Bòsnia (regió)

Bòsnia (en bosnio: Bosna; en serbi cirílico: Босна, pron. [bɔ̂sna]) és una regió geogràfica i històrica en els Alps Dináricos, que es troba dins de Bòsnia i Hercegovina i està dividida administrativamente entre la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Srpska.

Comprén aproximadament el 80% del total del país en el nort, mentres que l'atra regió que ho compon, Hercegovina, se situa al sur. Moltes voltes, Bòsnia s'utilisa de manera informal com un pars pro toto per a referir-se a tot el país. Les dos regions han format una entitat geopolítica des de temps medievals, i el nom de Bòsnia apareix normalment en senyes històriques i geopolítics referint-se a abdós regions (Bòsnia i Hercegovina). El nom oficial que inclou les dos regions, no va començar a amprar-se fins a finals del domini del Imperi otomà.

Geografia

Bòsnia se situa principalment en els Alps Dináricos, que marquen la vora meridional de la planura de Panonia, mentres que els rius Sava i Drina constituïxen les fronteres septentrional i oriental. Pel suroest, llimita en la regió històrica de Dalmacia.

Bòsnia té superfície d'uns 41 000 km², que representa al voltant de el 80 % del territori de l'actual Estat de Bòsnia i Hercegovina. No existixen fronteres reals entre Bòsnia i la regió d'Hercegovina, que extraoficialment s'estén al sur de la montanya Ivan (Ivan planina).

Història

Artícul principal → Història de Bòsnia i Hercegovina.

Archiu:Medieval Bosnian State Expansion-es.svg

Expansió del Regne de Bòsnia.

Habitades des de el VII per un conglomerat heterogéneu de tribus, les diferents àrees de l'actual Bòsnia varen formar part dels diversos Estats croata, serbi i bosnio. D'Administrant Imperi descriu un chicotet Župa de Bosona (en >>>>>>>>>>>>>grec: χωρίον Βόσονα) que se situava al voltant del riu Bosna en terres de les modernes Sarajevo i Visoko. L'àrea es creu que va ser prèviament habitada per la tribu iliria dels daesitiates.

En el seu primer gobernant conegut, Esteban de Bòsnia, cap a 1080, la regió es va prolongar fins al curs superior del riu Bosna, el Vrbas i el Neretva.

A finals de el XIV, baix Tvrtko I de Bòsnia, el Regne de Bòsnia incloïa la majoria del territori de l'actual Bòsnia i la major part de lo que més vesprada seria conegut com Hercegovina.

El regne va perdre la seua independència davant l'Imperi otomà en 1463. La ciutat més occidental de Bòsnia en el moment de la conquista era Jajce.

L'Imperi otomà es va expandir inicialment en Bòsnia i Hercegovina a través d'una regió anomenada Bosansko Krajišet. Esta, a la seua volta, es va transformar en el Sanjacado de Bòsnia i el Sanjacado d'Hercegovina despuix de 1462/1463. Quan es va formar l'Eyalato de Bòsnia en 1520, comprenia abdós regions, aixina com vàries més adjacents en el nort i l'oest. Finalment, despuix de la Gran Guerra Turca en el XVIII, l'eyalato va aplegar a comprendre gran part de l'àrea equivalent a l'actual Bòsnia i Hercegovina.

En 1833, es va escindir l'Eyalato d'Hercegovina, temporalment baix el govern d'Ali-passa Rizvanbegović. Despuix de la reforma administrativa de 1864, la província va ser denominada Vilayato de Bòsnia, que a la seua volta es va convertir en la Província imperial de Bòsnia i Hercegovina despuix de la seua ocupació pel Imperi austrohúngaro en 1878. Des de llavors, abdós regions han vingut formant part de la mateixa entitat política.