Anar al contingut

Ecorregió del Tancat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cerrado ecoregion.jpg
Ecorregió del Tancat
Archiu:Cerrado.jpg
Tancat en Pirenópolis (Goiás).
Per a atres usos d'este terme vore Conjunt tancat.

El Tancat (portugués: "espés", "dens") és una àmplia ecorregió de sabana tropical de Brasil. El Tancat cobrix 1.916.900 km² en el que s'inclou l'estat de Goiás, el Districte Federal, la major part de Mate Grosso, Mate Grosso do Sul i l'estat de Tocantins, la part occidental de Mines Gerais i Baïa, la partix sur de Maranhão i Piauí, parts chicotetes de São Paulo i Paraná. Este ecosistema ocupa el 22% de l'àrea de Brasil, encara major que la superfície d'Alaska. El Tancat s'estén, aixina mateix, en l'est de Bolívia, en el noreste i centre de Paraguay, alcançant pel sur, ya alguna cosa menys divers, el Parc provincial Teyú Cuaré i afores, en Missions (Argentina), segons recents investigacions[1] en les quals es va abordar la notable afinitat de la flora vascular i la fauna de vertebrats d'esta àrea protegida sobre el Tancat sensu stricto.[2][3]

Durant el Holoceno enjorn, la vegetació corresponent al tancat es va expandir i va ocupar una superfície major que l'actual.[4] Hui existixen "illes" de tancat en l'àrea de selves semicaducas de la mata atlàntica, que serien el remanente d'esta major àrea de distribució de la vegetació de Tancat alcançada fa 10.000-7000 anys.[5]

Esta regió natural llimita al nort en la regió de l'Amazònia i a l'oest i suroest en el Gran Chaco respecte al com manté grans semblances florifaunísticas i paisagístiques.

El tancat es caracterisa per una enorme biodiversitat de plantes i animals, pero esta riquea natural està progressivament amenaçada pels monocultivos; (particularment pel de la soja), l'expansió de l'agricultura en general, i la crema de la vegetació per a fer carbó vegetal.[6]

Depenent de la seua concentració de vegetació i de les condicions de vida del lloc, pot presentar variacions diferenciades denominades de Tanqueuão, Camp Net i Tancat, intercalado per formacions de selva, várzeas, camps rupestres, i uns atres.

Atres variacions inclouen: tancat en sentit ampli, camp brut, camp tancat, tancat en sentit estricte, tancat rupestre, mata seca o mata mesofítica, mata de galeria, mata ciliar, vereda i parc tancat.

A pesar del fet de que d'este ecosistema molt ya s'ha perdut, Norman Borlaug, laureado Premie Nobel de la Pau, ha descrit el tancat com una de les últimes fronteres de la terra de zones vérgens en possibilitat de ser arables per a l'expansió de l'agricultura.

Archiu:Allagoptera arenaria in Guriri Beach, Brazil.jpg
Allagoptera, gènero de palmes nanes típiques del Tancat.

Clima

[editar | editar còdic]

El clima del Tancat és típic de les regions de sabana més humides del món, en un clima tropical semihúmedo. El Tancat es llimita a dos estacions dominants durant tot l'any, humida i seca. Les temperatures anuals del Tancat promedian entre 22 i 27 °C i la precipitació promig entre 800 i 2000 mm en més del 90 % de l'àrea.[7] Esta ecorregió té una estació seca molt forta durant l'hivern austral (aproximadament d'abril a setembre).[7]

Archiu:Chapada dos Veadeiros 18.jpg
Vegetació verda durant l'estiu, Chapada dos Veadeiros, Goiás, Brasil

Flora

[editar | editar còdic]
Archiu:Cerrado - Parque Nacional Chapada dos veadeiros 2.jpg
Campos de flors en flor durant la primavera, Chapada dos Veadeiros, Goiás, Brasil

.

