Alexander Fleming

Alexander Fleming

Alexander Fleming (Darvel, Escòcia, 6 d'agost de 1881-Londres, 11 de març de 1955) va ser un mèdic i científic britànic famós per ser el descobridor de la penicilina, en observar de forma casual els seus efectes antibiòtics sobre un cultiu bacterià, va ser obtinguda a partir del fonc Penicillium notatum. Fleming es va formar en l'Universitat de Londres, a on més tart seria professor i investigador en bacteriologia. En 1945 se li va concedir el Premi Nobel de Medicina. També va descobrir l'enzima antimicrobiana lisozima.

Biografia

Naixcut el 6 d'agost de 1881 en la granja de Lochfield, prop de Darvel, en Ayrshire, Escòcia, Alexander Fleming va ser el tercer dels quatre fills del granger Hugh Fleming i Grace Stirling Morton, filla d'un granger veí. Hugh Fleming va tindre quatre fills supervivents del seu primer matrimoni. Tenia 59 anys quan es va casar per segona volta en Grace, i va morir quan Alexander tenia sèt anys.

Fleming va ser a la Loudoun Moor School i Darvel School, i va obtindre una beca de dos anys en la Kilmarnock Academy abans de traslladar-se a Londres, a on va assistir a la Royal Polytechnic Institution. Despuix de treballar en una oficina d'enviaments durant quatre anys, Alexander Fleming, de vint anys, va heretar una miqueta de diners d'un tio, John Fleming. El seu germà major, Tom, ya era mèdic i li va sugerir que seguira la mateixa carrera, per lo que en 1903, el menor dels Fleming es va matricular en l'Escola de Medicina de l'Hospital St Mary en Paddington (ara partix del Imperial College London); va obtindre el títul de MBBS (Medicinae Baccalaureus, Baccalaureus Chirurgiae) en distinció en 1906.Fleming era cristià.

Fleming, que va ser soldat ras en el Regiment Escocés de Londres de la Força de Voluntaris de 1900 a 1914, havia segut membre del club de tir de la facultat de medicina. El capità del club, desijós de retindre a Fleming en l'equip, li va sugerir que s'unira al departament d'investigació de St Mary's, a on es va convertir en bacteriólogo assistent de Sir Almroth Wright, pioner en teràpia de vacunes i inmunología. En 1908 va obtindre el títul de BSc en medalla d'or en bacteriologia, i va ser professor en St Mary's fins a 1914.

Comissionat tinent en 1914 i ascendit a capità en 1917, Fleming va servir durant tota la Primera Guerra Mundial en el Cos Mèdic de l'Eixèrcit Real, i va ser Mencionat en Despachos. Ell i molts dels seus colegues varen treballar en hospitals de campanya en el Front Occidental en França.

En 1918 va retornar al St Mary's Hospital, a on va ser elegit Professor de Bacteriologia de l'Universitat de Londres en 1928.En 1951 va ser elegit rector de l'Universitat d'Edimburc per un mandat de tres anys.

Descobriments

Els dos descobriments d'Alexander Fleming varen ocórrer en els anys vint i encara que varen ser accidentals demostren la gran capacitat d'observació i intuïció d'este mege escocés. Va descobrir la lisozima en acabant de que mucosidades, procedents d'un estornut, caigueren sobre una placa de Petri en la que creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tart va notar que les bactèries havien segut destruïdes en el lloc a on s'havia depositat el decorregut nassal.

El laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, lo que va resultar una ventaja per al seu següent descobriment. El 28 de setembre de 1928, estava realisant varis experiments en el seu laboratori i el dia 22, en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colónia d'un fonc havia creixcut espontàneament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades en Staphylococcus aureus. Fleming va observar més tarde les plaques i va comprovar que les colónies bacterianes que es trobaven al voltant del fonc (més tart identificat com Penicillium notatum) eren transparents per una lisis bacteriana. Per a ser més exactes, Penicillium és un verdet que produïx una substància natural en efectes antibacterianos: la penicilina. La lisis significava la mort de les bactèries, i en el seu cas, la de les bactèries patógenas (Staphylococcus aureus) riuades en la placa. Encara que ell va reconéixer immediatament la transcendència d'esta troballa els seus colegues lo subestimaron. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicilina en el British Journal of Experimental Pathology en 1929.

