Anar al contingut

Nagaland

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nagaland locator map.svg
Districtes de Nagaland.

Nagaland és un estat de la República de l'Índia.[1][2]La seua capital és Kohima.[3][4] Està ubicat a l'est del país, llimitant al nort en Assam,[5] a l'est en Birmània[6][7]i al sur en Manipur. En uns 2 258 000 d'habitants en 2024 és el quint estat menys poblat del país —per davant de Goa, Arunachal Pradesh, Mizoram i Sikkim, el menys poblat—,[8] en 16 579 km²,[9] [10]el quart estat menys extens —per davant de Tripura, Sikkim i Goa, el menys extens— i en 136,62 hab/km², el quint menys densament poblat, per davant de Sikkim, Jammu i Cachemira, Mizoram i Arunachal Pradesh, el menys densament poblat.

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'orige de la paraula «naga» no està clar.[11] Històricament, el poble naga actual ha rebut diversos noms, com «noga» o «naka» pels habitants del regne ahom, en lo que hui es considera Assam, que significa «nuet»,[12] «hao» pels meitei de la vall de Imphal[13] i «nakas» o «naga» pels birmans de lo que hui es considera Myanmar,[14][15][16] que significa «gent en pendents», mentres que uns atres sugerixen que significa nassos perforats.[17] En el temps, Nakanchi o Naganchi es va convertir en un endónimo per a la regió.[18] En els últims anys, alguns activistes culturals han demanat que l'estat canvie el seu nom a Naganchi.[19]

Abans de l'arribada del colonialisme europeu al sur d'Àsia, es varen produir numeroses guerres, persecucions i incursions des de Birmània contra els nagas, meitei i atres pobles del noreste de l'Índia. Els invasores varen aplegar per a caçar caps i buscar riquees i captius d'estes tribus i grups ètnics. Quan els britànics varen preguntar als guies birmans sobre la gent que vivia en el nort del Himalaya, els varen respondre «Naka». Este terme es va registrar com «Naga» i s'ha utilisat des de llavors.[20]

Història

[editar | editar còdic]

Història Antiga

[editar | editar còdic]

L'història antiga dels nagas és poc clara. Diversos grups ètnics migraron en distintes époques, establint-se en la regió noreste de lo que hui és l'Índia i formant els seus propis territoris montanyosos sobirans i estats aldeans. No existixen registres que confirmen si procedien de la regió nort de Mongòlia, del surest asiàtic o del suroest de China; lo únic cert és que els seus orígens se situen a l'est de l'Índia, i els documents històrics indiquen que els actuals pobles naga ya estaven assentats abans de l'arribada dels ahoms en l'any 1228 de la nostra era.[21][22]

Una inscripció en la pagoda Yan-aung-myin, trobada en Pinya (Myanmar), menciona que el Regne de Ava, baixe el regnat de Minkhaung I (1400–1421), s'estenia a principis de el XV fins als territoris habitats pels nagas.[23]

Colonisació britànica

[editar | editar còdic]

En l'arribada de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a principis de el XIX, seguida pel Raj britànic, Gran Bretanya va expandir el seu domini sobretot el sur d'Àsia, incloses els tossals de Naga. Els primers europeus en entrar en estos tossals varen ser el capità Francis Jenkins i el tinent Robert Pemberton en 1832. El contacte inicial en els grups ètnics naga es va caracterisar per la desconfiança i el conflicte. Els interessos colonials en Assam, com els administradors de plantacions de té i atres llocs comercials, varen mamprendre accions defensives contra incursions dels grups ètnics, coneguts per la seua valentia i pràctiques de “caça de caps”. Per a posar fi a estes incursions, les tropes britàniques varen portar a terme 10 expedicions militars entre 1839 i 1850. En febrer de 1851, durant la sanguinosa Batalla de Kikrüma, varen morir persones tant del costat britànic com del costat kikrüma (naga); en els dies posteriors, es va desnugar una guerra interétnica que va provocar encara més derramamiento de sanc. Despuix d'eixa guerra, els britànics varen adoptar una política de cautela i no intervenció en els grups ètnics naga.

Archiu:Angami Naga 1875. caps block 49
Representació d'un home Naga en 1875

A pesar d'això, els colon varen continuar adinsant-se en el territori dels pobles naga. Entre 1851 i 1865, els grups ètnics naga varen continuar atacant als britànics en Assam. El Govern de la Índia britànica va assumir el control dels territoris de la Companyia de les Índies Orientals despuix de la Rebelió Índia de 1857. Les falles i atrocitats comeses per la Companyia varen dur a la Corona britànica a revisar la seua estructura de govern en tot el sur d'Àsia, inclosa la seua regió nort-oriental. En 1866, l'administració britànica en l'Índia va establir un lloc en Samaguting en l'objectiu explícit de posar fi a les guerres intertribales i a les incursions sobre propietats i personal.

En 1869, el capità Butler va ser designat per a liderar i consolidar la presència britànica en els tossals de Nagaland. En 1878, la sèu administrativa va ser traslladada a Kohima, creant una ciutat que seguix sent un important centre d'administració, comerç i cultura per a Nagaland.


El 4 d'octubre de 1879, l'agent polític britànic G. H. Damant va ser a Khonoma en tropes, a on va ser assessinat junt en 35 membres del seu equip. Posteriorment, Kohima va ser atacada i el fort saquejat. Esta violència va provocar una decidida resposta del Raj britànic. La posterior derrota de Khonoma va marcar el fi dels ultimàtums sérios i persistents en els tossals naga.

Entre 1880 i 1922, l'administració britànica va consolidar la seua posició sobre una àmplia zona dels tossals naga i va integrar la regió a les seues operacions en Assam. L'administració britànica va impondre la rúpia com a moneda per a l'activitat econòmica i un sistema de govern ètnic estructurat, molt diferent de les pràctiques tradicionals de gobernanza social.

Paralelament, des de mediats de el XIX, misionero cristians d'Estats Units i varis països d'Europa, establits en l'Índia, varen aplegar a Nagaland i a estats veïns, convertint als grups ètnics naga de l'animisme al cristianisme.

Archiu:Khonoma 27.jpg
El Fort Semoma en Khonoma, Nagaland, va ser construït en 1825 i va resistir varis atacs britànics en les guerres Anglo-Naga de 1850 i 1879

Segona Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

En 1944, durant la Segona Guerra Mundial, l'Eixèrcit Japonés, en l'ajuda de l'Eixèrcit Nacional Indi liderat per Netaji Subhashchandra Bose, va invadir a través de Birmània i va intentar prendre l'Índia per Kohima.[24][25] La població va ser evacuada. Els soldats de l'Índia Britànica varen defendre la zona de Kohima i, despuix d'haver perdut a molts dels seus efectius originals, varen ser rellevats per tropes britàniques en juny de 1944. Junts, els soldats britànics i indis varen conseguir rebujar en èxit a les tropes del Imperi del Japó.[26] La batalla es va lliurar del 4 d'abril al 22 de juny de 1944 des de la ciutat de Kohima, en coordinació en accions en Imphal, Manipur.[27][28] L'Eixèrcit Nacional Indi va perdre la mitat dels seus efectius, molts d'ells per inanició, i es va vore obligat a retirar-se per Birmània.[29][30]


Existix el cementeri de la Segona Guerra Mundial i el Museu de la Guerra, en honor a els qui varen morir durant els combats entre l'Imperi britànic i les tropes japoneses. Prop de 4.000 soldats de l'Imperi britànic varen morir, junt en 3.000 japonesos. Molts dels fallits eren del poble naga, en particular dels Angami Nagas. Prop del monument commemoratiu es troba la catedral de Kohima, en el tossal Aradura, construïda en fondos de les famílies i amics de soldats japonesos fallits. En Kohima se celebren oracions per la pau i en memòria dels caiguts d'abdós bandos de la batalla.[31][32]

Despertar nacional naga

[editar | editar còdic]

En 1929,[33][34] es va presentar un memoràndum[35][36] a la Comissió Estatutària Simon,[37] [38]solicitant que els nagas anaren exents de les reformes i nous imposts proposts en l'Índia Britànica, i que se'ls deixara en pau per a determinar el seu propi futur.[39]


El Memoràndum Naga presentat pel Club Naga (que més vesprada es va convertir en el Consell Nacional Naga) a la Comissió Simon declarava explícitament: “que se nos deixe en pau per a determinar el nostre destí com en els temps antics”.[40]

Archiu:Kohima War Cemetery, Kohima, Nagaland (89).jpeg
Cementeri de Guerra de Kohima que commemora als que varen caure durant la Segona Guerra Mundial

Història posterior a l'independència

[editar | editar còdic]

Despuix de l'independència de l'Índia en 1947, la zona va permanéixer com a part de la província de Assam. Varen sorgir activitats nacionalistes entre una part dels nagas.[41][42] El Consell Nacional Naga, liderat per Phizo, va exigir una unió política dels seus grups ancestrals i natius. El moviment va derivar en una série d'incidents violents que varen danyar infraestructures governamentals i civils, i varen atacar a funcionaris i civils. El govern central va enviar al Eixèrcit de l'Índia en 1955[43][44] per a restablir l'orde. En 1957, es va alcançar un acort entre els líders nagas i el govern indi, creant una regió separada en els Tossals Naga. La frontera de Tuensang es va unir a esta regió política única, denominada Àrea dels Tossals Naga i Tuensang (NHTA), i es va convertir en una zona autònoma baixe el Sext Anex de la Constitució de l'Índia. Esta devia ser “administrada pel Governador com a agent del President, pero distinta de l'Administració de la Frontera Noreste”.[45]

No obstant, açò no va satisfer als nagas, i l'agitació violenta va aumentar en tot l'estat, incloent atacs a l'eixèrcit, institucions governamentals, bancs i l'impagament d'imposts. En juliol de 1960, despuix de conversacions entre el primer ministre Nehru i els líders de la Convenció del Poble Naga (NPC), es va aplegar a un acort de 16 punts per mig del qual el Govern de l'Índia va reconéixer la formació de Nagaland com un estat de ple dret dins de l'Unió de l'Índia.

Estat de Nagaland i finals de el XX

[editar | editar còdic]
Archiu:Ao tribesman at his village for festival celebration Nagaland India.jpg
Membre de la tribu Ao en el seu llogaret durant la celebració d'un festival en Nagaland en 2007.

