Hercegovina

Hercegovina (en bosnio, croata i serbi: Hercegovina, en serbi ciríllico: Херцеговина) és una regió històrica dels Alps Dináricos que es troba dins de Bòsnia i Hercegovina. Administrativamente, esta dividida entre la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Srpska.

La major part del seu territori és montanyós i forma part del karst, llevat la vall central del riu Neretva. La ciutat principal és Móstar, situada en el centre de la regió. Atres ciutats importants són Trebinje, Konjic i Foča. Les fronteres de Bòsnia i Hercegovina no estan clares, i són motiu de disputa en freqüència.

Toponímia

En concloure la Edat Mija i davant l'alvanç otomà, en iniciar-se la Edat Moderna, la regió va ser administrada per ducs que varen prestar vassallage ocasionalment als emperadors alemans. Els ducs rebien el títul alemà de «Herzog», d'ahí que es crea que l'actual territori o les terres que varen estar baix el seu ducado passarien a ser conegudes com «Hercegovina» o «Hercegovina».

Història

Parts de l'antiga Hercegovina que varen passar a Montenegro en 1912.

A principis de la Edat Mija, el territori de l'actual Bòsnia i Hercegovina es va dividir en menuts estats més o menys independents. Hercegovina comprenia les regions llavors conegudes com l'Estat federat de Hum o Zahumlje i Trebinje, que a finals de l'Edat Mija formaven part dels territoris dels reis serbis de la dinastia Nemanjić. La part més occidental d'Hercegovina va pertànyer al Regne de Croàcia fins a 1102. Stjepan II Kotromanić i el Rei Tvrtko I de Bòsnia varen unir estes regions a l'estat bosnio en el XIV.

Despuix del carpiment de la corona de Bòsnia despuix de la mort de Tvrtko I, els nobles de les poderoses famílies Kosača, el Gran Duc Sandalj Hranić i el seu nebot, Stefan Vukčić Herzog, varen declarar Hum com a regió autònoma, reconeixent solament de forma nominal als reis de Bòsnia com els seus governants. En un document enviat a Friedrich III el 20 de giner de 1448, el duc bosnio Stjepan Vukčić Kosača es denomina a sí mateixa Herzog (al no tindre un títul nobiliario bosnio equivalent a duc, usa l'alemà) de Sant Sava, senyor de Hum i Primorje, gran duc del regne de Bòsnia. Segons pareix, este fet va ser el que va convertir i va donar a conéixer internacionalment les terres baixe el seu control com Hercegovina.

En 1482, les terres dels anteriors senyors feudals, el Duc Stefan i els seus successors, varen ser ocupades per les forces otomanes. En el Imperi otomà, Hercegovina va ser organisada com un comtat (Sanjacado) dins del Eyalato de Bòsnia. De 1833 a 1851, Hercegovina va ser un eyalato independent de Bòsnia, governat per visir Ali Agha Rizvanbegović. Despuix de la seua mort, els eyalatos de Bòsnia i Hercegovina es varen fusionar, i en 1864 varen passar a pertànyer a una nova entitat, el Vilayato de Bòsnia.

A mitan de el XIX, a lo llarc de l'invasió otomana, Hercegovina va ser un objectiu per a l'ampliació del jove estat de Montenegro en el nom de la lliberació dels pobles eslaus del jou del domini otomà. Els serbis i croates d'Hercegovina havien participat activament en els esforços montenegrinos per a lliberar-los, en eixe fi va ser que varen incrementar la freqüència dels fets rebels contra l'Imperi otomà. Estos esforços varen culminar en 1875 i 1876, durant l'alçament de Nevesinjska (Plantilla:Lang-sr). Montenegro va tindre èxit en la lliberació i l'anexió de grans parts d'Hercegovina, inclosa la zona de Niksic; ans que el Congrés de Berlín de 1878 se celebrara.

En 1878, Hercegovina, junt en Bòsnia, varen ser ocupades pel Imperi austrohúngaro, i varen permanéixer sol nominalmente baix domini otomà. Açò va causar gran resentiment entre la població, que posteriorment es va resistir als invasores, en menuts brots d'atentats i colps a chicoteta escala, els que varen terminar sent aplacats brutalment en 1882.

La població sèrbia de Bòsnia i Hercegovina tenia l'esperança de que la província es dividiria i que s'adjuntarien finalment en Sèrbia i Montenegro. L'ocupació temporal va causar unes greus fractures socials en les relacions dels serbis en i d'Àustria, i va amenaçar en convertir-se en un conflicte obert, com finalment succeiria en les guerres posteriors (Primera guerra dels balcanes, i la gran guerra).

En 1908, el Imperi austrohúngaro es anexiona la província, donant lloc a la crisis de Bòsnia, una controvèrsia internacional que va començar casi una guerra mundial. L'assessinat de l'archiduc Francisco Fernando va aplegar com a resultat del resentiment dels serbis de Bòsnia i Hercegovina contra la monarquia austrohúngara, i per a molts va ser el detonant de la Primera Guerra Mundial.

Durant la Primera Guerra Mundial, Hercegovina va ser l'escenari d'un dur conflicte interétnico: les milícies del govern austro-hongarés estaven conformades per unitats de el Šuckori, provinents de les ètnia musulmana i croates, que varen ser assimilades dins les unitats de la milícia imperial. Les unitats Šuckori varen ser especialment actives en Hercegovina.

En 1918, Hercegovina es va convertir en una part del recent format Regne dels Serbis, Croates i Eslovens (posteriorment rebatejat com Regne de Yugoslàvia). En 1941, en el marc de la derrota yugoslavo a mans nazis; Hercegovina va caure baix el domini de l'estat títaro dels Ustacha, el Estat Independent de Croàcia, el qual va ser usat com un ampli escenari per a les campanyes de terror impostes contra la població sèrbia i els rebels partisanos, que després es va intensificar fins al punt de produir-se lliteralment actes de genocidi contra estos des dels primers mesos de l'ocupació fins a casi el final de la guerra. De 1941 a 1945, Hercegovina va ser usada com un camp de batalla entre els Ustachá croates, els chetniks serbis, i els partisanos de Tito. En 1945, Hercegovina, ya reconeguda dins de l'entitat de Bòsnia i Hercegovina; es va convertir en una de les repúbliques fundadores de la República Federativa Socialista de Yugoslàvia, i va existir fins a la desintegració de Yugoslàvia al començament dels anys 1990.