Illa fluvial

Illa fluvial

Una illa fluvial típica (riu Rin).

Archiu:Isla Suárez Bolivia Brasil 65.35937W 10.png

Image satelital de l'illa fluvial Suárez (Bolívia - Brasil).

Una illa fluvial és qualsevol massa de terra o illa localisada en mig d'un curs fluvial (riu, riera, etc.). Junt en les illes llacustres pertany al grup d'illes interiors. En espanyol s'utilisa el terme mejana, sobretot en la conca sedimentaria de l'Ebre. Etimológicamente procedix del llatí mijana, que significa «que està en mig».

Geologia

Les illes fluvials, a diferència de les illes marines, no solen estar formades per roques resistents a l'erosió, sino principalment per depòsits sedimentarios d'orige aluvial, com a arena, rovina o grava. El seu génesis està estretament vinculada al transport i deposición de materials per part del caixer, aixina com als processos d'inundació.

Generalment presenten una morfologia estreta i allargada, condicionada per la direcció de la corrent. La dinàmica fluvial fa que la seua forma i superfície varien en relativa freqüència, especialment despuix d'episodis de riuades o pluges intenses, quan els sediment es redistribuïxen i modifiquen la topografia de l'illa.

A lo llarc del temps, el riu excava i reblix periòdicament el caixer pel que discorre. Un vall extens i d'escassa pendent, favorit per l'escassa resistència a l'erosió de la litologia i una elevada capacitat erosiva, donarà lloc a acumulacions detrítiques d'antics llits del riu i que corresponen als depòsits de canal: gravas i arenes, i de desbordament: decantament del material fi.

Els elements geomorfològics del caixer, representats per barres de graves. Donen a les mejanas la seua forma habitual llarga i estreta, podent ser penínsules o illots depenent de la seua extensió. Són ràpidament colonisats per la vegetació i servixen de refugi a les aus. Apareixent sempre a on la dinàmica del riu favorix la seua existència.

Geografia

La major illa fluvial del món està en Brasil, en el riu Araguaia, l'illa del Bananal (actualment, en 19.162 km²). També se sol considerar a voltes com a illes fluvials al conjunt d'illes Marajó, que estan rodejades de varis afluents en la desembocadura de l'Amazones (actualment en 47.573 km²), encara que en sentit estricte són illes costeres.