Monoon longifolium

Polyalthia longifolia (Monoon longifolium)

Llavors i fruts de Polyalthia longifolia

Polyalthia longifolia és una planta de la família Annonaceae, a voltes mal identificat, com l'arbre de Ashoka (Saraca indica) per la propenca semblança entre abdós espècies. El seu nom comú és Pi hindú, Pinéndu o Pi de l'Índia.

Flores de Polyalthia longifolia.

Detalls d'una branca.

Detalls de les fulls

Descripció

És un arbre de full perenne, exhibix un creiximent simétricamente piramidal, el brot principal és recte, sense divisions. Les branques són primes, curtes, prop d'1-2 m de llongitut, glabras i pendular. L'arbre és alt i esvelt, creix fins a 12 metros d'alt. Se sap d'arbres en més de 30 metros d'altura.

Tota la llongitut de l'arbre està coberta per fulls perennes llaugerament aromàtiques d'1.5 a 3.8 cm de llarc, llargues, lanceoladas i en màrgens marcadament ondulats, són d'un color vert lluent, són suaus i delicades al tacte. El pecíol és d'aproximadament 6 mm de llarc. El bell contrast entre els fulls nous que són de color marró dorats i cobrizos, que despuix es convertix en un color vert clar i, finalment, d'un vert obscur, creen una vista espectacular.

En primavera, es cobrix en delicades flors de color vert pàlit en forma d'estreles, que sorgixen de les branques per baix dels fulls. Duren poc temps, generalment de dos a tres semanes, i no són visibles pel seu color. No són fragants.

Els fruts, es donen en grups de 10 a 20, són inicialment verts, pero canvien a color morat o negre quan està madurs. Estos són menjats per les aus i rabosots voladores.

Les flors no tenen fragància, són de 2.5 a 3.5 cm de diàmetro, de color groguenc a vert, en fascículos o umbeles poc pendunculate; pétals 6, 2 seriats, planes i d'una àmplia base, lanceoladas, de llarc, la difusió d'acumular, i 3 sépals , amples, curtes, triangulars, les puntes reflexos. Estams molts, cuneïforme; conectivo truncately dilatat més allà de les cèlules. Ovaris indefinits; òvuls 1-2; oblongas estil. Frutes madures ovoide, 1.8-2 cm de llarc, numeroses, aguaitat, glabra, 1 cap de série; brot d'1,3 cm de llarc, curt, glabra. Llavors plana, lluenta. La floració i fructificació: febrer-juny

també és capaç de generar hormones que criden l'atenció d'insectes com a formigues o mosquits

Noms comuns

Polyalthia longifolia és conegut també com a falsa Ashoka, arbre de Buda, arbre indi màstil, avet indi i també en Nicaragua conegut com Monge. Els seus noms en atres idiomes inclouen Ashoka o Devadaru en sánscrito, Debdaru en bengalí i Hindi, Asopalav (Gujarati), Glodogan tiang (Indonèsia), Devdar en marathi i Nettilinkam en Tamil i araNamaram: അരണമരം (Malayo).

Distribució

És nativa de les regions tropicals i subtropicals més seques de l'Índia, es distribuïx fins a una altitut d'1.500 metros sobre el nivell de el mar. És comunament cultivada en Pakistan i Sri Lanka. Es va introduir en els jardins de molts països tropicals de tot lo món. És àmpliament utilisada en parts de Jakarta en Indonèsia.

Usos

El seu cultiu és comú com a arbre ornamental , per la seua eficàcia per a aliviar la contaminació acústica. Les fulles són d'us per a la decoració ornamental i s'utilisen en festivals. L'arbre és una atracció principal en els jardins per tota l'Índia. Pot ser tallat en diverses formes i es manté en tamanys requerits. En el passat, els troncs rectes, llaugers i flexibles s'utilisaven en la fabricació de màstils per a velers. És per açò que l'arbre també es coneix com l'arbre màstil. Hui, l'arbre s'utilisa sobretot per a la fabricació d'artículs chicotets tals com a caixes de llàpissos, etc. És un arbre que es cultiva en la major part de Sri Lanka i l'Índia com un arbre ornamental i per als temples té un significat religiós.

Us medicinal

Esta planta s'utilisa com un agent antipirético en els sistemes medicina nativa. Els estudis farmacològics sobre la corfa i els fulls, mostren una activitat antimicrobiana eficaç, antiulcerosa, hipoglucémica, i hipotensor. Extractes metabòlics de Polyalthia longifolia, han tirat 20 composts orgànics coneguts i dos nous, alguns dels quals mostren propietats citotóxicas.

Taxonomia

Polyalthia longifolia va ser descrita per (Sonn.) Thwaites i publicat en Enumeratio Plantarum Zeylaniae 398. 1864.

Sinonímia

• Guatteria longifolia (Sonn.) Wall.
• Unona altissima Russell ex Wall.
• Unona longifolia (Sonn.) Dunal
• Uvaria altissima Pennant
• Uvaria longifolia Sonn.

Enllaços externs

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [1] (Accessed 19 July 2007)
• The Lovely Plants, http://www.thelovelyplants.com
• Archivat el 26 de abril de 2019 archivat en Wayback Machine.