Anar al contingut

Agní-purana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Agní-purana és un dels 18 Puranas (un gènero de texts religiosos hinduistes) principals.

Conté descripcions de diverses encarnació (avatars) del deu Visnú. També té informació sobre el conte de Branca, Krisná, Prithuí, i les estreles. Té una série de versículs que tracten en ritual d'adoració, cosmologia i astrologia hinduista, història, guerres, seccions de gramàtica i metros, lleis, medicina ayurvédica i arts marcials. La tradició diu que en el seu orige va ser recitat per Agní (el deu del fòc) al sabio Vasishta.

El text està dividit en 383 capítuls. El Athāgnipurāṇa pariśiṣṭam (que és un diàlec entre Bharaduásh i Sutá Gosuami) és un apèndix en atres sis capítuls.

El text és migeval (postGupta) i ha segut datat en algun moment entre el 700 i el 1000.[2][3][4]

Edicions i traduccions

La primera edició impresa del text va ser publicada en Calcuta (Bengala) per Rajendralal Mitra en tres volums entre 1870 i 1879.[5] El text complet posseïx poc menys d'un milló de caràcters devánagari.

Vinticinc anys despuix, Manmatha Nath Dutt va publicar en l'Índia una traducció a l'anglés en dos volums (1903 i 1904).

Contingut

El text existent comprén 383 capítuls. L'últim capítul presenta una llista dels 50 temes que es varen tractar en el text. La següent és una breu descripció dels temes narrats en el text:[6]

  • Capítul 1: obertura habitual, descripció dels 10 avataras de Visnú.
  • Capítuls 2-4: els avataras Matsia, Kurma i Varaja respectivament.
  • Els següents sèt capítuls (5-11) presenten un resum dels sèt kandas (vores, llibres) del Ramaiana.
  • Capítul 12 resumix el Jari vamsha (anex del Majábharata).
  • Capítuls 13-15 resum el història del Majábharata.
  • Capítul 16 descriu a Buda i a Kalki com avataras de Visnú.
  • Els capítuls 17-20 descriuen les cinc característiques essencials d'un Puraná.
  • Els capítuls 21 a 70 consistixen d'un debat entre Nárada (el sabio volador), Agní (el deu del fòc), Jaia Griva (Visnú en cap de cavall) i Bhagaván.
    • El bany religiós.
    • La construcció d'un kunda (pou per a sacrificis).
    • Els mudrás (posicions dels dits durant l'adoració).
  • Capítul 71: l'adoració al deu Ganesha.
  • Capítuls 72 a 105: l'adoració del shivá-linga (pedra cilíndrica que representa el falo del deu Shivá) i les diferents manifestacions de la deesa Deví.
    • El método d'establiment d'un agní (fòc del sacrifici).
    • L'adoració a la deesa Chanda.
    • L'adoració al deu Kapila
    • La consagració d'un temple.
  • Capítul 106: vastu (arquitectura i urbanisme supersticiosos) relacionat en les ciutats.
  • Capítul 107: la creació de Suaiambhuva Manu.
  • Capítul 108: bhuvana-kosha (descripció de l'univers).
  • Capítuls 109 a 116 descriuen una série de tirthas (llocs sagrats de pelegrinage, sempre dins de l'Índia).
  • Capítul 117: els ritos ancestrals.
  • Capítuls 118 a 120: els conceptes purànics sobre la geografia de l'Índia i atres parts del món mític, i les distàncies entre les distintes regions mítiques del món.
  • Capítuls 121-149: diversos aspectes de l'astronomia i l'astrologia.
  • Capítul 150 els periodos manu antara (de millons d'anys), i els noms de cada Manu.
  • Capítuls 151-167: obligacions de cada varna (casta hereditària).
  • Capítuls 168-174: les expiació per als diversos pecats.
  • Capítul 175 a 207: la realisació d'una série de vratas (vots, jurament).
  • Capítuls 208-217 regals religiosos i vots religiosos.
  • Capítuls 218-248: l'art de governar.
  • Capítuls 249-252: dhanurveda (arquería), i armes relacionades.
  • Capítuls 254-258: viavajara (els juges i les lleis). Esta part del text és una còpia lliteral del Mitakshara.
  • Capítuls 259-271: temes diversos en relació en la llectura dels Vedas.
  • Capítul 272: regals que es deuen fer a un llector professional dels Puranás; llista de tots els Puranás en el número de versos que conté cada u.
  • Capítuls 273-278: genealogia de les dinasties puránicas.
  • Capítuls 279-300: branques de la medicina aiurvédica.
  • Capítuls 301-308: adoració de Suria (el deu del Sol) i varis mantras (himnes màgics)
  • Capítuls 309-316: mantras per a l'adoració de la deesa Tuarita.
  • Capítuls 317-326: Ishvara (el deu Shivá) li explica al seu fill Skanda l'adoració als ganes (soldats, huestes) de Shivá: Vaguisuarí, Aghora, Pashupata, Rudra i Gaurí.
  • Capítul 327: la glòria d'establir un falo shivá-linga en un temple.
  • Capítuls 328-335: resum dels Pingala sutra sobre les mètriques i un comentari desconegut sobre ell.
  • Capítul 336: discussió rudimentària sobre la fonètica sánscrita dels Vedas.
  • Capítul 337: poesia i retòrica.
  • Capítul 338: llista dels diferents tipos d'obres de teatre en sánscrito.
  • Capítuls 339-340: els quatre ritis o estils de mostrar sentiments i emocions durant l'actuació.
  • Capítuls 341-342: els moviments de les extremitats d'un actor i definicions de les representacions dramàtiques.
  • Capítuls 343 a 345: Els debats sobre les distintes figures d'expressió (còpia del Kavia darsha, de Dandin).
  • Capítuls 346-347: mèrits i errors d'una composició.
  • Capítul 348: llista de paraules monosilábicas.
  • Capítuls 349 a 359: regles de la gramàtica sánscrita (resum del Viakarana chandra).
  • Capítuls 360-367: lèxic o glossari (a l'estil del Amara kosha).
  • Capítuls 369-370: anatomia humana.
  • Capítul 371: varis tipos de narakas (inferns per a hinduistes).
  • Capítuls 372-376: raer ioga i hatha ioga.

Bibliografia

  • MANI, Vettam: Puranic encyclopedia. Nova Delhi: Motilal Banarsidass, primera edició en anglés, 1975.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció – purāṇa, que es troba en segona mitat de la segona columna de la pág. [1] en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. ↑ J. R. Svinth (2001): Martial arts of the world: an encyclopedia.
  3. ↑ Phillip B. ZARRILLI: Paradigms of practice and power in a south indian martial art. University of Wisconsin-Madison.
  4. ↑ Chlodwig WERBA: Verba indoarica: die primaren und dekundaren wurzeln der sanskrit-sprache. Viena (Àustria): Verlag der Osterreichischen Akademie der Wissenschaften, 1997: 6.
  5. ↑ Rájendralála Mitra (ed.): Agni purāna, a collection of hindu mythology and traditions (volum 2, capítuls 115 a 268; en idioma sánscrito, sense traducció). Calcuta: Societat Asiàtica de Bengala (Biblioteca Índica), 1876.
  6. ↑ P. Shastri (1995): Introduction to the Puranas. Nova Delhi: Rashtriya Sanskrit Sansthan, págs. 98-115.


Referències