Anar al contingut

Conveni de Ramsar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Convenció de Ramsar relativa als Chapulls d'Importància Internacional, especialment com a Hàbitat d'Aus Aquàtiques, és un tractat internacional per a la conservació i l'us sostenible dels Llocs Ramsar.[1] També es coneix com la Convenció sobre els Chapulls. El seu nom es deu a la ciutat de Ramsar, capital de la Província de Mazandarán, Pèrsia, a on es va firmar la convenció el 2 de febrer de 1971, entrant en vigor el 21 de decembre de 1975. Correspon a un tractat o conveni internacional multilateral, sobre conservació i us sostenible de chapulls. Ha tingut dos actualisacions; Paris (1982) i Regina (1987). El seu objectiu principal és la conservació i l'us racional dels chapullés per mig d'accions locals, regionals i nacionals i gràcies a la cooperació internacional, com a contribució al guany d'un desenroll sostenible en tot lo món.[2][3]

La Convenció de Ramsar declara i protegix chapulls d'importància internacional. Habitualment se'ls crida Lloc Ramsar. Són requisits de la declaratoria: que el chapull estiga en un país que va adherir a la Convenció i que complixca en algun dels nou criteris.[4][5]

Des de la década del 2000 varen aumentar significativament la cantitat de chapulls i la superfície protegides, per la Convenció Ramsar.[6][7][8] Fins a abril de l'any 2025, hi ha 173 Estats membres (o països) que han adherit al Conveni. La llista de chapulls d'importància internacional (o "Llocs Ramsar") ascendixen a 2538 chapulls, alcançant una superfície de casi 259 millons d'ha protegides.[9][10]

Accepcions i interpretacions del terme

[editar | editar còdic]

En la lliteratura és possible trobar principalment dos accepcions per al terme "Conveni Ramsar", ya siga en fonts del tipo general o divulgativa, com també en les tècniques, acadèmiques i normatives. La primera accepció fa relació al document pròpiament tal del Conveni (o tractat internacional multilateral). I la segona accepció s'usa per a referir-se la Convenció, com una instància o organisació internacional; vigent des de 1971 i activa fins a la data.

Història i desenroll del Conveni Ramsar

[editar | editar còdic]

El tractat es va gestar durant el deceni de 1960 entre països, organisacions intergovernamentals i organisacions no governamentals.[11] Entre estes dos últimes, destaquen: UNESCO, FAO, l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea i els Recursos Naturals (actual, Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, UICN), el Buró Internacional per a l'Estudi de les Aus Aquàtiques i els Chapulls, IWRB (actual, Wetlands International) i el Consell Internacional per a la Preservació de les Aus, CIPA (actual, BirdLife International). Durant huit anys el text de la Convenció es va ser negociant en una série de reunions internacionals (St. Andrews, 1963; Noordwijk, 1966; Leningrado, 1968; Morges, 1968; Viena, 1969; Moscou, 1969; Espoo, 1970), celebrades sobretot baix els auspicis del IWRB, les orientacions del professor. G. V. T. Matthews i la direcció del Govern dels Països Baixos.[12]

En etapes inicials la convenció tenia posat el seu foc en la conservació de les aus aquàtiques, pero va evolucionar a, la conservació dels hàbitats de chapulls (en lloc de les espècies).[12]

Finalment es va concretar una trobada internacional en la ciutat de Ramsar (Iran), situada a la vora del mar Caspio. En esta instància el Conveni es va firmar per 18 països assistents, un dimarts 2 de febrer de 1971, i, va entrar en vigor el 21 de decembre de 1975.[11][13] El seu depositario és la UNESCO, segons mandata l'Artícul 9 en el seu incís 3°.[14]

El Conveni Ramsar ha rebut dos actualisacions, a través un protocol i una esmena; el de Paris, França en 1982, i després, el de Regina, Canadà en 1987; se li coneixen com el Protocol de París i l'Esmena de Regina, respectivament.[15] Cada tres anys els països membres es reunixen per a evaluar els progressos i compartir coneiximents i experiències.[16][17]

L'any 2021, es varen commemorar cinquanta anys (mig sigle) de la firma del Conveni.

