Aleixandria de Oxiana
Aleixandria Oxiana o Aleixandria del Oxo () va ser una ciutat supostament fundada per Alejandro Magne a la vora del riu Oxo (Amu Daria), en la seua confluència en el riu Kokcha, i en el llindar del subcontinent indi. Va ser un dels focs del helenisme en Orient durant casi dos sigles fins a la seua aniquilació per invasores nómades cap a 145 a. C., data en la que s'ha estimat la mort d'Eucrátides I.[1]
És l'actual ciutat de Ai Janum (lliteralment “Dama Lluna” en uzbeko), situada en el noreste d'Afganistan en la província de Kunduz, prop de la frontera de Tadjikistan.[2] La ciutat va ser excavada per l'organisació francesa DAFA i científics russos entre els anys 1964 i 1978. L'excavació va ser dirigida per Paul Bernard, qui va suspendre els treballs per la guerra d'Afganistan (1978-1992). Durant la lluita l'emplaçament arqueològic va ser part del front, lo que va produir danys, als que es varen sumar uns atres, de molta major importància, causats pels saqueigs, que varen deixar únicament uns pocs restants del material original.
Història
S'estima que Alejandro Magne va fundar la ciutat en la seua marcha cap al Indo. Plinio el Vell diu al respecte:
La ciutat es va fundar sobre un emplaçament anterior d'época aqueménida. Per a reconstruir part d'esta a la manera grega, es varen usar elements arquitectònics perses de pedra calcàrea. Ptolomeo la va rebatejar com "Aleixandria del Oxo", i és provable que més tarde li la coneguera com "Eucratidia" durant el Regne grecobactriano. Va ser destruïda parcialment despuix de a. C. per les invasions dels escitas i totalment abandonada cap a 125 a. C. en l'invasió dels yuezhi. Els grecs, baix el mandat del rei Heliocles I, varen establir el seu regne en la vall de Kabul, abandonant Aleixandria i Balh (Bactra), capital de la satrapía persa de Bactriana.
Situació estratègica
L'elecció del lloc per a la fundació va obedir a varis factors. La regió, irrigada pel Oxo, tenia un gran potencial agrícola. Els recursos minerals eren abundants en la zona del Hindu Kush, especialment els rubís de Badakshan, i l'or. Per a terminar, la seua ubicació en l'intersecció dels territoris bactrianos i nómades del nort, en última instància, varen permetre accedir al comerç en l'Imperi chinenc.
Una ciutat grega en Bactria
Numerosos artefactes i estructures han segut trobats, que indiquen una elevada cultura helenística, combinada en influències orientals. «Té tots les característiques d'una ciutat helenística, en un teatre grec, gimnasi i algunes cases gregues en patis columnados» (Boardman). En general, Aleixandria de Oxiana va ser una important ciutat grega, en una extensió d'1,5 km², urbs característica del Imperi seléucida i del Regne grecobactriano.
La ciutat va ser destruïda, en l'época de la mort de Eucrátides I, com s'ha dit dalt, i mai es va reconstruir.
Ai Janum potser haja segut la ciutat en la que Eucrátides va ser sitiat per Demetrio, ans que conseguira fugir per a conquistar l'Índia (Marco Juniano Justino).
Arquitectura
Els arqueòlecs desenterraron vàries estructures, sent algunes d'elles perfectament helenísticas, mentres que unes atres incorporaven elements de l'arquitectura persa:
- Muralles de 3,22 quilómetros de llarc, circundando la ciutat.
- Una ciutadella en poderoses torres de 20x11 metros de base i 10 metros d'altura, i muralles de 60 metros d'alt en el cim de les tossals del centre de la ciutat.
- Un teatre clàssic, de 84 metros de diàmetro i 35 files d'assents, que podia acollir al voltant de 4000-6000 persones, equipat en tres nayes per als gobernants de la ciutat. El seu tamany era considerable si tenim en conte els estàndarts clàssics, sent més gran que el teatre de Babilonia, pero un poc més chicotet que el teatre de Epidauro.
