Meghalaya

Meghalaya

Meghalaya (lit. ‘la morada dels núvols’) és un estat del noreste de l'Índia. La seua capital és Shillong. Meghalaya va ser constituït el 21 de giner de 1972 per mig de la separació de dos districtes de l'estat d'Assam: els tossals units de Khasi i Jaintia, i els tossals de Garo. Es va estimar que la població de Meghalaya en 2024 era de 3.387.000 habitants. L'estat comprén una superfície de

aproximadament 22.429 quilómetros quadrats, en una proporció de llongitut a esgambi de prop de 3:1. Llimita al sur en les divisions bangladesíes de Mymensingh i Sylhet, a l'oest en la divisió de Rangpur, i al nort i est en l'estat indi de Assam.

Durant el domini britànic en l'Índia, les autoritats britàniques ho varen malnomenar “l'Escòcia de l'Est”. L'anglés és l'idioma oficial de Meghalaya. A diferència de molts estats indis, Meghalaya ha seguit històricament un sistema matrillinial, en el que la descendència i l'herència es tracen a través de les dònaés; la filla menor hereta tota la riquea i també s'encarrega del conte dels seus pares.

L'estat és la regió més humida de l'Índia, en zones en el sur dels tossals Khasi que registren un promig de 12.000 mm (470 polzades) de pluja a l'any. Aproximadament el 70 % de l'estat està cobert per boscs. La ecorregión dels boscs subtropicales de Meghalaya comprén tot l'estat; els seus boscs montanyosos són distints dels boscs tropicals de terres baixes al nort i al sur. Estos boscs destaquen per la seua biodiversitat de mamífers, aus i plantes.

Meghalaya té una economia predominantment agrària, en una indústria forestal comercial significativa. Els cultius importants inclouen papes, arròs, dacsa, pinyes, bananas, papayas i espècies. El sector de servicis està compost per empreses immobiliàries i asseguradores. El producte intern brut estatal de Meghalaya per a 2012 es va estimar en ₹16.173 crore (1.900 millons de dólars) a preus corrents. L'estat és geològicament ric en mineralés, pero no posseïx indústries significatives. Conta en uns 1.170 km (730 milles) de carreteres nacionals. També és un centre llogístic important per al comerç en Bangladés.

En juliol de 2018, la Comissió Internacional d'Estratigrafia va dividir l'época del Holoceno en tres parts, i l'etapa final va ser denominada “Meghalayense”, ya que es va elegir un espeleotema en la cova de Mawmluh com estratotipo de llímit, indicant un event climàtic global dramàtic ocorregut al voltant del 2250 a. C.

Un dels instituts centrals més importants, la Secretaria del Consell del Noreste, també es troba en Shillong.

Història

Meghalaya, junt en els estats veïns de l'Índia, ha segut objecte d'interés arqueològic. S'ha habitat des del periodo neolític. Els llocs neolítics descoberts fins ara es troben en zones de gran altitut en els tossals Khasi, els tossals Garo i en estats veïns, a on encara es practica el cultiu jhum o cultiu itinerant d'estil neolític. Els replanells alts, alimentades per abundants pluges, oferien seguritat front a les inundacions i sols fèrtils. L'importància de Meghalaya radica en el seu possible paper en l'història humana a través de la domesticació de l'arròs. Una teoria sobre l'orige de l'arròs, proposta per Ian Glover, afirma: “Índia és el centre de major diversitat d'arròs domesticat, en més de 20,000 espècies identificades, i el noreste d'Índia és la zona més favorable per a l'orige del arròs domesticat”. L'arqueologia llimitada realisada en els tossals de Meghalaya sugerix assentaments humans des de temps antics.

L'Iglésia de Tots els Sants en Shillong destruïda pel Terremot de 1897

Despuix de la conquista de Taraf en 1304, Shah Arifin Rafiuddin, discípul de Shah Jalal, va emigrar i es va establir en els tossals Khasi i Jaintia, a on va predicar el monoteisme islàmic a la població local. El seu khanqah (centre espiritual) permaneix en Sarping / Laurergarh, en la frontera en Bangladés, pero la part que conté la seua mazar (tomba) està en Meghalaya, en el cim del tossal Laur.

Bhaitbari és un lloc arqueològic descobert i excavat per A. K. Sharma en 1993. Es va trobar una fortificació de rajola cuita en núcleu de fanc en la frontera entre Meghalaya i Assam, datada entre els sigles IV i VIII S'ha especulat que esta ciutat va poder haver segut una de les capitals de Kamarupa.

Els britànics varen descobrir la Camellia sinensis (arbusto del té) en 1834 en Assam, i posteriorment les companyies varen començar a llogar terres des de 1839.

Les tribus Khasi, Garo i Jaintia tenien els seus propis regnes fins que varen quedar baix administració britànica en el XIX. Més vesprada, els britànics varen incorporar Meghalaya a Assam en 1835. La regió va gojar d'un estatus semiindependiente gràcies a un tractat en la Corona britànica. Quan Bengala va ser dividida el 16 d'octubre de 1905 per Lord Curzon, Meghalaya va passar a formar part de la nova província de Bengala Oriental i Assam. Quan es va revertir la partició en 1912, Meghalaya va tornar a formar part de la província de Assam. El 3 de giner de 1921, en compliment de la Secció 52A de la Llei de Govern de l'Índia de 1919, el governador general en consell va declarar les àrees que hui conformen Meghalaya, llevat els estats Khasi, com a “territoris atrassats”. Posteriorment, l'administració britànica va promulgar la Llei de Govern de l'Índia de 1935, que va reorganisar estos territoris en dos categories: àrees “excloses” i “parcialment excloses”.

El Castell Tripura en Shillong, Es va construir a principis de la década de 1920 pel Maharajá de Tripura, Bir Bikram Manikya, com un retir estiuenc real.

Al moment de l'independència de l'Índia en 1947, l'actual estat de Meghalaya constituïa dos districtes de Assam i gojava d'autonomia llimitada dins d'eixe estat. Un moviment per un estat montanyós separat va començar en 1960. L'11 de setembre de 1968, el Govern de l'Índia va anunciar un pla per a constituir un estat autònom dins de Assam, que inclouria certes àrees especificades en la Part A de la taula adjunta al paràgraf 20 del Sext Anex de la Constitució. En conseqüència, es va promulgar la Llei de Reorganisació de Assam (Meghalaya) de 1969 per a la formació d'un estat autònom. Meghalaya es va formar en separar dos districtes de l'estat de Assam: els tossals Units Khasi i Jaintia, i els tossals Garo. El nom ‘Meghalaya’, falcat pel geógrafo S.P. Chatterjee en 1936, va ser propost i acceptat per al nou estat. La llei va entrar en vigor el 2 d'abril de 1970, en l'estat autònom contant en una llegislatura de 37 membres conforme al Sext Anex de la Constitució índia.

En 1971, el Parlament va aprovar la Llei de Reorganisació de les Àrees del Noreste, que va otorgar plena condició d'estat a l'estat autònom de Meghalaya. Meghalaya va alcançar la categoria d'estat el 21 de giner de 1972, en una Assamblea Llegislativa pròpia.

Des de la seua constitució com estat el 21 de giner de 1972, Meghalaya ha consolidat la seua identitat política dins de l'Índia. Separat de Assam, el nou estat es va formar a partir dels districtes dels tossals Units Khasi i Jaintia, i els tossals Garo. La creació d'una Assamblea Llegislativa pròpia va permetre a les comunitats tribals eixercir major control sobre els seus assunts interns. Gràcies al Sext Anex de la Constitució índia, els consells de districte autònoms varen adquirir competències en àrees clau com a cultura, educació i us de recursos naturals. Esta estructura ha segut fonamental per a preservar les tradicions locals i garantisar representació política als pobles indígenes. A lo llarc de les décades, Meghalaya ha mantingut una dinàmica política plural, en alternança entre partits regionals i nacionals.

