Marajó

Marajó

Marajó ([maɾaˈʒɔ]) és una illa d'orige fluvial i coster ubicada en la desembocadura del ric Amazones, en l'extrem nort del llitoral atlàntic de Brasil.

Té una superfície aproximada de 40 100 km², que s'eleva a 49 602 km² si es consideren les illes adjacents que, en conjunt, integren el archipèlec de Marajó. Es troba dins de la conca de Marajó, una depressió geològica conformada per processos de sedimentación fluvial i marina.

És la major illa del món rodejada tant per aigua dolça com per aigua marina. La ciutat de Belém es troba situada en boca sur de l'Amazones, front a l'illa.

En ella es va desenrollar durant l'etapa precolombina la cultura marayó.

Durant l'epidèmia de grip espanyola de 1918-1919, Marajó va ser l'única zona poblada en la qual no es va registrar cap cas d'esta malaltia.

El Proyecte de Decret Llegislatiu N.º 2419, de l'any 2002, dispon l'eventualitat de la realisació d'un plebiscit per a la creació del Territori Federal de Marajó. Este proyecte, en tramitació en el Congrés Nacional, definiria que en cas de ser aprovat, els següents municipis de l'estat de Pará serien desmembrados per a constituir el mencionat Territori Federal: Afuá, Anajás, Bagre, Breus, Cachoeira do Arari, Chaves, Curralinho, Gurupá, Melgaço, Muaná, Ponta de Pedras, Portel, Salvaterra, Santa Creu do Arari, São Sebastião dona Boa Vista i Soure. Juliol Verne situa en ella el final de la seua novela “El Chancellor”.

Història

L'illa va ser el lloc d'una societat precolombina alvançada, la cultura marajoara, que va existir aproximadament des de el 400 a. C. fins a el Plantilla:DC L'illa ha segut un centre d'exploració i erudición arqueològica des de el XIX. Els estudiosos des de la década de 1980 en avant han dividit el periodo precolombino en la fase Ananatuba (c. 1100–200 a. C.), la fase Mangueiras (c. 1000 a. C.–Plantilla:DC), la fase Formiga (c. 100–Plantilla:DC), la fase Marajoará (c. 400–Plantilla:DC) i la fase Aruã (1200–Plantilla:DC).

Des de la década de 1990 es debat sobre els orígens i la sofisticació de la societat precolombina de Marajó. Basada en el treball de camp en les décades de 1940 i 1950, l'arqueòloga Betty Meggers va argumentar inicialment que la cultura marajoara havia segut fundada per emigrants dels Vages i que la societat va declinar constantment fins al seu colapse final aproximadament en Plantilla:DC, per l'escassa fertilitat del sol de Marajó i atres factors ambientals. Posteriorment, les hipòtesis de Megger es varen associar en el determinisme ambiental. No obstant, la seua teoria ha segut rebujada des de llavors per l'arqueòloga Anna Curtenius Roosevelt, qui re-va excavar Marajó en la década de 1980. Segons Roosevelt, la cultura Marajoara es va desenrollar de forma independent dins de la Amazonía i va contar en una agricultura intensiva de subsistència i obres públiques importants.

Roosevelt va estimar que Marajó va poder haver tingut una població de més de 100 000 persones en el seu apogeu. La població vivia en cases en pisos de terra apisonada, s'organisava en clans matrillinials i dividia les tasques per sexe, edat i nivell d'habilitat.

L'arribada dels europeus en el XVI va ser catastròfica per a la població indígena de l'illa. El 90% va morir per l'alta mortalitat per malalties infeccioses de Eurasia, ya que carien d'immunitat contra estes malalties que s'havien tornat endèmiques en les ciutats europees i asiàtiques.

En contrast, no obstant, durant la pandèmia mundial de influenza espanyola de 1918-1919, Marajó va ser l'única àrea poblada important que no tenia cap cas documentat de la malaltia.

L'illa és també l'ubicació de la Prelatura territorial de Marajó, de la Iglésia catòlica.

Clima

La classificació climàtica que se li dona a la regió, segons Köppen, és del tipo Ami, el règim anual del qual de pluges definix una estació seca, pero en suficient precipitació total per a mantindre este periodo, no caracterisant la presència d'un dèficit hídric en la regió. La subdivisió climàtica de la regió, segons la classificació bioclimàtica de la Amazonía de Bagnoul i Gaussen, la caracterisa com una subregión eutermamérica que comprén un clima equatorial en una temperatura promig del més més fret superior a 20 °C i una temperatura promig anual de 26 °C. La precipitació anual és sempre superior a 2000 milímetros. Les estacions són inexistents o poc accentuades. L'amplitut tèrmica és molt dèbil i els dies són tan llarcs com les nits. La humitat relativa de la ar és alt (> 80%), sense cap periodo de secat. En esta regió predomina el centre de massa de l'aire equatorial i també existixen bosses d'aire en la desembocadura del ric Amazones.

