Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa

Erro al crear miniatura:

Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa

La Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa (OSCE), pretén eixercir de mediador entre els Estats membres en tasques relacionades en la prevenció i gestió de conflictes, de modo que estimule un ambient de confiança encaminat cap a la millora de la seguritat colectiva. Té el seu orige en la CSCE (Conferència sobre la Seguritat i la Cooperació en Europa), celebrada en Helsinki en 1975, i està conformada actualment per 57 Estats: tots els països d'Europa (inclosos la Federació Russa i tots els Estats de l'Unió Europea) més els d'Àsia Central, Mongòlia i dos països d'Amèrica del Nort (Canadà i Estats Units). Està reconeguda com a organisme regional conforme al capítul VIII de la Carta de les Nacions Unides. La seua sèu es troba en Viena, Àustria.

Durant la Guerra Freda va eixercir les funcions de fòrum de debat multilateral, que incloïa a abdós blocs. Els seus òrguens no eren permanents, i fins a la desaparició de l'Unió Soviètica el seu rol va consistir en posar en contacte (per mig de conferències periòdiques) als Estats membres, per lo que va contribuir a aliviar tensions en un context especialment complicat, de no-reconeiximent de les institucions de l'adversari. Despuix de la desaparició del bloc soviètic, la CSCE es va vore obligada a repensar la seua identitat institucional, i en la Carta de París per a una Nova Europa, els seus interessos es varen juntar en els d'els molts Estats preocupats pels desafius en matèria de seguritat que l'escenari posterior a la Guerra Freda havia engendrat. Aixina, se li va dotar d'una série d'estructures permanents que varen acabar per modificar la naturalea temporal de la CSCE, que en 1994 va canviar les seues sigles a les actuals OSCE.

La Presidència en Eixercici és actualment per a tot l'any 2024 per Malta. Espanya va ostentar la Presidència en Eixercici en 2007.

Els seus àmbits d'acció concrets són, entre uns atres, el control d'armament, el terrorisme, la democratisació i la seguritat humana (dins de la qual la pròpia OSCE inclou la seguritat energètica), un enfocament multidimensional encaminat a fer front de manera efectiva a les amenaces transnacionals per a la seguritat (delinqüència organisada multinivel, rets de tràfic mundial d'armes, drogues i sers humans, perills associats a l'explotació descontrolada dels recursos naturals, etc.). Aixina mateix, també actua d'assessor en tasques de democratisació a petició dels països que soliciten la seua ajuda (organisació d'eleccions transparents, llabors d'observació internacional, etc.).

Institucions de la OSCE

Les institucions de la OSCE són:

• el Cim de Caps d'Estat i Govern (la periodicitat del qual és discrecional);
• el Consell Ministerial (que reunix una volta a l'any als Ministres d'Assunts Exteriors dels Estats participants en el país que ostente la Presidència en Eixercici);
• el Consell Permanent (que reunix semanalment als Embaixadors Representants Permanents dels Estats participants en Viena i és el principal orgue decisori i de consulta política de la OSCE);
• l'Assamblea Parlamentària (integrada per més de 300 parlamentaris de tots els Estats participants de la OSCE, i el principal periodo de la qual anual de sessions té lloc en el més de juliol);
• el Fòrum de Cooperació en matèria de Seguritat (que s'ocupa del control d'armament i de les mides destinades a fomentar la confiança i la seguritat);
• La Presidència de la OSCE, eixercida anualment per un país membre. Actualment, és eixercida per Edi Branca (2020), albanés. De la qual depenen directament:
  • el Representant Especial de la Presidència en Eixercici per a la Lluita contra la Tracta de Persones (Tràfic de Sers Humans);
  • el Representant Personal per al Conflicte relacionat en la Conferència de Minsk;
  • el Representant per a la Llibertat dels Mijos de Comunicació;
  • l'Alt Comissionat per a les Minorias Nacionals; i
  • l'Oficina per a les institucions democràtiques i els drets humans (ODIHR), en sèu en Varsòvia.
• el Secretari General de la OSCE (càrrec que actualment eixercix la diplomàtica alemana, Helga Schmid (2021)). Del Secretariat depenen les següents unitats: Unitat d'Acció contra el Terrorisme (UAT); el Centre de Prevenció de Conflictes (CPC); Cooperació Exterior; Oficina del Coordinador per a les Activitats Econòmiques i Migambientals de la OSCE; Unitat per a Assunts Estratègics de Policia; i una Secció de Formació.

Aixina mateix, cal tindre en conte que els Estats participants poden acodir a la Cort de Conciliació i Arbitrage de la OSCE.

Activitats de la OSCE

La OSCE desenrolla les seues activitats i adopta les seues decisions per la regla del consens. Les seues obligacions i compromisos són de caràcter polític. Abdós traces conferixen a esta Organisació el seu caràcter específic, en tractar-se de l'Organisació de caràcter regional més important despuix de les Nacions Unides. Les seues relacions en les atres organisacions i institucions internacionals es desenrollen sobre la base de l'esperit de cooperació i coordinació tractant de no duplicar els comesos respectius. Les organisacions en les que la OSCE manté relacions de cooperació són, principalment, l'ONU i els seus organismes vinculats, l'Unió Europea, l'OTAN, la CEI, i el Consell d'Europa.

Per un atre costat, dins de la OSCE s'enquadren els 11 països Socis per a la Cooperació. 5 Socis Asiàtics, (Afganistan, Austràlia, Japó, República de Corea i Tailàndia), aixina com els 6 Socis Mediterràneus, (Argèlia, Egipte, Israel, Jordània, Marroc i Tunis).

La OSCE s'ocupa d'una ret de missions sobre el terreny, repartides pel seu espai geogràfic, que tenen com a missió facilitar la resolució dels conflictes existents o pendents de solució en els que es veuen implicats alguns Estats participants. Les missions de la OSCE es repartixen dins del Surest d'Europa (Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Albània i Macedònia del Nort); Europa de l'Est (Moldàvia, Bielorússia, Ucrània); Caucas (Geòrgia, Azerbaiyan, Armènia); i Àsia Central (Kazakhstan, Turkmenistan, Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan).

Els debats i les delliberació destinades a l'adopció de decisions tenen per objecte millorar, crear i fer un seguiment del acervo polític de la OSCE en les seues tres dimensions: dimensió polític-militar; dimensió humana; i dimensió econòmica i migambiental. Estes tres dimensions responen a l'enfocament ampli que la OSCE otorga a la seguritat, definint-se com a instrument primari d'alerta primerenca, prevenció de conflictes, gestió de crisis i rehabilitació posconflicto en la seua zona. Aixina mateix, els 57 Estats participants gogen d'igual ranc sobre la base d'un enfocament cooperatiu en el desenroll de les seues funcions com a organisació regional per a la seguritat i la cooperació en tot el seu espai geogràfic.

Vore també

• Consell d'Europa
• Tractat de les Forces Armades Convencionals en Europa