Puranas

Puranas

En l'hinduisme, els Puranas són un gènero de lliteratura escrita índia (diferent de la lliteratura oral dels Vedas, més antics). Escrits en pareados descriptius, es tracta d'una colecció enciclopèdica d'història, genealogias, tradicions, mits, llegendas i religió. Generalment es presenten a la manera d'històries contades per una persona a una atra.

Etimologia

• purāṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteración del sánscrito).
• पुराण, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació:
  • [puraná] en sánscrito antic.
  • [purána] en idiomes moderns de la Índia
• Etimologia: lliteralment ‘antic’, pero actualment també ‘història’.

Autor

Els hinduistas creuen que el recopilador dels Puranas va ser el mític escritor Viasa, el narrador del Majábharata. En sánscrito, Viasa significa ‘bifurcador o divisor’, i per això alguns escritors creuen que simplement és un terme sánscrito que es referix a un editor.

Geografia i difusió

En l'actualitat es creu que els texts varen ser escrits en tota l'Índia, i no en algun lloc en particular (com el nort de l'Índia, com es creïa fins a el XIX).

Els Puranas, en estar en sánscrito, no són directament accessibles com a texts de llectura per a l'home comú. No obstant, es conseguixen traduccions en varis idiomes, i també són disseminats per erudits bráhmanas, que conten eixes històries, generalment sessions de kathá (en les quals un bráhmana viager es queda vàries semanes en un temple i narra parts d'un Purana, generalment des de la perspectiva del bhakti, la devoció al deu Krisná).

Datació

En el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.) no hi ha cap menció als texts Puranas. Es menciona la paraula puraná pero exclusivament com algun event o cosa del passat, una llegenda antiga, o una vella història tradicional.

En l'antiquíssim Átharva-veda (el quart text més antic de l'Índia, de principis del I mileni a. C.) hi ha dos mencions a unes ‘històries antigues’ en general, sense evidenciar que existira ya algun dels texts Puranas:

richah samani chandamsi puranam iayusa sajá ucchistayyajnire sarve divi deva divis ritáh

El Rig, Sama, Iáyur i Átharva-veda, junt en les històries i tots els deus que residixen en el Cel, varen aparéixer de Deu.

Átharva-veda 11, 7, 24

sa brijatim dis amanuviachalat tam itijasas cha puranam cha gathas cha itijasasia cha sa vai puranasia cha gathanam cha naras amsinam cha priiam dhama bhavati ia evam vedá

Ell cap a Brijati es va moure favorablement i cap a elles llegendes [‘hi havia una volta...’], les històries [‘lo antic’] i els gathas. I de les llegendes, i de les històries, i dels gathas, i dels naramsi també, aquell que coneix açò es convertix en la seua morada volguda.

Átharva-veda 15, 6, 10-12

En el Shatápatha-bráhmana (11, 5, 6, 8 i 13, 4, 3, 13) hi ha menció a ‘històries antigues’.

D'acort en el Brijad-araniaka-upanishad, els Itijasa-puranas eren considerats el «quint Veda».

El Majábharata (text épico-religiós del sigle III a. C.) no menciona encara cap text Purana. En general, totes les històries que es presenten en els Puranas apareixen per primera volta en el Majábharata. Les primeres mencions clares als Puranas (a on es menciona inclús el nom d'alguns) apareixen durant el periodo Gupta (entre el 300 i el 500 d. C. i la major part del material fechable dels Puranas es pot datar (per mig de referències històriques i d'una atra índole) en eixe periodo i els sigles successius. Són molt pocs els estudiosos que creuen que algun contingut dels Puranas podria provindre d'un periodo anterior. En l'actualitat es creu que els texts varen ser reescrits i revisats fins a l'actualitat.