Ecologia

En la part oriental de l'illa predomina la vegetació de sabana. Hi ha grans fazendas en crío d'animals. Ací també es troba el llac Arari, que té una superfície de 400 km², pero que es reduïx en un 80% durant l'estació seca. Hi ha grans manades de búfalos d'aigua domesticats, que són tècnicament invasivos en l'illa; actualment són uns 450.000, més que la població humana de l'illa. El costat occidental de l'illa es caracterisa pels boscs de Várzea i les menudes granges. Allí es produïx fusta i açaí.

L'illa es troba en la ecorregión de Marajó várzea, una zona de boscs de várzea inundats estacional i marealmente.

Al nort de la gran zona de sabana es troben els pantans de palmeres, principalment de palma buriti (Mauritia flexuosa) i Euterpe oleracea. Durant la temporada de pluges, els pantans s'inunden a un metro d'altura. Se sap poc sobre l'ecologia d'estos pantans.

Fauna

L'illa té una fauna rica i variada. La fauna nativa inclou moltes aus. La avifauna és, com en tots els llocs d'Amèrica del Sur, molt ricament representada per falcons, loros, flamencs, tot tipo de limícolas. Els ibis escarlates són famosos i constituïxen el símbol de l'illa, a on se'ls crida guaras.

Entre els reptils, són les grans anacondas i una espècie particular de molt perilloses Bothrops, la Bothrops marajoensis o punta de llança de Marajó.

Els mamífers endèmics també estan ben representats: moltes mones, capibaras, llúdrias jagantes i pereosos.

Una raça de cavalls s'ha adaptat a este entorn: el marajoara i els guàrdies de caça i de fronteres patrullen a lloms de búfalos domèstics també ben adaptats al mig semiacuático 1.

Flora

L'illa de Marajó, és la major illa fluvial del món, en un paisage divers que inclou vastes planures, boscs, sabanes i manglars. Esta illa, que es troba en la desembocadura del ric Amazones, és un ecosistema extremadament ric en biodiversitat, tant en fauna com en flora. Sobre la flora de l'illa de Marajó, la seua vegetació és variada i respon a l'interacció de diferents factors climàtics, geogràfics i edàfics. La seua biodiversitat és un reflex de la complexa ret d'ecosistemes que es troben en la regió amazónica.

Ecosistemes de Marajó: base per a la vegetació

L'illa de Marajó conta en una série d'ecosistemes que influïxen directament en la diversitat de la seua flora. A lo llarc del seu territori es troben àrees de boscs tropicals, manglarés, sabana i pasturageés, cada u en característiques que favorixen l'existència de diferents espècies vegetals. El clima equatorial, càlit i humit, favorix la proliferació d'espècies adaptades a estes condicions. En particular, el sol de l'illa és en la seua majoria fèrtil i adequat per a la vegetació tropical, encara que algunes zones, especialment en les àrees propenques als manglars, són salines o arcillosas, #lo que influïx en la vegetació adaptada a condicions salines o anegadas.

Vegetació dels boscs tropicals

En les àrees de boscs tropicals i selves, especialment en les zones més elevades de l'illa, es troben espècies d'arbres de gran porte, com la copaiba (Copaifera langsdorffii), la castanha-do-pará (Bertholletia excelsa) i el pau-rosa (Aniba rosaeodora), este últim conegut per la seua fusta aromàtica utilisada en l'indústria del perfum. Estes espècies són part d'una densa vegetació d'arbres que superen els 30 metros d'altura, creant un dosel tancat que protegix l'ecosistema subjacent.

Ademés d'estos arbres grans, els boscs de Marajó alberguen una gran diversitat de falagueras, mates baixes i arbustos. Entre ells, destaquen diverses espècies de palmeres i bromelias, com el buriti (Mauritia flexuosa), que es troba en àrees inundades i és una de les espècies més emblemàtiques dels ecosistemes aquàtics de la regió amazónica. El buriti és un arbre d'aigua que forma part integral del paisage de Marajó, ya que els seus fruts s'utilisen en l'alimentació local.

Manglars i vegetació costera

En les zones propenques a la costa, a on l'aigua salada de la mar i l'aigua dolça del riu es mesclen, es desenrollen els manglars, un ecosistema clau per a la fauna de la regió, pero també fonamental per a la flora. En estos ambients, espècies com el manglar roig (Rhizophora mangle) i el manglar negre (Avicennia germinans) són fonamentals. Estes espècies estan adaptades a les condicions de salinitat, en sistemes de raïls aérees que els permeten sobreviure en sols anegados i rics en sal. Els manglars també oferixen una gran cantitat de nutrients als ecosistemes marins i actuen com a barreres naturals contra l'erosió.

Sabana i pasturages

En les àrees de menor altitut, a on les inundacions són més freqüents, el paisage de l'illa canvia cap a una vegetació més oberta de sabana i pasturages. En estes regions, dominen plantes herbáceas, com a espècies de gramíneas i falagueres, que poden soportar les fluctuacions d'aigua. En algunes zones de Marajó, les inundacions estacionals favorixen el creiximent de plantes aquàtiques com lotos (Nymphaea spp.) i jacints d'aigua (Eichhornia crassipes), que cobrixen àmplies extensions d'aigua durant la temporada de pluges.