Archiu:Caps block 129 .jpg

Festival de Awe en 2017

En l'àmbit d'infraestructura, Meghalaya ha experimentat una expansió significativa des dels anys huitanta. La millora de les carreteres, especialment entorn a Shillong, ha facilitat la conectivitat entre regions montanyoses i centres urbans. També s'han desenrollat proyectes d'electrificació rural, accés a aigua potable i expansió de telecomunicacions. La construcció d'aeroports i la modernisació de terminals de transport han impulsat el turisme i el comerç. No obstant, els desafius geogràfics i climàtics, com les pluges intenses i el terreny escarpado, han dificultat l'eixecució d'obres en certes zones. A pesar d'això, l'estat ha conseguit alvanços sostinguts en l'integració territorial i l'accés a servicis bàsics.

l'educació i la cultura han segut pilars del desenroll en Meghalaya. S'han fundat institucions com l'Universitat del Noreste (NEHU), que ha promogut l'investigació en ciències socials, llingüística i biodiversitat. L'estat ha invertit en la preservació de llengües tribals com el Khasi, el Garo i el Jaintia, per mig de programes escolars i publicacions locals. Ademés, s'han creat festivals culturals i fires educatives que celebren l'identitat indígena. La música, la dansa i l'artesania tradicional han guanyat reconeiximent nacional i internacional. Estes iniciatives han enfortit l'orgull cultural i han servit com a ferramentes de cohesió social entre les distintes comunitats.

En térmens econòmics, Meghalaya es basa principalment en l'agricultura, la silvicultura i la mineria. El cultiu d'arròs, gingibre, cúrcuma i frutes és comuna en les zones rurals, mentres que la mineria de carbó i pedra calcàrea ha segut una font important d'ingressos. No obstant, la mineria informal ha generat preocupacions ambientals i socials, lo que ha dut al govern a implementar regulacions més estrictes. El ecoturismo ha emergit com una alternativa sostenible, aprofitant la biodiversitat i els paisages únics de l'estat. Llocs com Mawsynram, conegut per ser un dels llocs més plujosos del món, i els ponts vivents de raïls, han atret visitants de tot lo món.

Vista de l'Iglésia del Inmaculado Cor de María en Mawlynrei en 2024

Meghalaya també ha enfrontat desafius socials i polítics, especialment relacionats en la protecció de l'identitat tribal i l'immigració. Han sorgit moviments que exigixen controls més estrictes sobre l'entrada de persones d'atres estats i països, especialment en zones fronterices en Bangladés. Les tensions interétnicas han segut ocasionals, pero l'estat ha mantingut una relativa estabilitat gràcies a mecanismes de diàlec i mediació. La participació activa d'organisacions civils i líders comunitaris ha segut clau per a resoldre conflictes i promoure l'inclusió. Ademés, s'han enfortit les polítiques de benestar social, en émfasis en salut, educació i ocupació jovenil.

En anys recents, Meghalaya ha segut governat per coalicions liderades per partits com el Congrés Nacional Indi i el Partit Popular Nacional (NPP). Estos governs han priorisat el desenroll rural, la digitalisació de servicis públics i la promoció del emprendimiento local. L'inversió en tecnologia i conectivitat ha permés l'expansió de plataformes educatives i comercials en llínea. L'estat també ha participat en iniciatives regionals del noreste d'Índia, buscant cooperació en infraestructura, comerç i seguritat. En una població jove i diversa, Meghalaya es proyecta com un estat dinàmic, en potencial per a liderar en sostenibilitat, innovació cultural i gobernanza inclusiva.

Geografia

Paisage de Shillong

Té una superfície de 22.429 km², que en térmens d'extensió és similar a la de Belize o el doble de Jamaica. Prop d'una tercera part de l'estat està coberta de boscs.

Les montanyes Garo, a l'oest, i les montanyes Khasi i les Jaintia, a l'est, no tenen picos extremadament alts, i el punt de major altitut és el Pico Shillong, en una altura de 1.965 m s. n. m.^{cita requerida}

Meghalaya és un dels Sèt Estats Germans del noreste de l'Índia. L'estat de Meghalaya és montanyós, en extenses zones de valls i replanells elevats, i posseïx una gran riquea geològica. Està compost principalment per formacions rocoses de l'Arcaic. Estes formacions contenen abundants depòsits de minerals valiosos com a carbó, pedra calcàrea, urani i silimanita. El nom Meghalaya va ser otorgat per Shiba P. Chatterjee, professor de geografia en l'Universitat de Calcuta.

Un dels numerosos boscs de Meghalaya

Meghalaya té molts rius. La majoria d'ells són alimentats per pluges i són estacionals. Els rius importants en la regió dels tossals Garo són Ganol, Daring, Sanda, Bandra, Bugai, Dareng, Simsang, Nitai i Bhupai. En les seccions central i oriental del replanell, els rius principals són Khri, Umtrew, Digaru, Umiam o Barapani, Kynshi (Jadukata), Umngi, Mawpa, Umiam Khwan, Umngot, Umkhen, Myntdu i Myntang. En la regió sur de les tossals Khasi, estos rius han format profunts desfiladeros i vàries cascades.

L'altitut de la replanell varia entre 150 m (490 peus) i 1.961 m (6.434 peus). La part central del replanell, que comprén els tossals Khasi, té les elevació més altes, seguida per la secció oriental que inclou la regió dels tossals Jaintia. El punt més alt de Meghalaya és el Pico Shillong, que és una destacada estació de la Força Aérea Índia (IAF) en els tossals Khasi en vista a la ciutat de Shillong. Es troba a una altitut de 1.961 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). La regió dels tossals Garo, en la secció occidental del replanell, és casi plana. El punt més alt en els tossals Garo és el Pico Nokrek, a una altitut de 1.515 m s. n. m.

Cuevas de Meghalaya

Vista del llac Umiam en Meghalaya. Posseïx 220 km² de superfície

Les Cuevas de Meghalaya comprenen un número important de coves en els districtes de Jaintia, Montanyes Khasi i Tossals Garo, en Meghalaya; i es troben entre les més llargues del món. De les dèu coves més llargues i més profundes de l'Índia, les primeres nou són de Meghalaya, mentres la dècim és de Mizoram. La més llarga és Krem Liat Prah en l'els Cerros de Jaintia, en cual és 30.957 m. La paraula "Krem" significa cova en la llengua local Khasi.

Clima

El clima és moderat pero humit. Les pluges anuals tenen una mija de 1200 cm, lo que li convertix en l'estat en més precipitacions del país. La ciutat de Cherrapunji, al sur de la capital, té el récort mundial de precipitacions mentres que Mawsynram ostenta el títul de ser la població en pluges anuals més intenses.

Piscina natural en Meghalaya

Flora i Fauna

Aproximadament el 70 % de l'estat està cobert per boscs, dels quals 9.496 km² (3.666 el meu²) són boscs subtropicales primaris densos. Els boscs de Meghalaya es consideren entre els hàbitats botànics més rics d'Àsia. Estos boscs reben abundants pluges i alberguen una gran varietat de biodiversitat floral i faunística. Una chicoteta part de l'àrea forestal de Meghalaya està baix lo que es coneix com "boscs sagrats". Són menuts fragments de bosc antic que han segut preservats per les comunitats durant centenars d'anys per creències religioses i culturals. Estos boscs estan reservats per a rituals religiosos i generalment permaneixen protegits de qualsevol tipo d'explotació.

Els boscs sagrats alberguen moltes espècies rares de plantes i animals. La Reserva de la Biosfera de Nokrek en els tossals de l'oest de Garo i el Parc Nacional de Balpakram en els tossals del sur de Garo es consideren els llocs en major biodiversitat de Meghalaya. Ademés, Meghalaya conta en tres santuaris de vida selvada: el Santuari de Nongkhyllem, el Santuari de Siju i el Santuari de Baghmara, que també és llar de la planta carnívora Nepenthes khasiana, coneguda com "Em'mang Koksi" en l'idioma Garo.

Vegetació en la vall de Mawkdok Dympep

Per les diverses condicions climàtiques i topogràfiques, els boscs de Meghalaya sustenten una vasta diversitat floral, incloent una gran varietat de paràsits, epífitas, plantes suculentes i arbustos. Dos de les espècies arbòrees més importants són Shorea robusta (arbre ix) i Tectona grandis (teca). Meghalaya també alberga una gran varietat de frutes, verdures, espècies i plantes medicinals. És famosa per la seua gran diversitat d'orquídees —casi 325 espècies—, de les quals la major varietat es troba en els boscs de Mawsmai, Mawmluh i Sohrarim en els tossals de Khasi.

Meghalaya també posseïx una gran varietat de mamífers, aus, reptils i insectes. Entre els mamífers més importants es troben elefants, orsos, pandes rojos, civetas índies menudes, mangostas, comadrejas, rosegadors, gaur, búfalos salvages, cérvols, javalins i varis primats. També hi ha una gran varietat de rat penat. Les coves de pedra calcàrea en Meghalaya, com la Cova de Siju, alberguen algunes de les espècies de rat penat més rares del país. El gibón hoolock es troba en tots els districtes de Meghalaya.