Alcanç, impacte i rellevància del Conveni Ramsar

[editar | editar còdic]

Alcanç i propòsit

[editar | editar còdic]

Entre els alcanç i principals propòsits es poden mencionar:[2][3][16][10][11]

  • Va ser el primer tractat internacional multilateral en matèria ambiental en alcanç a un ecosistema específic, els chapulls.
  • Busca protegir i conservar els chapulls, particularment aquells que alberguen aus aquàtiques.
  • Promou l'us racional dels chapulls. Concepte que inclou els components de conservació i us sostenible.
  • Busca aportar en les polítiques nacionals i internacionals, integrant el valor ecològic, econòmic i cultural dels chapulls, per a un desenroll sostenible..
  • Fomenta la cooperació internacional en temes transfronterizo relatius a chapulls.

Impacte i rellevància

[editar | editar còdic]

La Convenció ha contribuït significativament en els àmbits ambiental i socioeconòmics a:[18]

  • La conservació de la biodiversitat, en protegir hàbitats vitals per a espècies amenaçades.
  • El control d'inundacions i sequies, per mig de la protecció de chapulls que regulen el fluix hídric.
  • La seguritat alimentària i el sustente de comunitats locals, promovent pràctiques sostenibles de peixca i agricultura.
  • La mitigació del canvi climàtic, gràcies a la capacitat dels chapulls d'almagasenar carbono. Els elements mencionats precedentemente, es vinculen directament en els Objectius de Desenroll Sostenible al 2030.[19]

Resultats alcançats i les seues mètriques

[editar | editar còdic]

Fins a abril de l'any 2025, havien 173 estats membres (o països) que han adherit al Conveni.[4] La llista de chapulls d'importància internacional (o "Llocs Ramsar") ascendixen a 2538 chapulls, alcançant una superfície de 257 989 648 ha protegides. [10]

En l'any 2011, 160 Estats membres de tot lo món s'havien sumat a dit acort, protegint 1950 chapulls, en una superfície total de 190 millons d'hectàrees, designats per a ser inclosos en la llista Ramsar de chapulls d'importància internacional.[6]

La llista Ramsar de chapulls d'importància internacional, a l'any 2013 incloïa més de 1900 llocs (llocs Ramsar) que representaven un àrea de 1 900 000 km². A l'el any 2000 el número de llocs era 1021. El país en un major número de llocs és el Regne Unit en 169;[7] la nació en la major àrea de chapulls llistats és Bolívia en més de 148 000 km², seguit de Canadà en més de 130 000 km², incloent el golf de la Reina Maud en 62 800 km².[8]

Conceptes clau

[editar | editar còdic]

Missió de la Convenció Ramsar

[editar | editar còdic]

La missió de la Convenció és «la conservació i l'us racional dels chapulls per mig d'accions locals i nacionals i gràcies a la cooperació internacional, com a contribució al guany d'un desenroll sostenible en tot lo món».[3][20]

Concepte de «us racional» en la Convenció Ramsar

[editar | editar còdic]

La filosofia de Ramsar gira entorn al concepte de «us racional». Es definix com el manteniment de les seues característiques ecològiques, conseguit per mig de l'implementació d'enfocaments per ecosistemes, dins del context del desenroll sostenible. Per tant, la conservació dels chapulls, i el us sostenible dels seus recursos; estan en el centre de l'us racional" per a benefici de la humanitat.[20]

Definició de «Chapull» en la Convenció Ramsar

[editar | editar còdic]

La Convenció ampra una definició àmplia dels tipos de chapulls compresos per esta missió. Inclou com a chapulls a: pantans i marismas, llac i rius, pasturages humits i turberas, oasis, estuaris, deltes i baixos de marea, zones marines pròximes a les costes, manglars i secs de coral, aixina com llocs artificials com a estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.[21]

Segons el Artícul 1.1 de la Convenció de Ramsar, s'entén per chapull:

“les extensions de marismas, pantans i turberas, o superfícies cobertes d'aigües, siguen estes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolços, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditat de la qual en marea baixa no excedixca de sis metros”.[14]

Ademés, l'Artícul 2, de la Convenció considera la següent extensió del chapull

“Podran comprendre les seues zones ribereñas o costeres adjacents, aixina com les illes o extensions d'aigua marina d'una profunditat superior als sis metros en marea baixa, quan es troben dins del chapull”.