El pasturage de l'illa de Marajó també alberga una varietat de plantes adaptades a la sequia, com canya brava (Gynerium sagittatum) i algunes espècies de arbustos que servixen com a refugi per a la fauna local.

Impacte humà i conservació

La vegetació de l'illa de Marajó ha segut alterada en algunes àrees per l'expansió de l'agricultura i la ganaderia, que són activitats econòmiques predominants en la regió. La deforestación i el pastoreig intensiu han afectat alguns ecosistemes, especialment les zones de sabanes i pasturages. No obstant, existixen esforços de conservació tant a nivell local com a regional per a preservar les àrees de bosc i els manglars de l'illa, que són vitals per a la protecció de la biodiversitat.

En resum, la flora de l'illa de Marajó és un reflex de la riquea i diversitat dels ecosistemes amazónicos. Des dels imponents boscs tropicals fins als ecosistemes costers de manglars i sabanes, Marajó alberga una vasta gama d'espècies vegetals adaptades a un entorn dinàmic i en constant canvi. Conservar estos ecosistemes és crucial no solament per a preservar la biodiversitat de l'illa, sino també per a mantindre l'equilibri ecològic de la regió amazónica en el seu conjunt.

Economia

Les activitats econòmiques més importants són l'explotació de boscs i la producció de caucho. Part del bosc original ha donat pas a grans propietats a on es crían búfalos.

Típiques de les poblacions indígenes de l'illa varen ser les ceràmiques Marajoara trobades en excavacions arqueològiques. Hui en dia, la replicació d'este tipo de ceràmica és una activitat artesanal molt estesa.

Un decret llei de 2002 del Parlament brasiler preveu la possibilitat de celebrar un plebiscit per a establir el Territori Federal de Marajó.

Vore també

• Illes de Brasil

Bibliografia

• Mann, Charles C. (2006). 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus, Vintage Books, pp. 326–333. ISBN 1-4000-3205-9.
• Grann, David (2009). The Lost City of Z: A Tale of Deadly Obsession in the Amazon, Doubleday, p. 315. ISBN 978-0-385-51353-1.
• Roosevelt, Anna C. (1991). Moundbuilders of the Amazon: Geophysical Archaeology on Marajó Island, Brazil, Academic Press. ISBN 978-0-125-95348-1.
• Simoes, M. F. 1969 The Castanheira site: New evidence on the antiquity and history of the Ananatuba phase (Marajo Island, Brazil). American Antiquity 34(4): 402-410.
• Schaan, Denise (2009). Marajó: Arqueologia, Iconografia, História i Patrimônio, Texts Selecionados, p. 59.
• «Marajó Bay» (en en-us).</ref><ref>Rodrigues, Nilson Felipe Fancs. A ocorrência de peixes-bois (Trichechus spp.) na Baía do Marajó,. Pará i o estudo bromatológico de macrófitas aquáticas em potencial na dieta. Belém: Universidade Federal do Pará, 2017.

• Lima, Ricardo Fonseca de; Cardoso, Raísa Nicole Campos; Sena, Manoel José dos Sants. Estudo do Modele Hidrodinâmico dona Baía do Guajará Calibrat para o Periodo de Chuva. ABES, 2013
• Menezes, Maria Ozilea Bezerra, et al. “Estuarine Processes in Macro-Tides of Amazon Estuaries: A Study of Hydrodynamics and Hydrometeorology in the Marajó Bay (Pará-Brazil).” Journal of Coastal Research, 2013, pp.1176–1181. JSTOR, “Estuarine processes in macro-tides of Amazon estuaries” . Journal of Coastal Research: 1176–1181. doi:10.2112/SI65-199.1.
• “Composition of functional ecological guilds of the fish fauna of the internal sector of the Amazon Estuary, Pará, Brazil” (en) (2014). Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências 86 (4): 1783–1800. doi:10.1590/0001-3765201420130503. ISSN 0001-3765. PMID 25590716.
• “Food Consumption and Subsistence in Three Caboclo Populations on Marajó Island, Amazònia, Brazil” (en) . Human Ecology 27 (3): 455–475. doi:10.1023/A:1018779624490. ISSN 1572-9915. Bibcode: 1999HumEc..27..455M.
• “A discharge stationary model for the Pará-Amazon estuarine system” (2020). Journal of Hydrology: Regional Studies 28. doi:10.1016/j.ejrh.2020.100668. Bibcode: 2020JHyRS..2800668P.
• Callède, Jacques (22 de juliol 2010). “Els apports en eau de l'Amazone à l'Océan Atlantique”. Revue dones Sciences de l'EAU 23 (3): 247–273. doi:10.7202/044688ar.

Enllaços externs

• La cultura Marajoara