Anar al contingut

Thymus zygis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thymus zygis (Thymus zygis)

Thymus zygis, tomello salsero, és una espècie de la família de les lamiàcees.

Vista de la planta
Vista de la planta

Descripció

El tomello salsero (Thymus zygis) és una mata nana d'aspecte almohadillado, molt aromàtic d'1 a 2 dm d'alt. Les branques són erectes i llenyoses. Fulles lineares de 5 a 7 mm de llarc i 1 mm d'ample de color vert grisàceu i en l'envés tomentoso blanc. Tenen un nervi en el mig. Inflorescència en mechó , corola blanquecina bilabiada, en quatre estams i l'estil sobreixents. És un dels tomellos més freqüents en la península ibèrica, capaç de créixer en una àmplia gama d'ambients ecològics, inclús en les yermas d'algeps, si ben sempre es veu en llocs oberts i rebujats.

Hàbitat

Pendents seques i xaraés en els encinares de l'interior peninsular. Acceptant tot tipo de sols sempre que no es encharquen.

Distribució

Habita en tota Península ibèrica llevat en zones del rebanc cantàbric i algunes províncies del llitoral mediterràneu.[1]


Usos

És un dels tomellos preferits per a usos culinaris i per a adobar olivas. S'ampra com espècia en els torrats de la zona centre peninsular.

Taxonomia

Thymus zygis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 2: 591. 1753[2]

Citologia

Número de cromosomas de Thymus zygis (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos: n=14; 2n=28[3]

Etimologia

Vore: Thymus

Subespècies
  • Thymus zygis subsp. gracilis (Boiss.) R.Morales (sinònim Th. tenuiflorus var. gracilis Boiss = Th. verticillatus Sennen). el seu porte sempre és erecto i es distribuïx pel surest de la península ibèrica.
  • Thymus zygis subsp. zygis, procumbente, poc pubescente i el càliç inferior a 4 mm. Pràcticament es dona en tota la mitat nort de la península, llevat en la part corresponent a la regió Eurosiberiana.
  • Thymus zygis subsp. sylvestris (Hoffmanns. et Link) Brot., (sinònim Th. sylvestris Hoffmanns.) és igualment procumbente, pero molt més peloso i en el càliç de fins a 5 mm de llongitut. Ocupa el centre i suroest peninsular.[4]
Sinonímia
  • Origanum zygis (L.) Kuntze
  • Thymus angustifolius Salisb.
subsp. gracilis (Boiss.) R.Morales
  • Thymus tenuifolius Mill.
  • Thymus tenuifolius var. gracilis Boiss.
  • Thymus verticillatus Sennen
subsp. sylvestris (Hoffmanns. & Link) Cout.
  • Origanum sylvestre (Hoffmanns. & Link) Kuntze
  • Thymus sylvestris Hoffmanns. & Link
subsp. zygis
  • Thymus albinervis Strobl
  • Thymus clusii Bubani
  • Thymus isidori Sennen
  • Thymus loscosii var. oxyodontus Sennen & Pau
  • Thymus oxyodontus (Sennen & Pau) Sennen & Pau
  • Thymus sparsiflorus Pourr. ex Willk. & Lange[5]

Noms comuns

  • Ajedrea, ajedrea quina, ajedrea quina espanyola, alegria, almaradux salsero, almoradux de la terra, almoraduz, carqueja, comuna, densar , escarqueja, flor de Sant Joan, jenjerina, mejorana, mejorana selvada, morquera, paticas de mono, ratero, repligo, romenino, romeñino, salserilla, salsero , salsero fi, salseta de pastó, sanjuanes, sanserino, sanseru, senserina, senserina fina, senserino, sensero, serpol de penyes, serrillo, serrín, sinserino, sinsirino, thymo d'Espanya, tombillo, tomilleja , tomillina, tomello, tomello aceitunero, tomello aceytunero, tomello albar, tomello ancinoso, tomello angero, tomello ansero, tomello baste, tomello blanc, tomello blanc , tomello borriquero, tomello de Sant Joan, tomello d'olives, tomello de camp, tomello de flor morada, tomello de flor rojosa, tomello de les olives, tomello de les fustas, tomello dels forns, tomello de romer, tomello del camp, tomello densar , tomello ensar, tomello espanyol, tomello fi, tomello lagartijero, tomello larrillo, tomello macho, tomello negrillo, tomello negre, tomello oloroso, tomello piojoso, tomello piñerino, tomello rastrero, tomello risquero, tomello roig, tomello romanino, tomello rumanino, tomello salao, tomello salsero, tomello salsero de Toledo, tomello sanjuanero, tomello sanserino, tomello sansero), tomello sansero fi, tomello sanserín, tomello sendera, tomello serrillo, tomello tanarro, tomello terrero, tomello terrestre, tomello zaucero, tomello zorrero, tomello asprós, tumillo, mierdagato.[6][7]

Referències

  1. ↑ Morals, R. (2010). Thymus in Morales, A. Quintanar & F.J. Caps (eds.). Flora Ibèrica 12., Madrit: Real Jardí Botànic, CSIC, pp. 379-382. Consultat el 21 de novembre de 2021.
  2. ↑ «Thymus zygis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2013.
  3. ↑ Contribució a l'estudi cariológico dels tomellos espanyols. Elena Rosselló, J. A. (1980) Anals Jard. Bot. Madrit 37(1): 113-115
  4. ↑ Net Ojeda, Rufino (2006). Guia pràctica per a l'identificació d'Arbres i Arbustos Ibèrics, Cazorla (Jaén):Edició de l'autor. ISBN 84-611-1887-1.
  5. ↑ Thymus zygis en PlantList
  6. ↑ {https://www.florasilvestre.es/mediterranea/lamiaceae/thymus_zygis.htm En Flora Selvada]
  7. ↑ «Thymus zygis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 26 de març de 2013.