Tripura
Tripura (/ˈtrɪpuːrɑː/ en bengalí ত্রিপুরা, tr. Tripura) és un estat de la República de l'Índia. La seua capital és Agartala. Està ubicat a l'est del país, llimitant al noreste en Assam i al surest en Mizoram i al noroest, sur i est en Bangladés. En 4 194 000 habitants en 2024 és l'octau estat menys poblat —per davant de Megalaya, Manipur, Nagaland, Goa, Arunachal Pradesh, Mizoram i Sikkim, el menys poblat— i en 10 486 km², el tercer menys extens, per davant de Sikkim i Goa, el menys extens.
Història
[editar | editar còdic]Segons la crònica real de Tripura, 184 reis varen governar el país. El penúltim rei va ser Bir Bikram que va morir el 17 de maig de 1947 succeint-li el seu fill menor d'edat Kirit Bikram Kishore de 15 anys. Com a resultat de la partició de l'Índia, mils de bengalíes no musulmans es varen desplaçar cap a Tripura en esta época.
Durant els anys quaranta varen sorgir en Tripura moviments que s'oponien a la autocracia real. Inicialment es va constituir un movimienton contra l'analfabetisme, Jana Siksha Samiti (‘assamblea per l'educació del poble’), que va ser reprimit per l'estat. Els progressistes varen passar a la clandestinitat i varen formar el Mukti Parishad (Consell de Lliberació) i una milícia, el Shanti Sena (Eixèrcit de Pau), que va utilisar la lluita armada contra el règim. Mukti Parishad aspirava a establir una societat democràtica i reformes socials en les comunitats tribals. En les zones baix el control del Mukti Parishad es va establir un govern popular i es varen illegalisar els treballs forçats, els matrimonis obligatoris entre chiquets, l'abús d'alcohol, l'opressió de la dòna, etc.
Incapaç d'enfrontar-se a la guerrilla, la regente Maharani Kanchanprabha va firmar, el 9 de setembre de 1949, un acort d'unió que incorporava formalment el Regne de Tripura a la República d'Índia. L'unió es va culminar el 15 d'octubre de 1949.
La resistència armada va continuar fins a 1951. Mukti Parishad s'havia aliat al Partit Comuniste de l'Índia (CPI) i en enguany hi havia alguns canvis importants de l'estratègia dels comunistes. La lluita armada va ser substituida per la lluita llegal i electoral. En les primeres eleccions parlamentàries en l'Índia independent, els comunistes varen guanyar els dos escans de Tripura. Els elegits Dasarath Deb i Biren Dutta varen ser abdós líders de Mukti Parishad. Durant la campanya electoral Deb encara estava en la clandestidad, buscat per la policia com un líder terroriste. Deb va tindre que viajar a Delhi disfrassat, pero quan va aplegar al parlament, el primer ministre Nehru li va perdonar.
Durant les tres primeres décades despuix de l'independència, la vida política en Tripura va ser dominada pel Congrés Nacional Indi. El Congrés es va recolzar en la majoria bengalí, mentres que els comunistes, associats al Mukti Parishad, tenien el seu respal sobretot en les comunitats tribals.
En 1967 es va formar un partit de les tribus, Tripura Upajati Juba Samiti (TUJS, Associació Jovenil Tribu de Tripura), per una secció d'estudiants de tribus parias. En els primers anys va ser un chicotet partit sense cap èxit electoral.
En giner de 1972, Tripura es va convertir en estat i en 1976 va ser aprovada la llei de restauració de les terres alienades, preveent la devolució als tripuríes de terres ocupades illegalment pels emigrants des de 1969.
En 1977 el Front d'Esquerres va guanyar les eleccions. Els comunistes ya tenien respal d'una secció important dels bengalíes. Conscient de que el Congrés, identificat com el representant del chauvinismo bengalí, no podria confrontar els comunistes entre les poblacions tribals, els líders congressistes varen iniciar una cooperació en TUJS.