Archiu:Portrait Female Hoolock Gibbon West Garo Oct24 caps block 141 03496.jpg

Un gibón hoolock occidental (Hoolock hoolock) un primat comú en Meghalaya

Entre els reptils comuns de Meghalaya estan els fardachos, cocodrils i tortugues. També hi ha vàries espècies de serps, incloent pitó, cap de coure, corredores verdes arborícolas, cobres índies, cobres reals, serps coral i escurçons.

Els boscs de Meghalaya alberguen 660 espècies d'aus, moltes de les quals són endèmiques de les estribaciones del Himalaya, el Tibet i el surest asiàtic. De les aus trobades en els boscs de Meghalaya, 34 estan en la llista mundial d'espècies amenaçades i 9 en la llista d'espècies en perill crític.

Entre les aus destacades que s'observen en Meghalaya es troben representants de les famílies Phasianidae, Anatidae, Podicipedidae, Ciconiidae, Threskiornithidae, Ardeidae, Pelecanidae, Phalacrocoracidae, Anhingidae, Falconidae, Accipitridae, Otididae, Rallidae, Heliornithidae, Gruidae, Turnicidae, Burhinidae, Charadriidae, Glareolidae, Scolopacidae, Jacanidae, Columbidae, Psittacidae, Cuculidae, Strigidae, Caprimulgidae, Apodidae, Alcedinidae, Bucerotidae, Ramphastidae, Picidae, Campephagidae, Dicruridae, Corvidae, Hirundinidae, Cisticolidae, Pycnonotidae, Sylviidae, Timaliidae, Sittidae, Sturnidae, Turdidae, Nectariniidae i Muscicapidae.

Una Granota (Raorchestes shillongensis) en Meghalaya

Cada una d'estes famílies inclou moltes espècies. El cálao gran indi és l'au més gran de Meghalaya. Atres aus regionals inclouen el faisà pavo gris, el perico indi gran i la coloma verda comuna. Meghalaya també alberga més de 250 espècies de palometes, casi una quarta part de totes les espècies de palometes trobades en l'Índia.

En 2020, científics varen descobrir el peix subterràneu més gran conegut en les tossals Jaintia de Meghalaya.

Byrnihat va ser classificada com la 38.ª millor “Ciutat Nacional en Aire Net” en l'Índia (Categoria 3: ciutats en població inferior a 300.000 habitants). En 2025, l'Informe Mundial sobre la Calitat de l'Aire 2024, elaborat per l'empresa suïssa de tecnologia de calitat de l'aire IQAir, va classificar a Byrnihat com la ciutat més contaminada del món.

Demografia

Pots de peixcadors en el Riu Umngot en Meghalaya

En l'estat, viuen els khasis, els jaintias i els garos. Estos últims habiten la part occidental, els primers la central i els jaintias l'oriental. El grup dels khasi, els jaintia (o pnars), els bhoi i els war són coneguts, en conjunt, com hynniewtrep o ri hynniewtrep, i habiten el centre i este de l'estat. Formen part dels primers habitants del subcontinent, la seua cultura és megalítica i formen part de l'ètnia protoaustraloide mon-jemer.^{cita requerida}

Els garos estan emparentats en els bodos i són de l'ètnia tibetà-birmana, i són originaris del Tibet. Els garos es autonombran achiks, i denominen a la seua terra Achikland. Tradicionalment, als tres grups els han dirigit caps de clan (en la colaboració de consells del llogaret), cridats dolois, entre els jaintias; syiems, lyngdohs o wahadadars, entre els khasis, i nokmas, entre els garos. Alguns dels dolois apleguen a la categoria de raja, en l'estructura d'un chicotet regne, lo que no ocorre en els atres sistemes de poder. Els consells de llogaret es coneixen en el nom de Durbar.^{cita requerida}

Els khasis conten en uns cinquanta syiems, que a la seua volta disponen de myntries (ministres), que són membres del Dunbar o Consell. El syiem és succeït pel més vell o per un colege electoral, en predomini de l'opinió dels consellers de més edat, en cas de desacort. Els nokmas conten en la colaboració, en el govern, dels laskars (ajudants), nomenats per ells, i es pren molt en conte l'opinió de l'esposa (machong).^{cita requerida}

Religió

Meghalaya és un dels tres estats de l'Índia en majoria cristiana. Aproximadament el 75 % de la població practica el cristianisme, sent els catòlics, presbiterianos, batistes i l'Iglésia de Deu les denominacions més comunes. La religió de la gent en Meghalaya està estretament relacionada en la seua etnicidad. Prop del 90 % dels garo i casi el 80 % dels khasi són cristians, mentres que més del 97 % dels hajong, el 98,53 % dels koch i el 94,60 % de les tribus rabha són hindús. Una minoria de garo i khasi també són hindús, principalment per l'influència de poblacions hindús en llogarets de majoria hindú.

Catedral de María Auxiliadora en Shillong

Els hindús són la major minoria religiosa en Meghalaya, en un 11,52 % de la població total de l'estat segons el cens de 2011. Es concentren principalment en Tossals Garo Occidentals, Tossals Khasi Occidentals i Ri-Bhoi, en un 19,11 %, 17,55 % i 11,96 % respectivament. El Temple de Nartiang Durga és un important temple hindú en Meghalaya i és un dels 51 Shakta pithas en la Terra.

Les religions indígenes són practicades pel 8,7 % de la població. Les religions indígenes de Meghalaya són el Niamtre, seguit pel poble jaintia; el Niam Khasi i el Niam Tynrai, seguits per la tribu khasi; i el Songsarek, seguit pel poble garo.

Els musulmans constituïxen el 4,39% de la població i es concentren principalment en Tossals Garo Occidentals, a on representen el 16,60% de la població.

La conversió de religions indígenes al cristianisme va començar en el XIX durant l'era colonial britànica. En la década de 1830, la Societat Misionero Batista Estrangera Nortamericana es va tornar activa en el noreste de l'Índia per a convertir a les tribus indígenes al cristianisme. Més vesprada, se'ls va oferir expandir-se cap a Cherrapunji, Meghalaya, pero varen declinar per falta de recursos. En acceptar l'oferta, la Missió Presbiteriana Galesa va començar a treballar en el camp misionero de Cherrapunji. A principis de 1900, atres denominacions protestants del cristianisme ya estaven actives en Meghalaya. L'esclat de les Guerres Mundials va obligar als predicadores a retornar a Europa i Amèrica. Va ser durant este periodo que el catolicisme va tirar raïls en Meghalaya i regions veïnes. En el XX, el Union Christian College va iniciar operacions en Umiam, Shillong. Actualment, els presbiterianos i els catòlics són les dos denominacions cristianes més actives comunes en Meghalaya.

Un cartell en Meghalaya escrit únicament en anglés

Llengües

L'anglés és l'idioma oficial de l'estat. Els idiomes més parlats en Meghalaya són el khasi (33,82 %) i el garo (31,60 %), seguits pel pnar (10,69 %), bengalí (6,44 %), nepalí (1,85 %), war (1,73 %), hindi (1,62 %), hajong (1,40 %) i asamés (1,34 %).

El khasi (també escrit com khasia, khassee, cossyah i kyi) és una branca de la família Mon-Jemer del grup austroasiático, i segons el cens de 2001, és parlat per aproximadament 1.128.575 persones que residixen en Meghalaya. Moltes paraules del idioma khasi han segut preses de llengües indoeuropeas com el asamés, el bengalí i el nepalí. Ademés, el khasi originalment no tenia un sistema d'escritura propi. És un dels pocs idiomes Mon-Jemer que encara sobreviuen en l'Índia.

L'idioma garo té una estreta afinitat en les llengües bodo, una chicoteta família de llengües tibeto-birmanes. El garo, parlat per la majoria de la població, es presenta en numerosos dialectes com abeng o ambeng, atong, akawe (o awe), matchi dual, chibok, chisak megam o lyngngam, ruga, gara-ganching i matabeng.

El pnar és parlat per moltes persones tant en els tossals Jaintia occidentals com a orientals. Este idioma està relacionat en el khasi. Ademés dels idiomes principals, es parlen varis dialectes locals com el war jaintia (tossals Jaintia occidentals), maram i lyngngam (tossals Khasi occidentals), war pynursla (tossals Khasi orientals), l'idioma tiwa pel poble tiwa del districte Ri-Bhoi. Un atre eixemple és l'idioma biate, parlat per moltes persones que habiten la partix surest de Meghalaya, en la frontera en Assam.