Fleming va treballar en el fonc durant un temps pero l'obtenció i purificació de la penicilina a partir dels cultius de Penicillium notatum varen resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicilina solament seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va prestar atenció.

No obstant, l'antibiòtic va despertar l'interés dels investigadors nortamericans durant la Segona Guerra Mundial, els qui intentaven emular a la medicina militar alemana la qual disponia de les sulfamidas. Els químics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey varen desenrollar en Anglaterra un método de purificació de la penicilina que va permetre la seua #síntesis i distribució comercial per al restant de la població, no obstant, este país tenia la totalitat de les seues infraestructures industrials dedicades a les necessitats de la guerra. Per este motiu, abdós investigadors varen acodir a Estats Units a posar en marcha plantes de producció dedicades exclusivament a la penicilina (penicillium).

Fleming no va patentar el seu descobriment creent que aixina seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les numeroses infeccions que assotaven a la població. Pels seus descobriments, Fleming va compartir el Premi Nobel de Medicina en 1945 junt a Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey.

Fleming va ser membre del Chelsea Arts Club, un club privat per a artistes fundat en 1891 per sugerència del pintor James McNeil Whistler. Es conta com a anècdota que Fleming va ser admés en el club despuix de realisar "pintures en germens", pintures que consistien en pincelar el llenç en bactèries pigmentadas, les quals eren invisibles mentres pintava pero sorgien en intensos colors una volta creixcudes despuix de incubar el llenç. Les espècies bacterianes que utilisava eren:

• Serratia marcescens - roig
• Chromobacterium violaceum - púrpura
• Micrococcus luteus - groc
• Micrococcus varians - blanc
• Micrococcus roseus - rosa
• Bacillus sp. - taronja

Estant de viage per Espanya, en 1948, malalta la seua esposa del mal que truncaria la seua vida mesos despuix. En tot, continua el seu treball en l'Institut del St. Mary (Saint Mary's College) que dirigix des de 1946. Allí coneix a la Dra. Voureka en la que contrau matrimoni en 1953.

Alexander Fleming va morir en Londres en 1955 d'un atac cardíac. Va ser enterrat com a héroe nacional en la cripta de la catedral de Sant Pablo de Londres.

El seu descobriment de la penicilina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna iniciant la cridada «Era dels antibiòtics», atres investigadors posteriors varen aportar nous antibiòtics, com l'estreptomicina utilisada per al tractament de la #tuberculosis, salvant millons de vides. L'aporte científic de Fleming és doble puix ademés de descobrir una molècula química (penicilina) també va trobar una molècula enzimàtica (lisozima) en activitat antibiótica. Les enzimes, com la lisozima, i els péptidos antibiòtics són components naturals de l'immunitat innata dels animals que podrien ser utilisats en fins terapèutics similars a la penicilina. Per esta raó Fleming pot ser considerat com el primer en descobrir una enzima antimicrobiana.

Premis i reconeiximents

Títuls i nomenaments

• En 1944, va ser nomenat Sir pel rei Jorge VI.
• Va ser nomenat Knight Bachelor, també pel rei Jorge VI en 1944.
• Premi Nobel de Medicina en 1945.
• En 1951 va ser nomenat rector de l'Universitat d'Edimburc
• Membre de la Pontifícia Acadèmia de les Ciències (Ciutat del Vaticà).

• Membre de la Royal Society del Regne Unit, FRS (Fellow of de Royal Societi).
• Membre del Real Colege de Cirugians d'Anglaterra (Royal College of Surgeons of England).
• En 1999 la revista Clave ho nomena com una de les 100 persones més importants de el XX.