A pesar de les dificultats d'assignar dates absolutes als 18 grans Puranas ―en lo que ha segut cridat una "busca quimérica"―, la sanscritóloga Wendy Doniger O’Flaherty (1940-) ha realisat deduccions a partir de les datacions de varis indólogos. Ella nota un acort general sobre el grup de Puranas més antics:

• 250-500: Markandeia-purana (encara que una porció molt posterior, el Devi-majatmia, li va ser interpolada en el 550).
• 250-500: Matsia-purana (una secció, cridada Prasada-laksana, que comprén 252-270, es referix a la construcció d'imàgens i temples; aparentment és una interpolació d'una atra font pero és possiblement contemporàneu en el Purana).
• 350: Vaiú-purana
• 350-950: Brahmanda-purana
• 400-900: Visnú-dharmottara (un Upapurana).
• 450: Jari-vamsa i Visnú-purana
• 450-900: Vamana-purana

• 550: Devi-majatmia, secció interpolada en el Markandeia-purana (250-500)
• 550-850: Kurma-purana
• 600-1000: Linga-purana

Estructura i contingut

Tradicionalment es diu que tenen una tipologia pancha-laksana (en sánscrito: ‘cinc marques distintives’):

1. Sarga: la creació de l'univers.
2. Pratisarga: creacions secundàries (principalment re-creacions despuix de la periòdica dissolució universal).
3. Vamsha: genealogia de deus, reis i sabio.
4. Manu-antara (‘interval [eón] d'un Manu’): la creació de la raça humana i dels primers sers humans.
5. Vamsha-anucharitam: històries de les dinasties. La majoria dels Majapuranas i Upapuranas tracten d'eixos temes, encara que la principal part del text consistix en narracions religioses i històriques. Alguns estudiosos hinduistas sugerixen que estes marques distintives es troben en atres escritures religioses tradicionals del món (com la Bíblia o el Popol Vuh).

Generalment un Purana li dona prominència a una certa deidad (Shivá, Visnú o Krisná, Durgá) i presenta als demés deus com els seus sirvientes. La majoria en les seues narracions utilisen conceptes filosòfics i religiosos, des del bhakti (devoció) al samkia (anàlisis materialiste).

Tamany

Nom del Purana	Número de versos
Agni-purana	15 400
Bhagavata-purana	18 000
Bhavishia-purana	14 500
Brahma-purana	10 000
Brahmanda-purana	12 000
Brahmavaivarta-purana	17 000
Garuda-purana	19 000
Jari-vamsa (anex del Majabhárata)	16 000
Kurma-purana	17 000
Linga-purana	9000
Matsia-purana	14 000
Narada-purana	25 000
Padma-purana	55 000
Shiva-purana	24 000
Skanda-purana	81 000
Vamana-purana	10 000
Varaja-purana	24 000
Vaiu-purana	24 000

Classificació

Els 18 puranas principals que encara queden estan agrupats d'acort a qué tant enaltixen a Visnú, Shivá o Brahmá. El més popular és el Bhagavata-purana (XI), que tracta sobre la vida inicial de Krisná. Tradicionalment es diu que hi ha 18 Majapuranas i 18 Upapuranas. Dels Majapuranas, es diu que 6 pertanyen a la calitat (guna) de la bondat (sattva), 6 a la passió (rajas) i 6 a l'ignorança (tamas). D'acort en el Padma-purana, els Majapuranas i les seues respectives qualitats són les següents:

1) Puranas sátvicos

Sátvika (en ‘bondat’, exaltant al deu Visnú)

• Visnú-purana
• Bhagavata-purana (‘l'història de Bhagavān [Krisná]’): és el més célebre dels Puranas. Tracta sobre el visnú bhakti, relatant els ardits i activitats dels avatara de Visnú (entre ells apareix una versió del mit judeocristià del Diluvi universal). La seua dècima vora (el més llarc) narra els la (pasatiempos) de Krisná i —possiblement per primera volta—, conta les seues activitats com a chiquet, un tema elaborat més vesprada per molts moviments de bhakti. És narrat per Suka (fill de Viasa) al rei Pariksit (net del pándava Áryuna).
• Nárada-purana
• Garudá-purana
• Padma-purana
• Varaja-purana: el quinzé Purana, glorificando al tercer avatar de Visnú, com a javalí.