Llengües indoeuropeas com l'asamés, bengalí, hajong, hindi i nepalí són parlades per moltes persones que residixen principalment en el districte dels tossals Khasi orientals i el districte dels tossals Garo occidentals.

El Colege St. Edmund, Shillong

L'anglés es parla com a idioma comú entre els diversos grups ètnics i demogràfics. En els centres urbans, la majoria de les persones pot parlar anglés; en les zones rurals, l'habilitat varia.

Educació

Les escolas de Meghalaya són administrades pel govern estatal o per organisacions privades, incloses institucions religioses. L'ensenyança s'impartix únicament en anglés. Atres idiomes indis com asamés, bengalí, garo, hindi, khasi, mizo, nepalí i urdu s'ensenyen com a assignatures optatives. Les escoles secundàries estan afiliades al Consell per als Exàmens de Certificat Escolar de l'Índia (CISCE), al Consell Central d'Educació Secundària (CBSE), a l'Institut Nacional d'Educació Oberta (NIOS) o al Consell d'Educació Escolar de Meghalaya (Meghalaya Board of School Education). Esta diversitat de afiliació permet als estudiants accedir a diferents estàndarts educatius segons les seues necessitats i aspiracions acadèmiques.

Archiu:Entrance caps block 173 Tura Meghalaya Oct24 caps block 174 03794.jpg

Escola Secundària per a chiquetes cristianes de Tura

Segons el pla educatiu 10+2+3, despuix de completar l'escola secundària, els estudiants solen inscriure's durant dos anys en un colege junior, també conegut com preuniversitario. Alternativament, poden continuar en escoles que oferixen educació secundària superior, sempre que estiguen afiliades al Consell d'Educació Escolar de Meghalaya o a algun consell central. En esta etapa, els estudiants elegixen entre tres àrees d'estudi: arts lliberals, comerç o ciències. Una volta completat el pla d'estudis requerit, tenen l'opció d'inscriure's en programes de grau general o professional, lo que els permet especialisar-se en camps específics segons els seus interessos.

Meghalaya conta en una àmplia varietat d'institucions d'educació superior que oferixen programes en distintes disciplines. Entre els coleges destacats es troben el Colege Acheng Rangmanpa en Mahendraganj, el Colege Don Bosco en Tura (Don Bosco College in Tura), i l'Institut Indi d'Administració en Shillong (Indian Institute of Management, Shillong). També figuren el Colege Governamental Kiang Nangbah en Jowai i el Colege Lady Keane en Shillong. L'Institut Nacional de Tecnologia de Meghalaya i l'Institut Nacional de Tecnologia de la Moda complementen esta oferta acadèmica en programes tècnics i de disseny reconeguts a nivell nacional.

Archiu:Miriam Russel caps block 189 Tura Meghalaya Oct24 caps block 190 03805.jpg

El Colege Miriam Russel

Atres institucions rellevants inclouen el Colege Adventista del Noreste en Thadlaskien, l'Institut Regional del Noreste Indira Gandhi de Ciències de la Salut i Medicina, i l'Institut del Noreste de Ayurveda i Homeopatia. També estan el Colege Nongtalang en Nongtalang, el Colege Nongstoin en Nongstoin, i el Colege Raid Laban en Shillong. L'Institut Regional de Ciència i Tecnologia i el Colege Ri-Bhoi en Nongpoh oferixen opcions adicionals per a estudiants interessats en ciències aplicades i tecnologia. El Colege Sant Edmundo (St. Edmund's College, Shillong), el Colege Sankardev i el Colege Seng Khasi, tots ubicats en Shillong, són reconeguts per la seua trayectòria acadèmica.

La ciutat de Shillong alberga ademés el Colege Shillong, el Colege de Comerç de Shillong i el Colege de Dret de Shillong, que cobrixen àrees com a humanitats, comerç i dret. En Cherrapunji es troba el Colege Governamental Sohra, mentres que el Colege Sínodo també opera en Shillong. El Colege Tikrikilla en Tikrikilla, Tossals Garo Occidentals, el Colege Governamental de Tura i el Colege de Dret de Tura amplien la cobertura educativa en atres regions de l'estat. El Colege Cristià Unió i el Colege de Dònes, abdós en Shillong, oferixen programes enfocats en valors comunitaris i en l'educació femenina respectivament.

El Seminari Teològic del Sagrat Cor en Shillong

Sobre universitats, Meghalaya alberga sèus d'institucions nacionals i regionals. Entre elles es troba l'Universitat de Llengua Anglesa i Llengües Estrangeres, sèu de Shillong (The English and Foreign Languages University, Shillong Campus), especialisada en llengües estrangeres. L'Universitat Cristiana Martin Luther i l'Universitat del Tossal del Noreste (NEHU), abdós en Shillong, oferixen programes en diverses disciplines. L'Universitat Global Techno, l'Universitat de Tecnologia i Gestió, i l'Universitat de Ciència i Tecnologia (USTM) també tenen presència en l'estat. L'Universitat William Carey en Shillong i l'Universitat CMJ en Jorabat completen el panorama universitari. L'Institut Nacional de Tecnologia de Meghalaya (National Institute of Technology, Meghalaya) apareix novament com a institució clau en l'àmbit tècnic.

Política i Govern

El Govern de Meghalaya (Government of Meghalaya), ubicat en la regió noreste de l'Índia, actua com la màxima autoritat que supervisa l'administració de l'estat i els seus dotze districtes. De la mateixa manera que atres estats indis, Meghalaya funciona baix un sistema tripartit compost pels poders eixecutiu, llegislatiu i judicial. La ciutat capital, Shillong, alberga les principals institucions de l'estat, incloent l'Assamblea Llegislativa (Vidhan Sabha), la Secretaria i el Tribunal Superior de Meghalaya. El Governador de Meghalaya, nomenat pel President de l'Índia, complix funcions ceremoniales, mentres que el Ministre Principal ostenta el poder eixecutiu real i lidera el Consell de Ministres.

L'actual Ministre Principal, Conrad Sangma, va assumir el càrrec el 7 de març de 2023 i pertany al Partit Popular Nacional (NPP). Supervisa una àmplia gama de departaments, com Finances, Boscs i Mig ambient, Assunts Interns i Tecnologia de l'Informació. Ho recolzen dos vice primers ministres: Prestone Tynsong i Sniawbhalang Dhar, també de el NPP. Cada ministre està a càrrec de carteres específiques com a Obres Públiques, Assunts Urbans, Transport i Comerç. El gabinet reflectix una coalició de partits, incloent el Partit Bharatiya Janata (BJP), el Partit Democràtic Unit (UDP) i el Partit Democràtic de l'Estat dels Tossals (HSPDP), lo que indica un panorama polític divers.

El poder llegislatiu de Meghalaya és unicameral i està compost per 60 membres de l'Assamblea Llegislativa (MLAs, Meghalaya Legislative Assembly). Estos representants servixen per periodos de cinc anys, a menos que l'assamblea siga dissolta abans. El President de l'Assamblea, actualment Thomas A. Sangma, dirigix els procediments llegislatius. L'Assamblea eixercita un paper crucial en l'elaboració de lleis estatals, l'aprovació de presuposts i la fiscalisació del poder eixecutiu. Este marque democràtic garantisa que la gobernanza siga participativa i responga a les necessitats dels ciutadans de Meghalaya.

El poder judicial està encapçalat pel Tribunal Superior de Meghalaya (Meghalaya High Court), ubicat en Shillong. Este tribunal eixercix jurisdicció sobre tots els assunts llegals que sorgixen dins de l'estat. L'actual Juge President interí és Hamarsan Singh Thangkhiew. El tribunal garantisa l'estat de dret i proporciona controls i equilibris front als atres poders del govern. Les seues decisions impacten no solament en l'interpretació llegal, sino també en la protecció dels drets civils i l'aplicació de les disposicions constitucionals.

El llavors president de l'Índia Shri Pranab Mukherjee en l'Assamblea Llegislativa de Meghalaya

El Govern de Meghalaya opera per mig d'un sistema estructurat i colaboratiu que equilibra els rols ceremoniales en l'autoritat eixecutiva, la supervisió llegislativa i l'independència judicial. En un gabinet liderat per una coalició i una assamblea llegislativa activa, l'estat continua enfrontant desafius administratius complexos mentres busca el desenroll sostenible i una gobernanza inclusiva.

