El Brahmanda-purana és un dels 18 Puranas (texts sagrats hinduistes) principals.

  • brahmāṇḍapurāṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
  • ब्रह्माण्डपुराण, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciació: /bramánda purána/ o /brajmánda puraaná/.[1]
  • Etimologia: ‘les històries de l'ou de Brahmā’, sent brahmá: ‘expansió’, el deu Brahmá de varis caps; aṇḍa: ‘ou, testícul’, purāṇa: ‘història antiga, llegenda’.[1]

En les llistes arbitràries de 18 mukhia-puranas li'l considera el número 18. Abans contenia el Adhiatma Ramaiana.

El Brahmanda-purana obté el seu nom del brahmanda (‘l'ou de [el deu] Brahmā’). En el començ hi havia un ou d'or i el prapancha (l'univers en les seues activitats) es va formar a partir d'ell. En porcions del Adhiatma Ramaiana, hi ha referències a Radha i Krishná i l'encarnació de Parashúrama. Este llibre conté 12.000 versos i es considera el millor regal per a un bráhmana.

Contingut

L'edició del Brahmanda-purana de la Venkateshvara Press (de Bombay) consistix en dos parts, de les quals la primera està subdividida en quatre parts (igual que el Vaiú-purana): Prakriya, Anushanga, Upodghata and Upasamhara. El contingut d'estos quatre és casi el mateix que les parts equivalents en el Vaiú-purana.

La segona part es diu generalment «Lalitopakhyana» (la narració de Lalita) i descriu l'adoració de la deesa Lalita (encarnació de Lakshmí) d'acort en els ritos tántricos.[2]

Les seccions principals d'este Purana inclouen:

  • Una descripció detallada del mit de la creació de l'univers, i una discussió sobre les unitats llargues de temps (kalpa i iugá).
  • Un relat de cóm les montanyes posseïen ales en el passat i solien ascendir i descendir cap a la terra al seu antoix. El deu Indra els va tallar les ales, i una volta que les montanyes es varen assentar definitivament, la terra —que fins a llavors era inestable i surava sobre l'oceà— va quedar ferm.[3][4]
  • Aspectes de la geografia de l'Índia (subcontinent indi i els Himalayas) i del restant del món (que els hinduistes creïen que consistia en continents concèntrics) Jambudvīpa, Anudvipa, Ketumāla, etc.
  • Descripció de certes dinasties com Bhárata, Prithú, Deva, Rishi i Agní.
  • El Adhiatma-ramaiana en sèt parts.
  • Descriu els vedangas, descriu l'adi kalpa (el primer eón, sent l'actual el sèptim).

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Vore l'entrada Brahmâṇḍa, que es troba 9 renglons abans del final de la segona columna de la [1] en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. ↑ R. C. Hazra: «The Puranas» (pág. 255), en S. Radhakrishnan (ed.): The cultural heritage of Índia, vol. 2. Calcutta: The Ramakrishna Mission Institute of Culture, 1962. ISBN 81-85843-03-1.
  3. ↑ Witzel, Michael (2012). The Origins of the World's Mythologies (en en), OUP USA, pp. 137. ISBN 978-0-19-981285-1.
  4. ↑ Subedi, Shiba; Hetényi, György(2021-07-16).«The Representation of Earthquakes in Hindu Religion: A Literature Review to Improve Educational Communications in Nepal».Frontiers in Communication.6ISSN 2297-900X.doi:10.3389/fcomm.2021.668086.(en english)

Referències

  • MANI, Vettam: Puranic encyclopedia. Nova Delhi: Motilal Banarsidass (1.ª edició en anglés), 1975.


Referències