Garuda-purana

El Garuda-purana és un dels Puranas, obres que formen part del cos dels texts hinduistas coneguts com smriti (‘tradició’, en contraposició als sruti, ‘escoltats [directament dels deus]’).

Nom sánscrito

• garuḍapurāṇa en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
• गरुडपुराण en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació:
  • [garudá puraná] en sánscrito o ben
  • [garúda purána], [garúd purán] o [gorúd purán] en varis idiomes moderns de l'Índia.
• Etimologia: ‘les llegendes del pardal Garuda’.
  • garuḍa (‘devorador’) prové de l'antiga paraula sánscrita gṝ ([grrí]): ‘devorar’, que ya apareix en el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan de el II mileni a. C.).

La paraula grri prové d'una antiquíssima paraula indoeuropea desconeguda, que es va convertir en atres paraules en idiomes europeus:

• grrlo (‘menjar’) en eslau
• gerru (‘beure’) en lituà
• žora en rus
• glutio (‘deglutir’) i gula en llatí

Potser el pardal Garuda va ser cridat ‘devorador’ perque originalment va ser identificat en el fòc ―que tot ho consumix― dels rajos del sol.

Segons el Sanskrit-English Dictionary de Monier Monier-Williams, Garuda és un pardal mític (cap de la raça dels sers emplumados, enemics de la raça de les serps), vehícul del deu Visnú. Era fill del sabio Kashiapa en la seua esposa Vinata. Poc despuix del seu naiximent, el seu lluent llustre va esglayar als deus, que varen supondre que era el propi deu Agni, i li varen demanar la seua protecció. Quan varen descobrir que ell era Garuda, ho varen elogiar com el ser més alt, i ho varen cridar Fòc i Sol.

Aruna, el auriga del Sol o l'amanecer personificado, és el germà major o menor de Garuda.

La deesa Suajá, l'esposa del deu Agni, adopta la forma d'una dòna pardal, Garudi o Suparni per a casar-se en Garuda.

• • purāṇa: ‘antic’, llegendes, històries.

Contingut

El Garuda-purana conté supostes instruccions del deu Visnú al seu vajana (‘vehícul’ o ‘portador’), l'àguila antropomorfa Garuda, el rei de les aus.

S'expliquen temes d'astrologia, fisiognomía o frenologia, medicina, gramàtica i descripció de les qualitats de les pedres precioses (descriu per eixemple les nou perles, que inclou no solament la coneguda perla d'ostra i de caracola, sino també atres mitològiques: perla de cobra, perla de javalí, perla d'elefant, perla de bambú, perla de ballena, perla de peixos i perla de núvol.

El Garuda-purana és un dels Puranas visnuistas (havent uns atres shivaístas i shaktistas).

Els atres membres d'este grup visnuista són el Visnú-purana, el Nárada-purana, el Bhágavata-purana, el Padma-purana i el Varaja-purana.

El Garuda-purana té 19 000 slokas (versos o llínees), lo que ho convertix en un Purana de tamany mijà. El Skanda-purana, per eixemple, té 81 000 slokas, i el Markandeia-purana solament 9000. Els 19 000 slokas del Garuda-purana es dividixen en dos parts: «purva khanda» (‘anterior part’) i «uttara khanda» (‘superior part’). Cada khanda té varis capítuls (adhiaia). El «purva khanda» és molt més llarc, té 234 capítuls. El «uttara khanda» solament té 45 capítuls.

La segona mitat d'este Purana tracta sobre la vida despuix de la mort. És comú que mentres es crema el cadàver d'un ser volgut, un hinduista lligga en veu alta alguns capítuls.

Resum

Cóm es va crear el Garuda-purana

Sutá Goswami era un religiós molt erudit. Era molt versat en els Puranas i en atres shastras (‘texts sagrats’), i estava molt dedicat al deu Visnú.

El sabio Viasa va ensenyar els Puranas a un dels seus discípuls cridat Roma Járshana. Va ser cridat aixina perque quan va escoltar els Puranas de llavis del seu mestre, la pelussa (roma, en sánscrito) del seu cos es erizó per l'emoció (harshana). Este Roma Járshana va relatar els Puranas a tots els demés religiosos, discípuls de Viasa. El Bhagavata-purana (sigle XI d. C.) diu que Roma Járshana va tindre un fill cridat Sutá Goswami i que va ser este fill qui va relatar el història d'este particular Purana als atres sabio. Per una atra part, Roma Járshana mateixa pertanyia a la casta sutá, per lo que pare i fill podrien haver segut la mateixa persona. De la llectura del Garuda-purana, es té l'impressió de que és Roma Járshana mateix qui està relatant el història, i no el seu fill.

