Federació
Una federació (del llatí fœdus, "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític republicà i excepcionalment monàrquic.
Les federacions estan compostes per divisions territorials que s'autogovernen, a les quals s'arriba a donar en freqüència el nom d'estats, cantons, regions, províncies o atres, que gogen d'un major o menor grau d'autoomia pero que, en qualsevol cas, tenen facultats de govern o llegislació sobre determinades matèries, distintes de les que corresponen a la administració federal (govern de la federació). L'estatus d'autogovern de les regions que el componen està establit per la seua constitució i, habitualment, no pot alterar-se unilaterlament per decisió del govern de la federació.
El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.
Les federacions poden ser multiètniques o estendre's per amples territoris, encara que no necessàriament ha de donar-se alguna d'estes situacions. En freqüència les federacions se constituïxen sobre un acort original entre estats sobirans. Els estats que formen la federació no solen tindre dret a separar-se unilateralment de la mateixa. Entre les federacions més significatives de nostrs dies s'encontren els de Alemanya, Argentina, Austràlia, Brasil, Estats Units, Índia, Mèxic, Rússia i Veneçuela.
La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com federalisme.
Les parts que composen una federació se conèixen generalment en el nom d'estats per lo que per a diferenciar-los dels "estats nacionals" solen ser nomenats "estats federats". Dits estats poden considerar-se dotats de certa soberania, ya que certes competències els queden reservades en exclusió del govern federal. Encara que una federació és algo més que una mera alliança d'estats independents. Els estats que formen una federació no solen tindre competència en assunts de política exterior i per tant carixen de la consideració d'independents baix el dret internacional.
Alguns països utilisen noms distints (i distintius) per a denominar a les seues parts federades: en Suïssa se coneixen com "cantons" i en Canadà se les denomina "províncies".
Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i Austràlia, en el Districte de Colúmbia dels Estats Units aixina com el Distrit Federal en Mèxic. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.
No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de Mèxic, la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última década el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.