Esta definició àmplia permet comprendre una gran diversitat d'ecosistemes aquàtics, tant naturals com a artificials, i és clau per a la seua protecció baix el marc del Conveni.

Declaració de «Chapull d'importància internacional» o «Lloc Ramsar»

[editar | editar còdic]

La Convenció de Ramsar declara i protegix els chapulls d'importància internacional. Als chapulls que accedixen a esta categoria internacional de chapulls protegits, se'ls declara «Chapull d'importància internacional», o «Lloc Ramsar».[18] Esta última és la denominació més comuna. Per a que un chapull puga accedir a esta categoria, deu ser declarat oficialment per la Convenció.[14] Per a accedir a a el declaratoria, el chapull deu: 1) estar en un país que va adherir o va ratificar la Convenció i 2) complir en algun dels nou criteris establits.[5] Existix una série de procediments i normatives que es deuen aplicar per a alcançar la declaratoria.[18]

Criteris (9) establits en la Convenció Ramsar per a rebre la declaratoria

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Llistat de Llocs Ramsar i SISR

[editar | editar còdic]

Per a informació actualisada dels llocs Ramsar, aixina com per usabilidad de l'aplicació web (base de senyes oberta), es recomana visitar el Servici d'Informació sobre Llocs Ramsar SISR. [10]

A continuació es presenta una taula en senyes de llocs Ramsar per país. S'indica la cantitat de llocs, superfície total i l'any de la declaratoria del primer chapull.[22]