Tornant al punt, Romajárshana va aplegar a un immens bosc conegut com Naimisha Arania. Es va assentar allí i va passar molt temps sol, pensant en el deu Visnú i recitant oracions dedicades a ell.

Varis atres rishis (sabio), dirigits per Sháunaka Rishi també varen aplegar a la selva, per a realisar sacrificis que contrarrestaren els efectes de l'imminent era de Kali. Li varen dir a Roma Járshana, «Sabio, tu ho saps tot. ¿Quí és el deu de tots els deus? ¿Quí deu ser adorat? ¿En qué medita cada persona? ¿Quí pot destruir el mal? ¿Cóm va ser creat el món? ¿Qué és la religió correcta? Digues-nos totes estes coses i més».

Roma Járshana va respondre: «Ho faré. Els recitaré el Garuda-purana. Fa molts anys, el gran pardal Garuda li va recitar este mateix Purana a el sabio Kashiapa, i yo ho vaig deprendre del meu mestre Viasa. Pero primer deixen-me recitar la llista dels 22 avataras de Visnú.

Els avatars de Visnú

• La primera encarnació (Vámana) va ser com un chicon jove. D'esta manera, Visnú va adoptar el celibat (brahmacharya) i va realisar difícils tapasia (austeritat).
• La segona encarnació va ser com un javalí (Varaja). D'esta manera, Visnú va rescatar a la Terra des del inframundo.
• La tercera encarnació va ser com un gran sabio (deva rishi), Nárada. D'esta forma, Visnú va difondre el coneiximent de varis texts (tantras).
• La quarta encarnació va ser com els dos sabio cridats Nara i Naraiana.
• La quinta encarnació va ser com el gran sabio Kapilá. Kapilá va ensenyar al seu discípul Asuri la maravellosa filosofia coneguda com el yoga samkhia teista.
• La sexta encarnació va ser com el sabio Dattatreya, el fill de Atri i Anasuya.
• La sèptima encarnació va tindre lloc en el manwantara conegut com Sváyambhuva. Visnú va nàixer com el fill de Ruchi i Shakti i va realisar molts iagñás (sacrificis).
• En l'octava encarnació, Visnú va nàixer com el fill de Nabhi i Meru. El seu nom era Urukrama. Ell va ensenyar a tots el camí recte de la vida.
• En la novena encarnació, Visnú es va convertir en el rei Prithú, que va cultivar els primers cereals per al consum humà.
• La dècima de les encarnació de Visnú va ser com un peix (Matsia). Va salvar a Manu de l'inundació que va destruir el món.

• En l'undècima encarnació, Visnú va adoptar la forma d'una tortuga (Kurma). Aixina va ajudar als deus (devas) i als dimonis (asuras) que volien batre l'oceà de llet (samudra manthana) per a extraure amrita (néctar de l'immortalitat).
• La duodècima encarnació va ser com Dhanwantari, mege dels deus i autor de la medicina aiurvédica.
• El decimotercer avatara va ser la deesa Mojini. D'esta manera, Visnú va adoptar el cos d'una bella dòna en la finalitat de furtar als dimonis el amrita (la beguda que dona immortalitat).
• En la catorzena encarnació, Visnú es va convertir en Nara Simja, un ser mitat home i mitat lleó. Va matar al malvat asura Jirania Kashipú.
• La quinzena encarnació de Visnú va ser com un nano (Vámana). Aixina va enganyar al asura Bali i va reubicar als deus en el cel.
• En l'encarnació setzena, Visnú es va convertir en Parashú Branca, el bráhmana que va matar a tots els chatrías (guerrers) del món vintiuna voltes.
• L'encarnació dessetena va ser com Viasa, el fill de Parasará i Satiávati. Viasa va dividir els Vedás en quatre.
• La dihuitena encarnació de Visnú va ser com el sabio volador Nárada.
• La denovena encarnació va ser com Branca.
• La vigèsima encarnació va ser com Krisna.
• En la vigèsim primera encarnació, Visnú es va convertir en Buda, el propòsit de la qual va ser enganyar als ateus i acostar-los a la religió per mig de la no violència.
• La vigèsim segona encarnació està encara per vindre. Visnú naixerà com Kalki, en la finalitat de destruir a l'humanitat malvada del final de l'era de Kali i restaurar la justícia.