En conseqüència, el territori va ser colocat baix el Reglament de Disposicions Transitòries de Nagaland de 1961,[46] que prevea un cos interí compost per 45 membres elegits per les tribus segons les seues costums, tradicions i usos. Posteriorment, Nagaland va alcançar la condició d'estat en la promulgació de la Llei de l'Estat de Nagaland en 1962 pel Parlament.[47] El cos interí va ser dissolt el 30 de novembre de 1963 i l'estat de Nagaland va ser inaugurat formalment l'1 de decembre de 1963, sent Kohima declarada capital de l'estat. Despuix de les eleccions de giner de 1964, es va constituir l'11 de febrer de 1964 la primera Assamblea Llegislativa de Nagaland elegida democràticament.[48]

L'activitat rebel va continuar en moltes zones habitades per nagas tant en l'Índia com en Birmània. Es varen anunciar cesses al fòc i varen continuar les negociacions, pero açò va fer poc per a detindre la violència. En març de 1975, la llavors primera ministra Indira Gandhi va impondre el govern presidencial directe en l'estat. En novembre de 1975, alguns líders dels principals grups rebels varen acordar depondre les armes i acceptar la constitució índia, encara que un chicotet grup no va estar d'acort i va continuar en la seua activitat insurgent. El Consell d'Iglésies Batistes de Nagaland va eixercitar un paper important en iniciar esforços de pau en la década de 1960.

XXI

[editar | editar còdic]

En 2004,[49][50] dos potents bombes varen explotar el mateix dia en l'estació de tren de Dimapur i en el Mercat d'Hong Kong, provocant la mort de 30 persones i deixant més de 100 ferits, en l'atentat terroriste més mortífero registrat en Nagaland fins a la data.[51][52][53]

Durant el periodo de cinc anys entre 2009 i 2013, varen morir entre 0 i 11 civils per any en Nagaland per activitats relacionades en la rebelió (menys d'1 mort per cada 100.000 persones), i entre 3 i 55 militants varen morir per any en enfrontaments entre faccions (entre 0 i 3 morts per cada 100.000 persones).


A principis de 2017, Nagaland va entrar en un estat d'agitació civil i protestes en resposta al anunci d'implementar una reserva del 33% per a dònes en les eleccions municipals.[54]

El 4 de decembre de 2021, una unitat de les Forces Especials Per a 21 del Eixèrcit de l'Índia va matar a sis treballadors civils prop de la llogaret de Oting, en el districte de Mon de Nagaland. Huit civils més i un soldat varen morir en la violència posterior. L'incident va ser àmpliament condenat, i molts varen demanar la derogació de la Llei de Facultats Especials de les Forces Armades.[55]

L'elecció més recent de l'Assamblea Llegislativa de Nagaland va tindre lloc el 27 de febrer de 2023 per a elegir als Membres de l'Assamblea Llegislativa (MLA) en els 60 districtes electorals de l'estat. Es va observar una participació del 87% en les eleccions.[56] Esta elecció va fer història en elegir per primera volta a dos dònes candidates en Nagaland: Hekani Jakhalu Kense i Salhoutuonuo Kruse, abdós del gobernant Partit Progressiste Democràtic Nacionaliste (NDPP).[57][58] Posteriorment, Salhoutuonuo Kruse es va convertir en la primera dòna ministra de l'Assamblea Llegislativa de Nagaland.[59]

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Doyang Lake House.jpg
El Riu i Llac Doyang

El vint per cent de l'àrea total de l'estat està cobert per boscs arborats, un refugi per a la flora i la fauna. Els boscs tropicals i subtropicales perennifolios es troben en zones estratègiques del estat.


L'hidrografia de Nagaland està composta per numerosos rius[60][61] que naixen en les montanyes i descendixen cap a les planicies de Assam. Entre els més importants es troben el riu Doyang, afluent del Brahmaputra, que és vital per a l'agricultura i la generació hidroelèctrica; el riu Dhansiri, que forma part de la frontera occidental de l'estat; i el riu Tizu, que fluïx cap a Myanmar i conecta ecosistemes transfronterizo. Estos cursos d'aigua han modelat el paisage per mig de processos d'erosió, creant valls fèrtils i terrats cultivables. No obstant, també generen riscs d'esmonyides durant la temporada de monsons, lo que exigix estratègies de mitigació ambiental. La presència de rius ha segut clau per al desenroll d'assentaments i rutes comercials en esta regió montanyosa.

A pesar de la seua bellea natural, la geografia de Nagaland presenta reptes importants per al desenroll d'infraestructura, especialment en transport, energia i conectivitat digital. Les carreteres deuen adaptar-se a pendents pronunciades i terrenys inestables, lo que encarix els proyectes d'ingenieria. No obstant, esta mateixa topografia oferix oportunitats úniques per al turisme ecològic i cultural, basat en senderisme, festivals tribals i observació d'aus. L'agricultura sostenible, en tècniques tradicionals com el jhum (cultiu itinerant), seguix sent una pràctica estesa, encara que es complementa en proyectes de reforestació i conservació. En un context de canvi climàtic i pressió demogràfica, la preservació del paisage montanyós de Nagaland es torna una prioritat estratègica per a l'estat i per a l'Índia en el seu conjunt.

Archiu:This shot was taken at Zazhe, Lekromi Village, 4km from Pfutsero. (6328143307).jpg
Un de les Valls de Nagaland

Clima

[editar | editar còdic]

Nagaland té un clima predominantment monsònic en alts nivells d'humitat. La precipitació anual promig oscila entre 1.800 i 2.500 milímetros (70–100 polzades), concentrada entre els mesos de maig a setembre. Les temperatures varien entre 21 i 40 °C (70 a 104 °F). En hivern, les temperatures generalment no baixen dels 4 °C (39 °F), encara que les gelades són comunes en les zones elevades. L'estiu és l'estació més curta de l'estat, i dura solament uns pocs mesos. Durant esta temporada, la temperatura es manté entre 16 i 31 °C (61 a 88 °F). L'hivern sol aplegar enjorn, en una fredor intensa i clima sec que afecta certes regions de l'estat. La temperatura màxima promig registrada en hivern és de 24 °C (75 °F). Forts vents del noroest bufen per l'estat durant els mesos de febrer i març.[62]

Flora i fauna

[editar | editar còdic]
Archiu:Natural beauty nagaland.jpg
Un dels boscs de Nagaland

Al voltant d'un milló de falcons amur pernocten en Nagaland, lo que equival a uns 50 falcons per quilómetro quadrat.


Aproximadament una sexta part de Nagaland està coberta per boscs tropicals i subtropicales perennifolios, que inclouen palmes, bambú, ratán, aixina com boscs de fusta i caoba. Encara que algunes àrees forestals han segut rebujades per al cultiu jhum, encara persistixen molts boscs de xares, selves plujoses, pasturages alts i pantans d'herba de junc. El parc Nacional Ntangki, el Santuari de Vida Selvada Pulie Badze, el Santuari de Vida Selvada Fakim i el Bosc Reservat Rangapahar són algunes de les reserves naturals de Nagaland.

Entre els mamífers més destacats que es troben en Nagaland estan el loris llent, el macaco de Assam, el macaco de coa de porc, el macaco de coa curta, el macaco rhesus, el langur encapuchat, el gibón hoolock, l'orso negre del Himalaya, alguns orsos malayos, el cuón, l'ocasional tigre de Bengala, el lleopart indi, el lleopart nebuloso, el gat jaspeado, el gat dorat, els elefants indis, el rinoceront indi, el gaur, el serow roig, el muntjac comú i el muntjac de full, el cérvol porc oriental, el sambar, el pangolín chinenc, el puercoespín malayo, el puercoespín asiàtic de coa espalmada i les rates bambú grisos.[63]

Archiu:Slash and burn around Pangti Village and Doyang Dam region Nagaland caps block 131
Paisage al voltant del Llogaret de Pangti

Nagaland posseïx una rica avifauna en més de 490 espècies.[64] El gran cálao indi té un lloc especial en la cultura naga. El tragopan de Blyth, una espècie vulnerable de galliforme, és l'au estatal de Nagaland. S'avistar en el mont Japfü i la vall Dzüko del districte de Kohima,[65] en la cordillera Satoi del districte de Zünheboto i en Pfütsero del districte de Phek. L'estat també és conegut com la “capital mundial del falcó” gràcies als centenars de mils de falcons amur que es detenen en l'embassament de Doyang per a alimentar-se de termites voladoras en la seua ruta migratòria des de China i Siberia cap a Àfrica cada any.

El mithun (un gaur semi-domesticat) és l'animal estatal de Nagaland i ha segut adoptat com el sagell oficial del Govern de Nagaland. És l'espècie més valorada ritualment en l'estat. Per a conservar i protegir este animal en el noreste, el Consell Indi d'Investigació Agrícola (ICAR) va establir en 1988 el Centre Nacional d'Investigació sobre el Mithun (NRCM).

Nagaland alberga 396 espècies d'orquídees, pertanyents a 92 gèneros, dels quals 54 tenen importància econòmica en horticultura i medicina.[66]

Archiu:Kapamodzu.jpg
Valle de Kapamodzu

Geologia

[editar | editar còdic]

La geologia de Nagaland està marcada per la seua ubicació en l'extrem oriental del cinturó orogénico del Himalaya, lo que li conferix una estructura tectónica complexa i activa. L'estat forma part de la regió geològica coneguda com els Himalayas Suborientales, caracterisada per plecs intensos, falles profundes i una elevada activitat sísmica. Les roques predominants inclouen esquistos, filitas, quarsita i areniscas, moltes d'elles metamorfoseadas per processos tectónicos prolongats. Esta configuració geològica ha donat lloc a un relleu montanyós i escarpado, en cordilleres paraleles que s'estenen de nort a sur, intercaladas per valls fluvials i conques sedimentarias.

Nagaland presenta una notable diversitat litològica, en presència de roques sedimentarias del Cretácico i Terciario, especialment en les zones baixes i valls. Estes formacions contenen fòssils marins que evidencien l'antiga conexió d'esta regió en la mar de Tethys. En les zones més elevades, predominen les roques metamòrfiques i algunes intrusions ígneas, lo que sugerix una història geològica de colisió continental i alçament tectónico. L'activitat sísmica moderada a alta en la regió és conseqüència de l'interacció entre la placa índia i la placa euroasiàtica, lo que convertix a Nagaland en una zona geològicament sensible.

Varis estudis preliminars indiquen l'existència de reserves significatives recuperables de petròleu i gas natural. Les reserves de pedra calcàrea, marbre i atres pedres decoratives són abundants, i uns atres minerals encara no explotats inclouen ferro, níquel, cromo i cobalt.

Urbanisació

[editar | editar còdic]

La població de Nagaland és en gran mida rural, en un 71,14% vivint en regions rurals en 2011.[67] Els informes censales fins a 1951 registraven solament un assentament en Nagaland com a ciutat: la capital Kohima. Els següents dos assentaments, Dimapur i Mokokchung, varen ser classificats com a ciutats a partir de 1961. Quatre ciutats més varen aparéixer en 1981: Tuensang, Wokha, Mon i Zünheboto.