Llocs Ramsar per país (actualisat en febrer de 2012)
N.º Àrea Número Data Països signatarios Llista completa llocs per país Número de llocs Àrea (ha) Any primer lloc
097 101 088 Albània — 3 83 062 1995
038 019 011 Alemània Anex:Llocs Ramsar en Alemània 34 868 226 1976
135 134 138 Antigua y Barbuda — 1 3600 2005
021 008 036 Argèlia Anex:Llocs Ramsar en Argèlia 50 2 991 013 1983
014 028 069 Argentina Anex:Llocs Ramsar en l'Argentina[23] 21 5 382 521 1992
057 103 078 Armènia — 3 493 511 1993
008 004 001 Austràlia Anex:Llocs Ramsar en Austràlia 65 7 510 177 1974
087 029 035 Àustria Anex:Llocs Ramsar en Àustria 20 120 010 1982
091 113 116 Azerbaiyan — 2 99 560 2001
116 135 094 Bahames — 1 32 600 1997
133 114 100 Baréin — 2 6810 1997
052 115 070 Bangladés — 2 611 200 1992
152 136 141 Barbados — 1 33 2005
109 056 040 Bèlgica Anex:Llocs Ramsar en Bèlgica 9 42 938 1986
119 116 104 Belize — 2 23 592 1998
034 086 110 Benín — 4 1 179 354 2000
064 052 109 Bielorússia — 9 370 956 1999
001 061 057 Bolívia Anex:Llocs Ramsar en Bolívia 11 14 842 405 1990
103 099 119 Bòsnia i Hercegovina — 3 56 779 2001
013 132 093 Botswana — 1 5 537 400 1996
011 049 072 Brasil Anex:Llocs Ramsar en Brasil 11 6 568 359 1993
114 050 008 Bulgària Anex:Llocs Ramsar en Bulgària 11 35 273 1975
049 034 058 Burkina Faso Anex:Llocs Ramsar en Burkina Faso 15 652 502 1990
140 137 123 Burundi — 1 1000 2002
? 108 139 Veta Verda — 3 ? 2005
106 109 108 Camboya — 3 54 600 1999
045 080 142 Camerún — 5 784 115 2006
002 016 030 Canadà Anex:Llocs Ramsar en Canadà 37 13 066 675 1981
002 077 054 Chad — 5 12 405 068 1990
065 044 031 Chile Anex:Llocs Ramsar en Chile 12 358 989 1981
019 012 067 China Anex:Llocs Ramsar en China 41 3 709 853 1992
138 138 117 Chipre — 1 1107 2001
058 081 104** Colòmbia — 11 458 525 1998
125 110 082 Comoros — 3 16 030 1995
004 064 104 Congo — 7 8 454 259 1998
086 070 090 Costa d'Ivori — 6 127 344 1996
054 043 065 Costa Rica[24] Anex:Llocs Ramsar en Costa Rica 12 569 742 1991
096 087 073 Croàcia — 4 86 579 1993
033 072 115 Cuba Anex:Llocs Ramsar en Cuba 6 1 188 411 2001
024 013 021 Dinamarca Anex:Llocs Ramsar en Dinamarca 39 2 296 823 1977
075 036 060 Equador Anex:Llocs Ramsar en Equador 18 286 651 1990
088 117 048 Egipte 2 105 700 1988
122 067 106 El Salvador Categoria:Llocs Ramsar en El Salvador 7 19 296 1998
128 133 145 Emirats Àraps Units — 2 13 020 2007
110 035 076 Eslovàquia Anex:Llocs Ramsar en Eslovàquia 14 40 697 1993
131 097 074 Eslovènia — 3 8205 1993
067 003 033 Espanya Anex:Llocs Ramsar en Espanya[25][26] 68 285 185 1981
026 021 043 Estats Units Anex:Llocs Ramsar en Estats Units 30 1 646 745 1987
