Anar al contingut

Sujumi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sujumi

Sujumi o Sojumi (,  (🔊 [sɔxumi]); ; en ruso: Сухум(и), romanizado: Sujum(i)) o Aqwa (; en ruso: Гечрипш) és una ciutat en la costa del mar Negra i capital de la parcialment reconeguda República d'Abjasia, encara que d'iure pertany i és també capital de la República Autònoma d'Abjasia com a part de Geòrgia.[1]

Toponímia

En Geòrgia la ciutat és coneguda com სოხუმი («Sojumi»), entre els samurzakanvos en mingreliano, a voltes es fa referència a la ciutat com «Aqujija» (აყუჯიხა)[2][3] i en rus com «Сухум» (Sujum) o «Сухуми» (Sujumi). La ciutat és coneguda com Аҟəа (Aqwa) en abjasio que segons la tradició nativa significa "aigua" o també pot provindre de a-qwara (а-ҟәара), que significa "vora pedregosa".[3][4]

l'etimologia d'estes formes es discutix. El topònim Sojumi deriva de la paraula georgiana Tsjomi/Tsjumi (ცხომი/ცხუმი), que a la seua volta se supon que deriva del esvano «tsjum» (ცხუმ) que significa carpe. Les fonts georgianas migevals coneixien la ciutat com Tsjumi (ცხუმი).[5][6][7] La ciutat era coneguda anteriorment en turc com Suhum-Kale en temps del Imperi otomà, que deriva de l'anterior nom en georgià i pot traduir-se com a «Fortalea d'arena de mar».[8]

La terminació -i en les formes anteriors representa el sufix nominatiu georgià. La ciutat es va cridar oficialment Сухум (Sujum) en rus fins al 16 d'agost de 1936, quan es va canviar a Sujumi (Сухуми).[9] Açò va permanéixer aixina fins al 4 de decembre de 1992, quan el Consell Suprem d'Abjasia va restaurar la versió anterior.[10] Rússia també va tornar a adoptar la seua ortografia com a oficial en 2008,[11] encara que Сухуми també se seguix usant.

Història

Moneda de Dioscuríade, finals del sigle II a. C. Anvers: Les gorres (píleo) de Dioscuri coronades per estreles; revers: tirso, ΔΙΟΣΚΟΥΡΙΑΔΟΣ

L'història de Sujumi es remonta a mitan del VI, quan es va edificar un assentament anterior del segon i principis del primer mileni a. C., freqüentat per tribus locals de colcos, va ser reemplaçat per la colónia grega milesia de Dioscuríade (en griego: Διοσκουριάς).[12][13] Es diu que la ciutat va ser fundada i nomenat pels Dioscuros,[14][15] els bessons Cástor i Pólux de la mitologia clàssica. Segons una atra llegenda, Dioscuríade va ser fundat per Anfitus i Cercius d'Esparta, els aurigas dels Dioscuros.[16][17] La ceràmica grega trobada en Eshera, més al nort en la costa, és anterior a les troballes en l'àrea de la baïa de Sujumi per un sigle, lo que sugerix que el centre de l'assentament grec original podria haver estat allí.[18]

Es va dedicar activament al comerç entre Grècia i les tribus natives, important ix[19] i mercaderies de moltes parts de Grècia, i exportant fusta local, lli i cànem. També va ser un centre principal de comerç d'esclaus en Cólquida.[20] La ciutat i les seues afores destacaven per la multitut d'idiomes que es parlaven en els seus bazares.[21]

Encara que la mar Negra va fer séries incursions en el territori de Dioscurias, va continuar florint i es va convertir en una de les ciutats clau en el regne de Mitrídates VI del Ponto en el II, que va recolzar la seua causa fins al final. Dioscuríade va emetre monedes de bronze al voltant de l'any 100 a. C. en els símbols dels Dioscuros i Dioniso.[22] baix l'emperador romà Augusto, la ciutat va canviar de nom de Sebastopolis (en griego: Σεβαστούπολις).[23] Pero la seua prosperitat havia passat, i en el I, Plinio el Vell va descriure el lloc com pràcticament desert, encara que la ciutat seguia existint durant l'época d'Arriano en la década del 130.[24] Els restants de torres i muralles de Sebastopolis s'han trobat baix l'aigua; en terra, els nivells més baixos alcançats fins ara pels arqueòlecs són dels sigles I i II d. C. Segons Gregorio de Nisa, hi havia cristians en la ciutat a finals del IV.[25] En 542 els romans varen evacuar la ciutat i varen demolir la seua ciutadella per a evitar que fora capturada pel Imperi sasánida. En 565, no obstant, l'emperador Justiniano I va restaurar el fort i Sebastopolis va seguir sent un dels bastions bizantins en Cólquida fins que va ser saquejada pel conquistador àrap Marwan II en 736.

