Anar al contingut

Penillanura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

]]

Archiu:Vistas desde la Peña Gorda.JPG
La penillanura salmantina en La Penya (Replanell Nort)
Archiu:Sanikiluaq peneplain.JPG
Vista aerea d'una penillanura sumament plana parcialment anegada en les illes Belcher, Baïa de Hudson, Canadà. S'observa que la penillanura trunca varis plegues.
Archiu:Peneplain.jpg
Bosqueig d'una peneplanización hipotètica després d'un periodo d'orogènia.

En la geomorfología i la geologia, una penillanura és una planura de baix relleu formada per erosió prolongada. Esta és la definició en els térmens més amplis, encara que en freqüència l'us de penillanura pretén implicar la representació d'una etapa casi final (o penúltima) d'erosió fluvial durant époques d'estabilitat tectónica estesa.[1] Les penillanuras a voltes s'associen en la teoria del cicle d'erosió de William Morris Davis,[1] pero Davis i atres investigadors també han utilisat el terme d'una manera purament descriptiva sense implicar cap teoria o génesis particular.[2]

L'existència d'algunes penillanuras i la peneplanación com un procés en la naturalea no està exenta de controvèrsia, per la falta d'eixemples geològicament recents i l'incertitut en l'identificació de penillanuras antigues.[1][3]

En algunes definicions les penillanuras s'aproximen a un nivell base representat pel nivell de la mar, ya siga actual o antic, no obstant en atres definicions esta relació no és rellevant.[3] La geomorfóloga Karna Lidmar-Bergström i els seus associats consideren el criteri del nivell base crític en la definició de penillanuras i de major importància que el mecanisme precís de formació, incloent d'esta manera les pedillanuras entre les penillanuras.[4][5]


Si ben generalment se supon que les penillanuras es formen prop del nivell de la mar, també s'ha postulat que poden formar-se en altura si una sedimentación extensa eleva el nivell de base local lo suficient[6] o si les rets fluvials estan contínuament obstruïdes per deformació tectónica.[7] Les penillanuras dels Pirineus i la replanell tibetà ejemplificarian estos dos casos respectivament.[6][7]

Una idea errònea comuna sobre les penillanuras és que deurien ser planes a tal grau de no tindre accidents de relleu.[3] De fet, algunes penillanuras poden compondre de tossals, ya que reflectixen una meteorización profunda i irregular, formant una planura que s'aproxima a un nivell base només a gran escala.[4][nota 1]

A gran escala, les penillanuras es caracterisen per semblar esculpidas de manera independent a cual siga la estructura de la roca i la litologia, pero en detalle, la seua forma està controlada estructuralment; per eixemple, les divisions de drenage en la penillanura poden seguir roques més resistents.[8] En opinió de Davis, els grans cursos d'aigua es tornen insensibles a la litologia i l'estructura en una penillanura, pero no seria el cas durant la "fase de valls" del cicle d'erosió. Dita situació pot explicar l'existència de cursos d'aigua superposts.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 “Erosion, isostatic response, and the missing peneplains” (2002). Geomorphology 45 (3–4): 225–241. doi:10.1016/S0169-555X(01)00156-8. Bibcode2002Geomo..45..225P.
  2. “Cratonic erosion unconformities and peneplains” . The Journal of Geology 88 (1): 69–86. doi:10.1086/628474. Bibcode1980JG.....88...69F.
  3. 3,0 3,1 3,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. 4,0 4,1 “Stratigraphic landscape analysis, thermochronology and the episodic development of elevated, passive continental margins” . Geological Survey of Denmark and Greenland Bulletin 30: 18. doi:10.34194/geusb.v30.4673.
  5. 5,0 5,1 “Stratigraphic Landscape Analysis and geomorphological paradigms: Scandinavia as an example of Phanerozoic uplift and subsidence” . Global and Planetary Change 100: 153–171. doi:10.1016/j.gloplacha.2012.10.015. Bibcode2013GPC...100..153L.
  6. 6,0 6,1 Origin of the highly elevated Pyrenean peneplain” (21 de juliol 2005). Tectonics 24 (2): n/a. doi:10.1029/2004TC001697. Bibcode2005Tecto..24.2010B.
  7. 7,0 7,1 In situ low-relief landscape formation as a result of river network disruption” . Nature 520 (7548): 526–530. doi:10.1038/nature14354. PMID 25903633. Bibcode2015Natur.520..526I.
  8. 8,0 8,1 Palmquist, Robert C. (1980). «The Compatibility of Structure, Lithology and Geomorphic Models», Theories of Landform Development, 2nd edició, Allen & Unwin, pp. 145–168.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>