Hi ha hagut vàries atres encarnació de Visnú. Pero les mencionades anteriorment són les més importants.

Llista de castics en els diferents inferns

Infern	Pecats	Castic en l'infern.
Tamishra	Robo de la propietat d'uns atres incloent a l'esposa, fills i pertinences	És colpejat en una gada (maza).
Andha Tamishra	Esposa que enganya al seu espós	És tirada a un abisme, una i una atra volta.
Raurava	Destruir la família d'un atre, o les seues pertinences	Els kinkaras d'Iama li travessen els òrguens vitals en fitores.
Maja Raurava	Destruir la propietat i la família d'un atre per a adquirir-los	Un gran animal salvage (gurú: ‘pesat’) ho tortura de vàries maneres.
Kumbhipaka	Destruir vides inocents per a menjar	Els kinkaras de Iama ho torren en un tanc d'oli hervir.
Kalasuthira	Torturar als pares i vells, o fer-los passar fam	El mateix tracte en l'infern.
Asipathira	Utilisar a Deu i les pràctiques religioses per a obtindre un benefici econòmic	Tortura per mig de mals esperits, que produïxen por.
Panrimukha	Castigar a persones inocents o realisar activitats illegals	És desfet per les esmolades dents d'un animal semblat a un javalí.
Anthakupa	Torturar persones i realisar activitats inhumanes	És perseguit i mossegat per animals salvages.
Agni Kunda	Furtar propietat aliena per la força, obtenint una ventaja indeguda	És torrat en un agni kunda (estany de fòc), nugat de peus i mans.
Vajra Kandaka	Relacions sexuals en persones d'una atra casta	Té que abraçar una estàtua de ferro al roig viu.
Kimiri bhojana	Supervivència egoista, menjar del treball alié	Insectes s'introduïxen en el cos.
Sanmali	Relacions sexuals en kamukas	Tana en gada (maza de metal).
Vaitharani	Us d'un lloc estatal per a obtindre beneficis indeguts	És sumergit en el riu Vaitharani, de sanc, orina i excrement.
Buyoga	Conducta desvergonzada i lujuriosa, tindre relacions sexuals indiscriminadament	És mossegat per insectes i animals venenosos.
Prayanyoga	Torturar i matar atres sers vius	Els kinkaras de Iama li travessen els òrguens vitals en fleches.
Pasusava	Torturar una vaca (tots els deus estan en la vaca)	Li donen cinglada en canyes.
Sarameyathana	Participar en una massacre o enverinament	Tortura per part d'animals salvages desconeguts.
Avisi	Donar testimoni fals, calumniar	És sumergit i torturat.
Paribathana	Prendre (o fer que un atre prenga) begudes alcohòliques	Li fan beure lava.
Sharakarthama	Difamar a persones majors	Esperits desconeguts torturen els seus òrguens vitals.
Rakshogana	Realisar sacrificis humans (narametha yaga) i menjar menjar no vegetarià	Les víctimes de la tortura naixen en este lloc per a torturar al pecador.
Sulaproga	Matar a persones inocents, dominar mentalment, suïcidar-se i realisar droha nambike	Aus desconegudes picotean al pecador, i li'l tortura en shulas (fitores).
Susimuga	Fer-se ric en mijos indeguts	Li l'arrapa en ungles, i li'l tortura en fam i sigau.
Kunthasutha	Fer sempre el mal als demés	Lo piquen insectes com el escorpión.
Vadaroga	Torturar sers vius	És esposat i cremat en el fòc.
Piravarthana	Difamar a un hoste i no tractar-ho be	Li'l tortura en fam i sigau.
Lalapakshuga	Torturar a l'esposa i prostituir-la	El mateix tracte en l'infern.

Sobre els fantasmes bhuta

En el capítul 7 del Garuda-purana (sigle VI d. C.) s'explica cóm es formen els bhutas (fantasmes). Una volta a l'any, els familiars d'un varó mort deuen realisar un ritual sraddha. Este rito anual es porta a terme presentant una ofrena de pindas (coques d'arròs o de blat) als antepassats. Entre els molts aspectes d'este ritual, el més important és oferir pindas i atres aliments als sacerdots brahmanes que realisen el ritual.