El fort Sohumkale a principis del XIX.

Posteriorment, la ciutat va passar a ser coneguda com Tskhumi (Tsjumi).[26] Tsjumi va ser restaurada pels reis d'Abjasia de la devastación àrap, va florir particularment durant l'Edat d'Or georgiana en els sigles XII i XIII, quan es va convertir en un centre de tràfic en les potències marítimes europees, particularment en la República de Gènova. A principis del XIV, els genoveses varen establir una gazaria que va tindre molt poc recorregut en Tsjumi i allí també existia un bisbat catòlic que ara és una sèu titular.[27] La ciutat de Tsjumi es va convertir en la residència d'estiu dels reis de Geòrgia. Segons l'erudit rus V. Sizov, es va convertir en un important “centre cultural i administratiu de l'estat georgià".[28] Posteriorment va servir com a capital del principat de Mingrelia; va ser en esta ciutat a on Vamek I (c. 1384-1396), el Dadiani més influent, va falcar les seues monedes.[29]

Els documents del XV distinguixen clarament a Tsjumi del principat d'Abjasia.[30] l'armada del Imperi otomà va ocupar la ciutat en 1451, pero per poc temps. Més tarde Tsjumi va ser disputada entre els príncips d'Abjasia i Mingrelia, caent finalment davant els turcs en la década de 1570. Els propietaris de la ciutat la fortificaron fortament i la varen cridar Sohumkale, en kale que significa "fort", pero la primera part del nom és d'orige discutit. Pot representar en turc el seu, "aigua" i kum, "arena", pero és més provable que siga una alteració del seu nom georgià anterior.[26]

A petició del príncip abjasio prorruso, la ciutat va ser presa pels marins russos en 1810 i, posteriorment, es va convertir en un important lloc d'alvançada en el noroest del Caucas. Sujumi va ser declarat port marítim en 1847 i va anar directament anexionada al Imperi rus en acabant de que les autoritats russes derrocaren a la dinastia gobernant Shervashidze en 1864. Durant la guerra rus-turca de 1877-1878, la ciutat va estar controlada temporalment per les forces otomanes i els rebels abjasios-adigués.

Sujumi en 1912. Primera foto en color de Serguéi Prokudin-Gorski

Despuix de la Revolució russa de 1917, la ciutat i Abjasia en general es varen vore envoltes en el caos de la guerra civil russa. Un govern bolchevique de curta duració va ser suprimit en maig de 1918 i Sujumi es va incorporar a la República Democràtica de Geòrgia com a sèu del Consell Popular autònom d'Abjasia i sèu del governador general de Geòrgia. l'Eixèrcit Rojo i els revolucionaris locals varen prendre la ciutat de mans de les forces georgianas el 4 de març de 1921 i varen declarar el domini soviètic. Sujumi va funcionar com la capital del "tractat de l'Unió" de la República Socialista Soviètica d'Abjasia associada en la RSS de Geòrgia des de 1921 fins a 1931, quan es va convertir en la capital de la República Socialista Soviètica Autònoma d'Abjasia dins de la RSS de Geòrgia. En 1989, Sujumi contava en 120.000 habitants i era una de les ciutats més pròsperes de Geòrgia. Vàries dachas vacacionals es varen establir allí per als líders soviètics.

A partir dels disturbis de 1989, Sujumi va ser el centre del conflicte entre Geòrgia i Abjasia, i la ciutat va sofrir greus danys durant la guerra de 1992-1993. Durant la guerra, la ciutat i les seues afores varen sofrir atacs aéreus i bombardejos d'artilleria casi diàriament, en numeroses baixes civils.[31] El 27 de setembre de 1993, la batalla per Sujumi va concloure en una campanya a gran escala de neteja ètnica contra la majoria de la població georgiana (vore Massacre de Sujumi), inclosos membres del govern abjasio pro-georgià (Zhiuli Shartava, Raul Eshba i uns atres) i l'alcalde de Sujumi, Guram Gabiskiria. Fins a 1992 era una ciutat multicultural, a on es parlaven fins a nou llengües diferents.

