Terreny (geologia)

En geologia, un terreny, terrano o litosferoclasto, és un fragment de litosfera llimitat per falles i l'història geològica de la qual i génesis és diferent i independent dels conjunts geològics adjacents o sobre els quals s'ubica. Es forma per un procés tectónico, quan un péntol de placa litosférica, de naturalea continental o oceànica, s'allunta del seu lloc de génesis i s'unix després a un atre conjunt geològic. Aixina, un terreny és un conjunt geològic alóctono i el procés d'unió es denomina acreció.

L'arc d'illes Intermontane fa 245 millons d'anys, abans d'incorporar-se com a terreny alóctono a l'actual placa nortamericana.

Història del concepte de terreny

Els conceptes fonamentals de la tectònica de plaques varen ser acceptats per pràcticament tots els geòlecs del món en els anys 70 i des de llavors s'ha buscat comprendre les grans estructures geològiques del planeta en funció de processos tals com els de expansió en dorsals i rifts, colisió de plaques, subducción, obducción entre uns atres.

No obstant, en vàries cadenes de montanyes, quedaven sense explicar alguns fenomens observats en el camp i els quals no podien ser compresos a partir de simples models de tectònica de plaques. Com a eixemples, investigadors com Berg (1980), Coney i uns atres (1980), Abraham i uns atres (1981), Monger i uns atres (1985), Howell (1989) que estudiaven la regió occidental de Norteamérica, varen trobar, ficats entre les grans plaques, menuts blocs que tenien una història geològica prou diferent a les dels blocs veïns i encara més a la de la placa nortamericana. Varen donar a estos blocs que són péntols de plaques el nom de terranes traduït a l'espanyol pel terme terrenys. Es parla des de llavors de tectònica de terrenys, d'acreció de terrenys, de collage de terrenys suponent que estos blocs s'havien generats en una posició alóctona en relació en la placa i als terrenys que estan actualment en les seues afores. Aixina, la tectònica de terrenys no és una teoria distinta a la tectònica de plaques sino que és un nou element d'esta mateixa teoria, element que permet precisar i explicar regionalmente certs aspectes particulars de la tectònica de plaques, més que tot en regions del món situades en les màrgens de les grans plaques de litosfera.

Nova terminologia per a la tectònica de terrenys

El concepte de terreny va obligar el desenroll d'una nova terminologia per a permetre expressar clarament i sense ambigüitat, els diversos fenomens específics d'esta tectónica: Una frontera és una falla que llimita un terreny no solament en superfície sino també en totes les seues dimensions. El terme frontera s'utilisa qualsevol siga la geometria, el desplaçament o el tipo de les falles que llimiten el terreny. Una sutura és un sistema de falles que llimita un terreny i que és marcat freqüentment per roques ultrabásicas i/o roques metamòrfiques de mija a alta pressió i que són típiques de les zones de colisió. El fenomen pel qual un terreny, generat en posició alóctona, es pega a una placa per mig d'una colisió o per mig d'una falla de rumbo es diu acreció la qual té una edat prou precisa. Despuix de la seua acreció a una placa el terreny pert la seua identitat ya que des d'esta época la placa i el terreny acrecionado tindran una història geològica comuna que correspon a l'història d'un supraterreno. Una amalgamación es produïx quan s'unixen dos terrenys distints sense que s'hi haja encara produït l'unió en una placa veïna. El conjunt format es dirà llavors terreny compost que tindrà una història geològica específica i diferent de la placa a la qual es acrecionará posteriorment. Els rifts i les grans falles de rumbo poden trencar i separar péntols de plaques, terrenys i terrenys composts: este fenomen es diu dispersió. Al final d'una llarga successió d'events tectónicos d'acreció i de dispersió entre plaques i terrenys, una regió pot constituir un verdader rompecabezas d'unitats geològiques en una mescla de terrenys antics, de terrenys recent acrecionados, de terrenys composts... el resultat final és cridat collage.