La caixa o placa de Petri és un recipient cilíndric, poc profunt, generalment de vidre o plàstic, proveït d'una tapa del mateix diàmetro que es coloca damunt sense tancament hermètic. S'utilisa en laboratori, especialment en microbiologia, per al cultiu i observació de microorganismes en mijos sòlits, com l'agar, aixina com en atres aplicacions biològiques com el cultiu celular o l'observació de la germinació de llavors.[1][2]

Placa de Petri
Una placa de Petri de vidre en cultiu

Història

La placa de Petri deu el seu nom al bacteriólogo alemà Julius Richard Petri, assistent de Robert Koch, qui la va descriure en 1887 en l'artícul Eine kleine Modification dones Koch’schen Plattenverfahrens («Una chicoteta modificació de la tècnica de cultiu de Koch»). En comparació a la campana de vidre utilisada per Koch, l'us d'una tapa de vidre llaugerament més gran que la placa reduïa la contaminació per microorganismes presents en l'aire.[1][3][4]

No obstant, el disseny de recipients similars ya havia segut propost anteriorment. L'investigador croata Emanuel Klein, heretat en el Regne Unit, va descriure en 1885 un dispositiu de característiques similars en la seua obra Micro-organisms. Aixina mateix, Percy Frankland va mencionar en 1886, en un treball publicat en Proceedings of the Royal Society, una placa circular poc profunda en tapa utilisada per a cultius microbiològics.[1][3][4]

Tècniques que ho utilisen

La placa de Petri s'utilisa principalment en laboratoris de microbiologia per al cultiu de bactèries i atres microorganismes. El fondo de la placa es recobrix habitualment en un mig de cultiu sòlit, com el agar, adaptat al tipo de microorganisme que es desija cultivar; en este cas, el conjunt sol denominar-se placa o mig de agar.[1][2]

 
Placa de Petri sense tapa. En este cas el material és vidre.

Durant l'incubació, les plaques es mantenen generalment invertides (en la tapa cap a avall) per a evitar l'acumulació de condensació sobre el mig de cultiu. D'esta manera, l'aigua condensada es deposita en la tapa en lloc de caure sobre el agar, lo que ajuda a previndre la dispersió de les colónies i la possible contaminació creuada, permetent el creiximent aïllat dels microorganismes sobre el substrat.[1][2]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Placa de Petri, el chicotet món de la microbiologia», National Geographic Espanya. Consultat el 2026-04-23 (en es).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «¿Per a qué servix la Placa de petri en laboratori? Usos i recomanacions» (en es). www.onelab.com.ar. Consultat el 2026-04-23.
  3. ↑ 3,0 3,1 Mahajan, Monika(de giner de 2021).«Etymologia: Petri Dish».Emerging Infectious Diseases.27(1): 261.doi:10.3201/eid2701.et2701.Consultat el 12 de giner de 2021.(en en)
  4. ↑ 4,0 4,1 Tal Danino i Vik Muñiz (abril 2016). «Placa de Petri | Tal Danino i Vik Muñiz | Palau de l'Escola de Medicina». Consultat el 2026-04-23.