction».I.B.Tauris.
• (2004).«A History of Índia».Routledge.London:
• (2003).«Ancient Índia».Motilal Banarsidass.
• (2002).«Encyclopaedia of Buddhism: Acala».Government of Ceylon.
• (2003).«Ayodhya, Archaeology After Demolition: A Critique of the "new" and "fresh" Discoveries».Orient Blackswan.
• (1962).«Aśoka».Motilal Banarsidass (reprint 1995).Delhi:
• (1988).«Chandragupta Maurya and his claves».Motilal Banarsidass.
• (1980).«Karma and Rebirth in Classical Indian Traditions».University of Califòrnia Press.
• (2013).«King, Governance, and Law in Ancient Índia: Kauṭilya's Arthaśāstra».Oxford University Press.Oxford UK:
• (1923).«Political History of Ancient Índia: From the Accession of Parikshit to the Extinction of the Gupta Dynasty».Oxford University Press (1996 reprint, with B. N. Mukerjee Introduction).
• (1967).«Age of the Nandas and Mauryas».Motilal Banarsidass (1988 reprint).
• (2012).«Hinduism and the Ethics of Warfare in South Àsia: From Antiquity to the Present».Cambridge University Press.

• (1998).«Indian Epigraphy: A Guide to the Study of Inscriptions in Sanskrit, Prakrit, and the other Indo-Aryan Languages».Oxford University Press.
• (2010).«The Origins of Yoga and Tantra. Indic Religions to the Thirteenth Century».Cambridge University Press.
• (1988).«Age of the Nandas and Mauryas».Motilal Banarsidass.
• (1895).«Journal of the Buddhist Text Society of Índia».The Society.
• (2016).«A History of Ancient and Early Medieval Índia: From the Stone Age to the 12th Century».Pearson Education.
• (2017).«Political Violence in Ancient Índia».Harvard University Press.
• (2019).«The Greek Experience of Índia: From Alexander to the Indo-Greeks».Princeton University Press.
• (1961).«Aśoka and the Decline of the Mauryas».Oxford University Press.
• (2004).«Early Índia: From the Origins to A.D. 1300».University of Califòrnia Press.
• (2013).«The Past Before Us».Harvard University Press.
• (1970).«Alexander and Nandrus in Justin 15.4.16.».Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute.51(1/4)
• (1977).«Mahāvīra and His Teachings».Bhagavān Mahāvīra 2500th Nirvāṇa Mahotsava Samiti.
• (2018).«Martyrdom, Self-Sacrifice, and Self-Immolation: Religious Perspectives on Suïcide».Oxford University Press.
• (2006).«Woman in Indian Sculpture».Abhinav.
• «The A to Z of Jainism».Scarecrow.
• (1973).«The Smile of Murugan: On Tamil Literature of South Índia».BRILL.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chandragupta Maurya.