Un enorme palau d'arquitectura grecobactriana, que recorda a l'arquitectura formal dels palaus perses. Un gimnasi de 100x100 m, un dels més grans de l'Antiguetat. Es va trobar una inscripció d'una dedicatòria per a Hermes i Heracles en una de les seues columnes. Dita dedicatòria va ser inscrita per dos hòmens, un en un nom macedonio (Tribalo) i un atre de nom grec (Estrat, fill d'Estrat). Varis temples, tant dins com fòra de la ciutat. El temple més gran de la ciutat contenia supostament una estàtua monumental de Zeus assentat, pero es va construir segons el model zoroástrico, en varis murs i habitacions tancades en lloc de les habitacions obertes i rodejades per columnes (peristilo) dels temples grecs. Un mosaic en el que es representa l'estrela argéada, fulls d'acant i varis animals (carrancs, delfins, etc.) Varis restants de columnes corintias.
-
Adorns arquitectònics (Ai Janum). -
Rellonge de sol entre dos pates de lleó esculpidas.
Vivendes
Les vivendes eren d'atobó i, en ocasions, els fonaments eren de rajoles per a protegir-se de la fredor. No tenien accés directe des de l'exterior. Les habitacions estaven reagrupades i protegides per parets molt grosses, unides per corredors acodados, i carien de patis centrals.
El palau
El palau va ser erigit entre el Oxo i l'àgora. En la zona central del palau es va construir un gran pati en peristilo, les dimensions del qual eren 10,8 x 136,77 m. Tenia 116 columnes de pedra calcàrea.
En costat suroccidental, un gran atri hipóstilo de tipo aqueménida, en tres files de sis columnes, donava accés a un pati rectangular més chicotet a cel obert, de 26,02 x 16,50 m, i les parets de la qual d'atobó estaven decorades en semicolumnas de fusta d'estil dòric.
Restants escultòrics
També es varen trobar varis fragments escultòrics, realisats d'una forma prou convencional i en un estil clàssic, que demostren que les innovacions helenísticas, prou desenrollades en el món mediterràneu, no havien calat tant en la ciutat.
Mereix una atenció especial un enorme peu de pedra d'estil helenístic. S'estima que dit peu va pertànyer a una estàtua de 5 o 6 metros d'alt, que ademés tindria que haver representat a una figura assentada per a que igualara l'altura de les columnes que soportaven el pes del temple. Ya que la sandalia que vares vore el peu du una representació simbòlica de Zeus subjectant un raig, es creu que l'estàtua va ser una versió més reduïda de l'estàtua de Zeus en Olimpia.
Entre els restants escultòrics es trobaven també:
Una estàtua d'una dòna en un quitón prou arcaic. El rostre d'un home, esculpido en estuc. Una estàtua no acabada d'un jove nuet en una guirnalda. Una gàrgola que representava a un prostituto. Un friso d'un home nuet, possiblement el deu Hermes, vestint una clámide. Una escultura hermaica d'un home vell, provablement el director del gimnasi a on va ser trobada. Duya un pal llarc en la seua mà esquerra, símbol de les seues funcions.
Per la falta de pedres apropiades per a realisar treballs escultòrics en l'àrea de Ai Janum, s'usava argila no cuita i estuc molejat sobre un marc de fusta, una tècnica que va poder estendre's al centre i est d'Àsia, especialment al art budiste. En alguns casos, tan sol les mans i els peus es feyen de marbre.
-
Escultura d'un home vell (sigle II a. C.) -
Bust del mateix home. -
Friso d'un home nuet vestint una clámide (sigle II a. C.) -
El mateix friso, vist de perfil. -
Gàrgola helenística (sigle II a. C.)
Restants epigràfics
S'han trobat vàries inscripcions en Ai Janum, en un grec clàssic i no barbarizado.
En un Herôon (monument funerari), pròxim al propileu del palau, i identificat en grec com la tomba de Cineas (també descrit com el oikistés o fundador de l'assentament grec), i que data del 300 a. C.-250 a. C., s'ha trobat la base en una inscripció que descrivia els preceptes délficos:
- "Païs ôn kosmios ginou (De chiquets, deprendre bones maneres)
- hèbôn egkratès, (de jóvens, deprendre a controlar les passions)
- mesos dikaios (en l'edat madura, sigau justs)
- presbutès euboulos (en la vellea, doneu bons consells)
- teleutôn alupos. (i moriu despuix, sense resentiment)"
- (Inscripció de Ai-Khamoun)
Els preceptes varen ser inscrits per un home grec cridat Clearco, possiblement Clearco de Solo, el discípul d'Aristóteles, qui les havia copiat en Delfos:
- (Inscripció de Ai Janum)
Restants de manuscrits escrits en papir que contenien diàlecs filosòfics desconeguts sobre la Teoria de les idees. Es creu que són els únics restants que han sobrevixcut d'un diàlec aristotèlic, possiblement el Sofista, a on Jenócrates, un atre filòsof, va presentar la seua teoria de les idees.[4]
Es varen trobar també vàries inscripcions gregues en la tesoreria del palau, indicant els continguts de les vasijas (or, oli d'oliva importat, etc.) i els noms dels administradors que les guardaven. Pels noms mencionats en dites inscripcions, sembla que els directors de la tesoreria eren grecs, i que els administradors que tenien una menor responsabilitat procedien de la Bactria. Tres firmes tenien noms grecs (Cosmo, Isidora, Nicerato), una atra un macedonio o tracio (Lisanias), i dos noms bactrianos (Oxuboakes i Oxubazes).
