Anar al contingut

GUAM

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
GUAM
Per a l'illa pertanyent a Estats Units vore Guam.


GUAM (en cirílico: ГУАМ) és un acort regional firmat per quatre països de la Comunitat d'Estats Independents: Georgia, Ocrania, Azerbaiyán, i Moldavia —els dos primers no formen part de la CEI—. El grup va ser creat per a contrarrestar l'influència de Rússia en la zona, i ha rebut el respal dels Estats Units.[1]

La cooperació entre Geòrgia, Ucrània, Azerbaiyan i Moldàvia va començar en el fòrum consultiu GUAM, establit el 10 d'octubre de 1997 en Estrasburc i que va ser batejat en les inicials d'estos països. En 1999, Uzbekistan es va unir a ells, canviant el nom del grup pel de GUUAM, pero es va retirar en 2005.

A pesar del fracàs de la reunió de 2004 (solament varen comparéixer dos dels cinc presidents dels Estats membres), l'organisació continua existint i celebrant reunions, ara renombrada com GUAM: Organisació per a la Democràcia i el Desenroll Econòmic. La seua novena reunió va tindre lloc del 27 al 29 de maig de 2006 en Kiev, Ucrània.

Història

[editar | editar còdic]

Orígens i fundació, membresía uzbeka (1997–2005)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
70-kopeck Ucranià sagell postal commemoratiu del Cim GUAM celebrada en Kiev, 22 i 23 de maig de 2006.

La cooperació entre Geòrgia, Ucrània, Azerbaiyan i Moldàvia va començar en el "fòrum consultiu GUAM", establit el 10 d'octubre de 1997 en Estrasburc i nomenat en les lletres inicials de cada u d'eixos països. En 1999, l'organisació va adoptar el nom GUUAM per la membresía d'Uzbekistan. Un cim en Yalta el 6 i 7 de juny de 2001 va ser acompanyada per la firma de la carta de GUUAM, que va formalisar l'organisació. Segons l'expresident ucranià Viktor Yushchenko, la carta establix objectius per a la cooperació, com promoure valors democràtics, garantisar un desenroll estable, millorar la seguritat regional i internacional i intensificar l'integració europea.[2]

En 2002, Uzbekistan va anunciar que planejava retirar-se de l'organisació i després d'este anunci va començar a ignorar els cims i reunions de GUUAM.[3] En maig de 2005 , poc despuix de la massacre d'Andijan, Uzbekistan finalment va donar avís oficial de retir de l'organisació a la presidència de Moldàvia, canviant aixina el nom del grup de nou a GUAM.

Un cim de GUUAM va tindre lloc en Chișinăo, Moldàvia, el 22 d'abril de 2005. El Departament d'Estat d'EE. UU. representant especial per a Eurasian conflictes, Steven Mann, i l'OSCE El Secretari General, Ján Kubiš, va participar en el cim. L'embaixador rus en Chișinăo va criticar el fet de que Rússia no haja segut invitada a assistir.[4] Ilham Aliyev, el president d'Azerbaiyan, va dir despuix del cim: "La nostra organisació està emergint com una força poderosa, participant en la resolució de problemes en la regió Caspio—Mar Negra", mentres que el president d'Ucrània, Viktor Yushchenko, va dir que s'havia escrit una nova pàgina en l'història de l'organisació.[5]

Aprofundiment de les relacions i integració (2006–2013)

[editar | editar còdic]

Donat el creiximent de la seua influència en la regió, i l'existència de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) liderada per Rússia, GUAM va ser vista en Rússia com una forma de contrarrestar l'influència russa en l'àrea i com a part d'una estratègia respalada pels Estats Units.[6] No obstant, els líders de GUAM rebugen repetida i oficialment tals afirmacions i declaren la seua ferma voluntat de desenrollar relacions estretes i amistoses en Rússia. Ademés, Azerbaiyan, la principal potència energètica del grup, ha conseguit evitar conflictes en Rússia en els últims anys.