El Garuda-purana discutix al voltant de 17 tipos de fantasmes i alguns d'ells narren els incidents pels quals varen ser castigats a convertir-se en fantasmes.

La formació de cinc tipos de fantasmes es discutix a continuació.

• Un iayamana (ejecutante de ritual) va menjar els aliments cuinats abans de haver-li'ls oferit als sacerdots i als antepassats. En morir es va convertir en un fantasma.
• Un lladre va entrar en una casa aparentment buida per a furtar les joyes d'una dòna. El chicotet fill de la dòna estava prenent aigua d'una gerra, pero el lladre va prendre la gerra d'aigua i la va beure tota. El chiquet va morir per la deshidratació. En descobrir la mort del seu fill, la dòna es va suïcidar tirant-se en un pou. El lladre en morir es va convertir en fantasma.
• Dos amics ―un de ric, i l'atre, pobre― estaven fent negocis i varen invertir tot lo que tenien. El seu negoci va terminar en pèrdua i varen abandonar la població en un pot. Mentres l'amic ric dormia, el pobre ho va tirar fòra de l'embarcació ―en l'Índia les persones no sabien mantindre's a flotació―, i es va dur tots els diners que este tenia. La viuda del home ric, en enterar-se de la mort del seu marit, es va suïcidar. L'amic pobre, en morir de vellea, es va convertir en un fantasma.
• Hi havia una persona rica. Vivia en els seus pares i un germà menor. Els dos germans s'amaven. Una persona malvada va crear problemes entre ells per mig de rumors, i el germà major va maltractar al seu germà menor i ho va despedir de la casa paterna. El germà menor va sofrir per falta de menjar, roba i refugi. Sense que el primogènit s'enterara, els pares varen ajudar al fill menor. No obstant el primogènit es va enterar. Llavors va nugar els seus pares en cadenes de ferro i els va deixar en un temple abandonat. Incapaços de soportar l'humiliació, abdós pares varen consumir verí i varen morir. El germà menor també va morir per la desnutrición. El germà major, en morir anys despuix, es va convertir en un fantasma.
• Un sacerdot brahmán va furtar els adorns d'or que adornaven els murtis (ídols) dels deus. El rei, en enterar-se del robo a les deidades, va ordenar eixecutar a un lladre inocent. El rei no sabia que qui havia furtat les joyes havia segut el brahmán. En l'obscuritat de la nit, el brahmán va ingressar al dormitori del rei ―ya que els a els brahmanes no se'ls prohibia l'entrada a cap lloc―, ho va matar, i es va dur totes les seues joyes. Es va ocultar en la selva profunda, a on va ser mort per un tigre, i es va convertir en un fantasma.

Els fantasmes elegixen els següents llocs per a viure:

• Els llogarets i ciutats a on els habitants no seguixen els preceptes dels Vedas.
• Els llocs a on existixen falsetat i la maldat.
• A on no hi ha fe en el dharma, ni perdó, ni paciència ni coneiximent espiritual.
• A on les persones no realisen rituals sraddha cada any per als seus pitris (antepassats).

Tots estos detalls es varen proporcionar com una conversació entre un recitador del Rig-veda i cinc fantasmes. En eixe moment, el deu Visnú va aparéixer davant ells. Al vore el deu davant ells, els fantasmes varen tractar de parlar, pero no varen poder. El recitador del Veda es va gitar en el pis per a fer reverències al Senyor. Tan pronte com va fer reverències, varen aparéixer sis carros celestials. El recitador del Veda va ser invitat a abordar un dels carros celestials i els cinc fantasmes varen abordar el restant dels carros. Els fantasmes varen alcançar els planetes celestials simplement per la seua associació en el recitador del Veda. El recitador del Veda, posteriorment, es va convertir en el famós gana (‘assistent’) de Visnú conegut com Viswaksena.

Bibliografia

• Mani, Vettam: Puranic encyclopedia. Manipal (Índia): Motilal Banarsidass (primera edició en anglés), 1975.
• Govindarajan: Garuda puranam. Chennai (Índia): New Horizon Mija (primera edició), 2007.