Anar al contingut

Decumano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Decumanus maximus de l'antiga urbs romana de Palmira, Síria. Observe's la direcció este - oest per l'ombra de la llum solar (cap al noreste, lo que indica la posició del sol en hores de la vesprada, cap al suroest).

Decumano (decumānus) és un terme amprat en la planificació urbanística en l'Imperi romà. Indica una carrer en orientació este-oest tant en una ciutat romana com en un campament militar o en les colónies. El decumano principal era el Decumanus maximus, que es creuava en el Penca Maximus, l'atre carrer principal. La paraula té el seu orige en la llínea que traçaven els augurs d'est a oest quan realisaven els auspicis durant la fundació d'una ciutat.

Decumanus maximus de Julióbriga, la ciutat més important de la Cantàbria romana.

En els campaments, el decumano solia conectar dos portes: la Praetoria (la més propenca a l'enemic) i la Decumana, en l'extrem opost. En esta via s'ubicaven els mercaders, sent el centre comercial de la ciutat. Encara que originalment el fòrum se situava en un extrem de la Penca o del Decumano junt als murs que rodejaven la ciutat o fòra d'estos (d'a on ve la denominació de fòrum, és dir, «fòra» del caixco urbà), en el temps es va ubicar en l'intersecció de la Penca Maximus en el Decumanus Maximus, a on es va vindre a construir esta plaça que, a partir de l'Edat Mija, es va convertir en l'àrea del mercat, denominació que encara es manté (pot usar-se el terme plaça en el significat de mercat). Les característiques de les ciutats romanes varen ser arreplegades en la conquista d'Amèrica per part d'Espanya, gràcies a les Ordenances de Felipe II, per lo que casi la totalitat de les 40 000 ciutats fundades pels espanyols en Amèrica tenen un pla similar, en damero, en la plaça central en l'intersecció dels dos carrers principals. Esta estructura va ser iniciada en l'Hemisferi Occidental a través de la conexió euro-afroatlántica de l'Antiga capital archipielágica canària de Sant Cristóbal de l'Estany, en la seua faceta espiritual eclesiàstica, i de Cabildo cívic-militar, com la primera ciutat renaixentista espanyola no fortificada; el seu pla va ser el que va donar un model per a les ciutats virreinals de les Américas. Del mèrit del qual devé el seu actual estatus de Ciutat Patrimoni de la Humanitat, per l'UNESCO.

Vore també