Economia

Meghalaya és predominantment una economia agrària. L'agricultura i les activitats relacionades ocupen a casi dos terços de la força laboral total en Meghalaya. La contribució d'este sector al Producte Estatal Net (NSDP) és d'aproximadament un terç. L'agricultura en l'estat es caracterisa per una baixa productivitat i pràctiques agrícoles insostenibles. A pesar del gran percentage de la població dedicada a l'agricultura, l'estat importa aliments d'atres estats de l'Índia. Les llimitacions d'infraestructura també han impedit que l'economia de l'estat genere ocupacions d'alts ingressos a un ritme d'acort en el del restant de l'Índia.

El producte intern brut estatal de Meghalaya per a 2012 es va estimar en ₹16,173 crore (mil noucents millons de dólars) a preus corrents. A partir de 2012, segons el Banc de la Reserva de l'Índia, al voltant del 12 % de la població total de l'estat es troba per baix del llindar de pobrea, en un 12.5 % de la població rural de Meghalaya per baix del llindar de pobrea; mentres que en les àrees urbanes, el 9.3 % està per baix del llindar de pobrea.

Archiu:Tea Plantation Agriculture in Meghalaya India on the way to Shillong.jpg

Plantació de t'en Meghalaya

Agricultura

Meghalaya és bàsicament un estat agrícola, en al voltant del 80% de la seua població depenent completament de l'agricultura per a la seua sustente. Prop del 10 % de l'àrea geogràfica de Meghalaya està baix cultiu. L'agricultura en l'estat es caracterisa per l'us llimitat de tècniques modernes, baixos rendiments i baixa productivitat. Com a resultat, a pesar de que la gran majoria de la població es dedica a l'agricultura, la contribució de la producció agrícola a el PIB de l'estat és baixa, i la majoria d'els qui treballen en el sector agrícola permaneixen en situació de pobrea. Una part de l'àrea cultivada es dedica a l'agricultura itinerant tradicional coneguda localment com jhum.

Meghalaya va produir 230,000 tonellades de cerealés en 2001. L'arròs és el cultiu alimentici dominant, representant més del 80 % de la producció de cereals en l'estat. Atres cultius importants de cereals són la dacsa, el blat i alguns atres cereals i llegums. Ademés d'estos, la papa, el gingibre, la cúrcuma, el pebre negre, l'anou de areca, el full de llorer (Cinnamomum tamala), el betel, el cotó de fibra curta, el yute, el mesta, la mostaça i la colza, entre uns atres, són alguns dels cultius comercials més rellevants. Ademés dels principals cultius alimenticis com l'arròs i la dacsa, l'estat és reconegut pels seus cultius hortícoles com a taronja, llima, pinya, guayaba, lichi, banana, yaca, i frutes com a pruna, pera i durazno.

Archiu:Paddy Fields Jirang Ri-Bhoi Meghalaya Oct24 caps block 236 04382.jpg

Campos d'Arròs en el Districte de Ri-Bhoi

La producció de cereals i aliments bàsics cobrix aproximadament el 60 % de l'àrea destinada a cultius. En l'introducció de varietats d'alt rendiment a mitan de la década de 1970, es va conseguir un notable aument en la producció de cereals. Es va alcançar un gran alvanç en varietats d'arròs d'alt rendiment com Masuri, Pankaj IR 8, RCPL i atres séries millorades —especialment IR 36, adequada per a la temporada Rabi— que permeten cultivar tres collites a l'any. Una atra fita es va conseguir en l'introducció de Megha I i Megha II, varietats d'arròs tolerants a la fredor desenrollades per el ICAR de la Regió Noreste en Umroi, prop de Shillong, que varen ser llançades en 1991-92 per a les regions de major altitut a on abans no existien varietats d'arròs d'alt rendiment. Hui en dia, l'estat pot afirmar que aproximadament el 42 % de l'àrea dedicada a l'arròs està coberta en varietats d'alt rendiment, en una productivitat promig de 2,300 kg/ha (2,100 lb/acre). Lo mateixa ocorre en la dacsa i el blat, la productivitat del qual ha aumentat significativament en l'introducció de varietats millorades: de 534 kg/ha (476 lb/acre) en 1971-72 a 1,218 kg/ha (1,087 lb/acre) en el cas de la dacsa, i de 611 kg/ha (545 lb/acre) a 1,490 kg/ha (1,330 lb/acre) en el cas del blat.

Archiu:Cow Nokrek Daribokgre West Garo Oct24 caps block 242 03627.jpg

Guanyat en el Parc nacional Nokrek

Les llavors oleaginosas com la colza, la mostaça, el lli, la soya, el ricino i el sésam es cultiven en casi 100 km² (39 el meu²). La colza i la mostaça són les llavors oleaginosas més importants, representant més de dos terços de la producció total d'aproximadament 6,500 tonellades. Els cultius de fibra com el cotó, el yute i el mesta són alguns dels pocs cultius comercials en Meghalaya, cultivats en els tossals de Garo. Estos han perdut popularitat en els últims anys, com ho indica la disminució en la seua rendiment i àrea de cultiu.

Les condicions climàtiques de Meghalaya permeten una gran varietat de cultius hortícoles, incloent frutes, verdures, flors, espècies, fongos i plantes medicinals. Estos es consideren cultius de major valor, pero les preocupacions sobre la seguritat alimentària domèstica han impedit que els agricultors els adopten àmpliament. Les frutes importants que es cultiven inclouen cítrics, pinyes, papayas i bananas. Ademés, es cultiva una gran varietat de verduras en l'estat, incloent coliflor, repollo i ràvens.

Les plantacions d'anou de areca es poden vore en tot l'estat, especialment a lo llarc de la carretera de Guwahati a Shillong. Atres cultius de plantació com el té, el café i els anacardos han segut introduïts recentment i estan tornant-se comuns. En l'estat també es cultiva una gran varietat d'espècias, flors, plantes medicinals i fongos.

Archiu:Cement Plant caps block 243 .jpg

Una planta de Ciment en Meghalaya

Indústria

Meghalaya posseïx una rica base de recursos naturals. Entre ells es troben minerals com a carbó, pedra calcàrea, silimanita, caolín i granit, entre uns atres. L'estat conta en una extensa cobertura forestal, una biodiversitat abundant i numerosos cossos d'aigua. No obstant, el baix nivell d'industrialisació i l'infraestructura relativament deficient representen un obstàcul per a l'explotació d'estos recursos naturals en benefici de l'economia estatal. En anys recents, s'han establit dos grans plantes de fabricació de ciment en el districte de Tossals Jaintia, en una capacitat de producció superior a 900 tonellades mètriques per dia, i vàries més estan en procés de desenroll per a aprofitar els rics depòsits de pedra calcàrea d'altíssima calitat disponibles en esta regió.

Ademés de l'indústria cementera, el govern de Meghalaya ha començat a promoure iniciatives per al desenroll de sectors com l'agroindustria, el turisme ecològic i la manufactura artesanal, aprofitant la riquea cultural i natural de l'estat. S'estan implementant polítiques per a atraure inversió privada, millorar la conectivitat vial i digital, i capacitar a la població local en habilitats tècniques. Estes mides busquen transformar el potencial natural de Meghalaya en oportunitats sostenibles d'ocupació i creiximent econòmic, respectant al mateix temps l'entorn ecològic i les tradicions comunitàries.

Turisme

Archiu:Nohkalikai fall. caps block 244

Catarates de Nohkalikai

Fins a 1955, els turistes estrangers necessitaven permissos especials per a ingressar a les àrees que ara constituïxen l'estat de Meghalaya, que a voltes es compara en Escòcia per les seues terres altes, boira i paisage. Meghalaya posseïx alguns dels boscs primaris més densos del país i, per lo tant, constituïx un dels circuits de ecoturismo més importants de l'Índia. Els boscs subtropicales de Meghalaya alberguen una gran varietat de flora i fauna. L'estat conta en dos parcs nacionals i tres santuaris de vida selvada.

Meghalaya també oferix numeroses oportunitats de turisme d'aventura en forma d'alpinisme, escalada en roca, senderisme, excursionisme, espeleología (exploració de coves) i deports aquàtics. L'estat oferix vàries rutes de trekking, algunes de les quals també brinden l'oportunitat de trobar animals rars. El llac Umiam conta en un complex de deports aquàtics en instalacions com a pots de rems, pots de pedals, pots de vela, pots de travessia, motos d'aigua i llanches ràpides.