En abril de 2006, tres nacions de GUAM varen recolzar la proposta d'Ucrània de condenar l'Holodomor, la hambruna de la década de 1930 en Ucrània que va matar a millons de persones, com un genocidi.[7]

En maig de 2006, Ucrània i Azerbaiyan varen anunciar plans per a aumentar encara més les relacions en els membres de GUAM canviant el nom de l'organisació a "Organisació GUAM per a la Democràcia i el Desenroll Econòmic" i establint la seua sèu en la capital ucraniana.[8] Els demés membres varen dir que es tractava d'un pas i un alvanç notables. També s'esperava que els participants en el cim aprovaren els estatuts, una declaració i un comunicat de la GUAM. També en maig de 2006, el Ministeri de Defensa d'Ucrània va anunciar plans per a establir forces GUAM manteniment de la pau.[9] A l'any següent, les nacions de GUAM varen acordar formar una força conjunta de manteniment de la pau de 500 efectius per a combatre separatisme.

En juny de 2007, els presidents de Lituània, Polònia i Romania es varen unir als líders dels Estats membres de GUAM en el cim de GUAM en Bakú, Azerbaiyan. També varen participar en el cim el vicepresident de Bulgària, el vicepresident del parlament d'Estònia, el ministre d'Economia de Letònia i els representants d'alt nivell dels Estats Units, Japó, l'Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa (OSCE), l'Organisació de Cooperació Econòmica de la Mar Negra (BSEC), UNESCO, i caps de missions diplomàtiques acreditades en Azerbaiyan.[10]

Evolució

[editar | editar còdic]
1990

La cooperació entre Geòrgia, Ucrània, Azerbaiyan i Moldàvia en el marc de GUAM es va iniciar en la reunió dels presidents dels respectius països el 10 d'octubre de 1997 en Estrasburc durant el cim del Consell d'Europa. Al mateix temps, es va adoptar un comunicat oficial reconeixent al sindicat GUAM en l'estatus de "fòrum consultiu". En abril de 1999, Uzbekistan es va unir al fòrum. L'event va ser anunciat durant el cim d'aniversari OTAN-OTAN en Washington D. C., durant la qual GUUAM ya va firmar la Declaració de Washington, que va declarar l'objectiu de l'integració en les estructures europees i euroatlánticas.

2000

En setembre de 2000, durant el Cim del Mileni en l'ONU, també es va adoptar un memoràndum que regula les metes de l'establiment i funcionament de GUAM. El cim GUUAM es va celebrar en Yalta els dies 6 i 7 de juliol de 2001, en la que els caps d'Estat varen firmar la Carta. Com a resultat, el fòrum consultiu va rebre l'estatus d'organisació regional internacional. La Carta va enumerar no solament els objectius de GUUAM, sino que també va discutir les estructures organisatives.

No obstant, com ha demostrat el temps, l'organisació no ha demostrat ser resistent: en 2002, Uzbekistan va anunciar la seua intenció de retirar-se del GUAM i després va començar a ignorar les seues mides. El president Islam Karimov va anunciar oficialment la retirada del seu país en maig de 2005. La raó formal de la retirada d'Uzbekistan va ser "un canvi significatiu en les metes i objectius anunciats originalment per l'organisació". Segons la carta del president uzbeko Karimov, Uzbekistan no està satisfet en el "émfasis de l'organisació en resoldre conflictes congelats, formar blocs armats conjunts i revisar els sistemes de seguritat existents". Les autoritats uzbekas han explicat que no poden participar activament en estos processos "per l'ubicació geogràfica"

GUAM ha segut pràcticament inexistent durant varis anys. Per eixemple, solament dos de cada cinc líders varen assistir a la reunió de Yalta en Yalta (2004). El procés de la seua intensificació es va iniciar despuix de la Revolució Taronja en Ucrània, en febrer-març de 2005, a nivell de trobades bilaterals entre els líders d'Ucrània, Geòrgia i Moldàvia. A principis de març, en vespres de les eleccions parlamentàries en Moldàvia, Mikheil Saakashvili va visitar Chisináu, i abans d'això, el president moldavo, Volodymyr Voronin, va aplegar a Kiev, a on va firmar una declaració conjunta sobre la cooperació ucranià-moldava.

