Thymus

Thymus

Thymus és un gènero botànic en al voltant de 215 a 350 espècies d'herbas i subarbustos perennes de la família de les lamiáceas (abans, labiadas). Són natives de les regions templades d'Europa i Àsia, Àfrica del Nort i Groenlàndia.

Varis membres del gènero són plantes aromàtiques, entre els quals el més conegut i espècie tipo és Thymus vulgaris, que es cultiva com condiment, planta medicinal i planta ornamental.

Usos

En l'antiga Grècia, el tomello es va utilisar com a planta medicinal, per a curar ferides de gravetat. Per una atra part, el tomello es va usar ademés en l'Edat Mija, com una planta medicinal molt valiosa, per eixemple contra l'asma o disnea. En els nostres dies s'utilisa el tomello de moltes maneres diferents. De les espècies del gènero Clave s'utilisen les herbes seques o fresques, com a font d'olis essencials, igual que oleorresinas, com a planta de jardí i com a planta medicinal utilisada en la medicina popular, el homeopatia, i cada volta més en la medicina tradicional. No obstant, només una chicoteta part de les espècies, precisament Thymus mastichina, Thymus serpyllum, Thymus vulgaris i Thymus zygis són d'importància comercial. Per a la producció de la droga farmacèutica (clavada herba) d'acort en la Farmacopea Europea, es permet l'us de dos tipos de Thymus, T. vulgaris i T. zygis o una mescla d'abdós.

D'acort a les senyes de la Base de Senyes Espanyola de Composició d'Aliments és un aliment ric en ferro, aportant 123,6 miligrams per cada 100 grams de porció comestible.

Use culinari

El tomello és utilisat comunament en la cuina mediterrànea

El tomello és una herba aromàtica prou habitual en la cuina mediterrànea. Per la seua intensa olor i característic sabor s'utilisa en diferents elaboració, i és un element familiar en estofats, barbacoes, escabeches, adop, marinados i endreços (per eixemple, per a les olives), que aporta, ademés de les seues característiques organolépticas, propietats digestives. Es pot utilisar tanta fresca com a sec, depenent de la recepta.

En Espanya és un ingredient que forma part de la catalana sopa de “farigola”, i en la cuina extremenya s'usa com a adop de la carn. En la cuina francesa és un component bàsic del bouquet garni, ademés de formar part de la mixtura denominada herbes provençals o herbes de Provence. En Itàlia és un ingredient tradicional en algunes de les varietats de focaccia. També s'utilisa àmpliament en la cuina caribenya i en Orient Mig (Jordània, Líban, Israel, Palestina), a on s'usa la mescla d'espècies i herbes anomenada zataar, que conté tomello com un dels seus components fonamentals, mixtura que després s'usa com una pasta per a aliñar o fer cacki en numeroses preparacions. En Estats Units, el pollet preparat a l'estil Kentucky du tomello entre les herbes i espècies que aporten fragància a la preparació.

Història

Els antics egipcíacs utilisaven esta herba en els embalsamamientos. Els grecs l'utilisaven en els seus banys i la cremaven com a incens en els seus temples. Es creu que la seua extensió per tota Europa es deu als romans i l'us que d'ell feyen per a purificar les seues vivendes.

En l'Edat Mija, les dònes freqüentment donaven als seus cavallers i als guerrers regals en els que incloïen fulls de tomello, ya que creïen que en açò aumentaven el corage del portador. El tomello també s'usava com incens en els funerals i es posava també en l'ataüt en lo que suponien assegurar un bon trànsit a la pròxima vida.