2) Puranas rayásicos

Rayasa (en ‘passió’, exaltant al deu Brahmá)

• Brahma-purana (també cridat Adi-purana), supostament revelat pel deu Brahmá a Daksha; el seu objecte principal no és Brahmá sino la promoció de l'adoració a Krisná.
• Brahmanda-purana: supostament revelat pel deu Brahmá; tracta sobre l'univers —el ‘ou (vés)de Brahmá’— i els futurs kalpas.
• Brahma-vaivarta-purana (les metamorfosis de Brahmá): el més modern dels 18 Majapuranas, conté invocacions dirigides a Krisná, i narracions sobre les seues amoríos en Radhá i el restant de les gopīs (vaqueres).
• Markandeia-purana: escrit i narrat per l'antic sabio Markandeia Rishi. Conté el Deví-majatmia, que no glorifica a Brahmá sino a la deesa Durgā.

• Bhavishia-purana (‘històries del futur’; a finals d'el XIX es dia que l'original presentava profecies de Brahmá. En l'actualitat no és més que un manual de ritos religiosos). Es troben cites apócrifas en texts ocultistes i hinduistas. A principis d'el XX (mentres els indis estaven ocupats per l'imperi britànic), els nacionalistes indis varen escomençar a forjar «cites sánscritas» d'este text (encara que sense mai mostrar la font), i afirmaven que en el Bhavishia apareixia:
  • el mit judeocristià de la creació (Adán i Eva serien nomenats allí com Adama i Havyavati);
  • l'història de Moisés;
  • una menció a Jesús (en idioma arameo Ieshu, nomenat en sánscrito com Isha, ‘el Senyor’), sobre la seua trobada en el rei de Cachemira, després de la seua crucifixión i fugida d'Israel;
  • Mahoma (en àrap Mohamed, nomenat com Mahāmada: ‘gran locada’ o Mohamada: ‘estupidea i locada’ [els musulmans també havien invadit l'Índia durant l'época medieval]);
  • la regna Victory (com la malvada reina Vichiavati).

• • una menció a un demoníac llenguage asura (aparentment l'idioma anglés) que contenia paraules tals com february.
• Vamaná-purana: recitat per el sabio Pulastia a Nārada, sobre Vamaná (quint avatar de Visnú), com a nano que es va convertir en jagant.

3) Puranas tamásicos

Tāmassa (en ‘ignorança’, exaltant al deu Śiva)

• Sivá-purana: alaba a Shivá. Posseïx 12 samhitā: Vigheśa, Rudra, Vināyaka, Bhauma, Mātrika, Rudraikadaśa, Kailāsa, Śnuga-rudra, Koti-rudra, Sahasra-koti-rudra, Vāyavīya i Dharma.
• Linga-purana: Śiva, present en el Agni-Linga (el falo de fòc), presenta un relat sobre la creació, i sobre les seues pròpies encarnació, com opost a Visnú.
• Skanda-purana: provablement el més llarc de tots. És un vast depòsit de paràboles, llegendes i històries, en múltiples versions i recensió. Moltes cites a el “Purana” s'atribuïxen a este text. Consistix en varis khandas (capítuls), el més celebrat dels quals és el Kāśī-khanda, que glorifica els temples shivaístas de la ciutat de Kāśī (Benarés).
• Agní-purana o Vaiú-purana

• Matsia-purana: parlat per Visnú en el seu primer avatar, com a peix, per a salvar al sèptim Manu del diluvi universal.
• Kurma-purana.

Atres Puranas

Atres texts clarament menys importants, que també duen el nom de Purana. La majoria estan escrits en llengües vernàcules de l'Índia i es referixen a narracions mítiques regionals. Eixos texts —com el Padma-purana de Bengala i Assam (que narra l'història de la deesa Manasá)— són numerosos i es poden trobar en tot el subcontinent indi.

• Upapuranas (del sánscrito upa: ‘inferior, adicional’) són texts que tradicionalment es consideren secundaris als Puranas.
• Sthala-puranas: texts que conten l'història de la creació d'un temple hinduista en particular, i dels sants que ho varen dirigir.
• Kula-puranas: texts que tracten sobre l'orige i les llegendes d'una casta en particular.
• Puranas no hinduistas
  • Puranas yainas, llegendes tradicionals en el jainisme, en característiques similars als texts puránicos hinduistas.