El 22 d'abril de 2005 va tindre lloc el cim GUAM en Chisináu. Segons el president ucranià, Viktor Yushchenko, els Estats membres de GUAM "ya no es perceben a sí mateixos com a fragments de l'URSS" i tenen l'intenció de convertir-se en la locomotora de la "tercera ona de revolucions democràtiques" en l'antiga Unió Soviètica. El president d'Uzbekistan, Islam Karimov, s'ha negat a assistir al cim. Al cim varen assistir els presidents rumà Traian Basescu i lituà Valdas Adamkus, el president en eixercici de la OSCE, Jan Kubis, i el representant d'EE. UU., representant especial per a Nagorno-Karabaj i els conflictes euroasiàtics, Stephen Mann. En el cim es varen firmar dos documents: la Declaració "Per la democràcia, l'estabilitat i el desenroll" i la declaració conjunta "Creació de la democràcia des del Bàltic fins a la Mar Negra". En el periodo previ a les eleccions presidencials en Bielorússia, els participants en el cim varen anunciar la seua intenció de "desenrollar la democràcia" en Bielorússia. El president georgiano, Mikheil Saakashvili, s'ha queixat de que "no hi ha democràcia ni llibertat" en Bielorússia, subrallant que el poble bielorús "té dret a la lliure elecció" i al desenroll europeu. El president lituà, Valdas Adamkus, va fer una dura declaració: "El president Lukashenko s'està movent cada volta més ràpit cap a la autocracia, el autoaislamiento tant de l'estat com del poble bielorús". Rússia, que no va ser invitada al cim, va reaccionar bruscament a la declaració de Saakashvili. "Que Saakashvili no es considere un mesías", va dir l'embaixador rus en Moldàvia, Nikolai Ryabov, i va aconsellar a Saakashvili que "deixe en pau a Bielorússia" i treballe per a resoldre numerosos problemes en el seu país.

En decembre de 2005, els països GUAM varen unir forces en una reunió del Consell de Ministres de Relacions Exteriors de la OSCE en Liubliana, Eslovènia. En vespres del fòrum de la OSCE, la presidència de la GUAM va passar a Moldàvia, i és ella, la més interessada en l'implementació per part de Rússia dels "Acorts d'Estambul" (sobre la retirada de les tropes d'Abjasia, Osetia del Sur i Transnistria), qui va parlar en la Reunió OSCE GUAM. El Ministre de Relacions Exteriors d'Ucrània, Borys Tarasyuk, va declarar que els països de GUAM continuaran actuant junts, ya que els líders de Geòrgia, Ucrània, Azerbaiyan i Moldàvia registraran a GUAM com una organisació regional internacional de ple dret en decembre de 2005. La Secretaria de GUAM estarà ubicada en Kiev.

El 29 de decembre de 2005, el president d'Uzbekistan, Islam Karimov, va denunciar els següents documents firmats dins del GUUAM: "Carta de Yalta", "Memoràndum sobre facilitació del comerç i el transport", "Acort sobre assistència mútua i cooperació en assunts aduanero entre els governs dels membres del GUUAM Estats".

El primer Cim GUAM va tindre lloc el 22 i 23 de maig de 2006 en Kiev. Els presidents de Bulgària, Lituània, Polònia i el vicepresident de Romania han segut invitats a Ucrània per al cim. El 23 de maig de 2006 es va prendre la decisió de reformar l'organisació. Els països participants varen firmar un protocol sobre l'establiment d'una zona de lliure comerç. Ademés, es va firmar una declaració sobre l'establiment d'una nova organisació internacional - "Organisació per a la Democràcia i el Desenroll Econòmic - GUAM" ODER-GUAM i la seua carta. També es varen anunciar plans per a establir un consell de combustible i energia per a coordinar els esforços per a garantisar la seguritat energètica dels països participants.

