El Shivá-purana és un dels sis texts Purana dedicats a glorificar al deu hinduista Shivá per damunt dels atres dos deus del Trimurti (Visnú i Brahmá); els demés dotze Puranas estan dedicats a glorificar a eixos dos deus (cada u per damunt dels atres dos).

La creació, l'oceà còsmic i els elements; d'un foli del Sivá-purana, c. 1828.

D'acort en la tradició (tal com s'establix en el Vaiavía-samjita (segons a l'edició de la Venkateshvara Press) d'este text, el text original es coneixia com Śaivapurāṇá i consistia de 12 samjitás i uns 100 000 ślokas (‘versos’). El mític escritor Viasa hauria resumit este text fins a 24 000 versos, que va ensenyar al seu discípul Roma Járshana (o Loma Járshana).

Les recensió del text

editar

Existixen vàries recensió (versions) d'este text. La recensió presentada en l'edició publicada per Bangabasi Press (Calcuta, 1907) consistix de sis samhitas (seccions):[1]

  1. Gñana-samjita (en 78 capítuls).
  2. Vidyeśvara-samjita (en 16 capítuls).
  3. Kailaśa-samjita (en 12 capítuls).
  4. Sanatkumara-samjita (en 59 capítuls).
  5. Vāyaviya-samjita (dividit en dos parts: Pūrva bhāga i Uttarabhāga), 30 capítuls
  6. Dharma-samjita (en 65 capítuls).

Esta edició Bangabasi conté 260 adhiaias (capítuls).

La recensió presentada per les dos edicions publicades per Shri Venkateshvara Press (Bombay) i Pandit Pustakalaya (Kashi) consistix de sèt samhitas:[2]

  1. Vidyeśvara-samjita
  2. Rudra-samjita
  3. Śatarudra-samjita
  4. Koṭirudra-samjita
  5. Umā-samjita
  6. Kailāśa-samjita and
  7. Vāyaviya-samjita (també dividida en dos parts: Pūrvabhāga i Uttarabhāga).

Estes dos edicions tenen 456 adhyāyas (capítuls).

Contingut

editar

Contingut del «uttara-khanda» (capítul superior), la segona i última part del Sivá-purana:[3]