Condecoracions

• Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfonso X l'Sabio, en 1948 (Espanya)
• Gran Creu de la Legió d'Honor de la República Francesa.
• Medalla al Mèrit, condecoració civil que és concedida pel president d'Estats Units.
• Gran Creu de l'Orde del Fénix (Grècia).

Llegat

El descobriment de la penicilina per part de Fleming va canviar el món de la medicina moderna en introduir l'era dels antibiòtics útils; la penicilina ha salvat, i seguix salvant, a millons de persones en tot lo món.

El laboratori de l'Hospital St Mary's a on Fleming va descobrir la penicilina alberga el Museu Fleming, una popular atracció de Londres. La seua ànima mater, l'Escola de Medicina de l'Hospital St Mary, es va fusionar en l'Imperial College London en 1988. En 1998 es va inaugurar el Edifici Sir Alexander Fleming en el campus de South Kensington, a on el seu fill Robert i el seu bisnieta Claire varen ser presentats a la reina; actualment és un dels principals llocs d'ensenyança preclínica de l'Escola de Medicina de l'Imperial College.

La seua atra ànima mater, la Royal Polytechnic Institution (en l'actualitat l'Universitat de Westminster) ha batejat una de les seues residències d'estudiants en el nom de Alexander Fleming House, que està prop de Old Street.

• En 1999, la revista Clave va nomenar a Fleming un dels Les 100 persones més importants de el XX, afirmant:

L'importància del seu treball va ser reconeguda en la colocació d'una placa com International Historic Chemical Landmark en l'Alexander Fleming Laboratory Museum de Londres el 19 de novembre de 1999.

• Quan s'acostava l'any 2000, a lo manco tres grans revistes sueques varen calificar la penicilina com el descobriment més important del mileni.
• En 2002, Fleming va ser nomenat en la llista de la BBC dels 100 britànics més importants despuix d'una votació a nivell nacional.
• Una estàtua d'Alexander Fleming es troba front a la principal plaça de bous de Madrit, la Plaça de Bous de Les Vendes. Es va erigir per subscripció dels matadors agraïts, ya que la penicilina va reduir en gran medida el número de morts dels matadors en les plaça de bous.
• Flemingovo náměstí és una plaça que du el nom de Fleming en la zona universitària de la comunitat de Dejvice en Praga.

• Una escola secundària du el seu nom en Sofia, Bulgària.
• En Atenes, Grècia, una chicoteta plaça en el districte cèntric de Votanikos du el nom de Fleming i el seu bust. També hi ha varis carrers en el centre d'Atenes i atres ciutats de Grècia que duen el nom de Fleming o de la seua segona esposa grega, Amalia.
• A mitan de 2009, Fleming va ser commemorat en una nova série de Billets de la lliura esterlina emesos pel Clydesdale Bank; la seua image apareix en la nova emissió de billets de 5 lliures esterlines.
• En 2009, Fleming va ser votat com el tercer millor escocés en una enquesta d'opinió realisada pel canal de televisió STV, solament per darrere del poeta nacional d'Escòcia Robert Burns i l'héroe nacional William Wallace.
• L'estació Fleming, en la ret de Metro de Salónica, pren el seu nom del carrer Fleming en la que es troba.
• El Colege Sir Alexander Fleming és un colege britànic en Trujillo, al nort del Perú

Eponimia

• El cràter llunar Fleming du este nom en la seua memòria, honor compartit en l'astrònoma nortamericana del mateix llinage Williamina Fleming (1857-1911).
• 91006 Fleming, un asteroide del Cinturó d'Asteroides, du el nom de Fleming.
• Bromeliaceae Bromelia flemingii I.Ramirez & Carnevali

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alexander Fleming.

Alexander Fleming en Viquidites.

• Alexander Fleming - Biografia.
• Obituario d'Alexander Fleming.
• Clave, 29 de març de 1999, bacteriólogo Alexander Fleming.
• Archivat el 16 de octubre de 2007 archivat en Wayback Machine.
• Llocs i memorials d'Alexander Fleming.