• • Puranas budistes, llegendes tradicionals en el budisme, en característiques similars als texts puránicos hinduistas. En este context, els Puranas són denominats en el retrónimo Majapuranas (del sánscrito mahā: ‘gran’). La designació purana conferix implícitament un tipo d'oreig, d'alguna manera similar a la designació d'Història, en el discurs occidental.

UpaPuranas

Els Upapuranas (del sánscrito upa: ‘inferior, adicional’) són texts que tradicionalment es consideren secundaris als Puranas. Alguns Upapuranas són:

• Sanat-kumara-purana
• Narasimha-purana
• Brijan-naradía-purana (la gran [història] de Nárada).
• Shiva-rajasia-purana (història dels secrets de Sivá).
• Durvāsa-purana
• Kapilá-purana
• Bhargava-purana
• Kalika-purana (el avatara del fi del món).
• Samba-purana
• Nandi-purana (el bou transportador de Śiva).
• Surya-purana
• Parasara-purana
• Vásishtha-purana

• Deví-bhagavata-purana: presenta a la deesa Durgā (i no a Visnú o a Shivá) com ser suprem. S'ha convertit (junt en el Devī Mahātmyā del Markandeia-purana) un text bàsic dels adoradores de Deví.
• Ganesa-purana (fill de Śiva, en cap d'elefant), i
• Hamsa-purana (el avatara cisne). La majoria d'estos texts no té una edició crítica, pero estan disponibles generalment a través de publicacions devocionals, en múltiples versions i recensió.

Aparte del sistema de classificació abans mencionat, els Puranas s'enumeren i classifiquen de distintes maneres. Les llistes canòniques de Puranas varien d'un lloc a un atre. Existix un text, el Adhata-purana, que no es classifica en cap de les categories anteriors.

Sthala-puranas

Estos texts narren les virtuts i històries de cert temple (en sánscrito sthala significa ‘estació, lloc’). Hi ha numerosos Sthala-puranas, la majoria escrits en llengües vernàcules de l'Índia, i alguns en sánscrito també. La majoria afirmen ser traduccions d'un text sánscrito antiquíssim i algunes de les versions en sánscrito apareixen també en un Mahapurana o un Upapurana. David Dean Shulman ha investigat alguns Sthala-puranas en tamil.

Kula-puranas

Són principalment Puranas de casta (el terme kula significa ‘família o tribu’ en sánscrito). Tracten sobre l'orige mític d'una casta, les seues històries i llegendes. Els Puranas de castes són una font important de l'identitat d'una casta i és contradit per atres castes rivals. Este subgénero generalment està escrit en llengües vernàcules índies, i a voltes és només oral.

Este subgénero ha segut poc investigat. Pero està prou ben documentat en la secció «Castes» del Reporte britànic del cens de l'Índia, i en vàries gassetes.

Puranas no hinduistas

Hi ha molts Yaina-puranas, que es referixen a mits, llegendes i històries dels yainas. Hi ha pocs estudis i traduccions d'este gènero particular. També en el marc del budisme, alguns sutras majaiana semblen tindre algunes característiques dels Puranas hinduistas.

Vore també

• Tribus exòtiques de l'antiga Índia
• Batalla de Kurukshetra

Bibliografia

• Moghe, S. G (recopilador): Professor Kane’s contribution to Dharmasastra literature. Nova Delhi: D. K. Printworld, 1997. ISBN 81-246-0075-9.

Enllaços externs

Texts

• [2] (els 18 Puranas, en anglés).
• [3] (Visnú-purana, text complet en anglés traduït en 1840 per l'orientaliste britànic Horace Hayman Wilson, 1786-1860).
• [4] (text complet del Bhagavata-purana (cridat ací Śrīmad-Bhāgavatam), en significats paraula per paraula, traducció i comentaris —des del punt de vista del bhakti— de Bhaktivedanta Swami Prabhupādona, líder de la secta Hare Krishna).

Sinopsis

• [5] (resum del contingut dels 18 Puranas i una llista dels Upapuranas (puranas menors), en un applet Java).
• [6] (sinopsis extensa de varis Majá-puranas).
• [7] (resum dels Puranas).

Uns atres

• [8] (resum del Agní-purana).
• [9] (el Bhagavata-purana en idioma guyarati, en referència als caràcters).
• [10] (resum extens del Garuda-purana).