Píleo

Per a atres usos d'este terme vore Píleo (desambiguaació).

El píleo (del llatí pileus pilleus o pilleum) era en l'antiga Grècia (a on era cridat πῖλος) i en l'Antiga Roma un capell de feltre, en part similar a un fez. El pilleolus era un capell més chicotet similar a un solideo.

El píleo estava especialment associat en la manumisió del esclau que ho duya a partir de la seua lliberació. En les províncies occidentals del Imperi romà va vindre a significar el guany de la llibertat. En freqüència se li ha confòs en el gorro frigio, que en el temps va resultar sent associat com a símbol de llibertat, especialment en els sigles XVIII i XIX, en els que apareixia freqüentment en estàtues i motius héraldicos, sent conegut com a gorro de la llibertat, o gorro frigio.

Història

Antiga Grècia

El pilos (grec antic πῖλος, feltre) era un capell de viage, comú en l'antiga Grècia. El pílos era la versió sense ales del pétaso. Podia estar fabricat en feltre o cuiro. Els píleos servien per a identificar moltes voltes als Dioscuros, Cástor i Pólux en escultures, bajorrelieves i pintures de gots; els seus gorros varen ser descrits ya en l'antiguetat com els restants dels ous dels que varen nàixer.^[1] Els píleos apareixen també en figures votivas de chics en el santuari dels Cabiros en Tebas, el Kabeirion.^[2] En temps de guerra el ‘píleo’ era també utilisat per l'infanteria llaugera peltasta, junt en l'exomis. Els hoplitas ho duyen en ocasions baix el caixco, pero abans de el V generalment preferien no dur caixco junt al gorro per raons de movilitat. El caixco píleo es fabricava en la mateixa forma que el gorro original. Provablement procedents de Laconia, estaven fets de bronze. El caixco píleo va ser extensivament adoptat per l'eixèrcit espartano en el V, i utilisat per l'infanteria espartana fins al final de l'Antiguetat clàssica.

Antiga Roma

En l'Antiga Roma, els esclaus podien ser lliberats per l'amo en una cerimònia que incloïa la colocació de el ‘’píleo’’ sobre el cap del fins a llavors esclau. Esta era una forma extra-llegal de manumisió (‘’manumissio minus iusta’’) considerada menys ‘’llegal’’ que la manumissió front a una cort de justícia. Segons un diccionari de el XIX:

Entre els romans el capell de feltre era l'emblema de la llibertat. Quan un esclau obtenia la llibertat se li afaitava el cap i portava sobre esta un píleo sense teñir.^[3] D'ahí procedix la frase servos ad pileum vocare que és una crida a la llibertat, per la qual moltes voltes els esclaus eren anomenats a les armes baix promesa de llibertat.^[4] La figuració de la Llibertat en algunes monedes del emperador Antonino Pío, falcades en el 145 a. C., duen este gorro en la mà dreta.

A Dictionary of Greek and Roman Antiquities^[5]

Referències

↑ John Tzetzes, On Lycophron, noted by Karl Kerenyi, The Heroes of the Greeks 1959:107 note 584.
↑ Walter Burkert, Greek Religion, 1985:281.
↑ πίλεον λευκόν, Diodoro Sículo Exc. Leg. 22 p. 625, ed. Wess.; Plauto Amphit. I.1.306; Persius, V.82
↑ Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació XXIV.32
↑ Yates, James. Entry "Pileus" in William Smith's A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (John Murray, London, 1875).

Plantilla:1911

Vore també

Gorro frigio

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Píleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] John Tzetzes, On Lycophron, noted by Karl Kerenyi, The Heroes of the Greeks 1959:107 note 584.

[2] Walter Burkert, Greek Religion, 1985:281.

[3] πίλεον λευκόν, Diodoro Sículo Exc. Leg. 22 p. 625, ed. Wess.; Plauto Amphit. I.1.306; Persius, V.82

[4] Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació XXIV.32

[5] Yates, James. Entry "Pileus" in William Smith's A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (John Murray, London, 1875).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]