En 1979 el grup Tripuri Sena, o siga Eixèrcit de Tripura, es va separar de el TUJS i va iniciar la lluita armada. Des de 1985 l'insurrecció va ser encapçalada pel grup cridat Tripura National Volunteer (TNV) creat en el respal del Front Nacional Mizo i declarat fòra de la llei el 22 de giner de 1987. Els Voluntaris Nacionals de Tripura (TNV) varen proclamar la República Independent de Tripura en juliol de 1987 pero en 1988 va firmar un acort en el govern d'Índia.
L'11 de juliol de 1989 va ser fundat el Tripura Tribal Democratic Force (TTDF) que uns mesos despuix va iniciar la lluita armada. l'All-Tripura Tribal Force (ATTF) era una atra força combatent i contra ella es va desenrollar una ofensiva de l'eixèrcit indi iniciada el 28 d'octubre de 1991. Es va decretar el estat d'agitació en el país i es va establir el toc de queda.
L'11 de març de 1993, Tripura va ser posada baix administració presidencial directa. El partit de l'oposició, el Partit Comuniste de l'Índia (marxista), va tornar al poder el 6 d'abril de 1993. El líder comuniste Dasrarath Deb, d'orige tribal, es va convertir en nou ministre cap sent el primer tribal que aplegava al càrrec.
El 25 de juliol de 1995 es va rendir la Tripura Tribal Democratic Force (TTDF) dirigida per Subodh Debbarma, pero un atre grup, la Tripura Resurrection Army (TRA) li va substituir.
El 9 de juliol de 1997 el Tripura Hill People's Party, que s'havia format de la coalició d'esquerres en el govern, es va separar de la coalició i es va unir al Tripura Tribal National Council (TTNC), grup separat de TUJS. El nou partit unit es va cridar Indigenous People's Front of Tripura (IPFT), i va obtindre el respal del grup TNV, encara que després li'l va retirar.
El TUJS es va aliar al Bharatiya Janata per a governar l'estat, pero mentres el primer propugnava l'establiment d'una zona autònoma tribal dins de Tripura i la retirada de les tropes índies, el segon s'oponia. La mitat dels pobles tribals varen ser cremats per les forces del govern que protegien als emigrants bengalíes del seu mateix orige i trenta mil tribals varen quedar sense llar, tot en el tácito consentiment del ministre cap de l'estat Manik Sarkar, que no va prendre cap mida punitiva i més be va otorgar recompenses als participants en la repressió.
El 5 de maig del 2000 el Indigenous People's Front of Tripura va obtindre majoria absoluta en les eleccions de les àrees autònomes tribals de l'Estat, despuix d'una intensa campanya de terror per part de NLFT. Tots els partits, menys el Front d'Esquerra i IPFT, varen renunciar a les seues candidatures per les amenaces de NLFT.
Vàries quadros i simpatisants del Front d'Esquerra varen ser amenaçats, seqüestrats o assessinats per part de NLFT. L'11 de juny del 2000 el TNV es va fusionar a el IPFT i a la Tripura Tribal Students Federation (primer dependent de el TUJS pero últimament de el IPFT).
El NLFT va pressionar a el TUJS per a unir-se a el IPFT pero el TUJS va preferir el seu estatus de «partit frontiça» (aliat a algun dels grans partits) encara que finalment en 2002 una facció va acceptar la fusió i el partit unificat va passar a cridar-se Indigenous Nationalist Party of Tripura (INPT).
La violència política esclata ocasionalment en Tripura, com en setembre de 2021, quan militants del Partit Popular de l'Índia (BJP) varen portar a terme varis assalts coordinats contra el Partit Comuniste de l'Índia (PCI-M) i alguns mijos de comunicació locals.[1]
Bandera i escut
[editar | editar còdic]-
Bandera nacional de Tripura -
Bandera del majarash de Tripura -
Bandera del Govern Provisional de Tripura i del Tripura Peoples Democratic Front -
Escut de Tripura
La bandera nacional de Tripura era roja i groga fins a l'anexió a l'Índia. L'estandart del majarash incloïa l'escut dins d'un círcul blanc.
La bandera de el TPDF i del seu govern provisional de Tripura és vert en l'escut nacional roig en el centre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El sò dels seus passos acostant-se em desperta i veig la precarietat de la meua terra | Bolletí 37 (2021)». Institut Tricontinental d'Investigació Social.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tripura.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tripura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.