  • Adhiaia 1: Diàlec de Bhrigu i Viasa sobre Brahmá i Visnú com a raïls del sivá-lingam (falo de pedra del deu Sivá); Ketaki es presenta com a testic i és maldit per Visnú, Sivá és enaltit.
  • Adhiaia 2: Diàlec de Bhrigu i Viasa sobre la glòria del Saivottara-purana (l'última part del Sivá-purana).
  • Adhiaia 3: Brahmá alaba a Sivá en mantras dels Vedas. Sivá destaca la grandea del Linga-rash-Tribhuvanéswara (el rei dels penes, amo dels tres móns), Brahmá canta les glòries d'eixe pene.
  • Adhiaia 4: es narra l'ubicació dels dotze yiotir-lingas de Sivá en l'Índia i la seua adoració.
  • Adhiaia 5: atrocitats de Tripurasura, els deus li preguen a Sivá que ho aniquile.
  • Adhiaia 6: Sivá i atres deus lluiten en Tripura.
  • Adhiaia 7: Tripurasura assessinat per Sivá.
  • Adhiaia 8: els deus adoren a Sivá pel seu servici.
  • Adhiaia 9: el matrimoni de Sati, la filla de Daksa.
  • Adhiaia 10: Sivá seduïx a Sati, Sati li demana a Sivá que vol visitar el daksa-iagña (el sacrifici organisat per Daksa). Descripció del sacrifici. Suïcidi de Sati en sentir els insults de Daksa a Sivá.
  • Adhiaia 11: Sivá destruïx el sacrifici de Daksa i ho mata.
  • Adhiaia 12: ardits de Sivá. Decapitació de Brahmá en la forma de mrga
  • Adhiaia 13: ardits de Sivá. Aparició del naksatra Mrigasira.
  • Adhiaia 14: ardits de Jara (Sivá). Sivá crema al deu Kandarpa, plany de Rati, esposa d'este.
  • Adhiaia 15: Sivá promet a Rati que el seu marit renaixerà en duapara-iugá com Pradiumna, el fill de Krisná i Rukmini.
  • Adhiaia 16: Uma (esposa de Sivá) retorna de la penitència, decepcionada en els seus desijos, pero visita el bosc com una bráhman-charini, per mig de de la penitència rigorosa tracta de suplicar a Sivá. Sivá en la forma de Yatila apareix davant ella per a provar la seua fidelitat i devoció, li va assegurar la seua unió i desapareix.
  • Adhiaia 17: Parvati (la filla de les montanyes) és posada a prova per Sivá en la forma d'un cocodril que ha capturat a un chiquet. Per fi Sivá es casa en Gauri.
  • Adhiaia 18: Parvati i Sivá dediquen a fer l'amor, l'espente dels seus cossos pressiona al planeta. El semen de Sivá no entra en Parvati sino que és dut per Agní (deu del fòc), la deesa Ganga (el riu Ganges) i dona llum a Skanda, que va nàixer equipat en armes i en el seu vehícul (vajana).
  • Adhiaia 19: naiximent de Ganesa, la seua rivalitat en Skanda, l'última victòria de Skanda, Ganesa té esposes i fills i és conegut com Vighna-rash (el rei dels obstàculs).
  • Adhiaia 20: descripció del tirtha-iatra de Skanda.
  • Adhiaia 21: la narració del naiximent de Nandikesvara.
  • Adhiaia 22: narració sobre el caràcter sagrat del riu Ganges, el seu paper per a purificar el karma dels descendents del rei Sagara, i la glòria del Manikarnika Tirtha (lloc de pelegrinage).
  • Adhiaia 23: la grandea de Benarés i dels sivá-lingas instalats allí.
  • Adhiaia 24: la narració del Antar-grija-iatra (en Benarés) i la glorificació dels Siválingas presents allí.
  • Adhiaia 25: la descripció del Pancha-krosi-iatra en Benarés.
  • Adhiaia 26: la grandea de Ekamra, en Utakala (Orisa). Desijosa de visitar eixe centre d'adoració sivaísta, Devi aplega montada en un lleó. Allí es troba en els dos dimonis Kirti i Vasa, els qui expressen el desig de gojar d'ella.
  • Adhiaia 27: el història dels dimonis, Kirti i Vasa, de la seua destrucció en mans de Devi en la forma de Gopalini (vaquera). L'aparició de Bindu Jrada per a asseciar la set de la deesa.
  • Adhiaia 28: narració de Rasakrida de Sivá junt a Bindu Jarada, junt en les huit Saktis de Parvati.
  • Adhiaia 29: s'exalten 108 noms i epítets de Sivá.
  • Adhiaia 30: la glòria de Ekamravana i la grandea de varis sivalingas.
  • Adhiaia 31: el història de cóm Sivá li otorga el sudarsan chakrá a Visnú.
  • Adhiaia 32: la llegenda del batut de l'oceà de llet, de cóm Sivá va beure el verí kalakuta; el deu Varaja (avatar de Visnú) elogia a Sivá.
  • Adhiaia 33: el chiquet Markandeia tracta de complaure al deu Brahmá en austeritat; finalment Sivá concedix llarga vida a el sabio Markandeya.
  • Adhiaia 34: el compliment del vot Siváratri-vrata i el cult a Sivá.
  • Adhiaia 35: explicació dels grans resultats per portar a terme el siváratri-vrata; la llegenda de Krisná Sarma i la seua lliberació de la maldicció.
  • Adhiaia 36: el compliment del vot chaturdasi-nakta-vrata (el ‘catorze-nits-vote’); s'elogia les glòries d'este vot.
  • Adhiaia 37: la llegenda de Mariada; la glòria de Sivá Samkara i el seu cult.
  • Adhiaia 38: el naiximent de Dasagriva com a fill de Visrava i la seua esposa; el dimoni Ravana realisa austeres penitència a favor de Sivá. S'origina Vaidia-Natha (el senyor de la medicina).
  • Adhiaia 39: la supremacia de Ravana per la gràcia de Sivá; Sivá provoca la caiguda de Ravana; Ravana és matat pel rei Branca (avatar de Visnú) i conseguix la lliberació espiritual.
  • Adhiaia 40: la posició geogràfica del mont Kailasa, la morada de Sivá
  • Adhiaia 41: es discutix l'iugá-dharma (el deure religiós corresponent a esta era).
  • Adhiaia 42: Vamadeva elogia a Sivá per a lliberar-se de l'influència de la kali-iugá (era de [el dimoni] Kali).
  • Adhiaia 43: Vamadeva es llibera.
  • Adhiaia 44: el deu Brahmá desija realisar la creació. El deu Sivá ―en la cooperació activa de Trilochana― Brahmá crea tots els sers gràcies a ell; la creació dels diferents kalpas.
  • Adhiaia 45: La glòria del Saivótara-purana.

Hi ha atres edicions d'este «Úttara-khanda», en els títuls traduïts de manera diferent.[4]

  1. ExoticIndia.és (edició de Calcuta).
  2. És.Scribd.com (recensió del text).
  3. Contingut del «úttara-khanda», segons ExoticIndia.és (edició de Calcuta).
  4. Contingut del «úttara-khanda», segons PrintsAsia.com.


Referències

editar