Illa del Bananal
L'illa del Bananal o illa Bookash () és la major illa fluvial del món, en prop de 20.000 km² d'extensió.[1]
Bananal està ubicat al noroest brasiler i fa part de la regió amazónica i comprén un enorme ranc de biodiversitat que inclou selves tropicals, sabanes, xares i esteros.[2] Es troba llimitada pels rius Araguaia i Javaés. Es troba en l'estat de Tocantins (Brasil), prop dels llímits en els estats de Goiás, Mate Grosso i Pará. En el nort es localisa el Parc nacional de Araguaia i, al sur, les reserves indígenes de Carajás i Javaés.
Història
Descoberta el 26 de juliol de 1773 pel sertanista José Pinte Fonseca, rep el nom de Santana. Posteriorment, passa a cridar-se Bananal o Bookash, per l'existència d'extensos bananales selvats, existix un tipo de bananal cridat bookash.
Esta illa abriga prop de quinze llogarets indígenes, entre elles la Llogaret Kanoanã, ubicada en la regió de Formoso do Araguaia en Tocantins.
Santuari ecològic: fauna i flora
L'Illa de Bananal fa part del Parc Nacional Araguaia, creat en 1959 per decret del govern federal per a protegir este territori.[3]Des de 1993 és reconegut com a lloc Ramsar per la seua importància internacional d'acort al Convenció Ramsar.[4] És considerada un dels santuaris ecològics més importants del país. Per estar en la faixa de transició entre la Floresta Amazónica i el tancat, posseïx unes fauna i flora prou diversificadas. A fauna té espècies comunes al Pantà Mate-Grossense, com l'onça pintada, el bote, l'uirapuru, la garza blava, el formiguer de bananal i la tortuga amazónica.
En la flora es destaquen varis gèneros d'orquídeas terrestres, la maçaranduba, la piaçava i la canjerana. En la vegetació predominen els camps, coneguts en la regió pel nom de varjõés. Apareixen també el tancat, la mata seca de transició, les mates ciliars d'igapó, la vegetació de les encostas seques i la vegetació dels bancs d'arena.
-
estatuilla ceràmica - MHNT
Referències
- ↑ «¿En quin lloc de Sudamérica es troba l'illa fluvial més gran del món?» (en es-ar). Billiken (2024-05-22). Consultat el 2026-04-14.
- ↑ Rodríguez, Adriana Aguilar(2015).«Environmental networks and the role of NGVos in the establishment of carbon sequestration projects: the case of Bananal Brazil».Societat i Ambiente.1(6): 5–27.ISSN 2007-6576.Consultat el 2023-10-18.
- ↑ Mendes, Laís Aguiar dona Silveira; Pires, Etiene Fabbrin; Meneses, Maria Ecilene Nunes da Silva; Behling, Hermann(2015-Apr-Jun).«Vegetational changes during the last millennium inferred from a palynological record from the Bananal Island, Tocantins, Brazil».Acta Amazonica.45: 215–230.ISSN 0044-5967.doi:10.1590/1809-4392201402265.Consultat el 2023-10-18.(en en)
- ↑ Scaravonatti, Gihane (2023-07-24). «A Ilha do Bananal està desaparecendo?» (en pt-br). ((o))eco. Consultat el 2023-10-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla del Bananal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.