Cherrapunji és un destí turístic en el noreste de l'Índia. Es troba al sur de la capital Shillong. Una carretera prou pintoresca de 50 quilómetros de llongitut conecta Cherrapunji en Shillong.

Archiu:The Living Root Bridge.jpg

Paisage selvático de Meghalaya

Els ponts de raïls vives també són un atractiu turístic, en molts eixemples ubicats prop de Cherrapunji. El pont de raïls de dos pisos (Double-Decker), junt en varis atres, es troba en el llogaret de Nongriat, que és de fàcil accés per a turistes. Molts atres ponts de raïls es poden trobar en les rodalies, en els llogarets de Nongthymmai, Mynteng i Tynrong. Atres àrees en ponts de raïls inclouen el llogaret de Riwai, prop del llogaret turístic de Mawlynnong, Pynursla, especialment els llogarets de Rangthyllaing i Mawkyrnot, i la zona al voltant de Dawki, en el districte de Tossals Jaintia Orientals, a on hi ha molts ponts de raïls vives dispersos per les llogarets propenques.

Les cascadas més visitades de l'estat inclouen les Cascades Elephant, Shadthum, Weinia, Bishop, Nohkalikai, Langshiang i Sweet. Es creu que les aigües termals de Jakrem prop de Mawsynram tenen propietats curativas i medicinaels.

L'illa Nongkhnum, ubicada en el districte de Tossals Khasi Orientals, és l'illa fluvial més gran de Meghalaya i la segona més gran d'Àsia. Està a 14 quilómetros de Nongstoin. L'illa està formada pel forcall del riu Kynshi en el riu Phanliang i el riu Namliang. Adjacent a la plaja d'arena, el riu Phanliang forma un llac. El riu després continua el seu curs i, abans d'aplegar a una profunda gola, forma una cascada d'aproximadament 60 metros d'altura anomenada Cascada Shadthum.

Archiu:Shillong peak.jpg

Formacions rocoses prop de Shillong

Meghalaya és coneguda pels seus “boscs sagrats”, espais naturals que han segut protegits per generacions pel seu valor espiritual. Estos boscs, grans o menuts, estan dedicats a deidades locals, esperits dels arbres o símbols religiosos, i es troben en distintes regions de l'Índia. Les comunitats locals els resguarden en tal devoció que, en molts casos, ni tan sols toquen els seus fulls o fruts, ni interferixen en la flora i fauna que allí habita. Esta relació de respecte ha permés que la biodiversitat prospere en equilibri. Un dels més famosos és el bosc sagrat de Mawphlang, també cridat “Law Lyngdoh”, ubicat a uns 25 quilómetros de Shillong. Este lloc no solament és un destí escènic, sino també la llar de l'arbre sagrat Rudraksha.

La vida rural en Meghalaya oferix una visió autèntica de l'existència en les montanyas del noreste indi. Un eixemple destacat és el poble de Mawlynnong, situat prop de la frontera en Bangladés. Este lloc ha segut reconegut per la revista Discover Índia per la seua bellea i organisació. Mawlynnong està preparat per a rebre turistes i conta en ponts vivents de raïls, senderes per a caminades i formacions rocoses que ho convertixen en un destí atractiu. L'harmonia entre naturalea i comunitat és evident en cada racó del poble, lo que ho convertix en un model de turisme sostenible.

L'estat també alberga numerosos llacs, tant naturals com a artificials, que enriquixen el seu paisage. El llac Umiam, conegut com Bara Pani o “gran aigua”, és un dels principals atractius turístics i es troba en la carretera entre Guwahati i Shillong. Ademés, Meghalaya conta en parcs com Thangkharang Park, l'Eco-parc, el Jardí Botànic i el Parc Lady Hydari. Un atre lloc destacat és Dawki, a uns 96 quilómetros de Shillong, que servix com a porta d'entrada a Bangladés i oferix vistes espectaculars de les montanyes i les terres fronterices.

Archiu:Church of the Epiphany, Mawlynnong (2).jpg

Iglésia de l'Epifanía en Mawlynnong

El llac Thadlaskein, també cridat Pung Sajar Nangli, és l'únic llac històric de Meghalaya. Està ubicat junt a la Carretera Nacional 6, prop del chicotet poble de Mukhla, en el districte de Tossals Jaintia Orientals, a uns 56 quilómetros de Shillong. Este llac no solament posseïx un valor paisagístic, sino també cultural, ya que està vinculat a llegendas locals i tradicions ancestrals. El seu entorn tranquil i la seua història ho convertixen en un lloc ideal per a els qui busquen una experiència més introspectiva i conectada en la memòria del lloc.

Entre els parcs nacionals més importants es troben Balpakram i Nokrek, abdós ubicats en els tossals de Garo. Balpakram destaca pel seu hàbitat prístino i paisages impressionants, mentres que Nokrek oferix una rica diversitat de vida selvada i un entorn igualment encantador. Estos parcs són essencials per a la conservació de la biodiversitat de la regió i representen un atractiu per als amants de la naturalea i l'observació de fauna. La seua relativa lluntea ha permés que es mantinguen en estat casi verge, lo que els convertix en verdaders santuaris ecològics.

Meghalaya també és famosa per les seues coves de pedra calcàrea i arenisca, en aproximadament 500 distribuïdes per tot l'estat. Algunes d'elles són les més llargues i profundes del subcontinent. La cova Krem Liat Prah és la més extensa, mentres que Synrang Pamiang és la més profunda; abdós es troben en els tossals de Jaintia. Espeleòlecs de països com Regne Unit, Alemània, Àustria, Irlanda i Estats Units han explorat estes formacions durant més d'una década. No obstant, poques han segut desenrollades com a destins turístics, lo que representa una oportunitat per al ecoturismo responsable.

Archiu:Caps block 256 caps block 257 .jpg

Catarates de Thelin

Un dels elements més emblemàtics de Meghalaya són els ponts vivents de raïls, estructures naturals creades per mig de l'entrellaçat de raïls d'arbreés Ficus elastica. Estos ponts, que creuen rius o conecten ales, poden trobar-se en Cherrapunji, Nongtalang, Kudeng Rim i Kudeng Thymmai, en la regió de War Jaintia. En el poble de Nongriat existix inclús un pont de doble nivell, una verdadera maravella de l'ingenieria ecològica. Estes construccions no solament són funcionals, sino també símbols de la relació harmònica entre el ser humà i la naturalea.

Atres llocs d'interés turístic en Meghalaya inclouen destins únics per la seua bellea natural o valor cultural. Jakrem, a 64 km de Shillong, és conegut pels seus manantiales d'aigua sulfurosa en propietats medicinals. Ranikor, a 140 km, és ideal per a la peixca deportiva, en abundància de carpes i peixos d'aigua dolça. Dawki, ademés de la seua rodalia en Bangladés, celebra una colorida carrera de pots en el riu Umngot durant la primavera. Les cascades Kshaid Dain Thlen, prop de Cherrapunji, estan lligades a una llegenda khasi sobre un mònstruo mitològic.

Archiu:Caps block 258 caps block 259 caps block 260 .jpg

Festival de Simsang

També destaquen el pico Diengiei, ubicat a l'oest de la replanell de Shillong, que posseïx una gran cavitat en el seu cim que es creu és el cràter d'un volcà prehistòric. Dwarksuid, conegut com la “porta del diable”, és una piscina escènica en vores rocoses situada junt a una riera. La roca Kyllang, a uns 11 quilómetros de Mairang, és una cúpula de granit roig de millons d'anys que s'eleva a més de 1.600 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Finalment, el bosc sagrat de Mawphlang, preservat des de temps inmemoriales, alberga una rica varietat de flora, en sols coberts d'humus i arbres carregats de epífitas com a orquídees, falagueres i aroides.

Transport

La partició del país en 1947 va generar severes llimitacions en l'infraestructura de la regió noreste, en a penes un 2 % del perímetro de la regió colindar en el restant del país. Una estreta franja de terra, coneguda comunament com el Corredor de Siliguri o el “Coll de Pollet”, conecta la regió en l'estat de Bengala Occidental. Meghalaya és un estat sense eixida a la mar, en numerosos assentaments menuts en zones remotes.