071 032 014 Estònia Anex:Llocs Ramsar en Estònia 16 262 998 1976
141 139 143 Fiji — 1 615 2006
084 085 080 Filipines — 4 132 032 1994
043 010 002 Finlàndia Anex:Llocs Ramsar en Finlàndia 49 799 518 1974
020 014 041 França Anex:Llocs Ramsar en França 38 3 289 306 1986
023 058 042 Gabon — 9 2 818 469 1986
118 098 091 Gàmbia — 3 31 244 1996
136 123 095 Geòrgia — 2 3448 1997
123 069 046 Ghana — 6 17 841 1988
078 051 007 Grècia Anex:Llocs Ramsar en Grècia 10 163 501 1975
051 065 056 Guatemala Anex:Llocs Ramsar en Guatemala 7 628 592 1990
012 033 071 Guinea Anex:Llocs Ramsar en Guinea 16 6 422 361 1992
082 096 129 Guinea Equatorial — 3 136 000 2003
111 140 052 Guinea-Bissau — 1 39 098 1990
074 068 077 Hondures Anex:Llocs Ramsar en Hondures 6 223 320 1993
072 022 024 Hongria Anex:Llocs Ramsar en Hongria 29 244 913 1979
047 024 032 Índia Anex:Llocs Ramsar en Índia 25 677 131 1981
037 066 068 Indonèsia — 6 964 690 1992
027 025 006 Iran Anex:Llocs Ramsar en Iran 24 1 486 438 1975
081 141 145 Iraq — 1 137 700 2007
099 011 038 Irlanda Anex:Llocs Ramsar en Irlanda 45 66 994 1984
102 095 023 Islàndia — 3 58 970 1977
098 142 131 Islas Marshall — 1 69 000 2004
145 122 091 Israel — 2 366 1996
101 005 018 Itàlia Anex:Llocs Ramsar en Itàlia 52 60 223 1976
112 102 099 Jamaica — 3 37 765 1997
85 015 026 Japó Anex:Llocs Ramsar en Japó 37 130 027 1980
132 143 019 Jordània — 1 7372 1976
022 055 015 Kazakhstan — 9 2 951 398 1976
089 076 053 Kènia — 5 101 849 1990
137 121 149 Laos — 2 1476 2010
143 144 130 Lesotho — 1 434 2004
079 073 086 Letònia — 6 148 718 1995
139 089 107 Líban — 4 1075 1999
092 078 128 Llibèria — 5 95 879 2003
151 120 110 Líbia — 2 83 2000
149 145 063 Liechtenstein — 1 101 1991
100 063 079 Lituània — 7 65 581 1993
146 118 103 Luxemburc — 2 313 1998
120 124 083 Macedònia del Nort — 2 21 616 1995
035 062 106 Madagascar — 7 1 146 066 1998
083 071 127 Malàsia — 6 134 158 2003
073 147 092 Malaui — 1 224 800 1996
017 146 044 Mali — 1 4 119 500 1987
155 125 050 Malta — 2 16 1988
068 026 027 Marroc Anex:Llocs Ramsar en Marroc 24 272 010 1980
144 100 118 Maurici — 3 401 2001
031 090 034 Mauritània — 4 1 240 600 1982
005 002 041 Mèxic Anex:Llocs Ramsar en Mèxic 141 8 376 271 1986
093 111 112 Moldàvia — 3 94 705 2000
153 159 098 Mónaco — 1 23 1997
028 045 101 Mongòlia Anex:Llocs Ramsar en Mongòlia 11 1 439 530 1997
121 148 132 Montenegro — 1 20 000 2004
025 126 131 Moçambic — 2 2 051 700 2004
147 149 135 Birmània — 1 256 2004
050 088 087 Namíbia — 4 629 600 1995
115 054 045 Nepal — 9 34 455 1987
061 057 097 Nicaragua — 9 406 852 1997
016 042 043 Níger Anex:Llocs Ramsar en Níger 12 4 317 589 1987
