Anar al contingut

Dipavamsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gal Viharaya 02.jpg
Gal Vihara: Temple rupestre en escultures de Buda, conectat històricament al Dipavamsa.

El Dipavamsa ( en pali: [vaig donarːpɐˈʋɐ̃sɐ], «Crònica de l'Illa») és el registre històric més antic de Sri Lanka. Es creu que la crònica va ser compilada per Atthakatha i atres fonts al voltant dels sigles III i IV de la nostra era. Junt en el Mahavamsa, és la font de molts relats de la història antiga de Sri Lanka i l'Índia. La seua importància residix no únicament com a font de història i llegenda, sino també com una important obra primerenca de la lliteratura budista i pali.

Continguts

[editar | editar còdic]

Està provablement realisat per varis monges o monges budistes del monasteri Gran Vihara de Anuradhapura en el III-IV. El «Crónica de la Isla» va ser provablement el primer text pali completament nou compost en Sri Lanka; també va ser un dels últims texts que es va compondre de forma anònima.[1]

El preàmbul comença en «¡Escolta! Relataré la crònica de les visites del Buda a l'illa, l'arribada de la Relíquia de la Dent i del arbre Bodhi, el advenimiento de la doctrina del Buda, el sorgiment dels mestres, la difusió del budisme en l'illa i l'arribada de Vijaya el Cap dels Hòmens».[2]

Dhatusena de Anuradhapura (V) havia ordenat que es recitara el Dipavamsa en el festival Mahinda que se celebra anualment en Anuradhapura.

La Dipavamsa es referix a tres visites del Buda a l'illa, sent els llocs Kelaniya, Deegavapi Raja Maha Viharaya, el lloc a on més vesprada es va plantar el Bo-sapling dins del Maha Mewna-uyana (Parc) de Anuradhapura. No fa cap menció de que el Buda visitara el Pico d'Adán.

Representació de les sectes budistes

[editar | editar còdic]

Començant en el Dipavamsa en el IV, el Theravādins del Mahāvihāra en Sri Lanka va tractar d'identificar-se en la secta original Sthavira de l'Índia. El Dipavamsa va elogiar a l'escola Theravada com un «gran arbre baniano», i retrata despectivament a les atres primeres escoles budistes com a espines (kaṇṭaka).[3]

Estes 17 sectes són cismáticas,
Solament un no és cismático.
En la secta no cismática,
Hi ha díhuit en total.
Com un gran baniano,
el Theravādona és suprem,
La Dispensación del Conquistador,
complet, sense carències ni excessos.
Les atres sectes varen sorgir
com a espines en l'arbre.
- Dipavamsa, 4.90-91.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Von Hinüber, Oskar. A Handbook of Pali Literature (en anglés), Nova Delhi: Munishiram Manoharlal Publishers Pvt. Ltd.. ISBN 81-215-0778-2.
  2. Differences between the Dipavamsa and the Mahavamsa.(anglés)
  3. Morgan, Diane. Essential Buddhism: A Comprehensive Guide to Belief and Practice. 2010. p. 113
  4. (2012).«Sects & Sectarianism:The Origins of Buddhist Schools».Santipada.


Referències

[editar | editar còdic]