El ritme relativament llent d'urbanisació en Nagaland va ser descrit en la década de 1980 com a resultat de (a) el caràcter predominantment administratiu de les ciutats, llevat Dimapur, que tenia una economia més diversificada, i (b) un baix nivell de movilitat entre les tribus de Nagaland, sent els grups tribals reconeguts oficialment casi el 90% de la població.[68]

Política i Govern

[editar | editar còdic]
Archiu:Nagaland Legislative Assembly buildings.jpg
Edifici de l'Assamblea Llegislativa de Nagaland

El Govern de Nagaland, també conegut com a Govern Estatal de Nagaland, és l'autoritat administrativa que rig l'estat indi de Nagaland i els seus 17 districtes. La seua sèu es troba en Kohima, la capital de l'estat, a on s'ubiquen tant l'Assamblea Llegislativa com la Secretaria estatal. L'estructura governamental es dividix en tres branques principals: el poder eixecutiu, el llegislatiu i el judicial, cada u en funcions específiques que garantisen el funcionament democràtic i administratiu de l'estat.

La branca eixecutiva està encapçalada pel Governador de Nagaland, qui és designat pel president de l'Índia seguint les recomanacions del govern central. Encara que el seu paper és majorment ceremonial, el Governador representa l'autoritat constitucional de l'estat. El verdader poder eixecutiu recau en el ministre Principal (Chief Minister), actualment Neiphiu Rio, qui lidera el Consell de Ministres i pren decisions clau sobre polítiques públiques, administració i desenroll.


El Consell de Ministres de Nagaland està compost pel ministre Principal, dos Vice primers ministres (T. R. Zeliang i Yanthungo Patton), i varis ministres de gabinet que dirigixen departaments com a salut, educació, turisme, desenroll rural, mig ambient, obres públiques, entre uns atres. Estos ministres provenen de partits com el NDPP (Nationalist Democratic Progressive Party) i el BJP (Bharatiya Janata Party), reflectint una coalició política que governa l'estat. Cada ministre té assignat un districte electoral i responsabilitats específiques dins del govern.

Sobre el poder llegislatiu, Nagaland conta en una Assamblea Llegislativa unicameral composta per 60 membres (MLAs), elegits per sufragi directe. Esta assamblea té un mandat de cinc anys, llevat que es dissolga abans. L'edifici de l'Assamblea es troba en Kohima, i és l'espai a on es debaten i aproven lleis estatals, se supervisa l'acció de l'eixecutiu i es representen els interessos dels ciutadans de Nagaland.[69]

Archiu:Chümoukedima District Office Complex.jpg
Oficina del Comissionat Adjunt, districte de Chümoukedima, Nagaland

El sistema judicial de Nagaland està vinculat al Tribunal Superior de Gauhati, ubicat en Assam, que conta en una sèu en Kohima. Esta sèu judicial té jurisdicció sobre els casos que sorgixen dins de l'estat de Nagaland, garantisant l'accés a la justícia i l'aplicació de l'estat de dret. L'actual President del Tribunal Superior és el juge Vijay Bishnoi, qui supervisa els procediments judicials en la regió.

L'administració distrital de Nagaland està organisada entorn a comissionats adjunts (Deputy Commissioners) que dirigixen cada u dels 16 districtes de l'estat. Estos districtes[70] poden subdividirse en unitats menors cridades “subdivisions”, cada una baixe la responsabilitat d'un Comissionat Adjunt Adicional (ADC). En subdivisions més grans, també operen Oficials Subdivisionales (SDVos) i Comissionats Assistents Extra (EACs), els qui gestionen els assunts administratius locals.

Nagaland ha demostrat un enfocament particular cap al desenroll social i laboral. En 2016, el govern estatal va declarar l'any com a “Any dels Treballadors de la Construcció”, reconeixent l'importància d'este sector en el creiximent econòmic i urbà de l'estat. Esta iniciativa reflectix el compromís del govern en el benestar dels treballadors i la millora de les condicions laborals en l'estat.

La gobernanza en Nagaland també es caracterisa per una forta presència d'estructures comunitàries i locals. El govern local eixercita un paper essencial en l'implementació de polítiques, la gestió de recursos i la resolució de conflictes. Les comunitats tradicionals i els consells tribals continuen tenint influència en la presa de decisions, especialment en àrees rurals, a on les costums locals s'integren en l'administració estatal.


En l'àmbit polític, Nagaland ha mantingut una dinàmica de coalicions i aliances entre partits regionals i nacionals. El liderage de Neiphiu Rio ha segut clau en l'estabilitat política de l'estat, i el seu govern ha buscat equilibrar el desenroll econòmic en la preservació de l'identitat cultural i tribal de Nagaland. Les polítiques públiques s'orienten cap a l'infraestructura, l'educació, la salut i la conectivitat, en émfasis en l'inclusió social.

El Govern de Nagaland representa una estructura complexa i ben organisada que combina elements moderns de gobernanza en tradicions locals. El seu sistema eixecutiu, llegislatiu i judicial treballa en conjunt per a garantisar el desenroll de l'estat, la protecció dels drets dels seus ciutadans i la preservació de la seua rica diversitat cultural. Kohima, com centre administratiu, reflectix esta integració entre lo tradicional i lo contemporàneu, sent el cor polític de l'estat.

Partits Polítics

[editar | editar còdic]

Nagaland, estat del noreste de l'Índia, presenta un panorama polític singular marcat per la coexistència de partits nacionals i regionals que reflectixen tant les dinàmiques del sistema democràtic indi com les particularitats culturals de la regió. La presència de partits com el Bharatiya Janata Party (BJP) i el Indian National Congress (INC) evidencia la penetració de les grans forces nacionals en els assunts locals, mentres que agrupacions com el Nationalist Democratic Progressive Party (NDPP) i el Naga People's Front (NPF) encarnen els interessos específics de la població naga, en émfasis en l'autonomia, el desenroll i la preservació de l'identitat ètnica.

El NDPP, liderat per Neiphiu Rio i Chingwang Konyak, ha guanyat protagonisme en els últims anys com a força dominant en la política estatal, establint aliances estratègiques en el BJP per a consolidar el seu influència. Per la seua banda, el NPF, en una trayectòria més antiga, ha segut clau en l'articulació de demandes regionals, encara que ha enfrontat divisions internes i desafius en mantindre la seua hegemonia. Estes formacions regionals no solament competixen pel poder, sino que també actuen com a mediadores entre les aspiracions locals i les polítiques del govern central, en un context marcat per la complexitat ètnica i geogràfica.

Ademés dels partits principals, Nagaland conta en una varietat d'agrupacions menors, tant nacionals com regionals, que enriquixen el debat polític encara que en menor representació. Entre els partits nacionals de menor alcanç es troben el National People's Party (NPP), fundat pel fallit P. A. Sangma, el Janata Dal (United), el Rashtriya Janata Dal, el Lok Janshakti Party, el Aam Aadmi Party i el Communist Party of Índia. Estes organisacions, encara que en presència llimitada, intenten captar sectors específics de l'electorat, especialment en moments d'eleccions generals o estatals.


En l'àmbit regional, partits com el Naga National Democratic Party (NNDP),[71][72] el Rising People's Party (RPP)[73][74] i el United Naga Democratic Party (UNDP) representen esforços per construir alternatives polítiques des de lo local. El RPP, per eixemple, ha declarat recentment la seua intenció de participar activament en les eleccions de Lok Sabha de 2024, lo que indica una revitalisació de l'interés polític entre nous actors. Estes agrupacions solen sorgir com a resposta a l'insatisfacció en els partits tradicionals, proponent plataformes centrades en la transparència, el desenroll sostenible i la participació ciutadana.

L'historial polític de Nagaland també està marcat per una série de partits ya desapareguts o fusionats en atres organisacions. Eixemples d'això són el Naga Nationalist Organisation, que es va integrar al Congrés, i el Nagaland People's Council, que va ser renombrado com Naga People's Front. Estes transformacions reflectixen la volatilitat del sistema partidari en l'estat, a on les aliances, escissions i fusions són freqüents, en part per la necessitat d'adaptar-se als canvis socials i polítics de la regió. L'evolució d'estos partits també ilustra cóm les identitats polítiques es reconfiguran en funció de les demandes de l'electorat i les estratègies de poder.

El sistema polític de Nagaland és un microcosmos de la democràcia índia, a on la pluralitat de partits reflectix tant la diversitat cultural com les tensions entre lo nacional i lo regional. La competència entre partits establits i emergents, junt en la constant reconfiguración del mapa polític, convertix a Nagaland en un laboratori polític dinàmic. Comprendre esta realitat implica reconéixer l'importància dels actors locals en la construcció de la governabilitat, aixina com el paper de les aliances estratègiques en l'articulació d'interessos diversos en un entorn complex i en transformació.

Economia

[editar | editar còdic]

El Producte Intern Brut Estatal (GSDP) de Nagaland va ser d'aproximadament ₹12,065 crore (equivalent a US$1.4 mil millons) en l'any fiscal 2011–2012. Durant la década següent, el GSDP va créixer a una taxa composta anual del 9.9%, lo que va permetre més que duplicar l'ingrés per càpita de la població. No obstant, en anys recents, el creiximent real de el GSDP s'ha moderat a un promig de 4.3% anual, per baix del promig nacional d'Índia (5.6%).[75]

Archiu:Khonoma 09.jpg
Un terrat agrícola en Nagaland

Nagaland presenta una taxa d'alfabetisació del 80.1%, superior al promig nacional. L'anglés és la llengua oficial i és àmpliament parlat per la majoria de la població, lo que facilita l'educació tècnica i meja. A pesar d'això, l'estat enfronta desafius com a altes taxes de deserció escolar en nivells mijos i una taxa d'aprovació en secundària inferior al promig nacional.[76]

Encara que Nagaland oferix educació tècnica, la seua economia seguix depenent en gran mida de l'agricultura i la silvicultura, que representen més del 25% del valor agregat estatal. L'estat és ric en recursos minerals com a carbó, pedra calcàrea, ferro, níquel, cobalt, cromo i marbre. També posseïx reserves no explotades de petròleu cru (600 millons de tonellades mètriques) i més de 20 millons de tonellades d'hidrocarburs.

Els cultius de plantació com café prémium, cardamomo i té es cultiven en zones montanyoses en chicotetes cantitats, pero en alt potencial d'expansió. L'arròs és l'aliment bàsic i ocupa el 80% de l'àrea cultivada. Les llavors oleaginosas estan guanyant terreny com cultive de major rendabilitat.