El 24 de maig de 2006, Romania va anunciar la seua intenció d'unir-se a GUAM. [8]

El 14 de setembre de 2006, despuix d'una feroç lluita en l'ONU, es va decidir discutir els "conflictes congelats" en l'antiga URSS en la 61.ª sessió de l'Assamblea General. Esta iniciativa va ser realisada pels estats del GUAM, que varen conseguir incloure el tema en l'agenda de la sessió en el respal d'Estats Units, Gran Bretanya i varis països més, a pesar de l'oposició activa de Rússia. Esta decisió va ser vista com un reconeiximent per part de la comunitat mundial de l'ineficàcia de les forces de pau russes en les zones de conflicte en Transnistria, Abjasia i Osetia del Sur i la derrota diplomàtica de Moscou. Els diplomàtics dels països de GUAM en Nova York criden a la decisió un testimoni de la creixent importància política de GUAM. Al mateix temps, el Ministeri de Relacions Exteriors de Geòrgia va acusar a Rússia de "utilisar tots els mijos possibles" per a opondre's a l'inclusió del tema en l'agenda de la sessió.

Durant un discurs davant l'Assamblea General de l'ONU el 22 de setembre, el president de Geòrgia, Mikheil Saakashvili, va fer unes dures declaracions sense precedents contra Rússia, acusant-la de "anexió" i "ocupació de gánsteres", alguna cosa que ningú havia fet abans des de la tribuna de l'ONU. El ministre de Relacions Exteriors d'Ucrània, Borys Tarasyuk, va recolzar a Saakashvili i va dir: "Ucrània rebuja qualsevol intent d'establir paralelismes entre el problema de Kosovo i els conflictes no resolts en GUAM". Esta posició contradiu l'opinió dels líders russos, que insistixen que si s'otorga l'independència a Kosovo, els conflictes regionals en la CEI deurien resoldre's de manera similar.

El 25 de setembre de 2006, els cancellers dels Estats membres del GUAM, reunits en Nova York en el marc de la 61.ª sessió de l'Assamblea General de l'ONU, varen discutir els alvanços en la solució dels conflictes congelats en la CEI. Rússia no va ser invitada a la reunió, pero va estar present el subsecretari d'Estat dels Estats Units, David Kramer. Els participants varen acordar crear la seua pròpia força policial per a reemplaçar a les forces de pau russes en zones de conflicte en Geòrgia i Moldàvia. L'implementació d'este acort ha segut posposta indefinidament. Els Cancellers també varen acordar un pla estratègic de mides conjuntes “per a ampliar el respal internacional per a la solució pacífica de conflictes prolongats en els territoris de GUAM”, l'objectiu principal dels quals és conseguir l'adopció d'una resolució de l'Assamblea General de l'ONU sobre conflictes congelats.

El ministre de Defensa rus, Sergei Ivanov, va respondre a la decisió dels ministres de Relacions Exteriors de GUAM: "Geòrgia busca utilisar les capacitats militars de GUAM per a reemplaçar a les forces de pau russes en Abjasia i Osetia del Sur. La presència de forces adicionals en Geòrgia permetrà al seu liderage no negar-se a sí mateixa el desig de jugar dur en cap moment, com es va fer recentment en el desfiladero de Kodori, i també els permet usar-els com a bases adicionals en la confrontació en Sujumi i Tskhinvali. No obstant, en la seua opinió, "Rússia, que advoca per la solució dels conflictes existents solament per métodos polítics, trobarà mides adequades per a evitar el desenroll de la situació en este escenari".

En una reunió del Consell de Ministres de GUAM en Nova York el 25 de setembre, els Ministres de Relacions Exteriors de GUAM varen nomenar a Valery Chechelashvili, Primer Viceministro de Relacions Exteriors de Geòrgia, Secretari General de l'organisació. Chechelashvili és el coordinador nacional de l'Organisació per a la Democràcia i el Desenroll Econòmic - GUAM de Geòrgia.