Una d'estes inscripcions relacionades en l'economia descriu l'inventari del depòsit de gerres d'oli d'oliva de la tesoreria:
- "En l'any 24, en...;
- (contingut) d'oli d'oliva;
- la (vasija) A parcialment buida (conté) oli de
- dos gerres de Hipias
- el hemiolio; i la va sagellar:
- Moloso (?) la gerra A, i Estrat (?) la gerra B (?)"
S'estima que l'última d'estes gerres data aproximadament de l'any 147 a. C., lo que sugerix que Ai Janum va ser destruïda poc despuix d'eixa data.
Artefactes
Es varen trobar numeroses monedes grecobactrianas, del regnat de Eucrátides, pero cap de periodos posteriors. Ai Janum també ha proporcionat les úniques monedes grecobactrianas d'Agatocles de Bactria, que consistixen en dracmes indis d'argent, en representacions de deïtats hindús. En les monedes estan les primeres representacions conegudes de deïtats rigvédicas, i mostren les primeres imàgens de Vishnú: Balarama-Samkarshana i Vasudeva-Krishna. Es pensa que estes constituïxen els primers intents grecobactrianos de crear un estàndart indi per a falcar monedes, ya que anaven a conquistar el nort de l'Índia.
Estos són uns atres dels descobriments:
Un medallón en forma redona en el que es representa a la deesa Cibeles en el seu carro, front a un altar de fòc i baix l'image d'Heli. Una estatuilla de bronze d'Heracles, totalment conservada. Varis braçalets i pendents d'or. Alguns objectes indis, trobats en la tesoreria de la ciutat, duts provablement de les campanyes de Eucrátides. Un toallero que representa a Afrodita assentada. Un mòle que representa a un home madur en barba i diadema.
Numerosos objectes de la vida quotidiana tenen una clara influència helenística: rellonges de sol, tinteros, coberts...
-
Estatuilla de bronze de Heracles (sigle II a. C.) -
Braçalet en pits femenins en forma de banya (sigle II a. C.) -
Tinteros de pedra (sigles III-II a. C.)
Contactes en Índia
Ya que la partix sur des d'Afganistan fins al Hindu Kush (el Paropámisos) sembla que va ser ocupada pel Imperi maurya entre el 305 a. C. fins a la reconquista per Demetrio en el 180 a. C., Ai Janum va ser en efecte una ciutat-frontera per varis sigles, i es localisava just a uns pocs quilómetros dels dominis indis.
Es varen trobar varis objectes indis entre els restants arqueològics de Ai Janum, especialment un plat fet de closques incrustades en varis materials i colors, que narrava supostament el mit indi de Kuntala.[5]
Es varen trobar també monedes gregues, que contenien la primera representació coneguda de les deïtats rigvédicas índies: les imàgens de Vishnú, Balarama-Sankarshana i Vasudeva-Krishna.
Els numerosos rellonges de sol, incloent un rellonge solar ajustat segons la latitut d'Ujjain i trobat en les excavacions, també sugerixen que la ciutat va rebre influències de l'astronomia índia, per les numeroses interaccions en l'Imperi Maurya, i més vesprada, a l'expansió dels indo-grecs cap a l'Índia.[6]
Numismàtica
Ai Janum va tindre aparentment un símbol de la ciutat (un triàngul dins d'un círcul, en vàries representacions), que es va trobar imprés en una rajola d'un dels edificis més antics de la ciutat.