El Tancat es caracterisa per tipos de vegetació únics.[7] Es compon d'un mosaic canviant d'hàbitats, en el propi tancat tipo sabana en zones ben drenadas entre franges de bosc de galeria (bosc alt de dosel tancat) que es donen a lo llarc de les rieres.[8][7] Entre el tancat i la selva en galeria es troba una zona de vegetació coneguda com a camp humit, en vores ben definides cap a dalt i cap a avall, a on el creiximent dels arbres es veu inhibit per les grans fluctuacions estacionals del nivell freàtic.[7][8]

La part de sabana del Tancat és heterogénea en térmens de coberta de copes. Goodland (1971)[9] va dividir el Tancat en quatre categories que van de menor a major cobertura de dosel: camp sujo (capa herbácea en menuts arbres ocasionals d'uns 3 m d'altura), camp tancat (densitat llaugerament major d'arbres d'uns 4 m d'altura mija), tancat sensu stricto (vegetació tipo hort en arbres d'uns 6 m d'altura) i tanqueuão (coberta de copes propenca al 50% en una altura general de 9 m).[9]

Entre les famílies d'arbres més diverses del Tancat es troben les Leguminosae (153 spp.), Malpighiaceae (46), Myrtaceae (43), Melastomataceae (32), i Rubiaceae (30).[10] Gran part del Tancat està dominat per les Vochysiaceae (23 espècies en el Tancat) per l'abundància de tres espècies del gènero Qualea.[7] L'estrat herbáceo sol alcançar uns 60 cm d'altura i està compost principalment per les Poaceae, Cyperaceae, Leguminosae, Compositae, Myrtaceae i Rubiaceae.[7] Gran part de la vegetació dels boscs de galeria és similar a la dels boscs humits propencs; no obstant, hi ha algunes espècies endèmiques que només es troben en els boscs de galeria del Tancat.[7]


Es creu que la fertilitat del sol, el règim d'incendis i l'hidrologia són els factors que més influïxen en la vegetació de la sabana. Els sols de la sabana sempre estan ben drenados i la majoria són oxisoles en pH baix i baix contingut en calcio i magnesi.[7][11] S'ha descobert que la cantitat de potassi, nitrogen i fòsfor està positivament correlacionada en l'àrea basal del tronc dels arbres en els hàbitats de tancat.[12] De la mateixa manera que en atres praderies i sabanes, el fòc és important per a mantindre i modelar el paisage del Tancat; moltes plantes del Tancat estan adaptades al fòc i presenten característiques com una corfa grossa i corchosa per a soportar la calor.[7]

Es creu que la vegetació de sabana és antiga, que es remonta potser a una forma prototípica del Cretácico, ans que Àfrica i Sudamérica se separaren. És provable que històricament s'haja produït una dinàmica d'expansió i contracció entre el tancat i la selva amazónica, en expansió del tancat durant periodos glaciars com el Pleistoceno.[13] Estos processos i la fragmentació resultant en múltiples refugis han contribuït provablement a l'elevada riquea d'espècies tant del Tancat com de la selva amazónica.[7]

Fauna

[editar | editar còdic]
Archiu:Physalaemus nattereri in deimatic behavior.jpg
L'espècie de granota Physalaemus nattereri (es mostra la vista posterior) es troba en el tancat obert, pero no en els boscs de galeria adjacents.[14]

El tancat conta en varietats de mamífers, aus i reptils com l'orso formiguer (Myrmecophaga tridactyla), el ñandú (Rhea americana), i una subespecie del venado de coa blanca sense identificar, possiblement un venado de les pampes (Ozotoceros bezoarticus) més norteny, aixina com també carnívors com el llop de crin (Chrysocyon brachyurus), el fardacho tegu (Tupinambis teguixin), les boes constrictor, Chimachima (Milvago chimachima), caracaras, i buitres negres (Coragyps). Entre atres formes de vida predominants en l'àrea, hi ha també múltiples colónies de termites en els pasturages de Tancat.


El Tancat té una gran diversitat de vertebrats, en 150 espècies d'amfibis, 120 espècies de reptils, 837 espècies d'aus, i 161 espècies de mamífers registrades.[15] En general, es creu que la diversitat de fardachos és relativament baixa en el Tancat en comparació a atres zones com la caatinga o la selva tropical de terres baixes,[16] encara que un estudi recent va trobar 57 espècies en un àrea de tancat en l'alta diversitat impulsada per la disponibilitat d'hàbitat obert.[17] Ameiva ameiva és un dels fardachos més grans que es troben en el Tancat i és el depredador de fardachos més important a on es troba en el Tancat.[16] Hi ha una diversitat relativament alta de serps en el Tancat (22-61 espècies, depenent del lloc) en Colubridae sent la família més rica.[18] La naturalea oberta de la vegetació del tancat molt provablement contribuïx a l'alta diversitat de serps.[18] L'informació sobre els amfibis del Tancat és extremadament llimitada, encara que el Tancat provablement té un conjunt únic d'espècies en algunes endèmiques de la regió.[14]