Els dies 18 i 19 de juny de 2007 es va portar a terme en Bakú (Azerbaiyan) el segon cim de l'Organisació per a la Democràcia i el Desenroll Econòmic baix el lema "GUAM: Unint els Continents". El cim va incloure reunions periòdiques del Consell de Caps d'Estat, el Consell de Ministres de Relacions Exteriors, reunions de GUAM - EE. UU., GUAM - Japó, GUAM - Polònia, reunions del Consell de Coordinadors Nacionals, reunions conjuntes de caps de ministeris i departaments. . [9]

El Consell de Caps d'Estat va celebrar la seua reunió en un format ampliat. Varen assistir els Presidents de la República d'Azerbaiyan (Ilham Aliyev), Geòrgia (Mikheil Saakashvili), Ucrània (Viktor Yushchenko) i el primer ministre de la República de Moldàvia (Vasily Tarlev), aixina com caps d'Estat, ministres i polítics de Lituània, Polònia, Romania, Bulgària, Estònia, Letònia, EE. UU., Japó, OSCE, BSEC, UNESCO, caps de missions diplomàtiques acreditades en Azerbaiyan. [10]

El Consell va firmar la Declaració de Bakú "GUAM: Unint els Continents". Es va centrar en la seguritat energètica, l'us del potencial de trànsit dels països membres, aixina com qüestions sobre la lluita contra el terrorisme internacional, el separatisme i l'extremisme agressius i el crim organisat transnacional. [11]

També es varen identificar les perspectives per al desenroll de la cooperació en l'àmbit humanitari, inclús en el camp de la cultura, l'educació, l'atenció de la salut, els intercanvis de jóvens, el turisme i els deports fins a 2010, en relació en el qual el Protocol de Cooperació en l'Àmbit de la Cultura per a 2007 va ser firmat -2010. El Consell va adoptar l'Estratègia de desenroll de la cooperació sectorial de GUAM, que demanava un incentiu per a la cooperació efectiva entre els Estats membres en àrees rellevants.

Per a commemorar el dècim aniversari de GUAM, el 19 de juny de 2007 es va portar a terme en Bakú una conferència científic-pràctica sobre "GUAM en la regió i en el món".

La presidència de l'organisació d'Ucrània va passar a la República d'Azerbaiyan. Es va decidir celebrar una reunió ordinària en Tbilisi (Geòrgia) en juny de 2008.

Durant el cim es va discutir la qüestió d'establir un batalló conjunt de manteniment de la pau GUAM. No obstant, segons el president moldavo, Volodymyr Voronin, la decisió va ser bloquejada més vesprada: "Els vaig dir que terminaren estos jocs. Gràcies a Deu, les decisions en la GUAM es prenen per consens, i quan nos neguem a firmar el document, esta idea finalment va explotar”.

En 2009, el president de Moldàvia, Volodymyr Voronin, quan se li va preguntar sobre les perspectives de l'organisació, va dir que "GUAM com a organisació regional és inviable i poc prometedora". Voronin va senyalar que esta organisació "no té subjecte per a decisions", i tots els intents de reviure-la varen fracassar.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ AG Gumenyuk . GUUAM // Enciclopèdia diplomàtica ucraniana  : en 2 volums / editor: LV Gubersky (president) i uns atres. - K. _ : Coneiximent d'Ucrània, 2004. - Vol. 1 - 760 p. - ISBN 966-316-039-X .
  2. ↑ «Vicecanceller rus: "GUAM no és un grup antirruso"». Today. az.
  3. ↑ «Uzbekistan: Tashkent es retira de GUUAM, els membres restants seguixen alvance».
  4. ↑ «Artícul Itar-Tass». Itar-Tass.
  5. ↑ «Els líders de GUAM saluden el Cim de Chişinăo - Civil Geòrgia». Consultat el 18 d'abril de 2007.
  6. ↑ «Axis of Evil Shaping Against Moscow». Kommersant. Consultat el 13 de març de 2022.
  7. ↑ «Divisió de la CEI en la Conferència Ministerial». Eurasia Daily Monitor. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2007.
  8. ↑ «Ministres d'Assunts Exteriors de Geòrgia, Ucrània, Azerbaiyan i Moldàvia varen discutir el pròxim cim de Guam». InfoMarket. Moldova Azi (19 de maig de 2006). Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2008. Consultat el 13 de març de 2022.
  9. ↑ «Ucrània sugerix creació de l'unitat de manteniment de la pau de GUAM». Today. az (31 de maig de 2006).
  10. ↑ «Embaixada d'Azerbaiyan en EE. UU.: Bakú acull el Segon Cim de GUAM».

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=GUAM&oldid=1100504»