Anar al contingut

Juniperus pseudosabina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Juniperus pseudosabina Jałowiec nibysabiński 2019-10-26 01.jpg
Juniperus pseudosabina (Juniperus pseudosabina)


Juniperus pseudosabina, ginebrera de Turkestán o ginebrera negra nano és una espècie de ginebrera (Juniperus) originària de les zones montanyoses d'Àsia Central.

Descripció

[editar | editar còdic]

Juniperus pseudosabina té una forma variable, creix com un arbust o un arbre chicotet i alcança un tamany d'1 a 10 metros d'altura. Els fulls són de dos formes: fulls jovenils, que estan opostes o en verticilos de tres en les branques, medixen de 4 a 8 milímetros de llarc i tenen una punta cònica i fulls adultes en forma de escama d'1,3 a 2 mm de llarc en brots d'1,5 a 2 mm de gruixa i en una punta roma adherida o independent. Els fulls jovenils es troben principalment en les plántulas, pero les plantes madures continuen tenint alguns fulls jovenils ademés de les adultes, particularment en els brots danyats pel ramoneo.[1][2]

És en gran part dioica, en plantes masculines i femenines separades, pero algunes plantes individuals produïxen abdós sexes. Els cons de les flors masculines tenen forma d'ovoide a casi esfèrica i medixen entre 2 i 3 milímetros de llarc. Contenen de sis a huit microsporofilas, que transporten de dos a tres sacs de polen. Els cons femenins són de forma ovoide a àmpliament ovada, de 0,7 a 1,4 centímetros de llarc i de 0,6 a 1 centímetro de gruixa. Quan estan madurs, són de color negre blavenc a negre parduzco i tenen un gebre blau verdosa. Cada con du una llavor llaugerament comprimida. Les llavors solcades tenen forma d'ou, medixen de 6 a 7 milímetros de llarc i de 4 a 6 milímetros d'ample. La seua base és cònica o redonejada i la seua punta és roma.[1][2]

Varietats

[editar | editar còdic]

L'espècie Juniperus pseudosabina es pot dividir en fins a dos varietats:[3]

  • Juniperus pseudosabina var. pseudosabina és la forma nominada i solament creix com arbust.[4]
  • Juniperus pseudosabina var. turkestanica (Com.) Chiula creix com a arbre i arbust. Un sinònim és Juniperus turkestanica Kom.[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

La planta és originària de les montanyes d'Àsia Central en el nort de Pakistan, el norest d'Afganistan, Tadjikistan, Kirguizistan, l'est de Kazakhstan, l'oest de China, l'oest de Mongòlia i el centre-sur de Rússia.[1][2]

Per lo general creix en altituts de 2000-4100 m.[4]

Conservació

[editar | editar còdic]

Encara que té una àmplia distribució i actualment no està amenaçada, l'aument del pastoreig del ganado domèstic en la regió podria amenaçar-la en el futur.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Farjon, Aljos (2005). (en en), Real Jardí Botànic de Kew. ISBN 978-1-84246-068-9.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Adams, Robert P. (2004). , Trafford Publ. ISBN 978-1-4120-4250-5.
  3. «Tropicos» (en en). www.tropicos.org. Consultat el 2024-12-02.
  4. 4,0 4,1 4,2 Zhengyi, Wu; Raven, Peter Hamilton (1999). (en en), Science press, p. 77. ISBN 978-0-915279-70-8.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]