La productivitat agrícola en Nagaland és baixa en comparació a atres estats indis, lo que indica una oportunitat significativa per a millorar els ingressos dels agricultors. El método tradicional de cultiu cridat Jhum (tala i crema) seguix sent predominant, en una proporció de 4:3 front al cultiu en terrats. Encara que el Jhum és ancestral, contribuïx a la contaminació i a la degradació del sol. Nagaland no produïx suficient aliment per a la seua població i depén del comerç en atres estats d'Índia.[77]

El turisme en Nagaland té un gran potencial per la seua diversitat cultural, paisages montanyosos i ubicació estratègica en el noreste d'Índia. No obstant, durant cinc décades va estar llimitat per conflictes interns i inseguritat. En anys recents, chicotetes i mijanes empreses junt en el sector privat han impulsat el turisme, creant un mercat emergent. Experts senyalen que la singularitat cultural de l'estat i el seu posició geogràfica li otorguen ventages competitives per al desenroll turístic.[78]

Archiu:Handloom and Craft Pavilion, Kisama Heritage Village, Nagaland.jpg
Pabelló de Teler Manual i Artesania, un complex comercial ubicat en el Poble Patrimonial de Kisama, Nagaland

Nagaland genera 87.98 millons d'unitats (MU) d'electricitat, front a una demanda de 242.88 MU, lo que obliga a l'estat a comprar energia. A pesar de que cada poble i casi cada llar té conexió elèctrica, l'infraestructura és ineficiente pel dèficit energètic. L'estat posseïx un potencial hidroelèctric estimat en 1,452 MW, pero solament ha desenrollat 66.33 MW fins a 2024. S'han aprovat nous proyectes hidroelèctrics i solars per a reduir esta brecha.

Despuix de casi 20 anys d'inactivitat, el govern estatal va recomençar en juliol de 2014 l'exploració petrolera en les àrees de Changpang i Tsori, en el districte de Wokha. El proyecte està a càrrec de Metropolitan Oil & Gas Pvt. Ltd. El llavors ministre Principal, T. R. Zeliang, va denunciar fallos i pagaments irregulars en les operacions anteriors realisades per l'empresa estatal ONGC. Actualment, Nagaland busca aprofitar les seues reserves de petròleu i gas com a font de desenroll econòmic.

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons senyes del cens de l'any 2001, Nagaland tenia 1 988 636 habitants. Prop del 84 % d'esta població pertany a les 16 tribus naga, un grup ètnic d'orige indo-mongoloide.

Ademés, en l'estat hi ha prop de 220 000 asameses i 14 000 bengalíes de religió musulmana.

Més del 85 % de la població és de religió cristiana, sobretot batistes. Esta herència cristiana la compartix en la majoria dels estats veïns com Mizoram o Meghalaya aixina com per una important majoria de l'estat de Manipur.

Archiu:A headhunter in longwa village, nagaland.jpg
Un cazatalentos en longwa village, nagaland.

No obstant, la religió és un factor diferencial en el restant del país, de majoria hinduista.

Població dels principals districtes
Districtes Població
Dimapur 107 382
Kohima 78 584
Wokha 37 696
Mokokchung 31 204
Tuensang 29 654
Zunheboto 22 809

Grups ètnics

[editar | editar còdic]

Religió

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 188 caps block 189 .jpg
Catedral de María Auxiliadora en Kohima

La religió majoritària en l'estat de Nagaland, Índia, és el cristianisme. Segons el cens de 2011, la població de l'estat era d'1.978.502 persones, de les quals el 87,93 % s'identificaven com a cristianes. Junt en els estats de Meghalaya i Mizoram, Nagaland forma part del grup de tres estats indis a on el cristianisme és la religió predominant. Esta realitat religiosa contrasta en el restant del país, a on el hinduismo és majoritari. La presència cristiana en Nagaland ha molejat profundament la seua cultura, política i estructura social contemporànea.

Abans de l'arribada del cristianisme, les religions practicades pels distints pobles naga eren dinàmiques i decorregudes, en sistemes de creències que variaven entre comunitats. Esta flexibilitat religiosa és clau per a comprendre les raons darrere de la conversió massiva al cristianisme. La nova religió no va reemplaçar simplement les estructures religioses anteriors, sino que es va introduir en els tossals naga com a part d'una estratègia colonial, impulsada pel fervor misionero que no va conseguir atraure adeptes en la vall del Brahmaputra. A mida que el cristianisme s'expandia en la regió, els administradors britànics —convertits en antropòlecs— varen començar a criticar als misionero per destruir les cultures indígenes distintives. En les primeres décades de el XX, es varen impondre restriccions a les activitats misionero per mig de normes, sancions i aument d'imposts a les vivendes d'misionero i nous converso.

Archiu:Diphupar Sümi Baptist Church.jpg
Iglésia Batista Diphupar Sümi

Els primers misionero cristians en els antics tossals naga (llavors partix de la província colonial d'Assam) pertanyien a la Missió Batista Nortamericana. Varen contar en el respal actiu dels oficials colonials britànics. En la década de 1830, Francis Jenkins, llavors comissionat de Assam, va anar el primer en invitar a misionero a la regió. En la década de 1870, atres oficials militars colonials com John Butler i James Johnstone també varen estendre invitacions a misionero per a treballar en els tossals naga. L'objectiu principal d'estes invitacions, respalades per garanties de seguritat estatal, era “pacificar” a les comunitats indígenes i sometre-les al domini colonial.

Encara que la Societat Misionero Batista d'Estats Units va ser una de les primeres en ingressar a la frontera noreste de l'Índia colonial, els seus proyectes inicials varen resultar frustrants. Començant la seua missió evangelizadora des de Assam, l'informe anual de 1858 de la societat reconeixia el seu “gran fracàs” al no conseguir convertir a una població significativa despuix de casi 23 anys de treball. Sense explicar les raons d'este baix rendiment, l'informe sugeria “dirigir la mirada cap a un atre lloc”. Per un atre costat, els esforços britànics per sometre als naga varen enfrontar una resistència persistent i ferma. Entre els episodis més destacats es troben la batalla de Kikrüma, la batalla de Khonoma i atres enfrontaments que varen causar la mort de varis oficials britànics.

Archiu:St. Joseph Catholic Church, Viswema, Nagaland, India (cropped).jpg
Iglésia Catòlica de Sant Josep en Viswema

En octubre de 1871, Supongmeren, del poble de Molungkimong, va ser batejat en Sibsagar i es va convertir en membre de l'Iglésia Batista nortamericana. Ell es va convertir en el pont entre l'misionero E. W. Clark, l'evangeliste Godhula i els Ao naga, llavors animista. El Consell Kosasanger de Molungkimong va enviar a 60 guerrers per a escoltar al Dr. Clark, en un viage que va prendre casi tres dies des de Sibsagar. Clark va aplegar el dimecres 18 de decembre i va batejar a 15 nous converso el dumenge 22 de decembre de 1872 en un pou cridat Chungli Tzübu, autorisat pel consell del poble. Despuix d'este event, es va celebrar el primer cult i el primer sopar del Senyor. Aixina, eixe dia es va fundar la primera iglésia naga en 28 membres batejats: Clark, Godhula i la seua esposa, Supongmeren, 9 converso batejats el 10 de novembre en Sibsagar i 15 batejats en Molungkimong el 22 de decembre.

Clark es va establir en els tossals naga en març de 1876. En els anys següents, els misionero batistes nortamericans varen començar a treballar en atres tribus, en el respal de l'estat colonial. En 1880, el reverent Charles Daniel King va iniciar una missió en Kohima, en acabant de que els britànics derrotaren les rebelions dels Angami naga i establiren allí el seu quarter general. De manera similar, despuix de l'ocupació britànica de Wokha en 1878 i l'instalació d'un oficial subdistrital i una força militar, varen començar les activitats misionero en les àrees dels Lotha naga. En 1885, en el respal de Clark i del comissionat adjunt dels tossals naga, el reverent William Ellsworth Witter va fundar l'estació misionero en Wokha.

Archiu:Jain Temple Dimapur.png
Un temple del Jainismo en Dimapur

Nagaland va ser una de les regions del noreste d'Índia que va viure moviments d'avivamiento cristià en les décades de 1950 i 1960. La Iglésia del Avivamiento Cristià de Nagaland, formada en 1962, va sorgir de la primera fase d'este moviment. El seu orige es troba en el poble de Gariphema, en el districte de Kohima, a on en 1962 va començar un event conegut com “El Gran Despertar”. Este avivamiento emfatisava la trobada personal en Crist, la manifestació de “senyals i milacres” com sanaciones, i la missió cap als naga no creents o cristians nominals.


Com a resultat, Nagaland es va convertir en un estat abrumadoramente cristià, conegut com “l'únic estat predominantment batiste del món”. Entre els cristians, els batistes són el grup predominant, representant més del 75 % de la població estatal, lo que ho fa proporcionalment més batista que Mississipi en Estats Units, a on el 55 % de la població és batista. Atres denominacions cristianes presents són els catòlics, revivalistas i pentecostales. Els catòlics es troben en números significatius en parts dels districtes de Wokha i Kohima, aixina com en les zones urbanes de Kohima, Chümoukedima i Dimapur.

El Consell Nacional Naga va realisar un plebiscit popular en 1951, que va culminar en la Constitució de 1956, el preàmbul de la qual afirmava la sobirania de Deu Totpoderós en tot l'univers i l'entrega de la nació a Ell, qui mai va deixar de sostindre als descendents dels antepassats. Les relacions religioses en Índia també tenen una regulació específica en l'Artícul 371(A) de la Constitució índia, que va entrar en vigor en 1963 i otorga a l'Assamblea Llegislativa de Nagaland el dret d'aprovar per mig de resolució qualsevol llei del Parlament indi relacionada en “pràctiques religioses o socials dels naga”.

Archiu:Dimapur Kalibari Temple.jpeg
Temple Hindú en Dimapur

Una antiga religió indígena coneguda com Heraka és practicada per unes 4.168 persones del grup tribal Zeliangrong que viuen en Nagaland. Rani Gaidinliu va ser una lluitadora per la llibertat índia que es va esforçar per reviure la religió tradicional animista Heraka del poble naga. Encara que minoritària, esta religió representa un víncul en les creències ancestrals prèvies al cristianisme.

