Adop
El adop és una tècnica de conservació que consistix en l'immersió de carns o peixos crus en un caldo o salsa elaborada en distints ingredients: pimentón (el més habitual), orégano, sal, alls, vinagre i uns atres, segons el lloc i l'aliment a adobar. Esta salsa, que també rep el nom d'adop, ademés d'allargar la vida útil del producte, ablanix les fibres de la carn, lo aromatiza, li dona un característic color rojós i realça el seu sabor.[1] La tècnica de l'adop és originària de la cuina espanyola,[2] i va ser exportada a països que varen estar baix la seua influència, com Filipines,[3] Mèxic,[4] i en general Hispanoamèrica.
Orige
[editar | editar còdic]La tècnica de l'adop remonta els seus orígens a la cuina medieval. Les versions primitives de l'adop es componien únicament de sal i vinagre, i varen sorgir per la necessitat de transportar carns per a la seua posterior venda, o també com a menjar per a llargues travessies. El verp «adobar» prové del francés antic adober, que es referix en armar o investir a un cavaller. Est, a la seua volta, prové del fráncico *dubban, que significa 'espentar' o 'colpejar', per la costum de donar una espalada a un cavaller novell.
Les salses d'adop a on se sumergixen els productes cárnicos, tal i com les coneixem actualment, sorgixen durant el sigle XV en Castella (encara que no va ser fins al sigle XVI quan se li afegiria el pimentón, que li donaria el seu característic color rojós).[5] Els castellans maceraban verdures com l'albargina i carn durant un any, començant el procés en els mesos més frets. Esta tècnica culinària es va expandir per tota la península, especialment en el sur, a on la calor accelerava la descomposició de la carn, i finalment a Amèrica.
Diverses accepcions
[editar | editar còdic]- En Perú Els primers adop es varen realisar en la ciutat d'Arequipa i varen tindre fins de conservació de la carn per a ser enviada a les mines de Potosí en Oruro, l'adop arequipeño és reconegut com el primer adop realisat en el Perú, en la regió d'Arequipa. Rep el nom de “Adop arequipeño” i consistix d'un caldo especiado en: chicha de guiñapo, ají panca i demés condiment. L'adop té un orige molt particular, que es remonta a el XVIII, segons els historiadors, pels recetarios trobats en Potosí i Charcas (Argentina) en a on es detalla que era elaborat en un adrece de sal, vinagre i ruda i, en algunes ocasions, era acompanyat en arròs blanc. Com a part de la característica dels peruans, l'adop espanyol va ser millorat pels arequipeños, puix per a la seua preparació varen utilisar com a base la chicha de jora, el ají i la carn de porc.
- En Mèxic l'adop es referix a un condiment o salsa a pur de diferents chiles, en particular els chiles Chipotle i Ample (que és el chile poblano posat a secar quan el seu color és roig) que s'usen per a marinar i donar un sabor fumat picante.
- En Veneçola el nom adobe fa referència a una mescla de sal en diverses espècias (tècnicament se li coneix com "sal condimentada").[6] El terme adobar significa sazonar o condimentar.
- En Costa Rica adobar vol dir lo mateix que marinar.
- En Uruguay es diu adop a una mescla d'espècies que inclou orégano, tomello, comino i ají mòlt, se li diu adobar al fet de cobrir la carn en este condiment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Car Sánchez-Lafuente; Martínez Venteo, {{{nom2}}} (2018). Preelaboración i conservació culinàries, IC Editorial, pp. 189-191. ISBN 978-84-17086-80-0.
- ↑ Manuel Martinez Llopis, (1989), «Història de la gastronomia espanyola», Aliança editorial, ISBN 84-206-0378-3
- ↑ Susana Aleson, Montse Vaig clavar, (1998), Cuina filipina, ICARIA
- ↑ Muñoz, R.. «Adobe». Larousse Cuina. Consultat el 2021-04-02.
- ↑ «Història de l'adop». Adop.com. Consultat el 2021-04-02.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2017. Consultat el 22 de giner de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adobo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.