Archiu:Path to Destiny.jpg

Carretera prop de Shillong

La carretera és l'únic mig de transport. Encara que la capital, Shillong, està relativament ben conectada, la conectivitat vial en la majoria de les demés zones és prou deficient. Una part significativa de les carreteres de l'estat encara no està pavimentada. La majoria dels accessos a Meghalaya es realisen a través de Guwahati, en el veí estat de Assam, que es troba a uns 103 km de distància. Assam conta en una important estació ferroviària i un aeroport en servicis regulars de trens i vols cap al restant del país.

Quan Meghalaya es va separar d'Assam com a estat autònom en 1972, va heretar una ret vial total de 2.786,68 km, incloent 174 km de carreteres nacionals, en una densitat vial de 12,42 km per cada 100 quilómetros quadrats. Per a 2004, la llongitut total de carreteres havia alcançat els 9.350 km, dels quals 5.857 km estaven pavimentados. La densitat vial havia aumentat a 41,69 km per cada 100 quilómetros quadrats en març de 2011. Meghalaya seguix estant molt per baix del promig nacional de 75 km per cada 100 km². Per a brindar millors servicis a la població de l'estat, el Departament d'Obres Públiques de Meghalaya està prenent medides per a millorar i modernisar les carreteres i ponts existents de manera gradual.

Archiu:Dawki River, Meghalaya.jpg

Pont sobre el Riu Dawki

En els últims anys, el govern central ha impulsat proyectes clau per a millorar la conectivitat de Meghalaya, com a part de l'iniciativa Bharatmala Pariyojana. Esta estratègia busca enfortir corredors econòmics i millorar l'accés a regions fronterices. S'han priorisat trams de carreteres nacionals com la NH-40 i la NH-44, que conecten Shillong en Guwahati i atres ciutats importants. Ademés, s'han iniciat treballs per a ampliar i modernisar ponts i túnels en zones de difícil accés, lo que facilitarà el transport de bens i servicis essencials.

La topografia accidentada de Meghalaya, en freqüents pluges i esmonyides de terra, representa un repte constant per al manteniment vial. Molts pobles permaneixen aïllats durant la temporada monsònica, lo que afecta el suministrament d'aliments, atenció mèdica i educació. Per a abordar estos problemes, s'estan explorant solucions sostenibles com l'us de materials resistents al clima i tecnologies de construcció adaptades a terrenys montanyosos. També s'han propost sistemes de transport alternatius com telefèrics en àrees remotes, encara que encara estan en fase d'estudi.

Meghalaya conta en una ret vial d'aproximadament 7.633 km, dels quals 3.691 km estan asfaltats i els 3.942 km restants són de grava. Meghalaya també està conectada en Silchar en Assam, Aizawl en Mizoram i Agartala en Tripura a través de carreteres nacionals. Molts autobusos privats i operadors de taxis transporten passagers des de Guwahati fins a Shillong. El viage dura entre 3 i 4 hores. Hi ha servicis d'autobusos diürns i nocturns des de Shillong cap a totes les principals ciutats de Meghalaya, aixina com cap a atres capitals i localitats importants de Assam i els estats del noreste.

Meghalaya té una estació terminal en Mendipathar, i des del 30 de novembre de 2014 s'oferix un servici regular de tren que conecta Mendipathar en Meghalaya en Guwahati en Assam. El ferrocarril estatal Cherra Companyganj va ser una antiga llínea ferroviària de montanya que travessava l'estat. Guwahati (a 103 quilómetros de Shillong) és l'estació ferroviària principal més propenca que conecta la regió noreste en el restant del país per mig d'una ret de vies d'ample estàndart. Existix un pla per a estendre l'enllaç ferroviari des de Guwahati fins a Byrnihat (a 20 quilómetros de Guwahati) dins de Meghalaya, i posteriorment fins a la capital estatal, Shillong.

La capital estatal, Shillong, conta en un aeroport en Umroi, a 30 quilómetros de Shillong sobre la carretera Guwahati-Shillong. Es va construir un nou edifici terminal en un cost de ₹30 crore (3.5 millons de dólars) i inaugurat en juny de 2011. Air Índia Regional opera vols a Kolkata des d'este aeroport. També hi ha un servici d'helicòpter que conecta Shillong en Guwahati i Tura. L'aeroport de Baljek, prop de Tura, va començar a operar en 2008. L'Autoritat d'Aeroports de l'Índia (AAI) està desenrollant este aeroport per a operar aeronaus del tipo ATR 42/ATR 72. Atres aeroports propencs es troben en Assam, com l'aeroport de Borjhar en Guwahati (IATA: GAU), a uns 124 quilómetros de Shillong.

Problemes principals

Els problemes significatius en l'estat inclouen migrants illegals de Bangladés, incidents de violència, inestabilitat política i deforestación causada per les pràctiques tradicionals de cultiu itinerant de tala i crema. Existixen varis enfrontaments entre el poble Khasi i els bangladesíes en Meghalaya.

Immigració illegal

l'immigració illegal s'ha convertit en un problema important en els estats indis que rodegen a Bangladés: Bengala Occidental a l'oest, Meghalaya i Assam al nort, i Tripura, Mizoram i Manipur a l'est. Dotzenes de grups polítics i cívics han exigit que esta migració siga detinguda o controlada fins a nivells manejables. La frontera entre Meghalaya i Bangladés té uns 440 quilómetros de llongitut, dels quals al voltant de 350 estan cercats; no obstant, la frontera no està patrullada de manera contínua i és porosa. S'estan realisant esforços per a cercar-la completament i introduir mecanismes per a emetre targetes d'identificació.

En agost de 2012, el Ministre Principal Mukul Sangma va demanar al Govern de l'Índia que prenguera medides correctivas per a detindre l'immigració illegal de bangladesíes cap al noreste del país ans que la situació es descontrolara.

Violència

Entre 2006 i 2013, entre 0 i 28 civilés varen morir per any en Meghalaya (aproximadament entre 0 i 1 per cada 100.000 persones), la qual cosa les autoritats estatals han classificat com a violència intencional relacionada en el terrorisme. La taxa mundial promig de morts anuals per violència intencional, en anys recents, ha segut de 7,9 per cada 100.000 persones. Les morts relacionades en el terrorisme provenen principalment de conflictes entre diferents grups tribals i contra migrants de Bangladés. Junt en la resolució política i el diàlec, vàries organisacions cristianes han pres l'iniciativa de previndre la violència i ajudar en el procés de discussió entre els grups.

Inestabilitat política

L'estat ha tingut 23 governs estatals des de la seua creació en 1972, en una duració mija de menys de 18 mesos. Solament tres governs han sobrevixcut més de tres anys. l'inestabilitat política ha afectat l'economia de l'estat en el passat. En els últims anys, hi ha hagut una creixent estabilitat política. Les últimes eleccions a l'assamblea estatal es varen celebrar en 2013, despuix d'un govern de cinc anys elegit en 2008.

Agricultura jhum

l'agricultura jhum, o cultiu itinerant de tala i crema, en la Reserva de la Biosfera de Nokrek en Meghalaya. L'agricultura jhum, o cultiu itinerant de tala i crema, és una pràctica ancestral en Meghalaya. Està profundament arraïlada en la cultura a través de llegendes populars. Una llegenda conta que el deu del vent, junt en el deu del graniç i la tormenta, varen sacsar llavors de l'arbre celestial, que varen ser arreplegades i sembrades per un au coneguda com a do’ amik. Estes eren les llavors de l'arròs. El deu va entregar als sers humans algunes d'eixes llavors celestials, els va donar instruccions sobre l'agricultura itinerant i la pràctica adequada del cultiu d'arròs, en la condició de que en cada collita una part de la primera recolecció devia dedicar-se a ell.

Una atra història popular prové dels tossals Garo de Meghalaya, a on un home cridat Bone-Neripa-Jane-Nitepa va collir arròs i dacseta d'un terreny que havia rebujat i cultivat prop de la roca cridada misi-Kokdok. Després va compartir este coneiximent en uns atres i va nomenar els diferents mesos de l'any, cada u dels quals representa una etapa del cultiu itinerant.

En l'actualitat, el cultiu itinerant representa una amenaça significativa per a la biodiversitat de Meghalaya. Un estudi d'imàgens satelitales de 2001 va mostrar que la pràctica continua i que inclús en àrees protegides com a reserves de biosfera es perden pegats de boscs densos primaris. L'agricultura jhum no solament amenaça la biodiversitat natural, també és un método agrícola de baix rendiment i poc productiu. És un problema important en Meghalaya, ya que la majoria de la seua població depén de l'agricultura per a subsistir. El cultiu itinerant no és exclusiu dels estats del noreste de l'Índia com Meghalaya, sino que es troba en tota el Surest Asiàtic.