036 048 113 Nigèria Anex:Llocs Ramsar en Nigèria 11 1 076 728 2000
039 007 003 Noruega Anex:Llocs Ramsar en Noruega 51 838 127 1974
104 075 013 Nova Zelanda — 6 55 512 1976
042 009 025 Països Baixos Anex:Llocs Ramsar en els Països Baixos 49 818 908 1980
029 030 012 Pakistan Anex:Llocs Ramsar en Pakistan 19 1 343 627 1976
142 150 125 Palaos — 1 493 2002
076 079 061 Panamà — 5 183 992 1990
053 127 075 Papúa Nueva Guinea — 2 594 924 1993
044 074 084 Paraguay — 6 785 970 1995
010 037 066 Perú Anex:Llocs Ramsar en el Perú 13 6 784 042 1992
080 039 022 Polònia Anex:Llocs Ramsar en Polònia 13 145 075 1977
095 023 028 Portugal Anex:Llocs Ramsar en Portugal 28 86 581 1980
030 001 009 Regne Unit Anex:Llocs Ramsar en el Regne Unit 168 1 274 323 1976
062 128 148 República Centroafricana — 2 376 300 2009
105 041 059 República Checa Anex:Llocs Ramsar en República Checa 12 54 681 1990
124 031 096 República de Corea Anex:Llocs Ramsar en Corea del Sur 17 17 677 1997
009 105 089 República Democràtica del Congo — 3 7 435 624 1996
148 129 123 República Dominicana — 2 246 2002
048 106 124 Kirguizistan — 3 676 569 2002
040 059 062 Romania — 8 824 897 1991
003 017 016 Rússia Anex:Llocs Ramsar en Rússia 35 10 323 767 1976
? 153 140 Ruanda — 1 ? 2005
? 152 134 Samoa — 1 ? 2004
150 130 122 Santa Lucía — 2 85 2002
154 151 144 Sant Vaig prendre i Príncip — 1 23 2006
090 091 020 Senegal — 4 99 720 1977
107 053 144 Sèrbia — 9 53 714 2006
108 104 136 Seychelles — 3 44 022 2004
066 154 109 Sierra Leona — 1 295 000 1999
130 155 102 Síria — 1 10 000 1998
117 082 055 Sri Lanka — 5 32 372 1990
055 027 005 Suràfrica Anex:Llocs Ramsar en Suràfrica 20 553 178 1975
006 094 137 Sudan — 4 8 189 600 2005
056 006 004 Suècia Anex:Llocs Ramsar en Suècia 51 514 675 1974
127 047 010 Suïssa Anex:Llocs Ramsar en Suïssa 11 14 688 1976
129 156 039 Surinam — 1 12 000 1984
063 046 105 Tailàndia Anex:Llocs Ramsar en Tailàndia 11 372 800 1998
015 093 111 Tanzània — 4 4 868 424 2000
094 083 118 Tadjikistan — 5 94 600 2001
032 092 085 Togo — 4 1 210 400 1995
126 107 072 Trinitat i Tobago — 3 15 919 1992
041 018 029 Tunis Anex:Llocs Ramsar en Tunis 35 821 099 1980
069 157 147 Turkmenistan — 1 267 124 2009
077 038 081 Turquia Anex:Llocs Ramsar en Turquia 13 179 898 1994
046 020 017 Ucrània Anex:Llocs Ramsar en Ucrània 33 744 651 1976
059 040 047 Uganda Anex:Llocs Ramsar en Uganda 12 454 303 1988
060 119 037 Uruguay — 2 424 904 1984
134 131 121 Uzbekistan — 2 5584 2001
070 084 051 Veneçola Anex:Llocs Ramsar en Veneçola 5 263 636 1988
113 112 049 Vietnam — 3 35 807 1988
? 158 146 Yemen — 1 ? 2007
156 160 126 Djibouti — 1 3 2003
018 060 064 Zàmbia — 8 4 030 500 1991

