Influència
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Influència és la capacitat d'una persona, grup o entitat per a incidir en el pensament, comportament o decisions d'uns atres, ya siga de manera directa o indirecta. Es manifesta a través del poder, l'autoritat, el prestigi o el domini en distints àmbits, com la política, la cultura, l'economia i les relacions interpersonals. Pot eixercir-se per mig de la persuasió, el liderage, l'eixemple o el control de recursos i oportunitats. Històricament, ha segut un factor determinant en la configuració d'estructures de poder i en la presa de decisions a nivell individual i colectiu.[1]
Enfocaments filosòfics sobre «influència»
Aristóteles, en la seua obra Retòrica, va identificar tres elements clau per a influir en uns atres: ethos (credibilitat del orador), pathos (apelació a les emociones) i logos (us de la llògica i la raó). Segons Aristóteles, la persuasió eficaç depén de l'equilibri entre estos tres factors.[2]
Maquiavelo, en El príncip, va argumentar que l'influència, a nivell polític, es basa en una combinació d'astúcia i força, emfatisant que un líder deu saber manipular la percepció pública i adaptar-se a les circumstàncies per a mantindre el poder.[3]
Max Weber, en Economia i societat, va descriure tres tipos d'autoritat que influïxen en la societat: tradicional (basada en la costum), carismàtica (derivada de la personalitat del líder) i racional-llegal (sustentada en normes i institucions). La seua teoria ha segut fonamental per a comprendre cóm s'eixercix i manté l'influència en distints contexts.[4]
Robert Cialdini, en Influence: The Psychology of Persuasion, va identificar sis principis sicològics que faciliten la persuasió: reciprocitat, compromís i coherència, prova social, simpatia, autoritat i escassea. El seu treball ha segut influent en àrees com la publicitat, la política i les negociacions.[5]
«Influència» en el liderage i la comunicació
John Baldoni, expert en liderage, sosté que el llenguage és clau per a influir en les relacions personals i laborals. Frases ben elegides poden generar confiança, motivació i compromís. Destaca sis estratègies: elogiar en detalls, mostrar interés genuí, formular peticions apelant a l'identitat, reconéixer idees alienes, demanar consell en lloc d'ajuda i oferir respal de manera proactiva. Segons Baldoni, estes tècniques enfortixen vínculs, milloren la comunicació i aumenten l'influència sense recórrer a l'imposició.
L'escritor i orador nortamericà John C. Maxwell, també expert en liderage, sosté que «l'influència és l'essència del liderage». En el seu llibre, Les 21 lleis irrefutables del liderage, presenta la «Llei de l'Influència», que establix que la verdadera mida del liderage és l'influència.[6] En el seu model dels Cinc Nivells de Liderage, descriu cóm els líders poden aumentar la seua influència des d'una autoritat basada en el càrrec fins a una influència basada en el respecte i l'admiració genuïna.[7][8]
Bibliografia
- Aristóteles (1998). Alberto Bernabé (ed.). Retòrica, Madrit: Aliança. ISBN 9788420636429.
- Maquiavelo, N. (2014). El príncip, Madrit: Aliança Editorial.
- Weber, M. (1999). Economia i societat: esbós de sociologia comprensiva, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.
- Cialdini, R. B. (2001). Influence: Science and Practice, ORD edició (en en), Boston: Allyn & Bacon.
Referències
- ↑ «influència» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
- ↑ Aristóteles, 1998.
- ↑ Maquiavelo, 2014.
- ↑ Weber, 1999.
- ↑ Cialdini, 2001.
- ↑ Panessi, Hernán (25 de març de 2019). «John C. Mazwell: “Un bon líder jamai manipula”». Forbes Argentina. Consultat el 13 de març de 2025.
- ↑ Mou D. Khamlichi (s. f.). «¿Qué és El liderage segons John Maxwell?». Cientifiko. Consultat el 13 de març de 2025.
- ↑ «10 Principis Fonamentals del Liderage Segons John C. Maxwell». El Dò del Liderage Cristià (14 de decembre de 2024). Consultat el 13 de març de 2025.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Influencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.