El hinduismo és la segona religió més gran en Nagaland. Els hindús es concentren principalment en l'antic districte de Dimapur (segons el cens de 2011, que inclou els actuals districtes de Dimapur, Niuland i Chümoukedima), a on representen el 28,75 %, i en el districte de Kohima, en un 9,51 %. El temple Dimapur Kalibari és un dels més famosos de l'estat i constituïx un centre de cult important per a la comunitat hindú local.

l'islam és la tercera religió practicada en Nagaland, en una proporció propenca al 2,5 % de la població estatal. La major concentració de musulmans es troba en el districte de Dimapur, mentres que en atres districtes la seua presència és inferior al 2 %. Encara que minoritària, la comunitat musulmana forma partix del mosaic religiós de l'estat i contribuïx a la seua diversitat cultural.

Llengües

[editar | editar còdic]

El poble naga constituïx la majoria de la població. Segons el cens de 2011, hi ha 2 millons de persones vivint en Nagaland. Els naga sumen al voltant d'1,8 millons en l'estat, lo que representa més del 90% de la població. Estos pertanyen principalment a la família de llengües sino-tibetano.[79] Shafer va desenrollar el seu propi sistema de classificació per a les llengües trobades en Nagaland i les seues afores.[80]

En 1967, l'Assamblea de Nagaland va proclamar l'anglés indi (un grup de dialectes de l'anglés) com idioma oficial de l'estat,[81] i és el mig d'instrucció en el sistema educatiu. Ademés de l'anglés, el nagamés —una llengua criolla basada en el asamés— es parla àmpliament.[82]


Els principals idiomes parlats segons el cens de 2011 són: Konyak (244.135), Ao (231.084), Lotha (177.488), Angami (151.883), Chokri (91.010), Sangtam (75.841), Bengalí (74.753), Zeme (71.954; que inclou Zeliang, 60.399 i Zemi, 11.165), Yimkhiungrü (74.156), Chang (65.632), Khiamniungan (61.906), Rengma (61.537), Phom (53.674), Nepalí (43.481), Kuzhami (34.218), Pochury (21.446), Kuki (18.391), Chakhesang (17.919), Asamés (17.201), Bodo (12.243; que inclou Bodo 7.372 i Dimasa 4.871), Manipuri (9.511), Sema (8.268), entre atres[83]

Archiu:Arts Block caps block 210 .jpg
Edifici d'Art de l'Universitat de Sant Josep

Educació

[editar | editar còdic]

El sistema educatiu de Nagaland està conformat per institucions administrades pel govern estatal, el govern central i organisacions privades. La llengua principal d'instrucció és l'anglés, que també és l'idioma oficial de l'estat des de 1967, quan va ser adoptat per l'Assamblea de Nagaland com a mig formal de comunicació i ensenyança. Esta decisió ha permés que els estudiants accedixquen a continguts acadèmics internacionals i s'integren en major facilitat al sistema universitari indi. Ademés de l'anglés, el nagamés —una llengua criolla basada en el asamés— s'utilisa àmpliament en la vida quotidiana, lo que reflectix la diversitat llingüística de l'estat.

L'estructura educativa seguix el model nacional indi conegut com 10+2+3. Este sistema comprén dèu anys d'educació bàsica (primària i secundària), seguits per dos anys d'educació superior secundària (graus 11 i 12), i finalment tres anys d'estudis universitaris en programes generals o professionals. Despuix d'aprovar l'examen d'educació secundària superior (grau 12), els estudiants poden optar per carreres en ciències, humanitats, comerç, ingenieria, medicina, veterinària o atres disciplines. Este model busca una formació progressiva i flexible que permeta als jóvens especialisar-se segons els seus interessos i capacitats.

Archiu:The admin building of caps block 211 nagalaland..jpg
Edifici administratiu de l'Institut Nacional de Tecnologia en Nagaland

Nagaland conta en tres coleges autònoms que destaquen per la seua independència acadèmica i la seua contribució al desenroll educatiu regional. El St. Joseph's College, ubicat en Jakhama, oferix programes en humanitats i ciències socials en una orientació cristiana. El Kohima Science College, en Jotsoma, s'especialisa en ciències naturals i tecnologia, sent un dels centres més reconeguts en l'àmbit científic de l'estat. Per la seua banda, el Patkai Christian College, situat en Chümoukedima, combina formació lliberal en valors cristians, promovent el pensament crític i el compromís social entre els seus estudiants.


Sobre educació superior universitària, Nagaland dispon d'una universitat central: l'Universitat de Nagaland, que oferix programes de grau i postgrau en diverses disciplines, incloent ciències, arts, comerç i estudis ambientals. Ademés, l'estat alberga l'Institut Nacional de Tecnologia (NIT), una institució d'èlit en ingenieria que forma part de la ret nacional d'instituts tècnics de l'Índia. En l'àmbit de la salut, es troba l'Institut de Ciències Mèdiques i Investigació de Nagaland, que enfortix la formació mèdica i l'atenció sanitària en la regió, responent a les necessitats locals en enfocament científic i comunitari.

Archiu:Caps block 213 The Red Square.jpg
Universitat de les Ciències en Kohima

La formació en ciències veterinàries i zootecnia també té presència en Nagaland, gràcies al colege de Ciències Veterinàries i Zootecnia ubicat en Jalukie. Esta institució es dedica a l'estudi, conte i maneig d'animals domèstics i de granja, contribuint al desenroll agropecuario de l'estat. Ademés, existixen tres universitats privades que complementen l'oferta pública i promouen la diversitat acadèmica: l'Universitat St. Joseph,[84] en orientació cristiana i programes en humanitats; l'Universitat Cristiana del Noreste (NECU),[85] que integra valors ètics en formació professional; i l'Universitat ICFAI,[86] especialisada en finances, administració i estudis empresarials, en enfocament pràctic i vinculació al sector econòmic.

Estes institucions reflectixen el compromís de Nagaland en l'enfortiment de l'educació superior, l'inclusió llingüística i la diversificació acadèmica. A pesar dels desafius geogràfics i culturals que enfronta l'estat, el seu sistema educatiu ha evolucionat per a oferir oportunitats de formació integral als seus ciutadans, conectant la tradició local en estàndarts nacionals i internacionals. La presència d'universitats, instituts tècnics i coleges especialisats permet que els jóvens de Nagaland accedixquen a una educació de calitat sense necessitat de migrar a atres regions, contribuint aixina al desenroll sostenible i a l'enfortiment de l'identitat regional.

Transport

[editar | editar còdic]
Archiu:Asian Highway 1 passing through Viswema.jpg
Carretera Asiàtica 1 travessant Viswema, Nagaland

L'accidentada i montanyosa geografia de Nagaland representa un desafiu considerable per al desenroll d'infraestructura de transport. A pesar de les dificultats topogràfiques, les carreteres constituïxen l'eix principal de la ret de transport de l'estat. Nagaland conta en més de 15.000 quilómetros de vies asfaltades, encara que moltes d'elles no reben el manteniment adequat pels danys causats per les condicions climàtiques. No obstant, en térmens de població atesa per cada quilómetro de carretera asfaltada, Nagaland ocupa el segon lloc en la regió, solament superat per Arunachal Pradesh, lo que indica una relativa eficiència en la cobertura vial pese a les llimitacions estructurals.[87]


Sobre les conexions internacionals, pel territori de Nagaland passen dos importants rutes de la ret de Carreteres Asiàtiques: la Asian Highway 1 i la Asian Highway 2. Estes vies formen part d'un sistema de transport transcontinental que facilita l'integració regional i el comerç entre països asiàtics. La seua presència en Nagaland reforça el paper estratègic de l'estat en el corredor noreste de l'Índia, encara que el seu aprofitament depén en gran mida de la millora de les condicions locals d'infraestructura.

Ademés de les rutes internacionals, Nagaland està travessat per vàries carreteres nacionals que conecten les seues principals ciutats i pobles en atres regions del país. Entre elles destaquen la NH 2, que unix Dibrugarh en Imphal passant per Kohima; la NH 29, que conecta Dabaka en Jessami; i la NH 129, que enllaça Dimapur en Numaligarh. També existixen ramals com la NH 129A, la NH 202, la NH 702 i la NH 702B, que articulen zones més remotes com Tuensang, Mon i Peren. Estes rutes són fonamentals per a la movilitat interna i l'accés a servicis bàsics, encara que moltes requerixen millores per a garantisar la seua funcionalitat durant tot l'any.

Archiu:Dimapur Railway Station.jpg
Estació de tren de Dimapur

En l'àmbit aéreu, l'aeroport de Dimapur és l'únic terminal comercial en funcionament dins de l'estat. Oferix vols regulars cap a ciutats importants com Kolkata, Guwahati, Imphal i Dibrugarh, lo que permet una conexió aérea llimitada pero significativa en el restant del país. L'aeroport es troba a 7 quilómetros de la ciutat de Dimapur i a uns 70 quilómetros de la capital estatal, Kohima. La seua pista d'asfalt té una llongitut de 2.290 metros i està situada a una altitut de 487 peus, lo que li permet operar vols de mijà alcanç en condicions climàtiques favorables.[88][89]

Cultura

[editar | editar còdic]

Música

[editar | editar còdic]

Nagaland està habitat per 15 tribus principals junt en atres subtribus. Cada tribu posseïx un caràcter distintiu sobre costums, idioma i vestimenta. És una terra de tradicions orals transmeses de generació en generació. En este lloc, la música és una part integral de la vida.[90]

La tradició oral es manté viva per mig de contes i cançons populars. Les cançons folklòriques naga són tant romàntiques com a històriques, narrant històries completes de ancestros famosos i acontenyiments memorables. També existixen cançons estacionals que descriuen diverses activitats realisades en cada temporada agrícola. Els temes de la música folklòrica són variats: vores que elogien als antepassats, ardits valents de guerrers i héroes tradicionals, i cançons d'amor poètiques que immortalisen antigues històries tràgiques. “Li” són cançons folklòriques de la tribu Chakesang de Nagaland, Índia. A sovint substituïxen la conversació i es reconeixen per comunicar sentiments i idees de forma bella, involucrant a les persones en un círcul de calidea i amistat.[91]

Archiu:Nag folk dance987.jpg
Dansa Folklòrica dels Nagas

Existixen dos gèneros musicals distints en Nagaland:

  • El tipo coral/iglésia/cristià, comunament conegut com a música góspel.
  • El gènero roc/pop, conegut com a música secular.

Abdós gèneros tenen plataformes pròpies, encara que la seua audiència sol coincidir. En Nagaland, la música coral es promou principalment a través de l'iglésia durant conferències i creuades (números especials, alabanzas, adoració, etc.). També s'organisen concerts góspel exclusius per iglésies locals, institucions teològiques o individus. Un artiste destacat que ha segut pioner en la música cristiana contemporànea en l'estat és Tali Angh, qui va començar com a líder d'adoració en una iglésia. Els cors naga viagen no solament fora de l'estat, sino també a l'estranger per a presentar-se davant audiències internacionals. Molts músics naga adopten melodies tradicionals i folklòriques per a donar un caràcter distintiu a la seua música. Dos grups prominents que integren estes melodies són The Tetseo Sisters i Cultural Vibrants. Les melodies tribals també s'han incorporat en peces corals interpretades per cors eclesiàstics.