La majoria de les aus que es troben en el Tancat es reproduïxen allí, encara que hi ha alguns migrants australs (es reproduïxen en zones templades d'Amèrica del Sur i invernan en la conca de l'Amazones) i migrants neárticos (es reproduïxen en zones templades d'Amèrica del Nort i invernan en el Neotrópico) que passen per allí.[19] La majoria de les aus que es reproduïxen en el Tancat es troben en zones de dosel més tancat, com els boscs de galeria, encara que el 27 % de les aus es reproduïxen només en hàbitats oberts i el 21 % es reproduïxen tant en hàbitats oberts com a tancats.[19] Moltes de les aus del Tancat, especialment les que es troben en boscs tancats, estan emparentades en espècies de la selva atlàntica i també de la selva amazónica.[20] l'àguila coronada solitària, guacamayo jacint, tucán toque, ibis cuellinegro, tinamú nano i esmerejón brasiler són eixemples d'aus trobades en el Tancat.

Els boscs de galeria servixen d'hàbitat primari per a la majoria dels mamífers del Tancat, en dispondre de més aigua, estar protegits dels incendis que arrasen el paisage i tindre un hàbitat més estructurat.[21] Onze espècies de mamífers són endèmiques del Tancat.[21] Entre les espècies notables s'inclouen grans herbívors com el tapir brasiler i el venado de les pampes i grans depredadors com el llop de crin, el puma, el jaguar, la llúdria jaganta, l'ocelote, la pantera negra i el jaguarundi. Encara que la diversitat és molt menor que en la Amazonía i la Mata Atlàntica adjacents, estan presents vàries espècies de mones, com el capuchino de ralles negres, el mona aullador negre i el tití de penacho negre.[22]


Els insectes del Tancat estan relativament poc estudiats.[23] Un estudi d'un any de duració sobre el Tancat en una reserva de Brasil va descobrir que els órdens Coleoptera, Hymenoptera, Diptera i Isoptera representaven el 89,5% de totes les captures.[23] El Tancat també soporta una alta densitat (fins a 4000 per hectàrea) de nius de formigues cortadoras de fulls (saúvas), que també són molt diverses.[24] Junt en les termites, les formigues cortadoras de fulls són els principals herbívors del Tancat i eixerciten un paper important en el consum i descomposició de la matèria orgànica, ademés de constituir una important font d'aliment per a moltes atres espècies animals.[25] La major diversitat d'insectes agalladores (insectes que construïxen agallass) del món també es troba en el Tancat, en el major número d'espècies (46) en la base del [Parc nacional de la Serra del Cipó|Serra del Cipó]] en el surest de Brasil.[26]

Rius

[editar | editar còdic]

