Maranhão
Marañón[1] (en portugués: Maranhão) és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La seua capital és São Luís. Està ubicat en la Regió Nordest del país. Llimita al nort en l'oceà Atlàntic, a l'est en Piauí, al sur en Tocantíns i a l'oest en Pará. En uns 331 937.4 km², és l'octau estat més extens, per darrere d'Amazones, Pará, Mate Grosso, Mines Gerais, Baïa, Mate Grosso del Sur i Goiás. L'estat, que té el 3,4 % de la població brasilera, és responsable de solament l'1,3 % del PIB brasiler.
.jpg)
Atres ciutats importants, a banda de la capital, són: Imperatriz, Timó, Caxias, Açailândia, Codó, Santa Inês, Bacabal i Basses. En el seu territori es troba el Centre Espacial de Alcântara.
Orige del nom Maranhão
Existixen vàries hipòtesis respecte a l'orige del nom de l'Estat de Maranhão/Marañón. La més acceptada és que Maranhão era el nom donat al ric Amazones pels natius de la regió ans que els navegants europeus aplegaren. Una atra teoria seria que tenia alguna relació en el riu Marañón de Perú. Pero també hi ha atres possibles significats tals com: gran mentira o mexerico, segons el portugués antic. Una atra hipòtesis seria el fet d'existir en l'estat un emaranhado de rius. També pot ser referent al caju, fruta abundant en el seu llitoral (caju significa marañón en espanyol). També podria ser mar gran o mar que corre.
En el context de l'història de Brasil, el nom deriva dels temps colonials en que Brasil va estar dividit entre a penes dos entitats administratives: l'Estat de Marañón, al nort i l'Estat de Brasil, al sur. En el fraccionament de l'antic Estat del Gran Pará i Maranhão, es va crear la capitania i posterior Província de Marañón que, fins a llavors, incloïa el territori del hui veí Estat de Piauí.
Geografia
Relleu
En altituts reduïdes i topografia regular, presenta un relleu modest, en prop del 90 % de la superfície per baix dels 300 metros. Presenta dos regions distintes: la planicie llitoral i el replanell tabular.
La primera d'elles, al nort, comprenent tota la regió llitoral, està formada per planicies de baixes altituts marcades per extenses plages, tabuleiros i pantans. Es destaquen en especial les grans extensions de dunes i les baïes de São Marcos i São José. En esta regió es troba una de les tres illes-capitals de Brasil, l'illa São Luís (o Upaon-Açu en llengua tupinambá), a on estan localisats els municipis de Sant Luis (capital de l'estat), Raposa, São José de Ribamar i Paço do Lumiar. Al nordest de l'estat marañense es troba una interessant formació geològica de dunes i estanys d'aigua dolça sobre un àrea de 155 000 hectàrees, els Lençóis Maranhenses, també conegut com a desert brasiler.
En el centre-sur destaca la predominancia sobre el relleu de replanells i chapadas en formació de serres comprenent una porció del Planalto Central brasiler. Es pot tindre una bona noció del relleu maranhense a través d'una image satelital a on s'evidencien les dos regions mencionades.
Clima
L'oest marañense està dins de l'àrea de clima equatorial, en miges pluviométricas i tèrmiques altes. Ya en la major part de l'Estat, es manifesta el clima tropical en pluges distribuïdes en els primers mesos de l'any, pero l'estat no sofrix en periodos de sequia.
Vegetació
- Amazónica: Predominant en l'oest de l'Estat i es troba molt devastada per conseqüència de les siderúrgicas de ferro gusa.
- Mata de Coqueros: Mata característica de Marañón a on predomina el babaçu i el carnaúba. Cobrix la part central de l'Estat.
- Campos: Pròxima al Gòlfão Maranhense, té com a característica vegetació herbàcia inundable pels rius i llac de la Baixada Maranhense.
- Mangues: Predominen en el llitoral marañense des de la boca del riu Gurupi fins a la boca del riu Periá.
- Tancat: Vegetació predominant en Marañón. Formada per arbres de porte mig i vegetació rastrera.
Hidrografia
- Rius limítrofs: Tocantins, Gurupi, Parnaíba i Manuel Alves Gran.
