Tupinambis teguixin

iguana overa o fardacho overo (Tupinambis teguixin)

La iguana overa o fardacho overo (Tupinambis teguixin) és una espècie de fardacho gran de la família Teiidae. Aplega a alcançar una llongitut total d'1.5 m, encara que la llongitut total més comuna és al voltant del metro.

Distribució

Esta espècie està emparentada en Tupinambis longilineus i es distribuïx geogràficament en el nort de Sudamérica i la Amazònia, des de Panamà, Colòmbia i Veneçola, fins a Bolívia i el centre de Brasil. Poblacions de grans fardachos distribuïts en el Con Sur de Sudamérica durant molt temps varen ser ubicades dins de Tupinambis teguixin. Des de l'any 2012 li les tracta per separat, tant específica com genèricament, corresponent-los el binomi: Salvator merianae.

Descripció

En els individus adults la coloració dorsal posseïx un fondo pardo groguenc o oliváceo més o menys obscur, en franges negres transversal des de la nuca fins a la coa, substituïdes a voltes per taques irregulars negres o blanques en atres casos no posseïxen taques ni faixes sino un color pardo negruzco o verdoso prou uniforme. Posseïxen llengua bífida.

Els jovenils en nàixer són vert clars metàlic, lluents. Els adults pesen entre 3,5 i 4 kg. Presenten cap ben triangular, que es diferencia del cos, ulls grans, pupiles circulares. Els ulls tenen membrana nictitante. La zona ventral té escamas menudes. Pates en cinc dits, en ungles fortes. Les pates atrasseres tenen dits més llarcs. Posseïxen coa molt desenrollada, la que arrastren, poden desprendre-la com atres fardachos (podent regenerar-se novament). Els machos són més grans i robusts que les femelles, presenten un major desenroll en la base de la coa, a on s'estagen els òrguens sexuals masculins, dos hemipenes, retrets.

Comportament

Com són animals ectotermos, no poden regular internament la temperatura interna del seu cos; açò condiciona els seus comportaments, sent actius durant els mesos més càlits de primavera, estiu, mentres en autumne i hivern hibernan en coves que ells mateixos construïxen o que abandonen atres animals. El seu horari d'activitat màxima oscila entre les 11 i les 16. Són reptils terrestres pero naden, trepen i excaven.

Alimentació

Segons la seua alimentació són carnívors i omnívoros. S'alimenten de frutes, vegetals, insectes, artròpodes, peixos, granotes, rosegadors, aus, etc. Són verdaders generalistes, a mida que creixen. Els jovenils són més insectívors.

Pot atacar animals domèstics com els pollets^{cita requerida}, d'ahí el seu nom colombià de "llop pollero".

Reproducció

Des de la primavera, depenent de les condicions climàtiques, comencen els apareamientos. El macho agita el seu coll voluminós, emetent un lleu ronquido, comença a perseguir a la femella. La conducta de còpula es produïx quan mossega la femella en el coll, subjectant-la en les pates posteriors. En la seua coa alça la de la femella, introduint els hemipenes en la cloaca. Fecundada la femella, esta construïx una cova, a on depositar els ous. La cova la realisa amprant les pates anteriors com cavadoras i les posteriors com a despalladora. La cova té un metro de llongitut, i 5 dm de profunditat. La femella tapiza l'interior del niu en pastures, #fulleram i deposita els ous. El número és variable, entre 20 i 50 ous aproximadament. En general la mija és d'uns 35 ous. Els ous de clafoll bla i porosa color blanquecinos, ovalats, pols iguals, d'un llarc no major a 45 a 48 mm els mateixos eclosionan al començament de giner. Els jovenils als 20 dies tenen 19 a 20 cm de llarc total.CR

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Tupinambis teguixin.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tupinambis teguixin.