Sobre el gènero roc/pop, les plataformes com a concerts i festivals de roc són organisades generalment per la comunitat musical. L'estat ha produït bandes reconegudes internacionalment com "Abiogenesis"[92] i "Alobo Naga & the Band". Esta última va ser nominada als MTV Europe Music Awards 2012 pel seu exitós senzill debut “Painted Dreams”, que va alcançar el quart lloc en el rànquing VH1 Top 10 de Cherokee America (Índia), competint en artistes com Maroon 5, Lady Gaga i Jay-Z.[93]

Existixen vàries bandes modernes de llarga trayectòria com The Great Society, Phynyx, Grafiti, Squadron i la 4th NAP Jazz Band, banda oficial del Batalló de la Policia Armada de Nagaland. Algunes bandes actuals destacades són Black Rose, Divine Connection (DC),[94] Eximious,[95] Original Fire Factor (OFF), Diatribe i Daughty Growthy.[96]

La majoria de les cançons i música produïdes orgánicamente en Nagaland poden escoltar-se en plataformes com Indihut i l'aplicació mòvil HIYOMUSIC.

Reconeixent l'importància de la música en Nagaland i l'interés mostrat pels jóvens naga, la Junta d'Educació Escolar de Nagaland (NBSE) va introduir recentment la música com a assignatura en el currículum de secundària i bachillerat.

La Força de Tasca per a la Música i les Arts de Nagaland és un fenomen recent. Va ser creada pel Govern per a fomentar que els músics naga consideren la música com una professió i no solament com un pasatiempo. La música és part essencial de la vida dels naga i ara s'està desenrollant com una indústria generadora d'ocupació.[97]


El Govern de Nagaland, especialment per iniciativa del ministre Principal Neiphiu Rio, va llançar el Concurs Nacional de Roc Hornbill, event central del Festival Hornbill. Este concurs, com el seu nom indica, és de nivell nacional i es considera el festival musical més llarc del país, en una duració de sèt dies. Els atractius premis en efectiu i el públic coneixedor i amant de la música fan del Concurs/Festival Nacional de Roc Hornbill una experiència única per als artistes. El premi major de ₹10,00,000 (10 lakh de rúpies) es considera un dels més alts del país.[98]

La Native Trax Society (NTS) està conformada per persones dedicades a fomentar un clima de professionalisme i excelència artística, aixina com a crear consciència i aprecie per la música i cultura de Nagaland. Està integrada per cantants, músics i persones activament involucrades en l'escena musical i cultural local, en una visió comuna de promoure la música i cultura de Nagaland més allà de les fronteres de l'estat. Ademés d'atres events, la Native Trax Society organisa anualment els Premis de la Música de Nagaland per a honrar les millors cançons i videos musicals en diversos gèneros produïts per músics naga. Estos premis varen ser instituïts en 2009 per la Native Trax Society.

Archiu:Folk dance, Hornbill Festival.jpg
Festival de Hornbill

Festivals

[editar | editar còdic]

Nagaland, estat del noreste de l'Índia, és conegut com la Terra dels Festivals.[99] Esta denominació es deu a la notable diversitat de pobles i grups ètnics que habiten la regió, cada u en la seua pròpia cultura, llengua i tradicions.[100] Esta riquea cultural genera un ambient festiu que s'estén durant tot l'any. Ademés de les celebracions tradicionals, Nagaland també commemora totes les festivitats cristianes, reflex de la forta presència del cristianisme en la regió. Els festivals ètnics tradicionals estan profundament lligats a l'agricultura, ya que la majoria de la població depén directament d'ella per a la seua subsistència. Un eixemple significatiu de commemoració és el Dia dels Màrtirs Sümi, dedicat als guerrers Sümi que varen morir durant el lloc de Mukalimi, event que resalta el valor i la memòria històrica d'este grup.

El Festival del Hornbill[101] va ser inaugurat pel Govern de Nagaland en decembre de l'any 2000 en el propòsit de fomentar l'interacció entre els distints grups ètnics de l'estat i promoure el seu patrimoni cultural. Este event se celebra en el Poble Patrimonial de Kisama, ubicat aproximadament a 12 quilómetros al sur de Kohima, la capital estatal. Tots els grups ètnics de Nagaland participen activament en este festival, que s'ha convertit en un símbol d'unitat i orgull cultural. L'objectiu principal és revitalisar i protegir la rica herència de Nagaland, mostrant la seua història, costums i expressions artístiques a través d'una plataforma festiva que atrau tant a locals com a visitants nacionals i internacionals.[102]

Archiu:Naga warrior.jpg
Un Guerrero Naga

El festival rep el seu nom de l'au hornbill (cálao), una figura recurrent en les llegendes populars de moltes comunitats ètniques de Nagaland. Durant una semana completa, el festival oferix una experiència vibrant i colorida que inclou actuacions tradicionals, exhibicions de artesania, competències deportives, fires gastronòmiques, jocs i cerimònies. Es destaquen les arts tradicionals com la pintura, la talla en fusta i l'escultura. Entre les activitats més populars es troben l'exposició dels Morungs naga, la venda d'arts i artesania, posats de menjar i medicina herbal, espectàculs musicals, concursos de bellea, desfilades de moda, tir en arc tradicional, lluita naga, jocs indígenes i concerts. També es realisen events especials com a demostracions d'ingestió de fòc pels Konyak, competències de consum de greix de porc, el Festival Lliterari del Hornbill, el Festival Global de Cine, el Ball del Hornbill, el Panorama Coral, el Ensamble de Tambors del Noreste d'Índia, el concurs de consum del chile Naga King, el Concurs Nacional de Roc, el Rali Internacional de Motociclisme i el Rali d'Autos Clàssics de la Segona Guerra Mundial.[103][104]

En la societat tradicional naga, els individus devien trobar el seu lloc dins de la jerarquia social, a on el prestigi era fonamental per a mantindre o elevar l'estatus. Per a alcançar este reconeiximent, un home —sense importar el seu orige— devia destacar-se com a caçador de caps o gran guerrer, tindre múltiples conquistes sexuals entre les dònes, o completar una série de festins de mèrit. Estes pràctiques reflectien els valors socials de l'época, a on l'honor i la reputació es construïen a través d'ardits personals i rituals comunitaris. La competència i la demostració de poder eren elements centrals en la vida pública, i els guanys individuals se celebraven colectivament com a part del teixit cultural de cada tribu.[105]


Els Festins de Mèrit eren events que simbolisaven l'esplendor i la celebració de la vida naga. Solament els hòmens casats podien oferir estos festins, i les seues esposes ocupaven un lloc destacat i respectat durant el ritual, lo que subrallava la cooperació i interdependencia entre hòmens i dònes. L'esposa era responsable de preparar la cervesa que s'oferia als invitats, i l'event incloïa cerimònies organisades per l'amfitrió que reflectien el seu estatus i generositat. Quan el festí era oferit per una persona adinerada, la celebració solia ser més extravagant, en una invitació oberta a tots els membres del grup ètnic. Este acte conferia honor a la parella dins de la comunitat, i despuix del festí, la tribu otorgava a abdós el dret igualitario a portar ornaments, consolidant aixina el seu prestigi social i simbòlic.[106][107]

Archiu:Naga Smoked Pork with Axone (Fermented Soyabeans).jpg
Curry picante de porc preparat en carn de porc fumada i Axone (soja fermentada). Este plat és originari de Nagaland.

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Els diversos grups ètnics dels Nagas posseïxen les seues pròpies tradicions culinàries, encara que és comuna l'intercanvi de receptes entre comunitats. Estes cuines han evolucionat a lo llarc del temps gràcies a la relació profunda que els pobles han mantingut en el seu territori, aixina com al saber indígena transmés de generació en generació. La cultura alimentària naga es fonamenta en factors agroclimáticos, la disponibilitat de recursos comestibles del bosc, creències tradicionals, pràctiques culturals i tabús, restriccions socials i condicions socioeconòmiques que han molejat les seues hàbits alimenticis.[108]

Un menjar típic naga inclou arròs, un plat de carn, un o dos plats de vegetals hervir —incloent fulls comestibles— i un chutney o encurtido cridat Tathu. L'arròs és la principal font de carbohidrats en la dieta naga, i encara que la regió produïx varietats molt apreciades, també s'importa arròs des d'atres estats. La carn seca o fumada és un ingredient essencial en la cuina naga, en gran valor pràctic per a agricultors de subsistència, recolectors i caçadors. Esta carn es conserva durant tot un any, lo que garantisa seguritat alimentària per a les famílies. Ademés, els Nagas preferixen els fulls orgànics hervir i els productes selvats recolectats, que constituïxen una part important de la dieta en moltes regions.

El menjar naga tendix a ser picante, i existixen diverses varietats de chile en els seus territoris, entre les que destaquen el Naga Morich i el Bhut Jolokia. El gingibre utilisat en la seua cuina és més aromàtic i picante que el comú, i tant l'all com els fulls de gingibre s'ampren en la preparació de plats de carn. Un atre condiment popular entre els Nagas és el pebre de Sichuan, que aporta un sabor característic als seus receptes. Esta riquea de sabors reflectix la diversitat d'ingredients que s'obtenen per mig de cultiu, recolecció, fermentació i comerç local.

Archiu:Naga Cuisine.jpg
Plats diversos de Nagaland

Entre els ingredients més importants es troba l'arròs, considerat el gra bàsic dels Nagas, que la seua sembra ocupa el 70% de l'àrea cultivada. Un atre component essencial és el brot de bambú, utilisat en forma fresca, seca o fermentada. Este ingredient és especialment valorat per la tribu Lotha, encara que totes les comunitats ho ampren en la cuina diària. Es reconeix que els Lotha preparen els millors productes derivats del bambú, gràcies a l'abundància de l'espècie Dendrocalamus hamiltonii en el districte de Wokha i a lo llarc de l'històrica ruta de Dimapur a Kohima. Els Lotha elaboren diverses varietats fermentades com Rhuju, Rhujak, Rhujon, Rhuyen i Rhujonphen.

