Placa índia de Ai Janum
La placa índia de Ai Janum és un producte artesanal de lux procedent de l'Índia descobert en el jaciment arqueològic helenístic d'Ai Janum en Afganistan. És un dels eixemples més antics de l'art figuratiu indi, ya que va ser realisat abans del 145 a. C., data de la destrucció de la ciutat-fortalea de Ai Janum. Esta obra figurativa precedix, puix, als bajorrelieves de Bharhut i a la majoria dels bajorrelieves de Sanchi en casi un sigle, per lo que atesta la riquea de l'art figuratiu indi en una data antiga.Rapin, 1992, p. 230 També evidencia els intercanvis entre l'Índia i el regne grecobactriano en el II[1]
Característiques
Materials i fabricació
És un plat decorat en closques (segments rectangulars i casi plans de closca shankha) —nom científic Turbinella pyrum anteriorment Xancus pyrum—, un gran marisc de les costes occidentals i orientals de l'Índia),[2] de incrustacions d'or i cristal i que possiblement representa el mit de la Sakuntala.[3] Els segments de closca varen ser finament afondats per l'artesà i les celes resultants es varen reblir en vidre coloreat i es varen vorejar en escates d'or (tècnica de incrustaació champlevé).[4]
Originalment, es varen incrustar 65 plaques fines, de les quals es varen trobar 33 i 4 s'han perdut des de llavors. L'objecte va poder ser l'adorn del revers d'un espill. La decoració va ser restaurada per l'arqueòlec francés Claude Rapin.[5] La placa té 20,5 cm de diàmetro i és anterior al 145 a. C., data de la destrucció de Ai Janum, provablement entre el [[Sigle |]] i el I[6]
Orige
Els restants d'esta placa es varen trobar en la sala del tesor de Ai Khanoum junt en molts atres objectes d'orige indi, com peces en multipunzón, un tro adornat en pedres precioses i atres objectes artesanals.
Estos objectes varen ser provablement duts a Ai Khanoum per Eucratides I despuix de les seues campanyes en l'Índia contra el seu rival Menandro I, i són trofeus de guerra o regals.
Interpretació: el mit de Shakuntalá
Claude Rapin ha analisat els restants de la placa per a intentar una reconstrucció7. Segons ell, les peces existents corresponen a soldats a cavall armats en llances, una cuadriga en tres passagers coronada per un parasol, evidentment una processó real, columnes aparentment independents que semblen delimitar un espai, un edifici en sostre en pináculos, animals com cérvidos i pavos reals, i plantes.[8]
Segons Claude Rapin, es tracta d'una representació del mit de Shakuntalá (“protegida dels pardals” en sánscrito), Shakuntalá troba al rei Dushianta enamorat en un bosc. Abdós es varen unir i varen tindre com a fill a Bharata, l'antepassat homònim i primer emperador de la nació índia.[9]
Esta complexa escena no mostra cap rastre d'influència iraní o helenística,[10] a banda del disseny molt clàssic dels cavalls, i la tècnica d'eixecució que s'assembla a la glíptica aqueménida.[11] També les columnes, en bases de gerro de loto sobre un pedestal de dos escalons, es diu que són de tipo indo-persa.[12]
Vore també
Referències
- ↑ Rapin, 1992, p. 185.
- ↑ Rapin, 1992, p. 188.
- ↑ Bernard, 2007, p. 66.
- ↑ Rapin, 1992, pp. 185-187.
- ↑ Bernard, Cambon y Jarrige, 2007, pp. 262-263.
- ↑ Rapin, 1992, p. 230.
- ↑ «La Trésorerie du palais hellénistique d'Aï Khanoum» (en francés). Consultat el 21 de novembre de 2022.
- ↑ Rapin, 1992, p. 189.
- ↑ Rapin, 1992, pp. 191-192.
- ↑ Rapin, 1992, p. 191.
- ↑ Rapin, 1992, p. 229.
- ↑ Rapin, 1992, p. 225.
Bibliografia
- (1992).La Trésorerie du palais hellénistique d'Aï Khanoum. L'Apogée et la chute du royaume grec de Bactriane, Fouilles d'Aï Khanoum VIII, Mémoires de la Délégation archéologique française en Afghanistan XXXIII.De Boccard.Paris:
- 185-232.
- (2007).Afghanistan, els trésors retrouvés, collections du musée national de Kaboul.Musée Guimet.Paris:
- 55-67.
- (2007) Afghanistan, els trésors retrouvés, collections du musée national de Kaboul (en francés), Paris: Musée Guimet.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa india de Ai Janum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.