Anar al contingut

Tala i crema

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Raatajat rahanalaiset.JPG
Tala i crema
Archiu:DirkvdM santa fe scorched.jpg
Tala i crema (Santa Fe, província de Veraguas, Panamà).
Archiu:Raatajat rahanalaiset. CAPS 0
Pintura d'Eero Järnefelt titulada La crema de la maleza.

La tala i crema, o roça i crema, és una tècnica agrícola que consistix en la deforestación d'un péntol de terra a on es cremen els arbreés, arbustos i herbas que l'habiten, en l'objectiu de convertir-ho en un camp de cultiu. El método comença tallant els arbres i plantes llenyoses en un àrea. La vegetació caiguda, o "cort", es deixa secar, generalment just abans de l'época més plujosa de l'any. Després, la biomassa es crema, lo que dona com resultat una capa de cendra rica en nutrients que fa que el sol siga fèrtil, ademés d'eliminar temporalment les espècies de malezas i plagues. Despuix d'uns tres a cinc anys, la productivitat de la parcela disminuïx per l'agotament dels nutrients junt en l'invasió de malezas i plagues, lo que fa que els agricultors abandonen el camp i es traslladen a una nova àrea. El temps que li pren a una roça i crema recuperar-se depén de l'ubicació i pot ser des de cinc anys fins a més de vint, despuix de la qual cosa la parcela es pot talar i cremar novament, repetint el cicle.[1][2]

Es tracta d'una tècnica tradicional que ve d'antic. Durant l'Edat Mija, l'campesinado preparava la terra per mig de tala i crema per al seu cultiu temporal.[3][4] L'operació del terreny es realisava de forma contínua fins que s'agotava la fertilitat de la terra, i llavors la terra era abandonada.

La tala i crema era comú en les zones de montanya a on tradicionalment no hi havia camps, en les propietats en grans masses forestals i en les universitats i comunas que posseïen extenses terres comunals.

En les regions industrialisades –incloent Europa i Norteamérica–, la pràctica va ser abandonada en l'introducció de l'agricultura de mercat i la propietat de la terra. No obstant, la tala i crema seguix sent usada en atres parts del món per prop de 200-500 millons de persones.[5][6] En 2004 es va calcular que només en Brasil 500 000 menuts agricultors varen deforestar cada u una mija d'una hectàrea de bosc a l'any. És una pràctica no sostenible ni escalable per a grans poblacions humanes, per lo que s'han propost algunes alternatives, com talar i carbonizar.

Relacionat en la tala i crema és la pràctica de la artiga,[7] que és l'acció (i la terra resultant) de roturar la terra mesclant-la en les cendres despuix de la tala i crema.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Slash-and-burn agriculture | Definition, Effects, Deforestation, & Impacts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-01-23.
  2. «Our Impact | Slash and Burn Agriculture | EcoLogic Development Fund» (en en). EcoLogic. Consultat el 2023-01-23.
  3. Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya, p. 24.
  4. Diccionari d'Història de Catalunya; p. 65; entrada: "Artiga"; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
  5. «Slash and burn».
  6. «».
  7. Diccionario de la lengua española