Entre els plats tradicionals destaquen el Akhuni (o axone),[109][110] un producte fermentat de soja que sol servir-se en porc o res fumats, típic dels Sümi Nagas. El Anishi, propi dels Ao Nagas, consistix en fulls de taro fermentades, molejades en coques i després fumades o secades al sol. Els brots de bambú fermentats, coneguts localment com Bastenga, es preparen en brots tendres i se servixen en peix o porc, sent una especialitat dels Lotha. El Galho,[111] també cridat Zawo, és un plat comú entre els Angami i Chakhesang, elaborat en arròs, vegetals i carns variades. El Mesü és un platillo de carn cuinada en la seua pròpia sanc, generalment de porc o res, molt popular entre els Angamis.

La carn fumada es produïx penjant-la sobre el fòc o en les parets de la cuina, durant un periodo que pot variar entre un dia i dos semanes o més. El Yongchak[112] (Parkia speciosa), un llegum llarc d'arbre, es consumix torrada sobre brases i sol comercialisar-se en arracades. El Akibiye és un espés guis preparat en colocasia i brots de bambú,[113] típic dels Sümi Nagas. Estes preparacions reflectixen la riquea culinària de la regió i l'importància de la fermentació com tècnica ancestral.

Sobre les begudes tradicionals, el Thuthse és una beguda fermentada elaborada en arròs glutinoso, considerada típica dels Angami i Chakhesang Nagas. Per un atre costat, el Zutho també s'elabora a partir d'arròs, pero té un sabor més llauger i apagat en comparació al Thuthse,[109] que és més espés, fort i dolç. Abdós begudes formen part integral de les celebracions i costums locals, i representen la continuïtat de pràctiques fermentativas que enriquixen l'identitat cultural naga.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Sharma, Suresh K. (2021). Documents on North-East Índia: Nagaland (en en), Mittal Publications. ISBN 978-81-8324-095-6.
  2. ↑ Glancey, Jonathan (2011-04-21). Nagaland: A Journey to Índia's Forgotten Frontier (en en), Faber & Faber. ISBN 978-0-571-27607-3.
  3. ↑ Team, YCT Expert. General Knowledge Solved Papers (en en), Youth Competition Claves.
  4. ↑ Iangngap, Badakynti Nylla; Dunai, Mankhrawbor; Lyngdoh, {{{nom3}}} (2023-01-01). Blood and Tears: Perspectives on Conflict (en en), Concept Publishing Company. ISBN 978-93-5594-631-7.
  5. ↑ Publication, Mocktime. Nagaland GK General Knowledge (Question Bank) (en en), by Mocktime Publication.
  6. ↑ Saikia, Pahi; Chaudhury, Anasua Basu Ray (2019-11-11). Índia and Myanmar Borderlands: Ethnicity, Security and Connectivity (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-1-000-72182-9.
  7. ↑ Wilkinson, Matthew (2025-10-01). Borderland Anxieties: Shifting Understandings of Gender, Plau and Identity at the Índia-Burma Border (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-1-040-78230-9.
  8. ↑ Thorpe, Edgar (2012). The Pearson General Knowledge Manual 2012 (en en), Pearson Education Índia. ISBN 978-81-317-6190-8.
  9. ↑ Vernooy, Ronnie (2006). Social and Gender Analysis in Natural Resource Management: Learning Studies and Lessons from Àsia (en en), IDRC. ISBN 978-1-55250-218-1.
  10. ↑ (1987) [https://www.google.co.ve/books/edition/guide_to_places_of_the_world/kq9daAAAMAAJ?hl=és-419&gbpv=1&bsq=nagaland+16+579+km%C2%B2&dq=nagaland+16+579+km%C2%B2&printsec=frontcover Guide to Plaus of the World] (en en), Reader's Digest Association. ISBN 978-0-276-39826-1.
  11. ↑ «Nagaland – State Human Development Report Archived 21 August 2014».
  12. ↑ Grierson. Linguistic Survey of Índia Vol iii part ii. p. 194.
  13. ↑ Bulletin of the American Geographical Society.43(9)
    698.ISSN 0190-5929.doi:10.2307/199928.Consultat el 2025-07-29.
  14. ↑ SEMA, HOKISHE (1986). EMERGENCE OF NAGALAND: Soci-Economic and Political Transformation and the Future. INDIA: VIVEK PUBLISHING HOUSE PVT LTD, DELHI. p. 3. ISBN 0-7069-3031-2.
  15. ↑ Robert Reid, Michael Grosberg (2005). Myanmar (Burma). Lonely Planet. p. 380.
  16. ↑ Upper Chindwin District vol A. Burma Gazetteer. p. 22.
  17. ↑ Shikhu, Inato Yekheto (2007). A re-discovery and re-building of Naga cultural values: an analytical approach with special reference to Maori as a colonised and minority group of people in New Zealand, Regency Publications. ISBN 978-81-89233-55-6.
  18. ↑ «Índia – Unity in Cultural Diversity (PDF)».
  19. ↑ «Allahabad is now Prayagraj, Yogi’s Cabinet renames historic city» (en en). The Tribune. Consultat el 2025-07-29.
  20. ↑ «Charles Chasie, Nagaland Archived 19 February 2014 at the Wayback Machine,». www.ide.go.jp. Archivat des d'el original, el 2016-12-20. Consultat el 2025-07-29.
  21. ↑ Índia International Centre Quarterly.32(2/3)
    253–264.ISSN 0376-9771.Consultat el 2025-10-11.
  22. ↑ «Nagaland – State Human Development Report Archived 21 August 2014 at the Wayback Machine United Nations Development Programme (2005)».
  23. ↑ The recently discovered Yan-aung-myin pagoda inscription at ' 'Themaunggan, south of Pinya (Obverse, line 8, 762 s.), claims that in 1400 CE the rule of the king estendre beyond the Kandu (Kadu) and the Ponlon amri yols ("Palaungs who grow tails"), to the "heretic kingdoms of the Naked Nagas on the borders of Khamti Khun lcyviw (?),"(Lluïx & Htway 1976:174)
  24. ↑ Heath, Tim (2022-10-04). The Jungle War Against the Japanese: From the Veterans Fighting in Àsia, 1941–1945 (en en), Pen and Sword History. ISBN 978-1-5267-5987-0.
  25. ↑ Roy, Kaushik (2017-10-25). Tropical Warfare in the Àsia-Pacific Region, 1941-45 (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-53831-8.
  26. ↑ Bert Sim, Mosstodloch, Aberdeenshire, Scotland: Pipe Major of the Gordon Highlanders at Kohima: his home is named "Kohima." – RJWilliams, Slingerlands, NY/USA
  27. ↑ Dougherty, Martin J. Land Warfare. Thunder Bay Press. p. 159.
  28. ↑ Dennis, Peter; Lyman, Robert (2010). Kohima 1944: The Battle That Saved Índia. Osprey. ISBN 9781846039409.
  29. ↑ Dennis, Peter; Lyman, Robert (2010). Kohima 1944: The Battle That Saved Índia. Osprey. ISBN 9781846039409.
  30. ↑ Dougherty, Martin J. (2008). Land Warfare. Thunder Bay Press. p. 159. ISBN 9781592238293.
  31. ↑ Vibha Joshi, A Matter of Belief: Christian Conversion and Healing in North-East Índia; ISBN 978-0857455956, pg. 221.
  32. ↑ «The World War II Cemetery in Kohima, Nagaland: A Moving Experience Archived 29 November 2014 at the Wayback Machine Kunzum, Ajay Jain (2010)».
  33. ↑ Jamir, Chongpongmeren (2020-04-22). Christianity in Northeast Índia: A Cultural History of Nagaland from 1947 (en en), Routledge. ISBN 978-1-000-05738-6.
  34. ↑ Chophy, G. Kanato (2021-11-01). Christianity and Politics in Tribal Índia: Baptist Missionaries and Naga Nationalism (en en), State University of New York Press. ISBN 978-1-4384-8583-6.
  35. ↑ Kumar, Braj Bihari; Kumāra, Braja Bihārī (2005). Naga Identity (en en), Concept Publishing Company. ISBN 978-81-8069-192-8.
  36. ↑ Mukherjee, J. R. (2007-05-01). An Insider's Experience of Insurgency in Índia's North-East (en en), Anthem Press. ISBN 978-1-84331-354-0.
  37. ↑ Goswami, Namrata (2020-01-17). The Naga Ethnic Movement for a Separate Homeland: Stories from the Field (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-099022-0.
  38. ↑ Jayalakshmi, Dr (Mrs ) Peri; Mondal, Dr Ebrahim Ali (2025-09-02). The Human Mosaic: Intersections of Art, Culture, and Social Insight (en en), KY Publications. ISBN 978-93-92760-80-8.
  39. ↑ A.M. Toshi Jamir, 'A Handbook of General Knowledge on Nagaland' (2013, 10th Edition) pg. 10
  40. ↑ Sharma, Suresh K. (2021). Documents on North-East Índia: Nagaland (en en), Mittal Publications. ISBN 978-81-8324-095-6.
  41. ↑ Ganguly, Sumit; Fidler, David P. (2009-05-07). Índia and Counterinsurgency: Lessons Learned (en en), Routledge. ISBN 978-1-134-00809-4.
  42. ↑ Roy, Kaushik (2020-11-29). Frontiers, Insurgencies and Counter-Insurgencies in South Àsia (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-1-000-08423-8.
  43. ↑ Vashum, Reisang (2000). Nagas' Rights to Self Determination: An Anthropological-historical Perspective (en en), Mittal Publications. ISBN 978-81-7099-774-0.
  44. ↑ Rammohun, E. M. (2011-12-29). Countering Insurgencies in Índia: An Insider's View (en en), Vij Books Índia Pvt Ltd. ISBN 978-93-81411-66-7.
  45. ↑ «The Naga Hills-Tuensang Area Act, 1957». www.indiankanoon.org. Archivat des d'el original, el 2025-08-30. Consultat el 2025-10-16.
  46. ↑ Suresh K. Sharma (2006). Documents on North-East Índia: Nagaland. Mittal Publications. pp. 225–228. ISBN 9788183240956.
  47. ↑ «The State Of Nagaland Act, 1962». www.indiankanoon.org. Archivat des d'el original, el 2025-08-21. Consultat el 2025-10-16.
  48. ↑ «Save BIG with $7.99 .COMs from Go Daddy!». Go Daddy. Archivat des d'el original, el 2013-07-28. Consultat el 2025-10-16.