Cultura

Archiu:Caps block 303 caps block 304 caps block 305 .jpg

Parella Garo en parament tradicional

Institucions socials

La majoria de la població i els principals grups tribals de Meghalaya seguixen un sistema matrillinial, en el que el linaje i l'herència es tracen a través de les dònes. La filla menor hereta totes les propietats i és l'encarregada de cuidar als pares vells i als germans fadrins. En alguns casos, com quan no hi ha filles en la família o per atres raons, els pares poden nomenar a una atra dòna —per eixemple, una nora— com a hereua de la casa i de les demés propietats que posseïxquen.

Els membres de les tribus Khasi i Jaintia seguixen la norma matrillinial tradicional, en la qual la Khun Khatduh (o filla menor) hereta totes les propietats i les responsabilitats familiars. La llínea masculina, en particular el germà de la mare, pot eixercir un control indirecte sobre la propietat ancestral, ya que pot participar en decisions importants relacionades en la venda o disposició dels bens. En cas que una família no tinga filles, els Khasi i Jaintia (també cridats Syntengs) practiquen la costum denominada ia rap iing, en la que la família adopta a una chiqueta d'una atra família, realisa cerimònies religioses en la comunitat, i ella passa a convertir-se en ka trai iing (cap de la casa).

En el sistema de linaje Garo, la filla menor hereta per defecte la propietat familiar, llevat que els pares designen a una atra filla. Ella rep llavors el títul de nokna, que significa “per a la casa o la llar”. Si no hi ha filles, una nora elegida (bohari) o una chiqueta adoptada (deragata) pansa a viure en la casa i heretar la propietat. Esta chiqueta adoptada es convertix en la cap de la casa.

Meghalaya conserva una de les últimes culturas matrillinials sobreviviente del món.

Mijos de comunicació

En l'estat de Meghalaya, ubicat en el noreste de l'Índia, els mijos de comunicació han eixercitat un paper fonamental en la difusió d'informació i en la construcció d'identitat cultural. A lo llarc de les décades, s'han desenrollat periòdics en distints idiomes, reflectint la diversitat llingüística de la regió. L'anglés, el hindi, el garo i el khasi són llengües que conten en publicacions pròpies, lo que permet que diferents comunitats tinguen accés a notícies en el seu idioma matern. Esta pluralitat convertix a Meghalaya en un eixemple interessant de cóm la prensa pot adaptar-se a les necessitats d'una societat multicultural.

Un dels periòdics més recents i de ràpit creiximent és el Meghalaya Claves, un diari en anglés que, pese a ser un nou actor en el mercat, ha conseguit consolidar una àmplia base de llectors en poc temps. El seu èxit es deu a la cobertura de temes locals i regionals, aixina com al seu estil modern i dinàmic que atrau a les noves generacions. En contrast, el Shillong Claves i The Meghalaya Guardian representen la tradició, puix són alguns dels periòdics més antics de l'estat. Estos diaris han segut testics de l'evolució política i social de Meghalaya, convertint-se en referents històrics i culturals per a la població.

La diversitat llingüística també es reflectix en publicacions com Salantini Janera, el primer diari en llengua garo, i Shillong Samay, el primer diari en hindi de l'estat. Estos periòdics complixen una funció essencial: preservar i enfortir les llengües locals, ademés d'oferir informació accessible per a comunitats que no tenen a l'anglés com a idioma principal. D'esta manera, la prensa no solament informa, sino que també contribuïx a la preservació de l'identitat cultural i llingüística de Meghalaya.

Sobre publicacions regionals, destaca The Tura Claves, el primer diari en anglés publicat des de la ciutat de Tura. Este periòdic va ampliar la presència de la prensa escrita més allà de Shillong, la capital, i va permetre que atres zones de l'estat tingueren accés a informació local. A la seua volta, Salantini Ku’rang és l'edició en garo de The Tura Claves, mentres que Pringprangni Aski representa una incorporació més recent al panorama de periòdics en llengua garo. Estes iniciatives demostren l'importància d'atendre a les comunitats indígenes i garantisar que les seues veus tinguen espai en els mijos.

L'idioma khasi també conta en una forta representació en la prensa. El periòdic O Nongsaiñ Hima, fundat en decembre de 1960, és considerat el diari khasi més antic en circulació i, segons senyes de 2013, el de major distribució en l'estat. La seua permanència durant més de sis décades reflectix la rellevància d'este mig en la vida quotidiana de la comunitat khasi. Un atre eixemple és Mawphor, un diari que circula principalment en la ciutat de Jowai, i que reforça la presència de la llengua khasi en la prensa regional. Estos periòdics no solament informen, sino que també funcionen com a guardians de la llengua i la cultura local.

Ademés dels diaris, Meghalaya conta en publicacions semanals que complixen funcions específiques. El Shillong Weekly Express, fundat en 2010, és un bolletí semanal que es distribuïx en tot l'estat i que oferix informació variada, incloent oportunitats laborals. A este se suma Eclectic Northeast, una revista que aborda temes culturals, socials i polítics de tota la regió noreste de l'Índia. Estes publicacions semanals complementen el treball dels diaris, oferint perspectives més àmplies i especialisades que enriquixen el panorama informatiu de Meghalaya.

Societat civil

La societat civil de Meghalaya considera a la població de l'estat com una comunitat colectiva que existix a través d'organisacions de la societat civil (OSC) i que servix als interessos generals del públic. Estes organisacions inclouen un ampli espectre d'organisacions no governamentals (ONG), atres associacions comunitàries i fundacions. L'estat actual de la societat civil en Meghalaya i l'efectivitat dels seus numerosos programes és un tema debatut pels acadèmics.

Actualment existixen més de 181 ONG en Meghalaya que van des d'organisacions benèfiques fins a servicis de voluntariat i grups de empoderamiento social. La majoria de les organisacions de la societat civil també estan afiliades ètnicament, ya que els interessos de distints grups es defenen dins de cada organisació. Açò, a la seua volta, les convertix en representants de comunitats ètniques en tot l'estat, ya que els mateixos individus d'eixes comunitats participen en organisacions corresponents que protegixen els seus interessos ètnics. Tres organisacions estudiantils que representen als principals grups ètnics de Meghalaya —Khasi Students' Union (KSU), Jantia Students' Union (JSU) i Garo Students' Union (GSU)— ejemplifican este fenomen en les seues funcions com OSC en eixercir pressió sobre el govern local per a garantisar que es respecten certs drets.

També existixen moltes formes d'associacions comunitàries que giren entorn a l'idea de construcció de comunitat. Açò inclou eixemples com a clubs deportius, religiosos, educatius i uns atres que busquen integrar a les personas en distints círculs socials segons els seus interessos.

Les fundacions filantrópicas en la societat civil de Meghalaya busquen el benestar general dels seus ciutadàs. La Public Health Foundation of Índia (PHFI) s'ha associat recentment en el govern de Meghalaya per a millorar la salut pública en moltes zones rurals de l'estat, enfortint primer les capacitats de les organisacions no governamentals per a prestar dits servicis.

Els acadèmics estan dividits respecte a l'efectivitat de la societat civil en Meghalaya. Alguns sostenen que eixercita un paper important en el desenroll de l'estat a través de les OSC, mentres que uns atres senyalen que el seu impacte està llimitat no solament des de dalt pel govern central i el seu eixèrcit, sino també des d'avall pels grups insurgents.

Les preocupacions sobre la seguritat nacional, com la possible unificació de països veïns hostils i grups insurgents locals per a atacar a l'estat indi, han segut un punt d'émfasis constant en la forma en que el Govern Central de l'Índia opera en el noreste. S'han creat diferents programes administratius per a establir pau i estabilitat en esta regió per mig del desenroll econòmic. La Llei de Poders Especials de les Forces Armades (AFSPA), aprovada en 1958 pel Govern de l'Índia, va otorgar a l'eixèrcit indi poders exclusius per a mantindre l'orde en esta zona. Moltes organisacions insurgents també es varen desenrollar junt en moviments culturals i polítics, lo que fa molt difícil distinguir-les de lo que constituïx una societat civil. Estos dos factors s'han combinat per a que les OSC siguen fàcilment considerades com a insurgencia i agrupades en atres organisacions insurgents prohibides pel govern, restringint aixina a la societat civil de Meghalaya en el seu conjunt.

Vore també

• Megalayense
• Nagaland
• Mizoram

Enllaços externs

• Cova Mawmluh.