Conveni Ramsar i els Objectius de Desenroll Sostenible

[editar | editar còdic]

Relació del Conveni Ramsar en els Objectius de Desenroll Sostenible al 2030.[19]

Llocs Ramsar

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «archive. org/web/20160409053942/http://ramweb-uat. neox24. ch/about/the-ramsar-convention-and-its-mission The Ramsar Convention and its mission | Ramsar» (en en). ramweb-uat. neox24. ch. Archivat des d'el neox24. ch/about/the-ramsar-convention-and-its-mission original, el 2016-04-09. Consultat el 2025-12-20.
  2. ↑ 2,0 2,1 «archive. org/web/20160409053942/http://ramweb-uat. neox24. ch/about/the-ramsar-convention-and-its-mission The Ramsar Convention and its mission | Ramsar». web. archive. org. Archivat des d'el neox24. ch/about/the-ramsar-convention-and-its-mission original, el 9 d'abril de 2016. Consultat el 2021-02-02.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Secretària de la Convenció dels Chapulls. . www. ramsar. org. Consultat el 2025-06-30.
  4. ↑ 4,0 4,1 «ramsar. org/es/paises Països | The Convention on Wetlands, La Convenció sobre els Chapulls». www. ramsar. org. Consultat el 2025-06-30.
  5. ↑ 5,0 5,1 «ramsar. org/es/document/criterios-per a-sitios-ramsar Criteris per a Llocs Ramsar | The Convention on Wetlands, La Convenció sobre els Chapulls». www. ramsar. org. Consultat el 2025-06-30.
  6. ↑ 6,0 6,1 «gob. do/medio-ambiente-preside-sexta-reunion-convencion-ramsar/ Mig ambient presidix Sexta Reunió Convenció Ramsar» (en és). Consultat el 2021-02-02.
  7. ↑ 7,0 7,1 «archive. org/web/20131124070903/http://www. ramsar. org/cda/en/ramsar-documents-list-anno-uk/main/ramsar/1-31-218%5E15868_4000_0__ Ramsar Convention - The Ramsar List». web. archive. org. Archivat des d'el ramsar. org/cda/en/ramsar-documents-list-anno-uk/main/ramsar/1-31-218%5E15868_4000_0__ original, el 24 de novembre de 2013. Consultat el 2021-02-02.
  8. ↑ 8,0 8,1 «canada. ca/en/environment-climate-change/corporate/international-affairs/partnerships-organizations/important-wetlands-ramsar-convention. html#:~:text=Canada%20also%20has%20the%20distinction,Maud%20Gulf%20(6,278,200%20hectares). Internationally important wetlands: Ramsar Convention». aem. Consultat el 2021-02-02.
  9. ↑ Secretària de la Convention dels Chapulls (ed.): «ramsar. org/es Pàgina principal | La Convenció sobre els Chapulls - The Convention on Wetlands». La Convenció sobre els Chapulls. Consultat el 2025-06-26.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «ramsar. org/es Servici d'Informació sobre Llocs Ramsar - SISR». rsis. ramsar. org. Consultat el 2025-06-27.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «ramsar. org/es/historia-de-la-convencion-sobre-els-humedals Història de la Convenció sobre els Chapulls | The Convention on Wetlands, La Convenció sobre els Chapulls» (en és). www. ramsar. org. Consultat el 2025-06-29.
  12. ↑ 12,0 12,1 Matthews (1993). Erika Luthi, Ramsar (ed.). ramsar. org/sites/default/files/documents/pdf/lib/Matthews-history.pdf The Ramsar Convention on Wetlands: its History and Development (PDFPDF) (en en), Gland, Switzerland: Ramsar Convention Bureau. ISBN 2-940073-00-7.
  13. ↑ «ramsar. org/es/acerca-de/historia-de-la-convencion-sobre-els-humedals Història de la Convenció sobre els Chapulls | Ramsar». www. ramsar. org. Consultat el 2021-02-02.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :9
  15. ↑ UNESCO. «unesco. org/es/legal-affairs/convention-wetlands-international-importance-especially-waterfowl-habitat Convenció sobre els Chapulls d'Importància Internacional, especialment com a Hàbitat d'Aus Aquàtiques - Aspectes jurídics». Consultat el 2025-06-27.
  16. ↑ 16,0 16,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. ramsar. org. Consultat el 2025-06-29.
  17. ↑ «google. com/site/sitiosramsarecuador/Indice/-como-funciona-el-convenio-ramsar ¿Cóm funciona el Conveni RAMSAR? - Llocs RAMSAR en Equador». sites. google. com. Consultat el 2021-02-02.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 (2016) Secretaria de la Convenció de Ramsar (ed.). ramsar. org/sites/default/files/documents/library/handbook1_5ed_introductiontoconvention_s_final.pdf Manual de la Convenció de Ramsar. Introducció a la Convenció sobre els Chapulls (PDFPDF), 5° edició.
  19. ↑ 19,0 19,1 «ramsar. org/es/document/els-humedals-y-els-ods Els chapulls i els ODS | The Convention on Wetlands, La Convenció sobre els Chapulls». www. ramsar. org. Consultat el 2025-06-29.
  20. ↑ 20,0 20,1 «uv. mx/apps/biologia/humedals/Convencion_Ramsar. html Convenció Ramsar». www. uv. mx. Consultat el 2021-02-02.
  21. ↑ «acguanacaste. ac. cr/acg/designaciones-internacionals/convencion-ramsar Convenció de Ramsar» (en és-és). Àrea de Conservació Guanacaste. Consultat el 2021-02-02.
  22. ↑ «ramsar. org/es Servici d'Informació sobre Llocs Ramsar - SISR». rsis. ramsar. org. Consultat el 2025-06-27.
  23. ↑ The Ramsar Convention. «archive. org/web/20100828075312/http://www. ramsar. org/cda/es/ramsar-documents-list-annotated-ramsar-17044/main/ramsar/1-31-218%5E17044_4000_2__ The Annotated Ramsar List: Argentina». Archivat des d'el ramsar. org/cda/es/ramsar-documents-list-annotated-ramsar-17044/main/ramsar/1-31-218%5E17044_4000_2__ original, el 28 d'agost de 2010. Consultat el 2 de novembre de 2011.
  24. ↑ Jorge Gamboa Elizondo, Programa Nacional de Chapulls, Sistema Nacional d'Àrees de Conservació. «archive. org/web/20110809033622/http://www. sinac. go. cr/humedals. php Chapulls». Archivat des d'el sinac. go. cr/humedals. php original, el 9 d'agost de 2011. Consultat el 12 d'octubre de 2011.
  25. ↑ «archive. org/web/20110113121749/http://www. mapa. es/gabinete/nota. asp? codi=40758_AH070111 Inclosos cinc nous chapulls espanyols en la Llista del Conveni de Ramsar». Archivat des d'el mapa. es/gabinete/nota. asp? codi=40758_AH070111&p=1 original, el 13 de giner de 2011. Consultat el 7 de giner de 2011.
  26. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el mma. es/portal/seccions/biodiversidad/conservacion_humedas/zonas_humedas/ramsar/tabla_nueva. htm original, el 3 de febrer de 2011. Consultat el 26 de setembre de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Conveni_de_Ramsar&oldid=1113189»