  49. ↑ Glancey, Jonathan (2011-04-21). Nagaland: A Journey to Índia's Forgotten Frontier (en en), Faber & Faber. ISBN 978-0-571-27607-3.
  50. ↑ Clodfelter, Micheal (2017-05-23). Warfare and Armed Conflicts: A Statistical Encyclopedia of Casualty and Other Figures, 1492-2015, 4th ed. (en en), McFarland. ISBN 978-0-7864-7470-7.
  51. ↑ «Índia reels after deadly blasts» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2025-10-16.
  52. ↑ «Terrorism Incidents in Índia | Terrorist Attacks | SATP». www.satp.org. Consultat el 2025-10-16.
  53. ↑ «At least 30 killed in Nagaland blast» (en en). Rediff. Consultat el 2025-10-16.
  54. ↑ «[1]». Consultat el 2025-10-16.
  55. ↑ «[2]». Consultat el 2025-10-16 (en en-US).
  56. ↑ «[3]». Consultat el 2025-10-16 (en en).
  57. ↑ «Nagaland scripts history in assembly election, elects 2 women candidates for first clave» (en en). Hindustan Claves. Consultat el 2025-10-16.
  58. ↑ «[4]». Consultat el 2025-10-16.
  59. ↑ ECP. Annuario 2006 de processos de pau. Vicenç Fisas [5] archivat en Wayback Machine. pág. 55
  60. ↑ Singh, Dhruv Sen (2017-12-30). The Indian Rivers: Scientific and Soci-economic Aspects (en en), Springer. ISBN 978-981-10-2984-4.
  61. ↑ Williams, Victoria R. (2020-02-24). Indigenous Peoples: An Encyclopedia of Culture, History, and Threats to Survival [4 volumes] (en en), Bloomsbury Publishing USA. ISBN 978-1-4408-6118-5.
  62. ↑ «Geography of Nagaland». www.mapsofindia.com. Consultat el 2025-10-05.
  63. ↑ A. U. Choudhury (2013). The mammals of North east Índia. Gibbon Books, and The Rhino Foundation for nature in NE Índia, with support from Forestry Bureau (COA), Taiwan. Guwahati, Índia. 432pp. ISBN 978-93-80652-02-3.
  64. ↑ A. U. Choudhury (2003). A pocket guide to the birds of Nagaland. Gibbon Books & The Rhino Foundation for Nature in North East Índia, Guwahati, Índia. 48pp. ISBN 81-900866-4-2.
  65. ↑ «Nagaland struggles to save state bird Archived 18 February 2013 at the Wayback Machine – The Telegraph Calcutta Monday, 5 July 2010».
  66. ↑ «Deb, Chitta Ranjan (2013). "Orchids of Nagaland, propagation, conservation and sustainable utilization: a review" (PDF). Pleione. 7 (1): 52–58. Archived (PDF) from the original on 10 May 2022. Retrieved 8 November 2020.».
  67. ↑ «Some Facts and Figures on Development Attainments in Nagaland» (en en). mpra.ub.uni-muenchen.de. Consultat el 2025-10-05.
  68. ↑ Comparitive Urbanization: City Growth and Change (en en), Concept Publishing Company.
  69. ↑ «state legislature». legislativebodiesinindia.nic.in. Archivat des d'el original, el 2022-08-12. Consultat el 2025-10-18.
  70. ↑ «District Administration - Government of Nagaland :: Official Portal» (en en). www.nagaland.gov.in. Archivat des d'el original, el 2020-07-01. Consultat el 2025-10-18.
  71. ↑ Chima, Jugdep S.; Saikia, Pahi (2023-09-01). Insurgency in Índia's Northeast: Identity Formation, Postcolonial Nation/State-Building, and Secessionist Resistance (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-1-000-95210-0.
  72. ↑ Minahan, James B. (2016-08-01). Encyclopedia of Stateless Nations: Ethnic and National Groups around the World (en en), Bloomsbury Publishing USA. ISBN 979-8-216-14892-0.
  73. ↑ Experts, EduGorilla Prep (2022-08-03). NPSC Prelims Exam | Nagaland Public Service Commission | 10 Full-length Mock Tests ( Solved 2000+ Questions) (en en), EduGorilla Community Pvt. Ltd.. ISBN 978-93-5556-260-9.
  74. ↑ Prasad, Purendra; Dones, Lalatendu Keshari (2025-10-21). Politics of the Anthropocene and Climate Crisis in Índia: Seeking Soci-Ecological Transformations (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-1-040-44715-4.
  75. ↑ «Nagaland: August 2012» (en en-us). Índia Brand Equity Foundation. Archivat des d'el original, el 2023-04-10. Consultat el 2025-10-09.
  76. ↑ Anowar Hussain, Economy of North Eastern Region of Índia, Vol.1, Issue XII / June 2012, pp.1-4
  77. ↑ «Some Facts and Figures on Development Attainments in Nagaland» (en en). mpra.ub.uni-muenchen.de. Consultat el 2025-10-09.
  78. ↑ «[6]». Consultat el 2025-10-09 (en en-IN).
  79. ↑ Matisoff, J. A. (1980). Stars, moon, and spirits: bright beings of the night in Sino-Tibetan, Gengo Kenkyu, 77(1), 45
  80. ↑ Braj Bihari Kumar (2005), Naga Identity, ISBN 978-8180691928, Chapter 6
  81. ↑ «"52nd REPORT OF THE COMMISSIONER FOR LINGUISTIC MINORITIES IN INDIA" (PDF). nclm.nic.in. Ministry of Minority Affairs. Archived from the original (PDF) o».
  82. ↑ Khubchandani, L. M. (1997), Bilingual education for indigenous people in Índia. In Encyclopedia of Language and Education Volume 5, pp 67-76, Springer Netherlands
  83. ↑ «"population by mother tongue". Census Índia. Archived from the original on 28 May 2020».
  84. ↑ «"St. Joseph University". morungexpress.com. Retrieved 23 August 2017».
  85. ↑ «NECU | Home». necu.ac.in. Consultat el 2025-10-06.
  86. ↑ «ICFAI University, Nagaland|MBA|MCA|BBA|BCA|Ph.D|Dimapur» (en en). The ICFAI University, Nagaland. Archivat des d'el original, el 2025-09-10. Consultat el 2025-10-06.
  87. ↑ «Some Facts and Figures on Development Attainments in Nagaland» (en en). mpra.ub.uni-muenchen.de. Archivat des d'el original, el 2025-08-29. Consultat el 2025-10-10.
  88. ↑ «News for Airlines, Airports and the Aviation Industry | CAPA». centreforaviation.com. Consultat el 2025-10-10.
  89. ↑ «World Aero Data: DIMAPUR -- VEMR». worldaerodata.com. Archivat des d'el original, el 2015-10-18. Consultat el 2025-10-10.
  90. ↑ Shikhu, Inato Yekheto. A Re-discovery and Re-building of Naga Cultural Values: An Analytical Approach with Special Reference to Maori as a Colonized and Minority Group of People in New Zealand (Daya Books, 2007) p 210
  91. ↑ Mongro, Kajen & Ao, A Lanunungsang. Naga cultural attires and musical instruments (Concept Publishing Company, 1999), ISBN 81-7022-793-3
  92. ↑ «altpro.net - altpro Resources and Information.» (en en). www.abiogenesis.altpro.net. Archivat des d'el original, el 2023-02-02. Consultat el 2025-10-07.
  93. ↑ «You llaure being redirected...». www.nagalandpost.com. Archivat des d'el original, el 2025-02-23. Consultat el 2025-10-07.
  94. ↑ «nagamusic.com».
  95. ↑ «Eximious profile Archived 2009-06-13 at the Wayback Machine».
  96. ↑ «Daughty Growthy 2010» (en en-gb). The Northeast Today. Archivat des d'el original, el 2011-10-07. Consultat el 2025-10-07.
  97. ↑ «Dr. Niky Kire talks of Nagaland music industry Archived 2011-07-22 at the Wayback Machine».
  98. ↑ «Home» (en en-us). Hornbill Festival - 2025. Consultat el 2025-10-07.
  99. ↑ «Festival of Nagaland». nagaland.nic.in. Archivat des d'el original, el 2015-05-10. Consultat el 2025-10-08.
  100. ↑ «Nagaland – State Human Development Report Archived 21 August 2014». cq-publish.dev.undp.org. Archivat des d'el original, el 2014-08-21. Consultat el 2025-10-08.
  101. ↑ «Home» (en en-us). Hornbill Festival - 2025. Consultat el 2025-10-08.
  102. ↑ «Hornbill Festival 2024, Festivals Of Nagaland,hornbill - Festivals Of Índia». www.festivalsofindia.in. Consultat el 2025-10-08.
  103. ↑ «Hornbill International Motor Rali starts Archived 7 April 2012 at the Wayback Machine nagalandpost.com». www.nagalandpost.com. Archivat des d'el original, el 2025-02-23. Consultat el 2025-10-08.
  104. ↑ «2 crore 7-day Hornbill Festival to enthrall Archived 7 April 2012 at the Wayback Machine nagalandpost.com». www.nagalandpost.com. Archivat des d'el original, el 2024-11-27. Consultat el 2025-10-08.
  105. ↑ Drouyer, A. Isabel, René Drouyer, THE NAGAS: MEMORIES OF HEADHUNTERS- Indo-Burmese Borderlands- Volume 1", White Lotus, 2016, p.168.
  106. ↑ Mills, J. P. (1935), The Effect of Ritual Upon Industries and Arts in the Naga Hills, Man, 132-135
  107. ↑ Anthropos.45(1/3)
    1–12.ISSN 0257-9774.Consultat el 2025-10-08.
  108. ↑ Humtsoe, Chumchano; Marak, Queenbala (2023). "Naga Ethnic Food: History, Traditional Knowledge System, and Cultural Meanings". In Chophy, G. Kanato; Chaudhuri, Sarit K. (eds.). The Cultural Heritage of Nagaland (1st ed.). London: Routledge. pp. 301–313. ISBN 9781032424477.
  109. ↑ 109,0 109,1 Ajungla, T.; Yeptho, Lydia; Kichu, {{{nom3}}}; Nyenthang, {{{nom4}}} (2020). Some Ethnic Fermented Foods and Beverages of Nagaland (en en), Springer, pp. 459–477. doi:10.1007/978-981-15-1486-9_17. ISBN 978-981-15-1486-9.
  110. ↑ South Àsia: Journal of South Asian Studies.38(2)
    320–335.ISSN 0085-6401.doi:10.1080/00856401.2015.1031936.Consultat el 2025-10-19.
  111. ↑ «Recipe of Galho – Yummy Rice Dish from Nagaland - Roots and Leisure» (en en-us). Consultat el 2025-10-19.
  112. ↑ «"7 Special Dishes Of Nagaland That Everyone Needs to Try". NDTV Food. 8 December 2017. Retrieved 27 June 2021.».
  113. ↑ Current Anthropology.62(S24)
    S376–S387.ISSN 0011-3204.doi:10.1086/715830.Consultat el 2025-10-19.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nagaland&oldid=873609»