Anar al contingut

Països bàltics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


En sentit ampli, els països bàltics o Estats bàltics són aquells que rodegen la mar Bàltica. Els països que posseïxen la totalitat de la seua costa bàltica són Estònia, Letònia i Lituània mentres que en Suècia, Alemània, Dinamarca i Rússia la mar cobrix solament una porció de les seues costes (en Rússia solament els óblasts de Kaliningrado i Leningrado tenen accés al Bàltic).

Política

Políticament, l'expressió «països bàltics» o «repúbliques bàltiques» es referix a tres països ribereños del Bàltic: Estònia, Letònia i Lituània, ex repúbliques soviètiques.[1] No obstant, cultural, ètnica i llingüísticament, solament Letònia i Lituània es consideren pobles «bàltics», ya que els estonios posseïxen molta major afinitat en el poble finés estant el seu idioma ,l'estonio, emparentat en el finés, mentres que en les dos anteriors es parlen les denominades llengües bàltiques (lituà i letó). Deu tindre's en conte que, encara que en l'actualitat estos països són repúblicas independents, l'expressió Repúbliques bàltiques es referix als mateixos territoris en el periodo en el que varen formar part de l'Unió Soviètica: RSS d'Estònia, RSS de Letònia i RSS de Lituània.

Balticum és el terme geogràfic utilisat en les llengües locals escandinaves i germàniques per a esta àrea, i en alemà per al territori dels països bàltics i el de Prusia Oriental. Històricament inclou els territoris de:

Abans de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia es considerava a voltes, especialment per l'Unió Soviètica, un quart Estat bàltic. Per eixemple, en el Pacte Ribbentrop-Mólotov de 1939, l'Alemània nazi acceptava mencionar Finlàndia com un dels Estats bàltics, encara que indirectament, lliberant a Finlàndia de l'esfera d'interés soviètica. Des de llavors, s'accepta majoritàriament la perspectiva finlandesa de que Finlàndia és un dels països nòrdics

Geografia

Vore també: Mar Bàltica

En ecologia, biologia i geografia, els països bàltics són tots aquells que estan al voltant del Bàltic: Suècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Kaliningrado (Rússia), Polònia, Alemània i Dinamarca. Els països bàltics es consideren a sovint partix d'Europa Oriental, tant geogràficament com per l'influència històrica de Polònia, Rússia i l'Unió Soviètica. Pero culturalment, per l'impacte de la Lliga Hanseática i les especials relacions d'Estònia en Finlàndia i els països escandinaus, es pot considerar a este part d'Europa del Nort. El nort de Letònia també té vínculs històrics en la Lliga Hanseática. També s'ha falcat la solució de compromís «Europa nort-oriental».

Països del Bàltic

En sentit estricte, els següents països, a voltes cridats països del Bàltic, tenen accés a dit mar: Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemània, Letònia, Lituània, Polònia, Rússia i Suècia. Els països del Bàltic, junt en Noruega i Islàndia, formen el Consell d'Estats de la Mar Bàltica.[2]

Estadístiques

Superfície Població

(estimació 2023)

Densitat

de població

PIB (PPA) PIB (PPA)

per càpita

PIB (nominal) PIB (nominal)

per càpita

Estònia 45 228 km² 1.365.884 hab. 30,6 hab./km² $ 60.997 mill. $45.235 $41.799 mill. $30.998
Letònia 64 589 km² 1.842.226 hab. 29,6 hab./ km² $76.550 mill. $40.891 $46.668 mill. $24.929
Lituània 65.300 km² 2.867.725 hab. 44 hab./km² $137.328 mill. $49.244 $79.427 mill. $28.481

Les ciutats més poblades dels Estats bàltics, per població, són:

Les ciutats més poblades dels Estats bàltics, per població de les ètnia letones, lituanes i estonias són:

Referències

  1. ↑ «¿Qué temen els Países Bálticos?. Notícies de Món». Consultat el 20 d'agost de 2016.
  2. ↑ «History - cbss. org» (en en-us). Consultat el 20 d'agost de 2016.

Enllaços externs