Encara que la ciutat ha segut relativament pacífica i parcialment reconstruïda, encara sofrix les seqüeles de la guerra i no ha recuperat la seua diversitat ètnica anterior. En 2019-2020 es va llançar un programa de reconstrucció d'infraestructura relativament gran que es va centrar en la renovació de la llínea de costa, la reconstrucció de les carreteres de la ciutat i la neteja dels parcs de la ciutat. La seua població en 2017 era de 65.716, front a uns 120.000 en 1989. Durant la temporada de vacacions d'estiu la seua població sol duplicar-se i triplicar-se en una gran afluència de turistes internacionals (principalment russos).[32]

En 2021, va haver disturbis en la ciutat a conte de la privatisació d'una central hidroelèctrica històrica i la pandèmia del COVID-19.[33]

Vore també

Referències

  1. ↑ Кварчия, В. Е. (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
  2. ↑ Otar Kajaia, 2001–2004, Megrelian-Georgian Dictionary (entry aq'ujixa).
  3. ↑ 3,0 3,1 Abkhaz Loans in Megrelian, p. 65
  4. ↑ Colarusso, John (2010). «More Pontic: Further Etymologies between Indo-European and Northwest Caucasian» (PDF) pàg. 54. Consultat el 9 d'agost de 2010.
  5. ↑ Vita Sanctae Ninonis
  6. ↑ Martyrium David et Constantini
    • Archivat el 5 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine.. TITUS Old Georgian hagiographical and homiletic texts: Part No. 41
  7. ↑ Kartlis Cxovreba: Part No. 233. TITUS.
  8. ↑ Goltz, Thomas (2009—2006). "4. An Abkhazian Interlude". Georga Diary (Expanded Edition ed.) Armonk, New York / London, England: M. I. Sharpe. p. 56. ISBN 978-0-7656-2416-1.
  9. ↑ Заяц, Д.В.(2001).«Изменение административно-территориального деления союзных республик».География.28Consultat el 2022-03-10.(en ru)
  10. ↑ (1995) Сборник законодательных актов Республики Абхазия, выпуск 3, Сухум, pp. 94—95. Consultat el 28 de març de 2022.
  11. ↑ Абхазию и Южную Осетию на картах в РФ выкрасят в "негрузинские" цвета
  12. ↑ Arrian, Periplus of the Euxine Siga, 14
  13. ↑ King, Charles (2004). «The Expedition of Flavius Arrianus», The Black Siga. A history., Oxford University Press. ISBN 978-0-19-924161-3.
  14. ↑ Hyginus, Fabulae, 275
  15. ↑ Pomponius Mela, Chorographia, 1.111
  16. ↑ Ammianus Marcellinus, History, 22.8.24
  17. ↑ Solinus, Polyhistor, 15.17
  18. ↑ David, Braund (1994). Geòrgia in Antiquity. A History of Colchis and Transcaucasian Iberia 550 BC AD 562, Calendon Press, pp. 107–108. ISBN 0198144733.
  19. ↑ David, Braund (1994). Geòrgia in Antiquity. A History of Colchis and Transcaucasian Iberia 550 BC AD 562, Calendon Press, pp. 58. ISBN 0198144733.
  20. ↑ Blair, William (1833). An inquiry into the state of slavery amongst the Romans, T. Clark, p. 25.
  21. ↑ Strabo, The Geography, BOOK XI, II, 16
  22. ↑ David, Braund (1994). Geòrgia in Antiquity. A History of Colchis and Transcaucasian Iberia 550 BC AD 562, Calendon Press, pp. 158–159. ISBN 0198144733.
  23. ↑ Hewitt, George (1998) The Abkhazians: a handbook St. Martin's Press, New York, p. 62, ISBN 0-312-21975-X
  24. ↑ Dioscurias. A Guide to the Ancient World, H. W. Wilson (1986). Condultado el 20 de juliol de 2006, des de Xreferplus. com
  25. ↑ Vinogradov, Andrey(2014).«Some Notes On The Topography Of Eastern Pontos Euxeinos In Clapix Antiquity And Early Byzantium».
  26. ↑ 26,0 26,1 Room, A. (2005), Placenames of the World: Origins and Meanings of the Names for 6 600 Countries, Cities, Territories, Natural Features and Historic Sites. McFarland & Company, Inc., Publishers, Jefferson, North Carolina, and London, ISBN 0-7864-2248-3, p. 361
  27. ↑ Alasania, Giuli(August 2016).«Level of Independence in Geòrgia Throughout the 14th Century».Journal of Literature and Art Studies.6(8): 974.«As it is known, a Catholic bishopric existed in Sukhumi as early as in 1318 and Bernard Morre was appointed as the bishop. Peter Gerald was appointed to the same position in 1330»
  28. ↑ "ABKHAZIA – UNFALSIFIED HISTORY" Giorgi Sharvashidze.
  29. ↑ "Abkhazia – Unfalsified History" Zurab Papaskiri.
  30. ↑ "THE ABKHAZIANS AND ABKHAZIA" Mariam Lordkipanidze.
  31. ↑ «The Human Rights Watch report, March 1995 Vol. 7, No. 7». Hrw. org. Consultat el 2010-07-04.
  32. ↑ 2003 Census statistics (ru)
  33. ↑ «Opposition Protests In Geòrgia's Breakaway Abkhazia Turn Violent» (en en). RadioFreeEurope/RadioLiberty. Consultat el 2021-12-22.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sujumi&oldid=1607327»