El bioma de Tancat és estratègic per als recursos hídrics de Brasil. El bioma conté les capçaleres i la major part de les conques hidrogràfiques d'Amèrica del Sur (les conques dels rius Paraná-Paraguay, Araguaia-Tocantins i São Francisco) i les conques superiors dels grans afluents de l'Amazones, com el Xingu i Tapajós. Durant les últimes quatre décades, les conques dels rius Tancat han segut fortament impactades per la deforestación extrema, l'expansió de la frontera agrícola i ganadera, la construcció d'assuts i l'extracció d'aigua per a rec.[27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Chébez, J. C. 1996. Missions Ñú. Campos Misionero, alguna cosa més que el confín de la selva. Les nostres aus, Associació Ornitológica de l'Argent: 4-16.
  2. ↑ Fernando Biganzoli & María E. Múlgura De Romero,2004. Inventari Florístico del Parc Provincial Teyú Cuaré i afores (Missions, Argentina)Darwiniana v.42 n.1-4 Sant Isidro ene./dic. 2004
  3. ↑ Martínez Crovetto, R. 1963. Esquema fitogeográfico de la Província de Missions (República Argentina). Bonplandia 1: 171-223.
  4. ↑ Ledru, M. P., Salgado-Labouriau, M. L. & Lorscheitten, M. L. 1998. Vegetation dynamics in southern and central Brazil during the last 10.000 yr. B.P. Rev. Palaeobot. Palynol. 99: 131-142.
  5. ↑ Behling, H. 1998. Clapix Quaternary vegetational and climatic changes in Brazil. Rev. Palaeobot. Palynol. 99: 143-156.
  6. ↑ Science.377(6603)
    270–270.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.add4719.Consultat el 2022-07-15.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 RATTER, J.A.; RIBEIRO, J.F. & BRIDGEWATER, S. (1997) The Brazilian Tancat vegetation and Threats to its Biodiversity. Annals of Botany, 80: pp. 223–230
  8. ↑ 8,0 8,1 “Utilisació de l'hàbitat abans i despuix del fòc per rosegadors del Tancat del centre de Brasil” (1998). Biotropica 30: 491-496.
  9. ↑ 9,0 9,1 Goodland, R. (1971). “Un anàlisis fisiognómico de la vegetació del tancat del centre de Brasil”. Journal of Ecology 59 (2): 411-419.
  10. ↑ A Flora do Tancat, pp. 211-232.
  11. ↑ “Recursos del sol i comunitats vegetals del tancat brasiler central i el seu desenroll” (1988). Journal of Biogeography 15 (1): 97-108.
  12. ↑ “La vegetació del tancat brasiler: Un gradient de fertilitat” (1973). Journal of Ecology 61 (1): 219-224.
  13. ↑ “Dinàmica a escala milenària de les selves tropicals del sur de l'Amazònia” (2000). Science 290 (5500): 2291–2294. PMID 11125139.
  14. ↑ 14,0 14,1 “Amfibis d'un fragment de tancat obert en el surest de Brasil” (2005). Biota Neotropica 5 (2): 93-109.
  15. ↑ “Biodiversity hotspots for conservation priorities” (2000). Nature 403 (6772): 853-858. PMID 10706275.
  16. ↑ 16,0 16,1 Vitt, L. (1991). “Una introducció a l'ecologia dels fardachos del tancat”. Journal of Herpetology 25 (1): 79-90.
  17. ↑ “Riquea local i distribució de la fauna de fardachos en mosaics d'hàbitats naturals del tancat brasiler” (2009). Austral Ecology 34: 83–96.
  18. ↑ 18,0 18,1 “La filogenia i l'ecologia determinen l'estructura morfològica en un conjunt de serps del Tancat central brasiler” (2008). Copeia 1: 23-38.
  19. ↑ 19,0 19,1 dona Silva, J.S.C. (1997). “Espècies d'aus endèmiques i conservació en la regió del Tancat, Amèrica del Sur”. Biodiversity and Conservation 6 (3): 435-450.
  20. ↑ dona Silva, J.S.C. (1996). “Distribució de les aus amazónicas i atlàntiques en els boscs de galeria de la regió del tancat, Amèrica del Sur”. Ornitologia Neotropical 7: 1-18.
  21. ↑ 21,0 21,1 Redford, K.H. (1986). “El paper dels boscs de galeria en la zoogeografía de la fauna de mamífers no voladores del Tancat”. Biotropica 18 (2): 126-135.
  22. ↑ “Estudi d'una comunitat orimata de bosc de galeria en el tancat del Districte Federal, Brasil central” (2004). grey 12: 78-83.
  23. ↑ 23,0 23,1 “Patró estacional d'abundància d'insectes en el tancat brasiler” (2002). Austral Ecology 27 (2): 132-136.
  24. ↑ “Ecologia del forrajeo de les formigues attinas en una sabana neotropical: Us estacional del substrat fúngico en la vegetació del tancat de Brasil” (2000). Insectes Sociaux 47 (4): 376-382.
  25. ↑ “Interacciones formiga-planta-herbívor en la sabana neotropical del tancat” (2004). Naturwissenschaften 91 (12): 557-570. PMID 15551026.
  26. ↑ “La major diversitat d'insectes agalladores: Serra dó Cipo, Brasil” (1996). Biodiversity Letters 3 (3): 111-114.
  27. ↑ “Fostering water resource governance and conservation in the Brazilian Tancat biome” . Conservation Science and Practice 1 (9). doi:10.1111/csp2.77.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ecorregió_del_Tancat&oldid=845070»