El mateix símbol s'usava en vàries monedes de l'est del Imperi seléucida, lo que sugerix que totes elles es varen falcar provablement en Ai Janum. Vàries monedes que anteriorment eren considerades seléucidas varen passar a ser classificades com a provinents de Ai Janum, i d'açò es conclou que la fàbrica de monedes d'esta ciutat falcava més peces que la de Bactra.
Les primeres monedes trobades en Ai Janum tenen la figura de Seleuco, i les últimes la de Eucrátides, lo que sugerix que la ciutat va ser conquistada despuix d'este regnat.
Invasions nómades
Els invasores nómades indoeuropeus del nort (els escitas i després els yuezhi) varen creuar l'Oxo i varen sometre Bactria al voltant de 135 a. C. Sembla que la ciutat va quedar totalment abandonada entre els anys 130 i 120 a. C. despuix de l'invasió dels yuezhi. Hi ha proves de que els principals edificis de la ciutat es varen incendiar. L'últim rei grecobactriano, Heliocles I, va traslladar la seua capital des de Balh al voltant de 125 a. C. per a traslladar-se a la vall de Kabul. No es varen trobar jamai monedes de Heliocles en Ai-Khamoun, lo que sugerix que la ciutat va ser destruïda baix el regnat de Eucrátides. Els grecs seguirien controlant vàries parts de l'Índia del nort baix el regnat indogriego fins a aproximadament l'any 1 a. C., quan els yuezhi varen expandir els seus territoris encara més al nort, formant l'Imperi kushān.
De la mateixa manera que ocorre en atres emplaçaments arqueològics com Bagram o Hadda, el de Ai Janum ha segut saquejat des de la llarga guerra d'Afganistan fins a l'actualitat.
Rellevància del descobriment de la ciutat
Els objectes trobats són de suma importància, ya que fins a estes excavacions no s'havien descobert restants de les civilisacions grecobactriana i indogriega en l'Est, per lo que alguns parlen de la ciutat com un «espillisme de la Bactria».
Estos descobriments nos donen una nova perspectiva de l'influència que va tindre la cultura grega en l'Est, i reafirma l'influència dels grecs en el desenroll del art grecobudista.
Vore també
- Placa índia de Ai Janum
- Imperi seléucida
- Regne grecobactriano
- Regne indogriego
- Yuezhi
- Kampir Tepe
- Imperi kushán
Referències
- ↑ Bernard, P. (1994), «The Greek Kingdoms of Central Àsia.» En History of civilizations of Central Àsia, Volume II. The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250. Harmatta, János, ed., 1994. Paris: UNESCO Publishing. ISBN 92-3-102846-4, p. 103.
- ↑ Li l'ha identificat també en la ciutat de Jodzhent, sobre el Sir Daria.
- ↑ Plinio el Vell, Història natural, VI, 49.
- ↑ Claude Rapin, "De l'Indus à l'Oxus", p. 375. Vore també la descripció del papir sancer (en francés).
- ↑ "Afghanistan, tresors retrouves", p. 150.
- ↑ «Els influences de l'astronomie grecques sur l'astronomie indienne auraient pu commencer des manifester plus tôt qu'on ne li pensait, dès l'époque Hellénistique en fait, parell l'intermédiaire dones colonies grecques dones Gréco-Bactriens et Indo-Grecs" (French) Afghanistan, els trésors retrouvés», p. 269. Traducció: «L'influència de l'astronomia grega en l'astronomia índia ocorreria abans de lo pensat, en el periodo helenístic, a través de les colónies gregues dels grecobactrianos i els indogriegos».
Bibliografia
- Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne, iv,1,3; 17,4.
- Quint Curcio Rufo, Història d'Alejandro Magne, vii,6,10-28,10; viii,2,7.
Enllaços externs
- Descripció de Ai-Khanoum
- Fotografies d'emplaçaments arqueològiques
- Ai-Khanoum durant la Guerra d'Afganistan
- L'Era Helenística
- Tesors afgans
- Reconstrucció de Ai-Khanoum en 3D
- «L'Aleixandria oblidada», segona película de Eurasia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alejandría de Oxiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Idioma grec
- Llengües del món
- Ciutats fundades per Alejandro Magne
- Bactriana
- Colónies helenísticas
- Jaciments arqueològics d'Afganistan
- Ciutats a lo llarc de la Ruta de la Seda
- Localitats establides en el sigle IV a. C.
- Antics assentaments d'Afganistan
- Descobriments arqueològics de 1961
- Afganistan en 1961
- Patrimoni de l'Humanitat