- Rius que naixen i desemboquen en territori maranhense: Mearim, Pindaré, Turiaçu, Itapecuru, Munim i Grajaú
Llitoral
Marañón posseïx el segon major llitoral de Brasil en 640 km d'extensió, comprenent des del delta del riu Parnaíba fins a la boca del riu Gurupi. A lo llarc de la seua extensió, poden ser trobades diverses plages més allà de les regions dels Mangues.
Ecologia
Des del punt de vista ecològic, Marañón presenta una gran diversitat d'espècies en flora i fauna. En la regió oest de l'estat estan demarcadas 300 000 hectàrees de terra pertanyent a la Reserva Biològica do Gurupi, que és lo que va quedar de la floresta amazónica de Marañón.
Economia
La seua economia es basa en l'indústria (transformació d'alumini en alúmina, celulosa, alimentícia, maderera), en els servicis, en l'agricultura (soja, mandioca, arròs, dacsa), en la pecuària, producció de gas natural i turisme.
El complex portuari de Maranhão, en la ciutat de São Luís, en la Baïa de Sant Marcos, està constituït pel Port del Itaqui, Terminal de Ponta dona Madeira i el Port de Alumar, considerats estratègics per l'ubicació pròxima dels mercats d'Europa, Amèrica del Nort i del Canal de Panamà (per a on és possible alcançar més ràpidament els països d'Àsia), profunditat (fins a 23 metros), accés ferroviari i infraestructura.[2]
Per a estos ports, es dirigix el Ferrocarril Carajás, que ademés de transportar mineral de ferro de la serra dels Carajás (Pará), soja, combustibles, entre atres productes, també realisa el transport de passagers entre São Luís i les ciutats de Marabá i Parauapebas, en Pará. Hi ha una conexió en el Ferrocarril Nort-Sur, en el municipi de Açailândia (MA), que possibilita el transport de la collita agrícola del centre del país.[2]
El ferrocarril Sant Luis-Teresina transporta combustibles, ciment, gusa i contenidors, havent conexió en el Ferrocarril Teresina-Fortalea, possibilitant l'interconexió entre els ports de Itaqui (MA), Pecém (CE) i Mucuripe (CE).[2]
En la generació d'energia, l'estat conta en la Usina Hidroelèctrica de Estreito (en el riu Tocantins), Complex Termeléctrico Parnaíba (explorant la conca de gas natural de l'interior de l'estat), Usina Termétrica Port del Itaqui (carbó mineral), Usina Termelétrica Suzano Maranhão (biomassa), Usina termoelèctrica Gera Maranhão (fueloil).[3]
Demografia
El cens va revelar les següents sifres: 4 499 018 persones multirraciales (66,4%), 1.361.865 persones blanques (20,1%), 854 424 persones negres (12,6%), 54 682 persones amerindies (0,8%), 6541 persones asiàtiques.[4]
Història
La seua ocupació va començar a partir de l'ocupació francesa, que intentava fundar colónies en Brasil, pero va ser impedida per la Corona portuguesa, que termina expulsant-los de la regió i funda el fort de San Luis (nomene este que va ser donat pels francesos i mantingut pels portuguesos). Sant Luis és l'única capital de Brasil el nom de la qual és d'orige francés.
Vore també
Referències
- ↑ «Tesauro ISO de topònims, pag 127». Consultat el 4 de juny de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Porte do Itaqui bat recorde històric com movimentação de soja» (en pt). Porte do Itaqui bat recorde històric com movimentação de soja. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ «Energia Renovável» (en pt-br). Secretària d'Estat de Indústria, Comércio i Energia do Maranhão – SEINC. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2018. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ «Panorama do Cense 2022» (en pt-br). Panorama do Cense 2022. Consultat el 2024-05-28.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maranhão.- Relação Sumária dones Cousas do Maranhão, Simão Estácio dona Silveira [1] archivat en Wayback Machine., relat contemporàneu de la conquista portuguesa de Maranhão, 1624
- Revista do Institut Històric i Geogràfic Brasileiro, 1909, Tom LXXII - Part I, Història dels Jesuítas en Maranhão, João Felipe Bettendorf (PDF)
- História geogràfica, Maranhão, César Marques
- Govern de l'Estat de Marañón [2] archivat en Wayback Machine. en portugués
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maranhão» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.